Les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement en l'educació infantil

Encara que en l’etapa d’educació infantil el currículum parli de capacitats i no pas de competències, no es tracta d’establir un enfrontament entre tots dos conceptes. Tot i que és evident que quan ens referim a les competències això implica posar en joc un conjunt de capacitats, podem constatar com la dimensió competencial hi és present i ha estat sempre present en el desplegament curricular de l’etapa d’educació infantil i s’ha concretat en els continguts curriculars de les diverses àrees educatives, com també entendre que les capacitats són implícites i necessàries per adquirir competències. Per exemple, si un infant és capaç d’escoltar, podrà ser competent per respondre les demandes dels companys de joc.

A escala metodològica, afavorir i acompanyar el desenvolupament de les capacitats en els infants d’aquesta etapa educativa han estat objectius que s’han treballat sempre i des d’una perspectiva competencial.

Encara que en el currículum només es fa referència a la competència comunicativa dels infants, desenvolupada en els continguts de l’àrea de comunicació i llenguatges, el caràcter global del desenvolupament de l’infant, la transcendència d’aquests primers anys en l’educació dels infants i la importància del llenguatge per assolir els objectius generals de l’etapa la situen en un lloc central.

La competència digital s’introdueix com a novetat en el currículum LOE, sobretot a partir del tercer nivell de segon cicle (P5), però la competència dels infants i la importància que donem en els nostres projectes a la comunicació i els llenguatges ens aconsellen introduir-la ja a l’inici de l’etapa.

Les TAC es despleguen en totes les àrees del currículum –descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges– i es poden concretar en diverses propostes d’activitat globalitzades que fem arribar als infants, vinculades a la seva vida quotidiana a l’escola. Per això les podem relacionar amb el desenvolupament de totes les capacitats de l’etapa, amb especial incidència en alguna, que destaquem en cursiva tot seguit:

• Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.
• Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateix o mateixa i de les altres persones.
• Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
• Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.
• Progressar en la comunicació i l’expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà del diversos llenguatges.
• Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
• Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.
• Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb les altres persones i en la resolució pacífica de conflictes.
• Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el menin a una autonomia personal, l’orientin a la col·laboració amb el grup i a la integració social.

En relació amb el saber, aprenem a informar-nos, conèixer tot allò que ens envolta, aprenem a observar, llegir, analitzar, construir coneixement, aprendre a aprendre, acceptar els errors i apropar-nos a diversos codis lingüístics i simbòlics.

En relació amb el saber fer les TAC ens permeten posar l’atenció de manera continuada en algun fet, començar a captar la relació causa-efecte, resoldre problemes, prendre decisions, experimentar, imaginar, crear, utilitzar recursos i tècniques, començar a tenir hàbits de treball o superar dificultats.

També la dimensió personal de ser es veu afavorida i impulsada: aprenem a conèixer-nos, a adaptar-nos als canvis, a acceptar-nos mitjançant la capacitat de prendre decisions, de plantejar-nos reptes, a expressar els nostres sentiments, a ser curiosos, observadors, a analitzar dades, a ser sincers, responsables i també a ser flexibles.

I ens ajuden a aprendre a conviure: a expressar-nos amb diferents mitjans, emprant llenguatges diversos, a comunicar-nos amb els altres, a dialogar, resoldre conflictes, a treballar de manera col·laborativa, a compartir, a respectar els altres, a participar…

Les TAC fomenten l’autonomia personal, la curiositat, l’esperit de recerca, l’experimentació i la manipulació, estimulen la creativitat, ens permeten respectar el ritme d’aprenentatge de cada infant i promoure la seva socialització per mitjà de la col·laboració i el treball en grup.

Els objectius de cicle de l’etapa d’educació infantil precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar cadascun dels cicles (llar d’infants i parvulari), en relació amb els continguts de les àrees, que són els que recull la taula. Les nostres propostes d’activitats per dur a terme aplicant les TAC es poden desplegar a partir de qualsevol d’aquests, i en la major part es vinculen a més d’un, tot i que destaquem en negreta els objectius més significatius.

Pel que fa als continguts de l’àrea de comunicació i llenguatges vinculats a les TAC que podem seleccionar de manera preferent en la nostra programació, es poden esmentar, per al primer cicle d’educació infantil (0-3 anys), els següents:

• Iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.
• Interès per algunes de les tècniques més bàsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representació.
• Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones.
• Coneixement i utilització de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenció, espera, to de veu, interès, iniciativa).
• Expressió de necessitats, sentiments i idees mitjançant el llenguatge oral, mostrant un increment progressiu del vocabulari relatiu a l’entorn i a l’experiència propis (noms, adjectius, verbs), domini de la sintaxi (frases simples) i comprensió de variacions morfològiques (gènere, nombre).
• Inici en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres.
• Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents.
• Reconeixement, retenció i memorització de cançons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc.
• Reconeixement i participació activa en danses senzilles amb una progressiva coordinació general del cos i sentit del ritme.

En el cas del segon cicle d’educació infantil (3-6 anys), es poden destacar els continguts següents dels blocs de l’àrea de la comunicació i llenguatges (figura):

Bloc 1. Observar, escoltar i experimentar

• Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn.
• Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.
• Ús d’estratègies per comprendre els altres quan s’expressen verbalment, adoptant una actitud positiva i de respecte envers les llengües.
• Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions.
• Curiositat, interès i gaudi davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.
• Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.
• Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació, identificació i captació de la pulsació i ritmes, estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies.
• Experimentació amb tècniques audiovisuals bàsiques: edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l’alfabet visual: punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum.
• Exploració de diferents instruments: ratolí i teclat d’ordinador, per produir missatges escrits o gràfics.
• Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó, i també en les habilitats i actituds necessàries per a l’ús dels instruments musicals.
• Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit.
• Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.

Bloc 2. Parlar, expressar i comunicar

• Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques: literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.
• Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desitjos i sentiments, com a manera d’aclarir, organitzar i accedir al pensament propi, per regular la pròpia conducta i la dels altres.
• Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.
• Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies per mitjà del dibuix i de produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.
• Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de la llengua com més va més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical correcta, lèxic precís i variat, entonació i to de veu apropiats.
• Gust per participar en les converses amb l’ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics: torns de parla, atenció, manteniment i canvi de tema, adequació al context, i de les formes establertes socialment per iniciar, mantenir i finalitzar les converses.
• Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.
• Utilització d’instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.
• Comunicació per mitjà del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana.

Bloc 3. Interpretar, representar i crear

• Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, de creació i d’aprenentatge per mitjà de jocs lingüístics i expressius.
• Apreciació de l’estètica de les formes literàries –ritme i rima– i artístiques, i de les sensacions i emocions que provoquen.
• Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.
• Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com són ara identificació de paraules significatives i usuals, ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres, ús de les il·lustracions, gràfics i altres imatges que acompanyen els textos.
• Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb aproximació progressiva a l’escriptura convencional.
• Utilització de la intuïció, la improvisació, la fantasia i la creativitat tant en l’observació i l’escolta com en els processos creatius artístics.
• Ús de materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa.
• Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com són ara contes, relats, rodolins i endevinalles, gaudint del plaer de la creació de mons imaginaris per mitjà de les paraules i les imatges.
• Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món, i representació de personatges, fets i jocs d’expressió corporal.
• Adquisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret, oient, compositor o director: escoltar, observar, interpretar i crear.
• Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, entretenir-se, estar bé.
• Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vídeo i l’ordinador per mitjà dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions.
• Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.
• Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol.
• Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua.
• Reconeixement i ús de llenguatge matemàtic amb nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més complexes.
• Ús de procediments, com ara preguntar, negociar, predir, planificar, raonar, simular.
• Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.
• Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i companyes.

Haurem de prendre decisions per incloure les TIC i les TAC en la nostra proposta pedagògica de centre i en les programacions anuals, és a dir, la planificació de la tasca educativa adreçada a l’alumnat de cada cicle i nivell. Per exemple, en la nostra proposta pedagògica podem concretar en quines de les actuacions del pla d’acollida de l’alumnat nouvingut i les seves famílies incorporarem les noves tecnologies, amb l’objectiu de facilitar la ràpida integració dels infants nouvinguts al nostre sistema educatiu. I en les programacions anuals planificarem per a cada cicle i nivell la selecció i seqüenciació de continguts i objectius de cicle.

És a partir d’aquestes decisions curriculars que elaborarem les programacions d’aula, formades per unitats didàctiques globalitzadores en les quals, a partir de les capacitats, objectius i continguts globalitzats, s’indiquen la seqüència didàctica d’activitats (què podem fer), la metodologia (com les farem, quines tecnologies seleccionem) i els criteris d’avaluació que emprarem al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Tot i que la majoria de competències TIC s’introduiran en primer lloc mitjançant l’observació de l’adult, els infants poden anar desenvolupant de manera progressiva al llarg de l’etapa diverses tasques relacionades amb una part important de les competències TIC, que assoliran en diferents graus, des de l’aproximació i l’experimentació en la majoria de casos, que és l’objectiu que es pretén, amb l’ajuda de l’adult o altres infants més grans, fins a assolir un domini autònom en alguna d’aquestes. Així, la planificació d’activitats que incorporin aquestes competències ha de partir del nivell de desenvolupament dels infants i dels seus interessos, individuals i de grup.

En relació amb les dimensions de la competència TIC, el Departament d’Educació proposa iniciar els infants a partir dels 2 anys i seguir la seqüència bàsica següent en el cicle de parvulari, dels 3 als 6 anys (taula).

Les primeres fites de l’alumnat en allò que anomenem alfabetització tecnològica són competències bàsiques relacionades amb el coneixement del maquinari més habitual (ordinador, pantalla, ratolí, impressora, escàner, canó de projecció, càmera de fotos, càmera de vídeo, etc.) i amb la coordinació psicomotora (iniciar i tancar l’ordinador, assenyalar i fer clic amb el ratolí, reconèixer els principals elements del teclat i identificar algunes icones, com per exemple les que permeten desar o imprimir un document).

Per assolir els objectius bàsics fixats, els infants observaran l’ordinador, els perifèrics i altres recursos multimèdia, poden assajar a fer clic amb el ratolí, visualitzar imatges, escoltar sons o visionar animacions, etc.

Més endavant els nens i nenes coneixeran altres funcions de l’ordinador, el correu electrònic (enviar i rebre missatges) i les xarxes telemàtiques (per exemple, en interacció amb els companys d’altres escoles) i aprendran a consultar Internet i a treballar amb materials educatius i jocs i videojocs interactius en suports diversos.

Aprendran a fer operacions senzilles, classificar objectes i documents, fer servir programes de dibuix (formes, colors), crear textos (escriure paraules), veure i enregistrar fotografies i vídeos, sentir i tractar sons i música i en definitiva utilitzar i crear tota mena de materials adequats i adaptats a la seva edat. Dels 3 als 6 anys d’edat, els infants com més va utilitzaran millor el ratolí i el teclat i manipularan millor de manera senzilla les càmeres de fotografia i vídeo.

Així, en l’etapa final de l’educació infantil els nens i nenes han de ser capaços de fer activitats interactives, fer fotografies i fins i tot crear petits fragments de vídeo basats en contes o en altres temes treballats en els projectes de classe. Cal que aquestes competències es desenvolupin integrades en les activitats, seqüències didàctiques, projectes de treball o altres propostes metodològiques globalitzades, i no pas que s’incorporin com a tasques aïllades.

Aquestes competències TIC, acompanyades d’una indicació orientativa de l’edat o nivell en què les podem introduir, apareixen d’una manera detallada a la figura.

La iniciació de l’infant des dels primers anys de la vida en l’ús de les eines TIC transcorre a partir de la interacció amb aquestes com una colla d’estímuls a més a més de tots aquells que envolten l’infant en un primer moment: observar com les utilitzen els adults, visualitzar imatges, sentir els sons, fins a passar després a explorar-les i a utilitzar-les, a mesura que el seu desenvolupament cognitiu i psicomotriu ho permet.

De quina manera cal treballar aquestes capacitats? Pensant, fent, plantejant dubtes i cercant respostes als problemes, col·laborant, jugant, aprenem vocabulari relacionat, assimilem continguts conceptuals, procediments, valors, i aprenem a usar les eines (pantalla tàctil, ratolí, pissarra interactiva, càmera fotogràfica, escàner, gravadora…); jugant, experimentant, aprenem a observar, a mirar, a escoltar, a escriure i a llegir els formats digitals, expressant-nos, comunicant als altres la nostra experiència.

I ho fem de manera segura i ergonòmica, en un context d’aprenentatge en el qual l’organització dels espais, els temps i la selecció dels materials i dels equipaments de joc és un dels eixos bàsics de la intervenció educativa.

Els educadors han de valorar quins recursos de programari i maquinari són més adients des del punt de vista pedagògic. Han de planificar les tasques i les estratègies, organitzar el temps i l’espai, i establir els objectius didàctics i una metodologia flexible, tenint en compte els factors següents:

• Cal fomentar la participació activa de l’infant en l’aprenentatge: les noves tecnologies els han de facilitar noves experiències que els permetran aprendre a formular qüestions, resoldre problemes, experimentar i desenvolupar projectes, a partir dels seus interessos i capacitats.
  • En aquesta etapa educativa cal que se sentin actius, que puguin anar desenvolupant eines i recursos per conèixer tot el que els envolta mitjançant l’exploració, l’experimentació i el raonament i així construir la seva identitat i sentir-se confiats i reconeguts per les altres persones.
  • Per això les TIC no poden de cap manera substituir la manipulació i experimentació directa dels objectes i la interacció cara a cara amb les persones. A poc a poc al llarg de l’etapa les representacions poden anar guanyant terreny, però hem de respectar la seqüència des del més concret i proper a l’infant fins al més abstracte i llunyà en la selecció, posem per cas, dels materials. Per posar un exemple, primer hem d’explorar, manipular i experimentar amb les fruites (les toquem, olorem, tastem, mirem…), després les podem representar en fotografies (veig imatges, prenc imatges) i finalment en il·lustracions (les dibuixo, observo dibuixos que han fet altres persones, etc.).
• Hem d’aprofitar tot el potencial de les tecnologies per afavorir els processos d’aprenentatge per descobriment, de reflexió, pensament i enriquiment dels contextos d’aprenentatge que dissenyem en les aules, la seva capacitat d’afavorir la imaginació, la creativitat i la innovació. Podem fer coses noves i de maneres noves, i les podem descobrir al llarg dels processos d’aprenentatge, inserides en l’activitat quotidiana de les aules.
• L’acceptació de l’infant, l’estimació, el respecte i una sòlida construcció dels vincles afectius són factors imprescindibles en tota l’etapa. Un ambient segur, relaxat, en el qual els infants se sentin acollits i escoltats, és condició imprescindible per establir una xarxa de relacions socials amb intercanvis rics, positius, les bases d’una comunicació amb els altres infants i els adults que permeti l’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu. Un ambient d’aquestes característiques afavorirà el desenvolupament de la comunicació verbal i no verbal, de manera lúdica i satisfactòria per als infants, les famílies, els professionals i tots els membres de la comunitat educativa.
• Cal partir de les activitats quotidianes lligades a la satisfacció de les necessitats bàsiques i del joc com a eixos d’organització de la nostra intervenció educativa, i del respecte de les necessitats infantils i de les diferències individuals. Les TAC s’introduiran de manera gradual i s’hauran d’adaptar al ritme i les possibilitats, tant les de cada infant com les del grup.
• Incorporareu les TIC en activitats i projectes de treball, que treballareu de manera globalitzada, lúdica, i amb interès i significat per als infants (figura). Els continguts globalitzats de les diverses àrees els desenvolupeu en propostes i estratègies com els centres d’interès, les sorpreses, els projectes o problemes (conjunt d’activitats entorn d’un tema), els racons, els tallers i les activitats relacionades amb la vida quotidiana (menjar, higiene, descans, acollida i comiat, joc a l’exterior, rotllana…).

No es tracta d’incorporar aquestes tecnologies en activitats aïllades, o de restringir el seu paper a ser un material més de joc o un recurs que cal usar de manera passiva, sinó que es tracta d’integrar-les en els projectes i les activitats que fem de manera creativa.

La metodologia del treball per projectes permet integrar les TAC: ens plantegem dubtes, fem recerca i establim què volem saber, per què, hem de cercar informació i estratègies per resoldre els dubtes, treure conclusions, aprendre a comunicar allò que aprenem.

En aquest apartat es desenvoluparan altres principis bàsics relacionats amb l’organització de l’espai, els equipaments i els materials, i el temps, i també amb els agrupaments dels infants, el paper de l’educador i les característiques de la seva intervenció, i hi trobareu algunes consideracions sobre la lectoescriptura digital.

Pel que fa a la selecció dels equipaments, l’articulació de les noves tecnologies en el currículum escolar requereix uns recursos imprescindibles o, si més no, necessaris per poder integrar plenament les TAC en les activitats quotidianes:

• Cablatge o connexió sense fils Wi-Fi en totes les instal·lacions i espais del centre, per garantir l’accés general a la Xarxa.
• Ordinadors amb accés a Internet i connectats en xarxa en cada espai aula (amb impressora, escàner i altres perifèrics, com també recursos diversos de programari), que organitzarem en l’espai a manera de racó multimèdia.
• Ordinadors en algun dels espais comuns del centre (racó d’acollida o de les famílies, sala d’usos múltiples…).
• Pissarra digital: pot estar situada a la sala d’usos múltiples en el cas de les escoles bressol i en totes les aules al parvulari.
• En el cas del parvulari, podem utilitzar l’aula d’informàtica de l’escola, amb ordinadors suficients per a un màxim de 10-12 infants agrupats en parelles en alguna activitat puntual. Per tant, amb una petita aula amb 6-7 ordinadors ja seria suficient. En alguns centres es disposa d’aquest recurs en l’espai biblioteca.
• Càmera de fotos, càmera de vídeo, equip de so, gravadora, canó de projecció i pantalla en cada espai aula.
• Pel que fa a les pantalles, en el cas dels més petits, a l’escola bressol i al racó de l’aula de P3, és aconsellable que siguin tàctils, ja que la utilització del ratolí requerirà certa habilitat i desenvolupament de la psicomotricitat fina que, per qüestions maduratives, fa més aconsellable els moviments globals de les mans i els dits.

En cas que disposem d’un racó de l’ordinador amb dos aparells a l’aula de P3 podríem combinar les dues possibilitats i incorporar en un l’ús del ratolí.

• En l’etapa d’educació infantil els ratolins han de ser de mida reduïda, perquè els nens i nenes els puguin manejar amb facilitat. Tot i que fa poc es pensava que el futur més immediat passa perquè desapareguin en favor de les pantalles tàctils, darrerament s’han dissenyat nous models de ratolí que seran multitàctils i s’utilitzaran amb tots els dits i amb la mà.
• Tauleta gràfica, computadora de mida petita i poc consum energètic, en el seu format de pantalla tàctil de tipus pissarra, en la qual podem escriure i dibuixar amb un punter, sense teclat ni ratolí (figura).

En relació amb l’organització de l’espai, els educadors han de crear dins cada aula un espai destinat específicament a les TAC (racó de l’ordinador, o dels ordinadors, ja que en les aules de parvulari podríem treballar amb grups de quatre infants), amb cadires i espai suficient perquè treballin dos infants a cada ordinador.

S’hi ha de poder accedir fàcilment i pot estar situat en un racó tranquil de l’aula. Cal que el mobiliari (taules, cadires) i la seva disposició siguin ergonòmics per evitar els riscos que es deriven d’adoptar males postures a l’esquena. L’alçada també ha de ser l’adient, tant pel que fa a les cadires com a les pantalles, a fi d’evitar el cansament i la fatiga.

També cal tenir molta cura a l’hora de seleccionar un lloc adequat quan del que es tracta és de fer servir un projector; cal tenir en compte que els espais de l’aula, com els espais comuns, han de combinar zones amb estímuls i zones sense, per crear un entorn agradable i relaxant (figura).

Com a recurs en relació amb els elements decoratius dels espais de l’escola també podem tenir les possibilitats que ens ofereixen les TIC: dissenyar rètols, cartells i pòsters atractius i estètics, projectar imatges de fotografies de paisatges, reproduccions d’obres pictòriques, tant a les aules com en l’espai central, zones de pas o sala d’usos múltiples.

A les aules podem posar un marc digital de fotografies com a material d’estimulació visual, amb sèries d’imatges sobre un tema: per exemple, fotografies dels infants i els seus pares, mares i germans, o fotografies d’objectes i elements propers a l’infant, o d’altres, en funció dels centres d’interès i els projectes que anem treballant (si fem un projecte sobre els peixos podem seleccionar una sèrie d’imatges de diferents classes de peixos).

És molt important organitzar el temps adequadament: l’infant necessita temps per poder decidir què s’ha de fer, si ho fa sol o en grup, li cal temps per organitzar els coneixements i construir aprenentatges, per desenvolupar estratègies pròpies i per poder actuar segons el seu propi ritme. És necessari atendre tant els temps individuals com els temps col·lectius, i cal també deixar temps suficient perquè els infants facin les coses, i planificar el temps tenint en compte les seves característiques i els diferents ritmes individuals. El ritme d’activitats ha de ser flexible per adaptar-se al ritme i les característiques de cada infant i de cada grup.

En les rutines quotidianes i en les activitats més estructurades, la intervenció de l’educador i l’educadora es fa més evident, mentre que en l’activitat lliure la intervenció se centra en la preparació prèvia de l’espai, dels materials, per a la determinació del temps disponible, etc. Observar de manera sistemàtica els infants i escoltar-los és imprescindible per entendre els processos i ritmes de cada infant i poder ajustar els ajuts i les intervencions necessaris.

Cal analitzar i planificar el temps en relació amb la distribució de les activitats. La temporització implica organització, flexibilitat i respecte als ritmes individuals, i també integració dels hàbits, rutines i necessitats bàsiques dins la quotidianitat de l’aula. Hi ha d’haver una previsió en la seqüenciació gradual de les activitats, que podeu allargar o bé escurçar en funció de cada moment o de la resposta de l’infant. Aquesta transició gradual entre les activitats permet respectar millor els diferents ritmes individuals. Una bona organització de l’espai de l’aula també permet introduir qualsevol canvi o novetat.

La planificació de les activitats ha de ser flexible i permetre canvis en la durada o en l’activitat mateixa si els nens i les nenes ho proposen o en funció de qualsevol fet o esdeveniment que sorgeixi. Les rutines o activitats de vida quotidiana s’intercalen amb naturalitat en la seqüència d’activitats prevista, quan les necessitem: per exemple, treure’s o posar-se les sabates abans i després de la migdiada, o rentar-se les mans abans de dinar, etc.

La distribució del temps és un marc de referència que cal considerar de manera acurada per afavorir una successió de temps en dos nivells:

• el temps que necessiten els infants per dur a terme les activitats, i
• l’organització de les activitats quotidianes al llarg de la jornada.

Cal organitzar el temps tenint en compte el temps que necessiten els infants per fer una determinada activitat i l’organització de les activitats al llarg de la jornada, ja que sense dedicar temps els infants no poden conquerir l’autonomia.

En organitzar i planificar el temps d’atenció no directa als infants, cal tenir en compte el temps que necessita l’educador o l’educadora per elaborar i seleccionar els recursos, per preparar i tenir a punt els equipaments, etc.

Treballareu amb agrupaments diversos dels infants: en la major part dels casos, les activitats es fan en parella o individualment (al racó de l’ordinador), i altres vegades podeu treballar en petit grup (quatre o cinc infants). És molt important plantejar les activitats que es poden fer individualment perquè siguin fetes per dos infants i afavorir la cooperació i enriquir l’aprenentatge.

La tipologia de l’activitat i els recursos de què es disposa determinen també l’agrupament: així, la pissarra digital interactiva permet el treball en gran grup i en petit grup, la tauleta gràfica s’adapta millor a l’ús individual, el canó de projecció permet fer activitats amb tot el grup o amb un grup petit de fins a 8 infants, etc. En la majoria de les propostes globalitzades de treball amb els infants d’aquesta etapa educativa és possible combinar els diferents tipus d’agrupaments en les diverses tasques i fases de l’activitat.

La incorporació de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació transformen el paper de l’educador, el qual esdevé el d’un facilitador, acompanyant i estimulador dels processos de construcció de l’aprenentatge dels infants. Com a educadors us heu d’apropar a les noves tecnologies amb curiositat i ganes, i integrar l’ús de les TAC en moltes de les activitats que fan els infants, i que vosaltres feu amb ells, en un procés d’interacció i aprenentatge compartit.

L’educador és un professional que ha de saber dissenyar ambients, entorns adequats d’aprenentatge, ha de ser expert en això. Ha de saber aprendre i treballar en equip i en xarxa amb altres professionals, ha d’aprendre a compartir, a intercanviar i col·laborar, en un procés de formació permanent.

L’educador ha de saber cercar informació i recursos (en línia, en CD-ROM, DVD) i seleccionar els recursos més adequats, és a dir, que aquests recursos siguin significatius, coherents amb allò que us plantegeu, amb continguts adequats al nivell de desenvolupament de l’infant. Els ha de conèixer a fons i cal que els utilitzi justificadament: els ha d’adaptar a les seves necessitats.

A la Xarxa podeu trobar plataformes especialitzades i un gran nombre de recursos multimèdia elaborats per diversos organismes i entitats, tant públics com privats, com també molts materials creats per centres escolars, mestres i altres especialistes, la major part d’accés lliure.

L’educador ha de saber crear els seus materials multimèdia propis, adaptats als seus objectius i a les característiques del seu context. Ha de conèixer els recursos necessaris per fer-ho i, sobretot, crear-los amb els infants. Alguns exemples són:

• fer un bloc (en el qual l’educador gestiona i crea els continguts o en el qual són els infants els qui gestionen i creen els continguts);
• crear presentacions de diapositives (sobre qualsevol tema) que després es poden visionar en grups petits o amb tot el grup (les podeu fer amb el PowerPoint o l’Impress, i també les podeu posar a Internet amb l’SlideShare o integrar-les al bloc d’aula, entre moltes altres opcions);
• crear videoclips (combinant de manera senzilla vídeo i àudio): un exemple podrien ser els videoclips musicals, en els quals els infants interpreten una cançó inventada o coneguda, s’enregistren el so per una banda, i el vídeo per l’altra (una petita dramatització), i després s’edita un vídeo amb la imatge i el so, que podem després visionar amb el canó a l’aula o penjar al bloc. O també en podeu fer de contes o narracions (inventeu o adapteu una història, que els infants dibuixen per escenes en parelles; i en acabat enregistreu el so mentre cada parella llegeix o narra l’escena i graveu les imatges després d’escanejar o fotografiar els dibuixos fets pels infants; finalment editeu el vídeo i el visioneu amb els infants);
• adaptar i crear materials adreçats als infants que necessitin suports específics;
• les noves tecnologies també serveixen per crear i preparar material de joc propi per a diversos espais i racons de l’aula (rètols, targes de símbols, sèries de fotos, llibres digitals, quaderns personalitzats, etc.).

La lectoescriptura electrònica en documents digitals que inclouen text i altres elements multimèdia (sons, imatges, vídeos…) comporta noves maneres de llegir i escriure, que demanen noves habilitats. Quan dissenyeu les activitats d’aprenentatge i la metodologia que emprareu cal tenir en compte també que la lectura digital és diferent de la tradicional:

• Es fa a la pantalla i en suports diversos: ordinador, PDA, mòbil, CD/DVD/MP3/iPod, consoles, caixers automàtics… que es manipulen amb perifèrics com ara els teclats, els ratolins, els llapis electrònics, les pantalles tàctils. I heu de pensar que avui per a molts infants la primera experiència amb un text escrit els arriba de la mà del telèfon mòbil, l’ordinador o la televisió.
• Hi poden accedir persones amb algunes dificultats específiques: com que la lectura per mitjà de las pantalles permet al lector ajustar la grandària de la lletra, el color, el fons, l’audició del text, l’activació de les simulacions i els vídeos, la longitud de les línies de text, etc., amb els adequats suports tecnològics es pot facilitar l’accés a la lectura a persones amb determinades discapacitats visuals (es pot ampliar el cos de la lletra, activar la lectura amb àudio) o motores (es poden emprar perifèrics adaptats perquè els infants afectats per aquestes discapacitats puguin utilitzar l’ordinador).
• Incorpora la tercera dimensió, la profunditat: els textos se superposen a les imatges de fons, els elements poden servir d’hipervincles i facilitar la interactivitat, tot fent aparèixer i desaparèixer altres elements, etc.
• Es llegeixen de manera hipertextual, i es trenca la seqüenciació de la lectura tradicional: anem combinant en la lectura imatges, textos, sons, segons ordres diferents i variats.

Els educadors han de ser competents per implicar les famílies en la tasca educativa en totes les edats, però en l’etapa d’educació infantil aquesta funció encara pren més importància. Amb la família, els educadors compartim els criteris d’intervenció i la responsabilitat educativa, i ens cal cercar la cooperació amb els pares, mares i tutors per garantir-ne la coherència.

Amb les famílies, els educadors compartim els objectius educatius d’acompanyar el desenvolupament dels infants i la voluntat d’afavorir la seva educació integral; per aquesta raó cal un lligam entre escola i família a fi que les nenes i els nens tinguin ple suport i un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social.

La comunicació escola-família necessita disposar de bons canals, i les noves tecnologies posen al nostre abast noves formes de relació, d’informació i de comunicació que permeten la interactivitat, la immediatesa en la comunicació, i que fan més fàcil també la tasca de documentar tot allò que fem dia a dia, a manera d’un registre de vida, i poder-ho comunicar amb una presentació agradable dels continguts.

Aquestes noves formes de relació i comunicació amb la família, però, no s’han d’entendre com a alternatives a les activitats de relació, informació i comunicació presencials, que són insubstituïbles, sinó que les complementen i les enriqueixen.

Podeu millorar les reunions d’aula, per exemple, amb presentacions efectives plenes de contingut multimèdia, en què es mostri als pares el dia a dia dels seus fills i filles a l’aula. O podeu dissenyar cartells i pòsters de documentació de les activitats per tal de penjar-los als espais de l’aula i als espais comuns de l’escola dedicats a transmetre informació als pares. Les noves tecnologies permeten també millorar alguns dels instruments de comunicació que podem anomenar “clàssics”, i que s’utilitzen des de fa molt temps, com poden ser:

• L’àlbum d’escolaritat de l’infant, que es va elaborant al llarg dels cursos d’estada de l’infant a l’escola, en el qual es recopilen anotacions corresponents a les observacions fetes, fotografies de l’infant, el comiat de l’escola, etc., i que també podeu editar en suport DVD per incloure-hi seqüències de vídeo.
• La llibreta viatgera, on anotem el dia a dia de l’infant a casa i a l’escola, i intercanviem informacions amb les famílies, que podem millorar formalment amb elements dissenyats a l’ordinador.

Molts dels materials d’aula creats per l’educador o amb la col·laboració dels infants també poden ser un nexe d’intercanvi famílies-escola: un àlbum de fotos, un llibre fet pels infants, un quadern de dibuixos, un conte d’aula, creat per tot el grup, que viatja els caps de setmana a les cases dels infants, un DVD amb les veus dels infants cantant o recitant poemes…

També les famílies ens poden fer arribar missatges amb fotografies per mitjà del correu electrònic i després els obrirem a l’aula, en parlarem, els imprimirem, etc. Per exemple, podem demanar a les famílies fotografies dels seus membres, fotos d’objectes i llocs de la casa, d’activitats que es fan en família, etc., per conversar, dissenyar targetes de vocabulari, etc., i d’aquesta manera crear materials didàctics significatius per als infants.

També podem aprofitar aquestes tecnologies per fer juntament amb les famílies activitats relacionades amb la seva acollida al centre educatiu. Per posar algun exemple, de la mateixa manera que podem muntar un taller (“Pastisseria de tot el món”) amb mares i pares de diferents indrets per preparar un berenar a partir de mostres variades de rebosteria dels seus països d’origen, podem organitzar un taller per preparar amb els infants la “paret de les famílies”. A partir de fotografies de cada família i d’una selecció de les seves vivències elaborarem els textos i imprimirem les imatges per penjar a una de les parets de l’espai de benvinguda de l’entrada de l’escola. En aquesta activitat podem afavorir el coneixement i l’intercanvi entre les famílies, els educadors i els infants, utilitzar plegats les eines TIC en el tractament de les imatges, la impressió, la confecció dels textos (petites frases de presentació de la seva família que fa cada infant i que els adults escriuen i imprimeixen), etc. També es poden organitzar tallers d’Internet per a famílies, o per dinamitzar el bloc de l’AMPA o la secció de pares de la web de l’escola, etc.

Un bloc educatiu d’aula a manera de diari pot servir com un autèntic canal de comunicació amb les famílies; a la web del centre podeu posar també a l’abast de tota la comunitat educativa les característiques del centre, els vostres projectes, les informacions relatives a l’organització i el funcionament, les notícies d’actualitat, etc. I també podeu dotar aquestes pàgines d’enllaços a altres web d’interès per a les famílies. Des de la web del centre també es pot accedir als blocs de les diverses aules i també a la revista digital, a la biblioteca…

Una altra eina que permet a les famílies participar és la creació d’un apartat a la web de l’escola, per exemple per mitjà de l’AMPA, o que l’associació de pares i mares tingui el seu propi bloc en el qual publiquin allò que considerin oportú, hi pengin fotos, donin consells, etc. O bé emprar per a aquesta finalitat alguna xarxa social.

També podeu, en el cas dels infants més grans, de 3 a 6 anys, desenvolupar un entorn virtual d’aprenentatge amb la plataforma Moodle. En aquest entorn els educadors poden crear activitats i proposar-les perquè els infants les facin a casa tot implicant-hi les famílies. Per exemple, en el procés de recerca d’algun projecte que feu a l’aula sobre les joguines, heu de fer per manera que hi hagi preguntes que vagin adreçades als pares o als avis (“A què jugaven els nostres avis?”).

Les eines TIC permeten donar respostes individualitzades adequades als infants amb necessitats educatives específiques, ja siguin derivades de discapacitat o trastorns de conducta, o infants amb altes capacitats intel·lectuals o que s’han incorporat de manera tardana al sistema educatiu. Es tracta d’aplicar totes les mesures necessàries perquè aquests infants puguin assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals i els objectius del currículum.

Un exemple el trobem en el projecte Azahar que, promogut pel Grup d’Autisme i Dificultats de l’Aprenentatge de l’Institut de Robòtica de la Universitat de València, la Fundació Orange i l’Associació d’Autisme Àvila, s’adreça a persones afectades d’autisme amb l’objectiu de facilitar la comunicació i permetre’ls ser més independents.

També s’han dut a terme altres experiències educatives interessants amb blocs educatius adreçats a infants més grans afectats d’autisme.

Pel que fa a l’atenció precoç adreçada als infants que precisen sistemes augmentatius de comunicació (SAC), les adaptacions del teclat i el ratolí, la utilització de programes informàtics i de les TIC per elaborar plafons de comunicació amb eines informàtiques, com el Boardmaker, són altres exemples interessants. També ens poden servir per adaptar i crear materials d’estimulació sensorial específics per a infants amb discapacitat visual o auditiva que cal estimular de manera més intensiva.

Pel que fa als infants de 0 a 6 anys, les noves tecnologies poden ser molt útils, per exemple, en el cas dels infants nouvinguts, ja que ofereixen la possibilitat de millorar l’acollida dels nens i les nenes i la de les seves famílies mitjançant activitats i materials que facilitin la comunicació i l’intercanvi. En el cas d’infants amb altes capacitats intel·lectuals, en canvi, ens permetran posar al seu abast materials adequats al seu nivell de desenvolupament i als seus interessos, tot individualitzant-ne les propostes d’activitat més adients en cada cas.

Hi ha una gran quantitat de materials adequats per donar suports educatius adreçats a infants amb necessitats específiques. Un exemple és el JClic, un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per fer diversos tipus d’activitats didàctiques, i inclou trencaclosques, exercicis de lectoescriptura, jocs amb paraules, associació d’imatges, etc. Un avantatge és que acostumen a presentar-se diverses activitats de manera seqüenciada com a part d’un projecte.

El projecte JClic és de codi obert i pot funcionar en diversos entorns operatius. S’hi pot accedir en pantalla, visualitzant-ne les activitats que es descarreguen en un web, sense que s’emmagatzemin en el disc dur, ja que després d’utilitzar-los s’esborren; i també es poden instal·lar aquelles activitats que ens interessin en l’ordinador i fer una biblioteca de projectes. Per poder-ho desenvolupar cal tenir el sistema Java instal·lat a l’ordinador.

Les TIC també donen suport socioeducatiu als infants que pateixen malalties de llarga durada mitjançant la dotació de material informàtic i multimèdia a les aules hospitalàries, la creació de mediateques hospitalàries i la incorporació de les noves tecnologies a l’atenció domiciliària als infants que romanen malalts o convalescents a casa seva. Un exemple de programa centrat en les tecnologies és Ciber@aules.