Activitats

Elements del procés de comunicació

L’objectiu d’aquesta activitat és fer presents les relacions que s’estableixen entre tots els elements que intervenen en el procés de la comunicació.

Completeu l’esquema del procés de comunicació amb els elements corresponents:

  • Emissor
  • Descodificació
  • Receptor
  • Canal
  • Codificació
  • Codi
  • Missatge
  • Barreres o Tanques
  • Retroalimentació o feedback
Figura

El procés de la comunicació

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els passos del procés de la comunicació quan hi ha retroalimentació i com se succeeixen.

Ordeneu els passos del procés de comunicació en dues direccions.

  • Codificació o xifratge
  • Ús de la informació
  • Desenvolupament d’una idea
  • Acceptació
  • Recepció
  • Descodificació
  • Transmissió
  • Retroalimentació

  1. Desenvolupament d’una idea
  2. Codificació o xifratge
  3. Transmissió
  4. Recepció
  5. Descodificació
  6. Acceptació
  7. Ús de la informació
  8. Retroalimentació

Les barreres de la comunicació

L’objectiu d’aquesta activitat és esdevenir conscients dels factors que dificulten el procés de comunicació amb la finalitat d’evitar-los o minvar-ne la presència.

Què són les barreres? Quins tipus de barreres hi ha?

Les barreres són elements que impedeixen que la comunicació arribi o que la seva emissió o recepció es produeixi de manera errònia.

Tipus de barreres:

  • Barreres degudes a l’entorn: ambientals, característiques físiques de l’espai, elements deguts a l’organització de l’activitat.
  • Barreres degudes a l’emissor: relacionades amb el codi a usar, relacionades amb l’habilitat de la persona.
  • Barreres degudes al receptor.

Elements i processos de la comunicació oral

L’objectiu d’aquesta activitat és distingir els elemets i processos que intervenen en la comunicació oral i reconèixer els obstacles que es poden presentar.

Davant de la situació comunicativa que presenta el següent vídeo:

showInFullScreen

  1. Identifiqueu els elements del procés de comunicació.
  2. Indiqueu quins principis bàsics de la comunicació no es respecten.
  3. Indiqueu i classifiqueu les barreres a la comunicació que hi observeu.

1.

  • Emissor principal: noia amb el vel.
  • Receptor principal: noia cabells llargs.
  • Canal: no verbal.
  • Codi: gestual.
  • Context: estació de tren o metro, abans d’agafar el tren.
  • Missatge: vol saber com es va a l’estació de Happy Valley.
  • Feedback: s’ofereix que hi vagin juntes.

2.

  • No hi ha una bona selecció del canal perquè no es tenen en compte les capacitats del destinatari.
  • Inicialment no hi ha empatia per part de l’emissor.
  • L’emissor no crea d’entrada un ambient agradable.

3. De l’entorn

  • ambientals: sorolls
  • físiques: s’acaba la bateria de l’aparell traductor.

De l’emissor

  • relacionades amb l’habilitat: el primer que fa és agafar-la dels cabells i pressuposa uns prejudicis que no existeixen.

Del receptor:

  • relacionades amb les capacitats: la seva sordesa li impedeix sentir el que diu la noia i no li pot llegir els llavis perquè els porta tapats. Tampoc pot sentir el que es diu per megafonia.

Comunicació no verbal: tipus

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents tipus de comunicació no verbal.

Mireu el següent vídeo i comenteu el llenguatge no verbal que s’hi utilitza:

showInFullScreen

Heu de comentar el significat de sis elements, els que vosaltres vulgueu, però n’hi ha d’haver almenys un de llenguatge corporal, un de proxèmica i i un de parallenguatge.

Minut Descripció i significat Tipus de llenguatge no verbal
0:07 Braços creuats: indica una actitud a la defensiva. Corporal o cinèsica. Postura.
0:16 La distància que mantenen entre ells separa clarament l’orador de la resta del grup i l’identifica com a tal. Proxèmica. Relacions espacials.
0:19 L’entrenador pregunta a un dels jugadors si l’ha entès en un to de veu més elevat que transmet amenaça. Parallenguatge. To.
0:21 Acompanyant la pregunta anterior, l’entrenador senyala amb el dit un dels jugadors. Es tracta d’un gest també amenaçador que subratlla encara més el to de la pregunta. Corporal o cinèsica. Gestos.
0:22 Mans a la cintura en una actitud que denota repte. Corporal o cinèsica. Postura
0:43 La mirada del jugador busca l’aprovació dels seus companys. Corporal o cinèsica. Comportament ocular.

Exposicions orals

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents aspectes de la comunicació verbal i no verbal que cal tenir en compte en les exposicions orals.

Cada curs, l’IOC organitza un acte de graduació per a tots els alumnes que han obtingut la seva titulació aquell curs acadèmic. En una de les parts més emotives d’aquest acte, alguns dels graduats expliquen quina ha estat la seva experiència. Mireu el vídeo que conté la intervenció dels estudiants del curs 2012-2013 i comenteu la intervenció de l’última estudiant que hi apareix, en relació als diferents aspectes de la comunicació verbal i no verbal. La intervenció comença a partir del minut 19.

Gestualitat: Sobretot a l’inici l’expressió facial, la gestualitat i els moviments del cos denoten un cert nerviosisme. Per compensar-ho, incorpora al discurs una referència a aquest nerviosisme, fet que l’ajuda a aconseguir la complicitat de l’auditori i que segurament també la tranquil·litza. Té una bona postura i somriu. A mesura que va avançant, es va tranquil·litzant i els moviments que fa són més naturals i van subratllant el discurs, només sobraria el balanceig del cos.

Mirada: Té una mirada franca i la reparteix entre el guió i l’auditori, tot i que mira una mica massa el guió.

Volum i entonació: El volum és adequat però l’entonació, sobretot a l’inici, està molt condicionada per la lectura que fa del guió.

Ritme i pronúncia: A l’inici el ritme és una mica massa lent però millora a mesura que avança. La pronúncia és clara i fa un bon ús de les pauses.

Vestuari: El vestuari és adequat al propòsit, al registre i al context de la comunicació.

Ordre i estructura: El discurs està perfectament estructurat i ordenat. Utilitza connectors per anar enllaçant les diferents parts i hi ha un bon inici i un bon tancament. Comença felicitant els companys, fa una cita que li serveix de punt de partida i com a excusa per explicar els motius que la van portar a estudiar, explica què li han aportat els estudis i acaba amb els agraïments.

Vocabulari: Empra un lèxic adequat al tema, a l’audiència, al grau de formalitat i al propòsit de la comunicació.

Sintaxi: Molt correcta, les frases són curtes i no les deixa mai inacabades. Només a l’inici utilitza ehhh un parell de vegades com a crossa, i al final, quan s’emociona, trenca el discurs per un moment.

Claredat i concisió: S’entén perfectament tot el que explica. El missatge és concís i no està format per continguts superflus.

Normes de la comunicació telefònica

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les normes de la comunicació telefònica.

Si haguéssiu d’escollir les 5 normes bàsiques a seguir quan parlem per telèfon, quines serien?

  • Identificar-se en despenjar el telèfon.
  • Utilitzar sempre un to cordial.
  • Si es coneix el nom de la persona amb la qual es parla, adreçar-s’hi pel seu nom.
  • Demostrar que s’escolta utilitzant paraules falca.
  • Tenir la informació necessària disponible i estar sempre preparat per poder prendre notes.

Errors freqüents en la comunicació telefònica

L’objectiu d’aquesta activitat és reflexionar sobre els possibles errors que es cometen en la comunicació telefònica.

Indiqueu 5 errors que es cometin amb freqüència en la comunicació telefònica.

  • No identificar-se en despenjar.
  • Fer esperar innecessàriament en lloc d’oferir-se a tornar a trucar.
  • Ser poc amable en les respostes.
  • Interrompre l’interlocutor.
  • No disposar de la informació necessària per respondre la trucada.

Fitxa telefònica

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a omplir correctament una fitxa telefònica amb les dades gravades en el contestador automàtic.

Avui, 19 de novembre, a les 9.05 h, la Sra. Pilar Fornas, secretària de l’empresa Júpiter, SA, quan s’ha incorporat a la feina ha vist que hi havia un missatge en el contestador automàtic del Sr. Julià Esteban de l’empresa Calderón, SA, amb el telèfon 936 846 578, en què demanava que la Sra. Montserrat Farrero li telefoni amb urgència per saber el termini de lliurament de la comanda núm. 532.

Figura

Fitxa ( 315.2 KB )

Equips de telefonia

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els equips de telefonia més habituals.

En l’actualitat hi ha moltes empreses que utilitzen la telefonia VoIP. Cerqueu a Internet, en pàgines d’empreses que instal·lin aquesta tecnologia, en què consisteix i indiqueu la pàgina o pàgines d’on heu extret la informació.

El servei de VoIP va més enllà del que permet la telefonia tradicional, ofereix múltiples serveis relacionats amb la veu i les comunicacions, integrant-la en la xarxa de dades de l’empresa.

El servei VoIP fa de pont entre Internet i la xarxa tradicional de telefonia de l’empresa, arribant la trucada al destinatari com si fos una trucada normal a través del seu telèfon. Amb trucades realitzades a través d’aquest servei es redueixen notablement els costos en els serveis de veu fins a un 60% en les trucades nacionals i internacionals respecte a un operador tradicional.

Font: ilimit.com

Anar a la pàgina anterior:
La comunicació oral a l'empresa
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació