Introducció

A la unitat “Inversió i finançament” s’analitza com l’activitat econòmica de les empreses implica adquirir recursos productius que conformen la inversió i les diferents fonts de finançament per poder realitzar aquestes, el finançament. El cost del finançament i la rendibilitat de les inversions condicionaran el bon funcionament de l’empresa.

A l’apartat “Estructura econòmica i financera de l’empresa” s’estudien les valoracions a realitzar per part de l’empresa quan ha de portar a terme una inversió coneixent els seus objectius, que permetran classificar la inversions en un tipus o en un altre. Per fer una inversió calen recursos que es poden aconseguir en els mercats financers. És la direcció financera la que té entre les seves funcions trobar i gestionar aquests recursos. Abans de decidir d’on procediran els fons per realitzar una inversió caldrà conèixer tots els elements que en formen part i el risc de portar-la a terme. Els diferents recursos financers es poden classificar com a propis o aliens, externs o interns, a llarg o a curt termini. Cadascuna de les diferents fonts financeres tenen les seves característiques, i en conseqüència els seus avantatges i inconvenients. Qualsevol decisió que es prengui a l’hora de finançar les inversions afectarà l’estructura tant econòmica com financera de l’empresa. Aquesta estructura canviarà pel sol fet de realitzar una inversió que afecta l’estructura econòmica, i la font de finançament triada determinarà la nova estructura financera. Una anàlisi dels comptes anuals de l’empresa a partir del balanç de situació i del compte de pèrdues i guanys ens permetrà valorar els efectes de les inversions i de les fonts de finançament utilitzades.

A l’apartat “Recursos i càlculs dels costos financers” s’estudien, una vegada conegudes les característiques generals de les fonts de finançament, els mecanismes per tal que la direcció financera decideixi, a l’hora de realitzar una inversió, entre el ventall de recursos a l’abast de l’empresa. Per a cada operació hi ha un seguit de recursos, entre els quals s’ha de valorar quin és el millor tenint en compte quin representa un menor cost. Un dels objectius d’aquest apartat és l’estudi d’aquests costos. Es fa una anàlisi de les despeses i del seu càlcul per a cada una de les diferents fonts i s’obté l’efectiu que rebrà l’empresa, que permetrà calcular el seu cost efectiu, dada important per poder comparar diferents opcions financeres. En aquests càlculs s’aplicaran conceptes de matemàtica financera, com les equivalències financeres, la TAE, descomptes, etc., que sorgeixen partir de les lleis d’interès simple o compost aplicades a les capitalitzacions i actualitzacions dels diferents fluxos financers.

A l’apartat “Rendibilitat de les inversions, solvència i eficàcia de l’empresa” es tanca el cicle referent a les inversions i dels efectes d’aquestes en la situació general de l’empresa. Si a l’anterior apartat s’estudia com calcular el cost efectiu que suposa per a l’empresa una font de finançament o una altra, en aquest apartat s’estudia com determinar si una inversió serà o no rendible a partir dels diferents mètodes que té l’empresa per poder triar entre diversos projectes. Per portar a terme aquestes tasques hi ha principalment dos grans grups, un dels quals no té en compte que els diners van canviant de valor al llarg del temps; son els mètodes estàtics, com el pay-back estàtic. L’altre grup són els mètodes dinàmics, que a diferència dels anteriors tenen en compte la variació del valor del diner en el temps, com el VAN i la TRI, que són els més utilitzats en el món empresarial. També s’estudia com calcular el volum mínim de vendes que l’empresa ha de realitzar per tal d’obtenir benefici. Aquesta anàlisi ens obligarà a distingir el que són costos fixos i costos variables per calcular el punt mort o llindar de rendibilitat. S’aborda també el concepte de període mitjà de maduració o temps que es triga des que entren les mercaderies o primeres matèries en el magatzem fins que l’empresa cobra dels seus clients els productes venuts. Aquest període té una gran influència en els beneficis que s’obtenen i permet comparar els diferents cicles de les empreses del mateix sector. Així mateix, s’expliquen les ràtios més importants i més utilitzades, els coeficients entre diferents magnituds, aplicades en l’anàlisi i en la diagnosi de la situació econòmica i financera de les empreses, que ens donen una visió de la solvència i l’eficàcia d’aquesta.