Resum

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són les tècniques i els processos que es fan servir per crear, transferir o administrar informació mitjançant l’electrònica i la informàtica, i es basen en una gran varietat d’aparells i d’equipaments, programes informàtics i xarxes globals de comunicacions. Les TIC actuen com a agents de transformació de la societat i modifiquen les formes de vida (treball, estudi i recerca, consum, activitats de lleure, etc.) i, consegüentment, també l’ensenyament i l’aprenentatge.

Quan s’empren aquestes tecnologies per tal de millorar i innovar els processos educatius estem parlant de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC), les quals permeten renovar les metodologies educatives i afavorir l’assoliment de les competències bàsiques de l’aprenentatge en totes les etapes educatives.

Per això una de les funcions dels professionals de l’educació és utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, les quals s’han de conèixer i dominar com a eina metodològica per poder-les aplicar a la pràctica quotidiana. Aquest fet fa necessària una nova alfabetització basada en maneres d’aprendre i de comunicar noves, i fa necessari dominar les eines tecnològiques, ja que el coneixement està vinculat estretament amb el desenvolupament tecnològic. Si som “analfabets tecnològics”, si no som capaços d’utilitzar els recursos que la tecnologia posa al nostre abast, no estem preparats per exercir un paper actiu en la societat de la informació i del coneixement. En aquest sentit, les diferències entre els diversos països o entre diferents grups socials en l’accés a la tecnologia determinen les seves possibilitats de tenir unes condicions dignes de vida i de benestar, per la qual cosa la competència digital esdevé, així doncs, una qüestió d’exclusió o d’inclusió social.

La competència digital ens permet conèixer i dominar els entorns digitals, transformar la informació en coneixement, obtenir, avaluar i tractar la informació obtinguda en entorns digitals, comunicar-nos amb altres persones i grups, i desenvolupar les formes culturals pròpies de la societat del coneixement.

El currículum del nostre sistema educatiu defineix la competència anomenada tractament de la informació i competència digital com una de les vuit competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat al llarg de l’ensenyament obligatori, i que li ha de permetre gestionar la informació, des de la informació sobre com accedir-hi fins a la seva transmissió, tot utilitzant diversos suports, que inclouen l’ús de les TIC com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se, i una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan calgui, i respectant les normes de conducta acordades socialment. Així, és imprescindible que l’alumnat arribi a conèixer suficientment les TIC i sigui capaç de fer servir de manera autònoma les eines digitals disponibles en el seu entorn.

La incorporació de les competències TIC en els processos d’ensenyament-aprenentatge del nostre sistema educatiu té com a marc de referència la Llei d’educació de Catalunya (2009), que inclou, entre els principis rectors específics, la competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals i la competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, i també el reconeixement del dret de l’alumnat a ser educat en el discurs audiovisual.

L’educació per la competència audiovisual implica desplegar estratègies que permetin a l’infant construir la capacitat de comprendre, d’analitzar críticament els missatges audiovisuals i també la producció pròpia de continguts emprant els llenguatges audiovisuals.

Les TAC esdevenen instruments de comunicació i fonts de recursos molt importants: contribueixen a impulsar funcions essencials de la tasca intel·lectual i de l’aprenentatge, com ara, la creativitat, l’intercanvi i el treball cooperatiu; faciliten l’accés a la informació, el tractament, l’anàlisi i la transmissió de les dades obtingudes (en formats i suports diferents), i també la planificació i el control del treball. Posen al nostre abast un conjunt de nous formats que també integren els mitjans de comunicació de massa “clàssics” (premsa, cinema, ràdio, televisió…) fins ara poc incorporats als currículums escolars malgrat el seu gran potencial educatiu: els flexibilitzen i simplifiquen els coneixements i els equipaments tecnològics necessaris per elaborar productes comunicatius.

Així, en comparació dels sistemes tradicionals, els instruments d’ensenyament i aprenentatge han evolucionat radicalment gràcies a les TIC: ordinador, perifèrics i accessoris diversos, programari amb aplicacions didàctiques, connexió a la Xarxa, impressora, escàner, pissarra digital, canó de projecció, càmeres digitals de fotografia i de vídeo, llibres electrònics, dispositius MP3 i iPod, telèfons mòbils, PDA i altres equipaments multimèdia, juntament amb recursos més tradicionals com són el cinema, la ràdio, la televisió i, fins i tot, la publicitat. Amb les TAC, i com a conseqüència de les noves possibilitats creatives i interactives de les noves tecnologies, la metodologia educativa ha evolucionat i s’ha transformat en profunditat: els alumnes poden interactuar entre si i amb l’educador o l’educadora, i també accedir a una gran quantitat de dades (textos, imatges, arxius d’àudio i vídeo) i poder crear tota mena de materials multimèdia.

Algunes d’aquestes eines TIC que podem emprar a l’escola ja des de l’etapa d’educació infantil són Internet, els wikis, les xarxes socials, el correu electrònic, el xat, els fòrums, els podcasts, els videoblocs, els fotoblocs, els blocs educatius, els entorns virtuals d’aprenentatge, els llibres electrònics, els portals educatius, la pissarra digital interactiva, els projectors multimèdia, els processadors de textos, el full de càlcul i les presentacions, i altres programes informàtics (de dibuix, altres aplicacions, programari didàctic, etc.), els videojocs, la televisió, la premsa, la ràdio i el cinema.

També hem de conèixer alguns perills per poder-los prevenir, encara més quan es tracta d’educar infants des de les primeres etapes de la vida. Alguns d’aquests riscos tenen a veure amb la manca de seguretat i control (ens poden prendre les contrasenyes, les dades personals, poden suplantar la nostra identitat, fer malbé el nostre equip…). Si els educadors i les famílies adopten mesures de seguretat i fan que els infants esdevinguin conscients de la seva importància, podrem afrontar aquests perills. Cal fer un ús responsable de les imatges i les dades personals, pel que fa al dret a la intimitat de les persones, i protegir els infants de l’accés a continguts inadequats o perjudicials en l’accés a Internet. Des dels serveis d’atenció als infants on desenvolupareu la vostra tasca, té sentit que les famílies i els educadors ens plantegem com cal protegir els infants d’alguns riscos i que afavorim un ús adequat de les TIC. En definitiva, cal conèixer les situacions de risc i què podem fer per prevenir-les i afrontar els perills.

L’ensenyament orientat a assolir les competències bàsiques en les TAC en l’etapa d’educació infantil presenta l’avantatge que avui dia els infants són majoritàriament nadius digitals i estan habituats a viure en un món globalitzat, dominat per les telecomunicacions, i interaccionen d’una manera absolutament natural amb tota classe d’eines tecnològiques des de ben petits. La finalitat de l’educació infantil és afavorir el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, i les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement permeten a l’infant ser el protagonista dels seus aprenentatges, fer descobertes, experimentar i manipular, estimulen la curiositat i la recerca, posen en joc moltes habilitats cognitives i afavoreixen l’expressió, la comunicació i la creativitat. Es despleguen en totes les àrees del currículum (descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges) i es poden concretar en diverses propostes d’activitat globalitzades, vinculades a la vida quotidiana dels infants a l’escola.

La transversalitat de les TAC ens permet abraçar totes les capacitats i totes les dimensions del saber, el saber fer, el ser i el saber conviure, la major part de les quals podem treballar en l’etapa, adaptades al desenvolupament dels infants i al nostre context. Les TAC fomenten l’autonomia personal, la curiositat, l’esperit de recerca, l’experimentació i la manipulació, estimulen la creativitat, ens permeten respectar el ritme d’aprenentatge de cada infant i promoure’n la socialització gràcies a la col·laboració i al treball en grup.

Les nostres propostes d’activitats amb les TAC es poden desplegar a partir de qualsevol dels objectius del cicle de l’etapa d’educació infantil. Incorporant les eines TAC en algunes de les activitats que fem en els àmbits d’experiència quotidiana dels infants, treballem els diversos aspectes del seu desenvolupament, però d’una manera globalitzada, significativa i funcional per als nens i les nenes; és a dir, lúdica i sorgida dels seus interessos.

Les primeres fites de l’alumnat en el que anomenem alfabetització tecnològica són competències relacionades amb el coneixement del maquinari més habitual –ordinador, pantalla, ratolí, impressora, escàner, canó de projecció, càmera de fotografies, càmera de vídeo, etc.– i la coordinació psicomotora: iniciar i tancar l’ordinador, assenyalar i fer clic amb el ratolí, reconèixer els elements principals del teclat i identificar algunes icones, com, per exemple, les que permeten desar o imprimir un document.

Els infants observaran l’ordinador, els perifèrics i altres recursos multimèdia, poden assajar a fer clic amb el ratolí, visualitzar imatges, escoltar sons o visionar animacions, etc., i més endavant coneixeran altres funcions de l’ordinador, el correu electrònic (enviar i rebre missatges) i les xarxes telemàtiques i aprendran a consultar Internet i a treballar amb materials educatius i jocs i videojocs interactius en diversos suports, a fer operacions senzilles, classificar objectes i documents, fer servir programes de dibuix (formes, colors), crear textos (escriure paraules), veure i enregistrar fotografies i vídeos, sentir i tractar sons i música i, en definitiva, utilitzar i crear tota classe de materials adequats i adaptats a la seva edat. Dels 3 als 6 anys d’edat, els infants cada vegada utilitzaran millor el ratolí, el teclat i manipularan més bé i d’una manera senzilla les càmeres de fotografia i vídeo.

Els educadors han de valorar quins recursos de programari i maquinari són més adients des del punt de vista pedagògic, han de planificar les tasques i les estratègies, organitzar el temps i l’espai, i establir els objectius didàctics i una metodologia flexible, tenint en compte que cal fomentar la participació activa de l’infant en l’aprenentatge i aprofitar tot el potencial de les tecnologies per facilitar els processos d’aprenentatge per descobriment, reflexió, pensament i enriquiment dels contextos d’aprenentatge que dissenyem a les aules, amb propostes que afavoreixin la imaginació i la creativitat.

Pel que fa a la selecció dels equipaments, l’articulació de les noves tecnologies en el currículum escolar requereix uns recursos imprescindibles per poder integrar plenament les TAC en les activitats quotidianes: accés a Internet, ordinadors en cada espai (amb pantalla tàctil per als més petits i ratolins de mida reduïda), pissarra digital, càmera de fotografies, càmera de vídeo, equip de so, aparell enregistrador, canó de projecció i pantalla en cada espai aula (racó de l’ordinador o multimèdia), tauleta digital, etc. Cal que tots els equipaments i la seva distribució en l’espai permetin fer-ne un ús segur i ergonòmic.

Amb relació a l’organització del temps, cal deixar prou temps perquè facin les coses, i planificar el temps tenint en compte les característiques i els ritmes individuals i del grup. La durada de les activitats ha de ser flexible i és molt adequat que es combinin activitats diferents en la seqüència prevista (amb més o menys exigència, individuals i col•lectives, més lliures i més dirigides, etc.). En les rutines quotidianes i en les activitats més estructurades, la intervenció de l’educador es fa més evident, mentre que en l’activitat lliure la seva intervenció passa per la preparació prèvia de l’espai i dels materials, per la determinació del temps disponible, etc. Observar de manera sistemàtica els infants i escoltar-los és imprescindible per entendre els processos i ritmes de cada infant i poder ajustar els ajuts i les intervencions necessaris.

Es treballa amb diversos agrupaments dels infants: en la major part dels casos, les activitats es fan en parella o individualment (al racó de l’ordinador) i, en d’altres, podem treballar en petit grup (quatre o cinc infants). És molt important plantejar les activitats que es poden fer individualment perquè siguin dutes a terme per dos infants i afavorir la cooperació i enriquir l’aprenentatge. En la major part de propostes globalitzades de treball amb els infants d’aquesta etapa educativa podem combinar els tipus d’agrupaments en les diverses tasques i fases de l’activitat.

La incorporació de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació transforma el paper de l’educador, que esdevé facilitador, acompanyant i estimulador dels processos de construcció de l’aprenentatge dels infants. Ha de dissenyar entorns adequats d’aprenentatge, saber aprendre i treballar en equip i en xarxa amb altres professionals, ha de saber compartir i intercanviar; ha de saber cercar informació i recursos i seleccionar els adequats, i també crear els seus propis materials. Moltes entitats i organismes públics i privats faciliten les plataformes especialitzades i un gran nombre de recursos multimèdia, i també trobem molts materials creats per centres escolars i professionals de l’educació, la major part dels quals són d’accés lliure. Entre les fonts de recursos més interessants i útils, amb tota classe de continguts, idees i propostes d’activitats orientades a facilitar la tasca pedagògica, hi ha les pàgines web dels departaments d’educació de les comunitats autònomes i del Govern central.

Algunes de les tasques amb TAC que fan els educadors són crear un bloc, fer presentacions de diapositives, crear videoclips, adaptar i crear materials per als infants que necessiten suports específics o crear i preparar material de joc propi per a diversos espais i racons de l’aula.

Les noves tecnologies també ens permeten millorar la comunicació amb les famílies, ja que ens posen a l’abast noves formes de relació, d’informació i de comunicació que permeten la interactivitat, la immediatesa en la comunicació, i ens faciliten la tasca de documentar tot el que fem en el dia a dia. Així, per exemple, podem millorar les reunions amb presentacions efectives o dissenyar cartells de documentació de les activitats per penjar-los als espais de l’aula i als espais comuns de l’escola adreçats a transmetre informació als pares.

Les eines TIC també ens permeten donar respostes individualitzades adequades als infants que tenen necessitats educatives específiques (derivades de discapacitat o trastorns de conducta, o infants amb altes capacitats intel·lectuals o que s’han incorporat d’una manera tardana al sistema educatiu) i donar suport socioeducatiu als infants que pateixen malalties de llarga durada, i, d’aquesta manera, permeten que tots els infants puguin assolir el desenvolupament màxim de les seves capacitats personals i els objectius del currículum.

Amb relació a les activitats, són molt variades i caldrà ajustar-ne l’adequació pel que fa al grau de desenvolupament dels infants, els seus interessos i els del grup. Moltes de les activitats proposades als infants formen part dels projectes d’aula que es van desenvolupant al llarg del curs, i també dels estímuls de joc que troben en el racó de l’ordinador en la seva utilització més lliure. En els dos primers anys de vida dels infants utilitzem les TAC sobretot per estimular-los audiovisualment (lectura d’imatges, d’audició i audiovisuals, en suports diferents), per documentar tot el que fem i com a eines per comunicar-nos amb les famílies. Per bé que la competència TIC s’introduirà, en primer lloc, mitjançant l’observació de l’adult, a partir dels dos anys ja iniciem els infants en noves tasques en les quals seran cada vegada més autònoms, en especial en els dos darrers cursos de parvulari. La cooperació entre infants i entre infants i adults és una característica de moltes activitats.

Al llarg del primer cicle, dels 0 als 3 anys, es van diversificant i ampliant les activitats amb les TAC: dels 2 als 6 anys podem incloure, entre d’altres, el racó de l’ordinador o racó multimèdia i les activitats de grup gran i grup petit amb la pissarra digital interactiva. Els infants poden començar a fer activitats de manipulació senzilla amb els recursos tecnològics (tocar la pantalla tàctil o fer clic al teclat), alhora que es mantenen les activitats d’estimulació sensorial de les etapes anteriors, amb una complexitat creixent, i desenvolupen d’una manera progressiva un paper més actiu com a creadors de continguts, des de la iniciació fins als avenços progressius. Dels 3 als 6 anys, les nenes i els nens s’expressen verbalment i comuniquen el que pensen, el que saben, el que senten: moltes de les activitats ens permetran escoltar els altres, enregistrar el que diem, jugar amb les paraules, etc.

Les noves tecnologies ens ajudaran molt en la descoberta i la comprensió del codi lectoescrit i també, d’una manera gradual, poden comprendre altres llenguatges i expressar-s’hi millor: plàstic, musical, corporal, matemàtic i audiovisual. Les activitats més freqüents que fan els infants són de lectura i escriptura, de dibuix i pintura, de fer presentacions, de llenguatge oral i musical, de llenguatge plàstic, d’Internet, de premsa, de ràdio, de televisió, etc. Moltes d’aquestes activitats impliquen molts llenguatges i formes expressives, i ens permetran treballar continguts diversos i fer-ho de moltes maneres i amb múltiples tecnologies i suports.

En la intervenció en el desenvolupament de la comunicació i l’expressió a partir de les TAC de 0 a 6 anys podem destacar la metodologia del treball per racons i l’activitat de fer un bloc com a elements especialment interessants. El racó de l’ordinador és imprescindible en les aules a partir dels dos anys; s’hi aprèn a utilitzar-ne tots els elements i a treballar amb altres companys, d’una manera lúdica i interactiva. Aprenen a cercar informació (tant a la Xarxa com en altres programes i plataformes); a comunicar-se amb altres persones (per correu electrònic, videoconferència, xat…); a fer activitats i jocs de programes informàtics i videojocs; a escriure; a dibuixar; a llegir textos, imatges, continguts audiovisuals; a escoltar sons; a tractar imatges; a imprimir. Poden participar en el bloc d’aula, ells sols o ajudant l’educador en la creació i la publicació de continguts.

Els programes de jocs i altres activitats que podem fer amb l’ordinador poden ser elaborats pels educadors mateixos o bé per altres professionals, tant si són de programari lliure com d’autor, i han de ser adequats a l’edat i el nivell de desenvolupament i als interessos dels infants.

Pel que fa als recursos, en podem trobar molts a la Xarxa i ens caldrà aprendre a seleccionar els més adequats als nostres infants i als objectius que ens proposem, i també els que necessitem per crear els nostres materials propis i per adaptar-los a les característiques del nostre centre i de cada grup d’infants. Abans d’utilitzar qualsevol recurs, primerament cal conèixer-lo i valorar-ne l’adequació als infants: quin n’és el nivell de dificultat, quins coneixements previs requereix, quins objectius ens permet assolir, amb quins continguts curriculars es vincula, etc. Els recursos més destacats que hem de conèixer són els portals educatius, un conjunt de programari bàsic, el programari educatiu per treballar amb els infants en l’etapa d’educació infantil i altres enllaços útils per als educadors.

L’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge ens ha de permetre ajustar la nostra intervenció, i en aquest procés té un paper molt destacat l’observació dels infants i la claredat en els objectius plantejats i, també, el fet de disposar d’indicadors d’avaluació clars i suficients. Mitjançant l’observació i la documentació podem conèixer, en l’avaluació inicial, el grau de desenvolupament i les capacitats de l’infant; al llarg del procés, en l’avaluació formativa, cal analitzar els progressos que va fent i, en l’avaluació final, comprovar fins a quin punt s’han assolit els objectius plantejats. Per poder avaluar els processos, cal utilitzar tècniques variades al llarg de tot el procés i disposar d’indicadors clars d’avaluació. S’han inclòs exemples d’indicadors d’avaluació i cal tenir en compte que, al llarg del procés, hem de poder anar avaluant i reajustant per si ens cal reorganitzar la informació que fem servir en un projecte, una recerca o un problema, per veure si es desenvolupa adequadament el treball cooperatiu i perquè l’infant introdueixi la seva avaluació pròpia (per què ho faig?, com ho faig?, què vull fer?, …).

Finalment, també hem d’avaluar en quins criteris didàctics i metodològics es basen els recursos que tenim a disposició i quina qualitat didàctica i pedagògica tenen, i també les propostes d’activitat (què fem?) i la metodologia (com ho fem?) que fem servir i els recursos (amb què ho fem?).