Exercicis d'autoavaluació

L’autodeterminació personal depèn de variables personals de l’usuari i de variables contextuals i ambientals.

Està lligada únicament a variables personals.

Ens ajuda a prendre per nosaltres mateixos les nostres pròpies decisions, tot delimitant on volem arribar i com ho farem per aconseguir-ho.

Sense autodeterminació, l’usuari dependent no té control sobre la seva vida ni les seves decisions.

Els components associats a l’autodeterminació són la regulació temporal, la capacitació psicològica i la realització social.

Existeixen qüestionaris d’autoavaluació per ajudar a detectar els aspectes que limiten l’autodeterminació de les persones.

Llegir i escriure.

Vestir-se i tenir cura de la higiene personal.

Utilitzar el transport públic.

Viatjar i practicar aficions.

Menjar sol.

Prendre’s la medicació.

Capacitat de decisió sobre com viure la vida d’acord amb les pròpies normes i desitjos.

Capacitat i dret d’una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos que se’n deriven.

Capacitat de la persona per dur a terme les activitats de la vida diària per ella mateixa i sense ajuda dels altres.

Estat de caràcter permanent en què es troben les persones que requereixen ajuda d’altres per fer activitats de la vida diària o altres actes per a la seva autonomia personal.

Condició d’una persona que presenta limitacions pel que fa a la capacitat per dur a terme unes determinades funcions, a causa d’un dèficit sensorial, físic o bé intel·lectual.

Conjunt de persones que, pel fet que una part o la totalitat del seu cos o ment funcionen de manera diferent, duen a terme les activitats de la seva vida diària també de manera diferent.

La persona dependent és incapaç de dur a terme per ella mateixa i sense ajuda les activitats per al seu funcionament quotidià. Per això necessita ajudes personals i, moltes vegades, també materials i productes de suport.

La dependència es deu a raons derivades de l’edat, la discapacitat, la malaltia o bé la malaltia mental.

Segons la funció afectada, la dependència pot ser física, social, intel·lectual o mental. De vegades també pot ser econòmica. En tot cas, les limitacions minven algunes capacitats de la persona.

La dependència és de caràcter temporal perquè sovint està associada a la pèrdua de l’autonomia a causa d’una malaltia.

La dependència està relacionada amb la dificultat per dur a terme les AVDA.

La Llei d’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència de 2006 classifica la dependència en tres graus: moderada, severa i de gran dependència.

La CIF presenta la discapacitat com el resultat de la relació entre el trastorn o malaltia de l’individu i els efectes ambientals i personals que els rodegen.

El model mèdic-rehabilitador es caracteritza per explicar que les persones amb diversitat funcional són persones que funcionen de manera diferent a causa d’una malaltia; per tant, la resta els hem d’ajudar a afrontar el seu dia a dia.

El model social o de vida independent parteix del fet que les causes de la discapacitat de l’usuari parteixen d’ell mateix.

El model de la diversitat és l’inici de la diversitat funcional.

L’usuari només necessita que una tercera persona li prepari els elements necessaris per dur a terme la tasca i/o li faciliti indicacions o li proporcionin estímuls, sense cap mena de contacte físic.

L’usuari presenta trastorns de comportament i/o problemes perceptivocognitius que dificulten la prestació del suport d’una tercera persona en la realització de la tasca.

L’usuari necessita que una tercera persona l’ajudi físicament en la realització de la tasca.

L’usuari necessita que una tercera persona el substitueixi en la realització de la tasca.

Aquest programa depèn del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

No tenen estipulat un sistema de cribratge; per tant, totes les sol·licituds són ateses.

El grau de dependència l’estipula la Comissió de Valoració a partir dels informes finals que es fan de cada cas.

El dictamen d’un cas és l’informe inicial necessari per iniciar el tràmit del grau de dependència.

Un ciutadà o ciutadana pot adquirir reconeixement de grau de dependència per silenci administratiu.

Un cop reconeguda la situació de dependència, el grau de dependència es pot revisar a instància de la persona interessada, dels seus representants o d’ofici per les administracions públiques competents per alguna de les següents causes: per millora o empitjorament de la situació de dependència o per error de diagnòstic o error en l’aplicació del barem corresponent.

Disciplina sociosanitària de l’àrea de salut que se centra a prevenir i/o disminuir els dèficits i els obstacles que apareixen com a conseqüència de trastorns físics, psíquics, sensorials o socials que impossibiliten que la persona es desenvolupi amb independència suficient en el seu entorn.

Persones que presenten una capacitat tant a nivell físic, sensorial, intel·lectual com mental diferent de la resta de la població, és a dir, que la seva manera de funcionar és diferent de la convencional.

Conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir l’entorn, els espais, els edificis, els serveis, els mitjans de transport, els processos, els productes, els instruments, els aparells, les eines, els dispositius, els mecanismes i els elements anàlegs perquè totes les persones els puguin emprar i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible.

Dret que tenen les persones amb diversitat funcional tal com es recull en la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat del 2006 (CDPD). En aquesta convenció es menciona específicament la vida independent a través del seu article 19, “Dret a viure de manera independent i a ser inclòs en la comunitat”

L’habilitat és la capacitat o destresa d’una persona per executar una activitat.

L’habilitat per ella mateixa suposa l’exercici de l’autonomia.

L’adquisició de l’hàbit afavoreix la consecució de l’autonomia i és un factor fonamental per al desenvolupament de la maduresa personal i social.

El pas de l’habilitat a l’hàbit és automàtic.

La rutina és un hàbit interioritzat i que es realitza repetidament.

A diferència dels hàbits, les rutines no es poden canviar o desaparèixer, ja que s’han interioritzat permanentment.

La fase inicial de l’adquisició d’habilitats d’autonomia personal (HAPS) consisteix en la .................... aprenentatge automatització consolidació preparació psicològica de la persona usuària per a l’adquisició de les noves habilitats.

Un cop la persona està predisposada i motivada s’inicia la segona fase, la fase d’.................... aprenentatge automatització consolidació preparació de l’habilitat pròpiament dita, que es concretarà en l’execució de la conducta desitjada.

La reproducció de la conducta apresa de manera automàtica en el moment en què cal fer-ho serà la tercera fase, anomenada .................... aprenentatge automatització consolidació preparació , en la qual la persona usuària pren consciència de quines són les situacions en què s’ha d’executar la conducta apresa.

Finalment, amb el reforçament de l’aprenentatge i la interiorització com a hàbit s’executarà l’acció rutinàriament en qualsevol situació que requereixi aquell comportament. Haurem arribat, doncs, a la .................... aprenentatge automatització consolidació preparació , on l’hàbit s’ha adquirit i la persona és autònoma per dur a terme l’activitat.