Activitats

Exposicions orals

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents aspectes de la comunicació verbal i no verbal que cal tenir en compte en les exposicions orals.

Cada curs, l’IOC organitza un acte de graduació per a tots els alumnes que han obtingut la seva titulació aquell curs acadèmic. En una de les parts més emotives d’aquest acte, alguns dels graduats expliquen quina ha estat la seva experiència. Mireu el vídeo que conté la intervenció dels estudiants del curs 2012-2013 i comenteu la intervenció de l’última estudiant que hi apareix, en relació amb els diferents aspectes de la comunicació verbal i no verbal. La intervenció comença a partir del minut 19:

Gestualitat: sobretot a l’inici l’expressió facial, la gestualitat i els moviments del cos denoten un cert nerviosisme. Per compensar-ho, incorpora al discurs una referència a aquest nerviosisme, fet que l’ajuda a aconseguir la complicitat de l’auditori i que segurament també la tranquil·litza. Té una bona postura i somriu. A mesura que va avançant, es va tranquil·litzant i els moviments que fa són més naturals i van subratllant el discurs, només sobraria el balanceig del cos.

Mirada: té una mirada franca i la reparteix entre el guió i l’auditori, tot i que mira una mica massa el guió.

Volum i entonacióel volum és adequat però l’entonació, sobretot a l’inici, està molt condicionada per la lectura que fa del guió.

Ritme i pronúncia: a l’inici el ritme és una mica massa lent però millora a mesura que avança. La pronúncia és clara i fa un bon ús de les pauses.

Vestuari: el vestuari és adequat al propòsit, al registre i al context de la comunicació.

Ordre i estructura: el discurs està perfectament estructurat i ordenat. Utilitza connectors per anar enllaçant les diferents parts i hi ha un bon inici i un bon tancament. Comença felicitant els companys, fa una cita que li serveix de punt de partida i com a excusa per explicar els motius que la van portar a estudiar, explica què li han aportat els estudis i acaba amb els agraïments.

Vocabulari: empra un lèxic adequat al tema, a l’audiència, al grau de formalitat i al propòsit de la comunicació.

Sintaxi: molt correcta, les frases són curtes i no les deixa mai inacabades. Només a l’inici utilitza ehhh un parell de vegades com a crossa, i al final, quan s’emociona, trenca el discurs per un moment.

Claredat i concisió: s’entén perfectament tot el que explica. El missatge és concís i no està format per continguts superflus.

Normes de la comunicació telefònica

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les normes de la comunicació telefònica.

Si haguéssiu d’escollir les 5 normes bàsiques a seguir quan parlem per telèfon, quines serien?

  • Identificar-se en despenjar el telèfon
  • Utilitzar sempre un to cordial
  • Si es coneix el nom de la persona amb la qual es parla, adreçar-s’hi pel seu nom
  • Demostrar que s’escolta utilitzant paraules falca
  • Tenir la informació necessària disponible i estar sempre preparat per poder prendre notes

Errors freqüents en la comunicació telefònica

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre els possibles errors que es cometen en la comunicació telefònica.

Indiqueu 5 errors que es cometin amb freqüència en la comunicació telefònica.

  • No identificar-se en despenjar
  • Fer esperar innecessàriament en lloc d’oferir-se a tornar a trucar
  • Ser poc amable en les respostes
  • Interrompre l’interlocutor
  • No disposar de la informació necessària per respondre la trucada

Conversa telefònica

L’objectiu d’aquesta activitat és aconseguir mantenir una conversa eficaç seguint unes normes d’ús telefònic estàndards.

Completeu aquest diàleg entre el Sr. Víctor Garcia i la Sra. Teresa Ros, secretària del Sr. Batlle, director de l’empresa BATSA.

Sona el telèfon de la Sra. Teresa Ros:

-M’agradaria parlar amb el Sr. Batlle.
-
-De Víctor Garcia.
-
-És un assumpte urgent.
-
-Necessito parlar amb el Sr. Batlle al més aviat possible.
-
-No puc esperar tant de temps.
-
-Sap quan acabarà la reunió?
-
-Però no hi ha manera de poder-me posar en contacte amb el Sr. Batlle? És força urgent.
-
-Em sap greu, però és molt important poder parlar amb el Sr. Batlle.
-
-Li agraeixo.
-
-938 90 54 78
-
-Fins a les 21.00h. Esperaré la seva trucada.
-
-Gràcies. Adéu.

Sra. Ros: BATSA, bona tarda. L’atén Teresa Ros. En què el puc ajudar?

Sr. Garcia: M’agradaria parlar amb el Sr. Batlle.

Sra. Ros: De part de qui, si us plau?

Sr. Garcia: De Víctor Garcia.

Sra. Ros: Em pot dir el motiu de la seva trucada?

Sr. Garcia: És un assumpte urgent.

Sra. Ros: Sr. Garcia, en aquest moment el Sr. Batlle no el pot atendre. Li vol deixar algun missatge?

Sr. Garcia: Necessito parlar amb el Sr. Batlle al més aviat possible.

Sra. Ros: Si em proporciona un número de contacte, li deixaré al seu despatx i li trucarà demà al matí.

Sr. Garcia: No puc esperar tant.

Sra. Ros: Em sap greu, Sr. Garcia, però el Sr. Batlle ara mateix és en una reunió.

Sr. Garcia: Sap quan acabarà la reunió?

Sra. Ros: És possible que estigui reunit tota la tarda.

Sr. Garcia: Però no hi ha manera de poder-me posar en contacte amb el Sr. Batlle? És força urgent.

Sra. Ros: Ho comprenc, però ara mateix no pot atendre’l.

Sr. Garcia: Em sap greu, però és molt important poder parlar amb el Sr. Batlle.

Sra. Ros: Permeti’m que anoti el seu nom i número de telèfon, i jo mateixa m’encarregaré de fer-li arribar el seu missatge quan surti de la reunió.

Sr. Garcia: L’hi agraeixo.

Sra. Ros: Em pot donar un número de contacte, si us plau?

Sr. Garcia: 938 90 54 78.

Sra. Ros: 938 90 54 78. D’acord. Jo prenc nota de la seva trucada i el Sr. Batlle el telefonarà quan finalitzi la reunió. Fins a quina hora el pot trobar?

Sr. Garcia: Fins a les 21.00h. Esperaré la seva trucada.

Sra. Ros: Gràcies. Que tingui una bona tarda, Sr. Garcia

Sr. Garcia: Gràcies. Adéu.

Fitxa telefònica

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a omplir correctament una fitxa telefònica amb les dades gravades en el contestador automàtic.

Avui, 19 de novembre, a les 9.05 h la Sra. Pilar Fornas, secretària de l’empresa Júpiter, SA, quan s’ha incorporat a la feina ha vist que hi havia un missatge en el contestador automàtic del Sr. Julià Esteban de l’empresa Calderón, SA, amb el telèfon 936 846 578. En aquest missatge demanava que la Sra. Montserrat Farrero li telefoni amb urgència per saber el termini de lliurament de la comanda núm. 532.

Figura

Fitxa ( 315.2 KB )

Equips de telefonia

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els equips de telefonia més habituals.

En l’actualitat hi ha moltes empreses que utilitzen la telefonia VoIP. Cerqueu a Internet, en pàgines d’empreses que instal·lin aquesta tecnologia, en què consisteix i indiqueu la pàgina o pàgines d’on heu extret la informació.

El servei de VoIP va més enllà del que permet la telefonia tradicional, ofereix múltiples serveis relacionats amb la veu i les comunicacions, integrant-la en la xarxa de dades de l’empresa.

El servei VoIP fa de pont entre Internet i la xarxa tradicional de telefonia de l’empresa, arribant la trucada al destinatari com si fos una trucada normal a través del seu telèfon. Amb trucades realitzades a través d’aquest servei es redueixen notablement els costos en els serveis de veu fins a un 60% en les trucades nacionals i internacionals respecte a un operador tradicional.

Font: http://www.ilimit.com/

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació