Gestió econòmica i financera de l'empresa

L’objectiu d’aquesta activitat és aplicar els coneixements teòrics adquirits sobre alguns dels criteris més utilitzats per valorar les inversions a realitzar per l’empresa i per seleccionar la millor alternativa quan cal decidir-ne una.

Una empresa estudia la possibilitat d’invertir al final de l’exercici econòmic en tres projectes d’inversió diferents i dissenyats en un mateix horitzó temporal de tres anys.

Les previsions dels cobraments i pagaments associats a cadascuna de les inversions són les següents:

Taula

		Inversió (X)
		Desemborsament inicial = 17.000
Període	Cobraments	Pagaments	Valor residual
1	15.000	10.000
2	9.000	5.000
3	13.000	10.000	3.500

Taula

		Inversió (Y)
		Desemborsament inicial = 13.500
Període	Cobraments	Pagaments	Valor residual
1	17.000	13.000
2	20.000	12.000
3	22.000	15.000	2.000

Taula

		Inversió (Z)
		Desemborsament inicial = 12.600
Període	Cobraments	Pagaments	Valor residual
1	5.000	1.000
2	7.000	3.000
3	10.000	5.000	1.000

a) Calculeu el VAN de les tres alternatives.

b) A la vista dels resultats obtinguts a l’anterior apartat, quina inversió triaríeu? Justifiqueu la resposta.

c) Per la inversió (X) podem assegurar que la TRI és més gran o més petita del 5%?? Justifiqueu la resposta.

d) Deduïu, a partir dels càlculs anteriors, el valor aproximat de la TRI de la inversió (Z). Justifiqueu la resposta.

a) Càlcul del VAN

El primer que cal fer per poder calcular el VAN és calcular els diferents fluxos de caixa que s’obtenen:

F₁ = C₁ - P₁

F₂ = C₂ - P₂

……..

F_n = C_n - P_n + R

On C són els cobraments, P els pagaments de cada període i R el valor residual.

Una vegada calculats els diferents fluxos de caixa podem calcular el VAN mitjançant:

Inversió (X):

F₁ = 15.000- 10.000 = 5.000 u.m.

F₂ = 9.000 - 5.000 = 4.000 u.m.

F₃ = 13.000 - 10.000 + 3.500 = 6.500 u.m.

Inversió (Y):

F₁ = 17.000- 13.000 = 4.000 u.m.

F₂ = 20.000 - 12.000 = 8.000 u.m.

F₃ = 22.000 - 15.000 + 2.000 = 9.000 u.m.

Inversió (Z):

F₁ = 5.000- 1.000 = 4.000 u.m.

F₂ = 7.000 - 3.000 = 4.000 u.m.

F₃ = 10.000 - 5.000 + 1.000 = 6.000 u.m.

b) Millor alternativa d’inversió

La inversió més aconsellable és la (Y), perquè el valor actual dels fluxos de caixa supera en 5.340,3 u.m. el cost de la inversió. Desestimaríem les restants opcions perquè en un cas (X) el VAN és negatiu i en l’altre (Z), malgrat que el VAN és positiu, és inferior al de la inversió (Y).

c) TRI de la inversió (X)

En el cas de la inversió (X), la TRI és més petita del 5% perquè per aquesta taxa el VAN<0 i la TRI és el tipus màxim d’interès que es pot pagar pel capital invertit al llarg de la vida de la inversió sense obtenir pèrdues.

d) Valor de la TRI de (Z)

Per definició, la TRI és aquella taxa que fa que el VAN sigui zero. En el cas de la inversió (Z), en calcular el VAN a una taxa del 5% el valor obtingut ha estat de 20,66, que està molt proper a zero. Podem, per tant, considerar que per a la inversió (Z) la TRI és pràcticament del 5%.

L’objectiu d’aquesta activitat és aplicar els coneixements teòrics adquirits a l’hora de diferenciar entre els costos fixos i els costos variables. A més, caldrà aplicar els coneixements que permeten determinar a partir de quin volum de vendes s’obtenen beneficis.

L’editorial SAPINS SA, té el projecte de llençar al mercat una nova enciclopèdia infantil a un preu de 58 u.m. per unitat. Segons les seves previsions, per a una producció de 500 unitats calcula els següents costos:

personal eventual: 6.000 u.m.
amortitzacions: 5.000 u.m.
matèries primeres: 4.000 u.m.
drets d’autor (per 500 unitats): 3.500 u.m.
personal fix: 30.000 u.m.
impostos municipals: 5.000 u.m.
comissions per vendes: 2.500 u.m.
lloguer del local: 25.000 u.m.

Calculeu:

a) Els costos fixos totals.

b) Els costos variables totals i unitaris.

c) La xifra mínima de vendes a partir de la qual SAPINS, SA començarà a obtenir beneficis.

L’objectiu d’aquesta activitat és aplicar els coneixements teòrics adquirits a l’hora de calcular el període mitjà de maduració d’una empresa comercial per comprendre els significats dels diferents sotsperíodes i entendre la diferència entre el període mitjà econòmic i el financer. També s’hauran d’aplicar els coneixements per entendre la relació entre el període mitjà de maduració i el fons de maniobra, per una part, i entre el període mitjà de maduració i la rendibilitat de les empreses, per una altra.

Un empresa que es dedica a la comercialització d’un producte facilita la següent informació (en u.m.), que representa la mitjana dels saldos d’algunes masses patrimonials que ha mantingut durant un període:

clients: 20.000 u.m.
compres de productes: 120.000 u.m.
existències: 20.000 u.m.
proveïdors: 40.000 u.m.
vendes: 200.000 u.m.

a) A partir de les dades de què disposeu, calculeu els diversos subperíodes que formen el període mitjà de maduració. Expliqueu el significat de cadascun dels sotsperíodes calculats.

b) Calculeu el període mitjà de maduració econòmic i el cicle de caixa explicant el significat d’ambdós.

c) Si l’any anterior el període mitjà de maduració va ser 22 dies inferior, quina repercussió tindrà aquesta variació en el fons de maniobra de l’empresa?

d) Se sap que una altra empresa del sector presenta un cicle de caixa de 10 dies. Quins comentaris podeu fer respecte de la rendibilitat de les dues empreses?

a) Càlcul dels sotsperíodes

Recordeu que les empreses comercials només tenen període mitjà d’aprovisionament, de cobrament i de pagament.

-Període mitjà d’aprovisionament:

El nombre de rotacions serà:

Substituint pels seus valors:

Per calcular el període mitjà d’aprovisionament:

Substituint:

Aquest resultat indica que les mercaderies o productes que ven l’empresa romanen de mitjana 60,83 dies des que arriben al magatzem fins que es venen.

-Període mitjà de cobrament:

El nombre de rotacions serà:

Substituint pels seus valors:

Per calcular el període mitjà de cobrament:

Substiuint:

Aquest resultat indica que l’empresa triga de mitjana 36,5 dies a cobrar dels seus clients.

-Període mitjà de pagament:

El nombre de rotacions serà:

Substituint pels seus valors:

Per calcular el període mitjà de pagament:

Substituint:

Aquest resultat indica que l’empresa triga de mitjana 121,66 dies a pagar els seus proveïdors.

b) Període mitjà de maduració econòmic i financer

El període mitjà de maduració econòmic es calcula:

Aquest resultat indica que de mitjana es triguen 97,33 dies des del moment que les mercaderies entren al magatzem fins que es cobren les vendes de les esmentades mercaderies.

Per calcular el cicle de caixa:

Aquest resultat negatiu, normal en algunes empreses comercials, indica que els proveïdors financen tot el cicle d’explotació de l’empresa i, fins i tot, estan finançant part de l’actiu fix.

c) Repercussió del PMM en el fons de maniobra

Si durant el període analitzat el PMM ha augmentat respecte al de l’any anterior significa que enguany el fons de maniobra necessari serà també superior, perquè cal finançar un període més llarg de temps i, per tant, el circulant haurà de ser superior.

d) Cicle de caixa i rendibilitat

Aquesta empresa presenta un cicle de caixa de (-) 24,33 dies. Comparant-la amb una altra del sector que el tingui de 20 dies podem dir que la primera recupera els recursos invertits en circulant més ràpidament que la segona; per tant, és més rendible.

L’objectiu d’aquesta activitat és aplicar els coneixements teòrics adquirits per, partint d’un balanç de situació, elaborar una anàlisi completa de la situació financera d’una empresa.

Una empresa presenta, al final de l’exercici econòmic de l’any 20XX, les següents dades, extretes del seu balanç de situació:

Taula

Actiu		Passiu
Immobilitzat	2.690	Net patrimonial	1.737
Existències	2.800	Passiu no corrent	3.000
Realitzable financer	600	Passiu corrent	2.318
Disponible	965
Total	7.055	Total	7.055

Calculeu les diferents ràtios financeres que conegueu i comenteu-ne els resultats que obtingueu.

NOM	EXPRESSIÓ	RESULTAT
	RÀTIOS FINANCERES
ENDEUTAMENT		0,75

ESTRUCTURA DEL DEUTE		0,44

DISPONIBILITAT		0,42

TRESORERIA (acid test)		0,68

LIQUIDITAT		1,88

SOLVÈNCIA (o garantia)		1,33

Comentaris:

La ràtio d’endeutament (0,75) és excessiva. Cal recordar que el valor idoni està entre (0,4) i (0,6). L’empresa està perdent autonomia financera. Els recursos propis són massa escassos.
L’estructura del deute (0,44) és correcta. La ràtio està molt lluny d’(1) i això vol dir que preval l’endeutament a llarg termini sobre l’endeutament a curt termini.
El valor de la ràtio de disponibilitat (0,42), malgrat que és una mica alt, es pot considerar com a correcte. Cal recordar que el valor idoni està entorn de (0,3).
La ràtio de tresoreria és una mica baixa (0,68); la idònia està entre (0,8) i (1). Malgrat això, és possible que no hi hagi problemes de liquiditat. Per fer un diagnòstic més acurat caldria conèixer els terminis de cobrament i pagament de l’empresa.
El valor de la ràtio de liquiditat (1,88) és correcte perquè sempre ha de ser superior a (1) i l’idoni està entre (1,5) i (2). L’empresa no té problemes de liquiditat a curt termini.
El valor de la ràtio de solvència està per sobre d’(1) però per sota de l’idoni, que està entre (1,5) i (2). Per seguretat, l’empresa haurà de vigilar els components d’aquesta ràtio.

L’objectiu d’aquesta activitat és aplicar els coneixements teòrics adquirits per, partint d’un balanç de situació i de les partides precises del compte de pèrdues i guanys, determinar les diferents rendibilitats de l’empresa.

L’empresa DOLÇ presenta el següent balanç de situació:

Taula

ACTIU			PASSIU
ACTIU NO CORRENT		733.000	NET PATRIMONIAL	375.000
ACTIU CORRENT		257.000	PASSIU NO CORRENT	525.000
Existències	150.000		PASSIU CORRENT	90.000
Realitzable financer	70.000
Disponible	37.000
	Total ACTIU	990.000	Total PASSIU I NET	990.000

El seu compte de pèrdues i guanys (resultats) presenta, entre d’altres, les següents partides:

vendes: 675.000 u.m.
beneficis abans d’interessos i impostos: 240.000 u.m.
despeses financeres: 22.000 u.m.
impost sobre beneficis: 61.600 u.m.

a) Determineu el benefici net obtingut per l’empresa.

b) Calculeu la rendibilitat econòmica de manera disgregada. Interpreteu els resultats obtinguts.

c) Calculeu la rendibilitat financera de manera disgregada. Interpreteu els resultats obtinguts.

a) Benefici net

El benefici net el calcularem de la següent manera:

Taula

BENEFICI NET	156.400
RESULTAT
Beneficis abans d’interessos i impostos (BAII)	240.000
(-) despeses financeres	(- )72.000
Beneficis abans d’impostos (BAI)	168.000
(-) Impost sobre beneficis	(-) 61.600

b) Rendibilitat econòmica

Per calcular la rendibilitat econòmica (Re) de manera disgregada haurem de calcular les següents ràtios:

rendibilitat de les vendes
rotació

1. Per calcular la rendibilitat de les vendes utilitzem la següent fórmula:

Aquest resultat indica que cada 100 u.m. de vendes generen 35,55 u.m. de beneficis abans d’interessos i impostos.

2. Per calcular la rotació de les vendes utilitzem la següent fórmula:

Aquest resultat indica que cada 100 u.m. d’inversió en actiu generen 68,18 u.m. de vendes.

La rendibilitat econòmica es pot calcular de dues maneres diferents: directament o mitjançant les ràtios disgregades. De manera directa seria:

Si calculéssim la ràtio de manera disgregada:

Aquest resultat indica que per cada 100 u.m. invertides a l’actiu s’obté un rendiment, abans d’impostos i interessos, de 24,24 u.m.

c) Rendibilitat financera

Per calcular la rendibilitat financera (Rf) de manera disgregada haurem de calcular les següents ràtios:

marge
rotació
palanquejament

1. Per calcular el marge o rendibilitat de les vendes utilitzem la següent fórmula:

Aquest resultat indica que cada 100 u.m. de vendes generen 23,17 u.m. de benefici net.

2. Per calcular la rotació utilitzem la següent expressió:

Aquest resultat indica que cada 100 u.m. d’inversió en actiu generen 68,18 u.m. de vendes.

3. Per calcular el palanquejament utilitzem la següent expressió:

Aquest resultat indica la inversió, actiu, que ha fet l’empresa per cada u.m. de recursos propis. En aquest cas ha estat de 2,64.

La rendibilitat financera (Rf) es pot calcular de dues maneres diferents: directament o mitjançant les ràtios disgregades. De manera directa seria: