Referències
Bibliografia bàsica
Alba, C., Sánchez, J. M. i Zubillaga, A. (2013). Pautas sobre el Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA). Madrid: Universidad Complutense de Madrid. http://www.educadua.es/doc/dua/dua_pautas_intro_cv.pdf
Sobre l’origen del disseny universal de l’aprenentatge (DUA), el pas de disseny universal de l’àmbit de l’arquitectura al de l’educació, els fonaments de neurociència que justifiquen el DUA i com s’aplica el DUA al currículum, posant en relleu l’aliança que suposen els recursos digitals.
Coll, C. (coord.) (2004). Psicologia de la instrucció. Barcelona: UOC.
Recull de les principals teories que fonamenten la concepció constructivista del procés d’aprenentatge i els factors interpsicològics i intrapsicòlogics implicats en aquest procés.
Departament d’Ensenyament (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/inclusio/escola-inclusiva.pdf
Recull de fonaments del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. S’estableixen les mesures i els suports universals, addicionals i intensius, i s’especifica a qui van dirigides cada una.
Marcos, L. i Ubrich, T. (2016). Necesita Mejorar. Por un sistema educativo que no deje a nadie atrás Madrid: Save the Children. https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/necesita-mejorar-fracaso-escolar-savethechildren-ok.pdf
Repàs exhaustiu i ampli de la situació del sistema educatiu espanyol on s’expliquen i exemplifiquen nou recomanacions per donar solució a les mancances que el sistema presenta en relació amb el finançament, la concepció de la diversitat, el professorat, l’educació compensatòria (l’accés al cicle 0-3 anys i els estudis postobligatoris, FP), l’accés a les extraescolars, la segregació entre centres i l’estratificació de l’alumnat dins del centre, i, finalment, les segones oportunitats per a qui ha abandonat el sistema educatiu.
Tarabini, A. (2017). L’escola no és per a tu: el rol dels centres educatius en l’abandonament escolar. Barcelona: Fundació Bofill. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/IB_65_abandonamentescolar_WEB.pdf
Anàlisi i reflexió sobre l’abandonament escolar prematur des de les dinàmiques que es donen en els mateixos centres educatius. S’analitza, entre d’altres, la concepció de la diversitat des dels centres, la segregació escolar entre centres i dins del centre i les expectatives del professorat i de l’alumnat.
Vilalta, J. M. (dir.) (2016). Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/RepteseducacioCatalunya.Anuari2015_041016.pdf
Recull de propostes sobre actuacions que han de permetre afrontar els actuals reptes educatius. Hi ha aportacions teòriques sobre la nova societat i la necessitat d’una nova educació, que inclouen el text de César Coll sobre la personalització de l’aprenentatge. També es recullen actuacions i reflexions lligades a diferents àmbits: mestres i professors, polítiques educatives, finançament i impacte de la crisi, reforma de l’ESO i educació superior.
Bibliografia complementària
Diversos autors (2012). Claves para conseguir el éxito educativo. A: Cuadernos de pedagogía, 429. L’Hospitalet de Llobregat: Wolters Kluwer España. https://drive.google.com/file/d/10oJ_iY-CNZKDXGKOIo9ho_vAn7Yh3MMi/view
Monogràfic sobre l’èxit escolar. Inclou articles, en el marc de les dades de la recerca del Projecte INCLUD-ED, sobre pràctiques educatives inclusives i excloents a Europa com organitzar les aules per assolir l’èxit de tot l’alumnat, l’impacte dels recursos espacials, temporals i humans i, finalment, el paper de la comunitat.
Bona, C. (2016). Les escoles que canvien el món (2a edició). Barcelona: Rosa dels Vents.
Descripció de set escoles de l’Estat espanyol que duen a terme experiències innovadores en les decisions relatives al currículum, a l’organització del centre i a la gestió dels recursos humans i materials.
Bonal, X. (dir.) (2012). Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/78.pdf
Estudi íntegre, a petició d’un ajuntament, per identificar experiències reeixides en polítiques locals per evitar la segregació escolar.
Booth, T. i Ainscow, M. (2004). Índex per a la inclusió. Barcelona: ICE UB. http://www.xtec.cat/monografics/inclusio/index2.html
Document amb els indicadors per analitzar el nivell d’inclusió d’un centre educatiu des de tres dimensions: crear cultures inclusives, generar polítiques inclusives i desenvolupar pràctiques inclusives.
Coll, C.; Palacios, J. i Marchesi, A. (2001). Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza editorial.
Repàs exhaustiu d’aquells conceptes que permeten entendre els processos psicològics i pedagògics implicats en el procés d’ensenyament i aprenentatge a l’escola des de la concepció constructivista.
Delgado-Salazar, R. i Lara-Salcedo, L. M. (2008). De la mediación del conflicto escolar a la construcción de comunidades justas. A: Universitas Psychologica, vol. 7, núm. 3 (pàg. 673-690). Bogotà: Pontificia Universidad Javeriana. http://www.redalyc.org/pdf/647/64770306.pdf
Des de l’enfocament de les comunitats justes, s’assenyalen aspectes rellevants en el procés de construir comunitats justes, analitzant les premisses que les fonamenten i les accions clau, a partir de l’experiència desenvolupada en tres institucions educatives diferents.
Duran, D.; Giné, C.; Marchesi, A. (2010). Guia per a l’anàlisi, la reflexió i la valoració de pràctiques inclusives. Barcelona: Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. http://www.bcn.cat/imeb/pec/forum_exit/Guia_analisi_practiques_ed.inclusiva.pdf
Aquesta obra presenta diferents aspectes que cal analitzar per valorar el nivell d’inclusió d’un centre educatiu i, a través dels mateixos indicadors, identifica el camí que cal fer per a la seva millora. Hi ha cinc àmbits d’anàlisi i reflexió: les concepcions i la cultura del centre, les actuacions i les pràctiques del centre, la inclusió com a procés d’innovació i de millora del centre, els suports a la inclusió i la sostenibilitat de les pràctiques inclusives.
Zabala, A. (1999). Enfocament globalitzador i pensament complex. Barcelona: Graó.
Document que posa en valor l’aprenentatge globalitzat i dóna indicacions de com, a través de l’organització dels continguts, fer-ho possible. Inclou un recull d’exemples d’unitats didàctiques globalitzadores que van des de l’etapa d’educació infantil fins a l’etapa de l’educació secundària.
Adreces d'interès
http://educaciodema.cat/tendencies/personalitzacio-de-laprenentatge
Pàgina web d’Educació demà. A l’apartat “Camp Base: Personalitzar l’aprenentatge” hi ha diversos vídeos amb tres experiències: treball per projectes, itineraris personals d’aprenentatge i classe inversa.
http://familiaiescola.gencat.cat/ca/
El web del projecte Escola i Família Junts x l’Educació recull informació relativa a l’escola: informació sobre les etapes educatives, els processos de participació i la carta de compromís educatiu. També ofereix recursos per a la formació de famílies, com el material del programa Temps de Família, i eines per a l’autoanàlisi com a família en els diferents àmbits de la vida quotidiana.
http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/families/
Web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies dirigida a les famílies. Inclou un recull d’activitats formatives per a pares i mares amb el programa Créixer en família i assessora i afavoreix la possibilitat de gaudir del lleure compartit en família.
Vídeo de l’aula hospitalària de l’Hospital Reina Sofía de Còrdova. Amb l’acompanyament de mestres, pares i alguns professionals de la salut, els nens i nenes hospitalitzats parlen de la seva experiència amb la malaltia, a l’hospital, amb les relacions, etc.
Edu365 és el portal del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya adreçat a l’alumnat de les escoles i instituts del país i les seves famílies, tot i que qualsevol usuari pot fer ús dels seus recursos.
Web de la Fundació Jaume Bofill, fundació cultural privada creada l’any 1969. Duu a terme actuacions que promouen el coneixement de la societat catalana, el debat de les noves idees i propostes per avançar cap a una major justícia social, i l’actuació de persones i col·lectius diversos que també busquin la transformació i el canvi social. Impulsen iniciatives, recerques i debats per transformar l’educació a Catalunya.
http://www.fundaciopereclosa.org/
La Fundació Pere Closa té com a objectiu assolir la formació i la promoció del poble gitano a Catalunya i potenciar la seva imatge positiva, preservant el seu ric llegat cultural i donant-lo a conèixer a la resta de la societat.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/centreseducatius/suports/pdc
Informació sobre els programes de diversificació curricular (PDC). Al web hi ha un document d’orientacions per a la implementació d’un programa de diversificació curricular i un recull de vídeos d’interès.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/recursos/atedom/
Pàgina que ofereix dades sobre el recurs de l’atenció domiciliària.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat/recursos/aulhos/
Portal d’aules hospitalàries. Hi ha webs d’algunes aules hospitalàries de Catalunya, les localitats i les adreces.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/pim/
Informació sobre el programa intensiu de millora (PIM). Al web hi ha recursos i un model per a la programació del PIM.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/sep/
S’hi pot trobar informació sobre el suport escolar personalitzat (SEP). Hi ha recursos i tres espais: què és, planificació i organització. En aquest darrer apartat hi ha exemples del SEP en diferents centres educatius.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/orientacioeducativa/glossari/
Glossari de conceptes pedagògics.
http://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/orientacioeducativa/sigles
Pàgina que ofereix un glossari d’acrònims en l’àmbit educatiu.
http://xtec.gencat.cat/ca/inici/
Web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC). Hi ha informació sobre recursos, centres, currículum i orientació, comunitat, formació, projectes, innovació i serveis educatius.
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnatnou/
Informació rellevant sobre l’alumnat d’origen estranger nouvingut.
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-estranger/alumnatnou/
S’hi poden trobar dades sobre l’alumnat d’origen estranger nouvingut.
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/alumnat-origen-estranger/suport-linguistic-social/
Pàgina que ofereix informació rellevant sobre el suport lingüístic i social.
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/comunitats/
Informació sobre les comunitats d’aprenentatge.
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/promoescolar
Recursos inclosos dins del projecte de promoció escolar del poble gitano. Ofereix orientacions per als centres, materials de jornades, guia per treballar amb les famílies i referències per conèixer i treballar la cultura gitana amb enllaços a fundacions i associacions del poble gitano.
Referències bibliogràfiques
Diversos autors (2011). “Seis experiencias de aulas hospitalarias”. A: Aula de innovación educativa, núm. 202 (pàg. 22-27) https://diversidad.murciaeduca.es/publicaciones/aahh2012/docs/doc7.pdf
Blasco, J. (2017). De l’escola bressol a les polítiques de la primera infància. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. https://www.fbofill.cat/sites/default/files/IB_66_escolabressol_petitainfancia.pdf
Bruner, J. (1990). La parla dels infants. Vic: Eumo.
Coll, C. (2016). “La personalització de l’aprenentatge escolar: un repte indefugible”. A: Vilalta, J. M. (dir.) (2016). Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
Coll, C. (coord.) (1997). Psicologia de l’educació. Barcelona: UOC.
Churches, A. (2009). Taxonomía de Bloom para la era digital. http://eduteka.icesi.edu.co/articulos i http://eduteka.icesi.edu.co/pdfdir/TaxonomiaBloomDigital.pdf
Departament d’Ensenyament (2018). El currículum competencial a l’aula. Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/eso/orientacions/20180302ProgramacionsESO.pdf
Departament d’Ensenyament (2017). Programar per competències a l’educació primària. Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/programar-educacio-primaria.pdf
Departament d’Ensenyament (2017). Projecte de convivència i èxit educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0004/01d4f408-7a27-4017-bdd0-d63cb95b214f/PdC.pdf
Departament d’Ensenyament (2015). Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Llengua catalana i llengua castellana. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/primaria/prim-linguistic-ca-es.pdf
Departament d’Ensenyament (2015). Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Llengua i literatura (català i castellà). http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/competencies-basiques/eso/eso-linguistic-ca-es-literatura.pdf
Departament d’Ensenyament (2012). Suport escolar personalitzat. Informe curs 2011-2012. Informe. http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0043/405fd6e1-c98c-416d-91d9-1253c9d8a489/SEP-Informev3.pdf
Jurado, P. (1997) Requisits per l’aprenentatge. Barcelona: UOC.
Pujolà, P. (2007). La inclusió escolar i estratègies per fer-la possible. http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/conferencies/la_inclusio_escolar_article.pdf
Resolució ENS/906/2014, de 23 d’abril, per la qual es determinen els centres educatius i els llocs de treball docents que tenen la consideració de dificultat especial.
Salanova, M.; Bresó, E.; Schaufeli, W. B. (2005). “Hacia un modelo espiral de las creencias de eficacia en el estudio del burnout y del engagement”. A: Ansiedad y estrés, núm. 11 (2-3) (pàg. 215-231).
Stainback, S. B. (2001). “L’educació inclusiva: definició, context i motius”. A: Suports: revista catalana d’educació especial i atenció a la diversitat, vol. 5, núm. 1.
UNESCO (2015). Repensem l’educació: Vers un bé comú mundial?. Catalunya: Fundació Jaume Bofill. http://unesdoc.unesco.org/images/0024/002442/244219cat.pdf
Urmeneta, M. (2011). “Aulas hospitalarias: una educación singular”. A: Aula de innovación educativa, núm. 202 (pàg. 10-14). http://www.acpeah.org/sites/default/files/related/AU20204.pdf
Vygotsky, L. (1995). Pensamiento y lenguage. Barcelona: Paidós.