Identificació de l'estructura i formació dels termes clínics

Totes les llengües disposen de recursos per crear noves paraules a partir d’altres ja conegudes. Aquest fet permet que els parlants, que de forma intuïtiva coneixen els mecanismes de formació de termes, siguin capaços de generar, a partir d’un repertori limitat de mots, un nombre il·limitat de noves paraules.

La semàntica és la part de la lingüística que estudia la relació existent entre la manera d’escriure diferents termes i la seva significació. Atesa aquesta relació, en el llenguatge mèdic trobem sinònims, antònims, parònims, i homònims.

Sinònims: (Sin; unió i Onoma; nom). Són els termes de diferents escriptures però d’igual significat.

• Exemples:
  • algia i odinia tots dos sufixos signifiquen dolor.
  • peri i circum tots dos prefixos signifiquen voltant.
  • digital i dactil les dues arrels signifiquen dit o dits.
• Per això deduïm que:
  • algia i odinia són sinònims.
  • peri i circum són sinònims.
  • digital i Dactil són sinònims.

Antònims (Anti; contra i Onoma; nom). Anomenem antònims als termes que tenen un significat oposat o contrari.

• Exemples:
  • Micro (petit).
  • Hiper (molt).
  • En - endo (dins).
• Per això deduïm que:
  • Micro i macro són antònims
  • Hiper i hipo són antònims
  • En, endo i hecto són antònims

Parònims: (Paro; al costat i Onoma; nom). Anomenem parònims als termes que tenen escriptura semblant però significats diferents.

• Exemples:
  • carotida (artèria del coll).
  • inter (entre).
• Per això deduïm que:
  • caròtida i paròtida són parònims.
  • inter i intra són parònims.

Homònims (Homo; igual i Onoma; nom). Anomenem homònims als termes que tenen la mateixa escriptura però diferents significats.

• Exemples:
  • braqui (braç) / - braqui (curt).
  • pneumo (aire) / - pneumo (pulmó).
  • in (dins) / - in (negació).
• Per això deduïm que:
  • braqui i braqui són homònims.
  • pneumo i pneumo són homònims.
  • in i in són homònims

Els termes mèdics, generalment, estan formats de radicals (arrel) que és la part principal del terme, complementat amb prefixos i sufixos derivats dels idiomes grec i llatí.

La majoria dels termes mèdics es poden descompondre en una o més parts:

• Arrel: és l’element nuclear primitiu de la paraula que li imprimeix el seu significat o idea central.
• Radical: és la part de la paraula desproveïda de sufixos, pot ser la mateixa arrel o estar unida a un altre element.
• Prefixos: elements o partícules que s’anteposen al radical, modificant el seu sentit. La majoria són preposicions o adverbis.
• Sufixos: element o partícules que es posposen al radical, formant derivacions de la mateixa paraula. Poden ser nominals (substantius i adjectius) o verbals.
• Desinència: elements a la fi de la paraula indicativa d’una inflexió nominal (gènere, nombre) o verbal (Mode, temps, nombre, persona, etc.).

Per exemple, sabent que el sufix -dor indica “lloc” i s’aplica a arrels verbals, podem formar un gran nombre de noves paraules adjuntant el sufix a arrels conegudes: menjador, rebedor, mirador.

El procés de formació de mots presenta les característiques següents: és un procés econòmic (permet crear noves paraules sense allargar innecessàriament el nombre de mots de la llengua), obert (la possibilitat de creació de nous mots és sempre a l’abast, no es tanca mai) i dinàmic (s’ajusta a les necessitats del moment).

Les llengües romàniques disposen de recursos diversos per formar nous mots. Partint de la unitat bàsica (l’arrel o lexema), es creen noves paraules a partir de mecanismes de combinació, d’habilitació, d’abreujament…

La terminologia científica, tot i presentar alguna particularitat en els mecanismes de formació de mots, participa dels processos generals de creació de noves paraules (neologismes).

Els principals recursos per formar noves paraules són els següents:

Derivació que pot ser:

• Prefixada: utilitza prefixos grecs i llatins. Per exemple: contraindicar, semicercle.
• Sufixada: també anomenada progressiva. Utilitza sufixos nominals que forma substantius, i adjectius i sufixos verbals que formen verbs. Per exemple: manifestació, brutor.
• Parasintètica: consisteix en la utilització simultània en una mateixa paraula d’un prefix i un sufix.
• Regressiu: troba la paraula primitiva a partir de la derivada.

Composició és la combinació d’arrels o lexemes. Pot ser:

• Per juxtaposició: les paraules s’uneixen amb o sense guió, sense que cap d’elles pateixi cap modificació.
• Per aglutinació: ocorre modificació d’una o de les dues paraules.

Conversió sintàctica: creació d’una nova unitat canviant la categoria gramatical d’un mot ja existent en la llengua. Per exemple:

• El pont (nom) de fusta——— El moviment pont (adjectiu).
• La clau (nom) de la porta———- Un exemple clau (adjectiu).

Extensió semàntica: formació d’unitats incorporant nous significats a mots ja existents en la llengua. És molt habitual en el camp científic el pas de nom propi a nom comú per designar patologies, aparells, tècniques quirúrgiques, elements… Per exemple:

• La malaltia d’Addison (per referir-nos a la insuficiència suprarenal crònica).
• El bacil de Koch (per referir-nos a Mycobacterium tuberculosis, agent causant de la tuberculosi).

Abreviació: escurçament d’un mot o d’un grup de mots per estalviar repeticions innecessàries i per guanyar espai en els documents. Per exemple:

• pàg. per pàgina
• m per metre
• OMS per Organització Mundial de la Salut
• TERMCAT per Centre de Terminologia Catalana

Manlleu: procés d’incorporació de mots que provenen d’altres llengües. Per exemple:

• escàner (de l’anglès scanner)
• feedback (anglicisme, “retroacció”)

Lexicalització: procés pel qual un conjunt sintagmàtic (combinació de paraules) esdevé una unitat lèxica equivalent a un sol mot. Per exemple:

• centre de gravetat
• vena porta
• àcid gras
• ull de poll

La derivació, la composició i l’abreviació són els processos de formació de nous mots més utilitzats en la constitució del llenguatge de les ciències de la salut.

La derivació és un mecanisme de construcció de mots que consisteix a afegir un o més afixos (prefixos i sufixos) a una arrel o lexema: arrel + afix = derivat.

La composició és un procediment de creació de mots que consisteix a combinar dues o més arrels amb els afixos corresponents.

Diferenciem dos tipus de compostos:

• Compostos populars: els que provenen de la combinació de dos mots que funcionen d’una forma independent. Per exemple: sord i mut, sordmut.
• Compostos cultes: els que provenen de la combinació de dues o més arrels, incorporades tardanament del llatí o del grec, les quals no funcionen, en l’actualitat, de forma autònoma. Per exemple: si a l’arrel grega mio, que vol dir “múscul”, s’afegeix l’arrel grega cardi, que vol dir “cor”, obtenim el terme compost miocardi, que significa “part muscular del cor” o “múscul del cor”.

És habitual en la llengua d’especialitat afegir afixos al terme compost. Per exemple, si al terme compost miocardi li afegim el sufix grec -itis, que vol dir “inflamació”, obtenim el terme compost miocarditis, que vol dir “inflamació del miocardi”.

És important tenir en compte les modificacions que es produeixen a l’hora de relacionar-se els dos components en els casos següents:

• Si el segon component comença en consonant i es tracta d’una forma sufixada pròpia del llatí (-cida, -color, -cultor, -forma) la vocal d’enllaç és i; per exemple: herbicida, centrífug, velocípede, caducifoli, piscicultor. Són poques les excepcions (automòbil). És també una excepció el cas de -metria i -metre, que admeten les vocals i i o; per exemple: planimetria, craniometria; sacarímetre, pluviòmetre.
• Si el segon component comença en consonant i no es tracta del cas anterior, la vocal d’enllaç és o; per exemple: heterosexual, oftalmoscop.
• Si el segon component comença en vocal, hi ha una certa vacil·lació pel que fa a la vocal d’enllaç:
  • Per regla general el primer formant no presenta vocal d’enllaç; per exemple: colectomia (entre col i ectomia no és necessari incloure cap vocal d’enllaç).
  • Solament quan el segon element és un mot que té vida independent, s’observa la tendència a mantenir la vocal o del primer formant; per exemple: psicoanàlisi, osteoartropatia.
• Si el segon component comença en r o s aquestes consonants no es dupliquen gràficament, encara que el primer component acabi en vocal; per exemple: polirítmia, arítmia. Excepcionalment, els termes formats amb -rea, -ràgia i -ràfia per motius etimològics no compleixen aquesta norma; per exemple: diarrea, hemorràgia, gastrorràgia.

En relació amb la llengua de procedència de les arrels que els componen, els termes compostos es classifiquen en:

• Compostos homogenis (quan els components procedeixen de la mateixa llengua d’origen). N’hi ha de dos tipus:
  • grec-grec: mastopatia (terme constituït per l’arrel grega masto, que vol dir “mama” i l’arrel grega patia, que significa “malaltia”).
  • llatí-llatí: ambidextre (terme constituït per l’arrel llatina ambi, que significa ambdós, i l’arrel llatina dextro, que vol dir “dreta”).
• Compostos heterogenis (quan els components procedeixen de llengües diferents). N’hi ha de dos tipus:
  • grec-llatí: termoteràpia (terme constituït per l’arrel grega termo, que expressa “temperatura”, i l’arrel llatina terapia, que significa “tractament”).
  • llatí-grec: varicectomia (terme constituït per l’arrel llatina varico, que vol dir “variça”, i l’arrel grega ectomia, que significa “extirpació” o “escissió”).

Considerant el tipus de relació que mantenen els dos components, els compostos es classifiquen en:

• Compostos subordinats (el segon element delimita i precisa l’abast del primer component del compost).

• Compostos coordinats (els dos o més components presenten una relació coordinada, és a dir, no hi ha criteri de dependència entre si).

Pel que fa a l’ús del guionet, cal fer les observacions següents:

• Abans de la publicació l’any 1996 de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans s’usava el guionet en els compostos que mantenien una relació de coordinació (per ex.: oto-rino-laringologia) i en la combinació amb alguns prefixos (arxi-milionari). La Secció Filològica, a fi de simplificar i sistematitzar-ne l’aplicació, va reduir molt els mots que portaven guionet.
• Pel que fa al nostre camp de treball, no han de portar guionet: Els mots construïts amb prefixos; per exemple: exfumador, pseudoembaràs.
• Sí que en porten els compostos formats per “no + substantiu”; per exemple: no-insulinodependent.
• Tampoc en porten els mots construïts amb arrels acabades en -o i de vegades en -i, com audio-, coxo-, denti- o fisico-. Per exemple: audiovisual, cardiovascular, coxofemoral, dentilabial o fisicoquímic.

Aquesta nova formulació presenta canvis en el tractament de l’accent. Si abans compostos com càrdio-vascular i sòcio-econòmic mantenien l’accent en el primer terme, ara, sense guionet, el primer element perd l’accent perquè el compost es comporta com un sol terme; per exemple, en socioeconòmic o cardiovascular.

Els teixits, òrgans i parts del cos humà són sempre arrels. Començarem per aprendre com estan formades les paraules. Totes les paraules tenen una arrel que és la seva base. Per exemple:

• La base o arrel d’aquestes paraules és “-plant-”:
  • trans / plant / ar
  • im / plant / ar
  • su / plant / ar
• La base o arrel és “amigdal-” (amígdala):
  • amigdal / itis
  • amigdal / ectomía

Definim “arrel” com el nucli comú a les diferents formes d’una paraula. En alguns casos, l’arrel pot tenir dues o més formes; per exemple “aden - adeno” (gangli):

• En la paraula aden / itis l’arrel és “aden”
• En la paraula adeno / patia l’arrel és “adeno”

També podem trobar paraules que tinguin més d’una arrel, a les que anomenem paraules compostes. Vegem-ne alguns exemples:

• gastro / enter / itis - (inflamació de l’estómac i intestí prim)
• rino / faringe - (porció de la faringe que comunica amb el nas [fosses nasals])

En aquests casos, gastro (estómac) i enter (intestí prim) són arrels, i rino (nas) i faringe (conducte) també són arrels.

Podem canviar el significat d’una paraula afegint partícules que es col·loquen endavant o darrere de l’arrel.

La classificació d’arrels segueix el criteri d’ordenació de les arrels tenint en compte el grup anatòmic o funcional al qual pertanyen.

A continuació veurem algunes arrels amb què es designen els òrgans que formen el sistema locomotor.

Acro: relatiu a les parts perifèriques del cos (les extremitats). El més alt. Per exemple:

• Acrocianosis: alteració circulatòria que es manifesta amb mans i peus cianòtiques.
• Acromegàlia: engrandiment dels ossos i parts toves de mans, peus, cara i cap.
• Acrofòbia: por patològica a romandre en llocs alts.

Artr (o): articulació. Per exemple:

• Artritis: inflamació en una articulació.
• Artrocentesi: punció d’una articulació generalment per a extreure’n líquid.
• Artrosi: afecció crònica que afecta una articulació de naturalesa degenerativa, no inflamatòria.

Braqui: braç. Per exemple:

• Braquiàlgia: dolor al braç o braços.
• Braquiocefàlic: relatiu o pertanyent al braç i al capdavant (no confondre amb braqui / cefàlic).

Capit (o), Cèfal (o): cap. Per exemple:

• Cefalàlgia: mal de cap, Sinònim: cefalodínia, cefalea.
• Macrocèfal: individu que té el crani excessivament gran.

Carp (o): canell. Per exemple:

• Metacarp: part de la mà compresa entre el canell i els dits.

Cervico (o): coll. (també vol dir coll uterí). Per exemple:

• Cervical: relacionat amb el coll.

Condr (o): cartílag. Per exemple:

• Condritis: inflamació de cartílags (costocondritis: inflamació dolorosa dels cartílags costals).
• Condrectomia: extirpació d’un cartílag.
• Condroma: tumor benigne format per teixit cartilaginós.

Cost (o): costella. Per exemple:

• Costectomia: resecció quirúrgica d’una costella.
• Costotomia: secció d’una costella.

Coxa, Cox (o): os o articulació del maluc. Per exemple:

• Coxàlgia: dolor en l’articulació del maluc. Sinònim: coxodínia.

Miel (o): medul·la òssia. Medul·la espinal. Per exemple:

• Mieloptisis: insuficiència de la funció hematopoètica de la medul·la òssia.
• Osteomielitis: infecció de l’os i la seva medul·la generalment piògena causada per un estafilococ i que afecta els ossos llargs.

Omo: espatlla. Per exemple:

• Omàlgia: dolor en la zona de l’espatlla. Omodínia.

Oste (o), Ost: os. Per exemple:

• Osteodínia: dolor d’un os. Sinònim: osteàlgia o ostàlgia.
• Osteoartropatia: malaltia que afecta els ossos llargs de les extremitats i les articulacions que les formen.

A continuació veurem algunes arrels amb què es designen els òrgans que formen el sistema respiratori.

Aero: relacionat amb aire o gas. Per exemple:

• Aeròbic: microorganisme que necessita oxigen lliure per viure.
• Aerofàgia: deglució d’aire.

Bronc (o), Bronqui: bronqui. Per exemple:

• Broncoscòpia: examen amb instrument òptic (broncoscopi) de l’arbre traqueobronquial.
• Bronquiectàsia: dilatació permanent d’un o diversos bronquis amb inflamació crònica.

Cord (o): corda (generalment fa referència a les cordes vocals). Per exemple:

• Cordectomia: extirpació quirúrgica d’una corda vocal.
• Corditis: inflamació d’una corda vocal.
• Cordopèxia: fixació quirúrgica d’una corda vocal.

Faring (o): faringe. Per exemple:

• Faringodínia: dolor a la faringe. Sinònim: faringàlgia.
• Faringolaringitis: inflamació de la faringe i la laringe.

Fono: veu o so. Per exemple:

• Afonia: Pèrdua o disminució de la veu.
• Foniatria: estudi i tractament dels trastorns (funcionals o orgànics) del llenguatge articulat.

Laring (o): laringe. Per exemple:

• Laringectomia: extirpació de la laringe.
• Laringorràfia: sutura de la laringe.
• Laringitis: inflamació de la laringe.

Neum - Neumat - Neumon (o): Pulmó. Aire. Per exemple:

• Neuronòlisis: separació quirúrgica de la pleura de la paret toràcica per permetre el col·lapse del pulmó.
• Neumopatia: terme general per a les malalties dels pulmons.
• Neumoperitoneu: presència d’aire o gas a la cavitat peritoneal.

A continuació veurem algunes arrels amb què es designen els òrgans que formen el sistema circulatori i limfàtic.

Aden (o): glàndula o gangli. Per exemple:

• Adenomegàlia: hipertròfia d’una glàndula o gangli.
• Adenitis: inflamació aguda o crònica dels ganglis limfàtics. Sinònim: limfadenitis.

Angi (o): vas o conducte (qualsevol got: arterial, venós o limfàtic; conductes com els biliars o deferents). És més correcte anteposar la partícula corresponent en cada cas, per exemple: hemangio (vas sanguini), linfagio (Vas limfàtic), Colangio (conducte biliar). Per exemple:

• Angiografia: examen radiològic dels vasos sanguinis després de la injecció d’una substància radioopaca.
• Angioma: tumor compost de vasos sanguinis (hemangioma) o limfàtics (limfoangioma) dilatats.

Arteri (o): artèria. Per exemple:

• Arterioplàstia: reposició o reparació quirúrgica d’un segment en una artèria.
• Arteriosclerosi: malaltia que produeix engrossiment i pèrdua d’elasticitat de les parets arterials.

Cardi (o), Cor, Cord: cor. Per exemple:

• Cor pulmonar: afecció caracteritzada per l’engrandiment del ventricle dret consecutiu a una alteració del parènquima o dels vasos sanguinis pulmonars.
• Cardiomegalia: augment de la mida del cor. Sinònim: megalocàrdia.
• Precordiàlgia: dolor que s’experimenta en la superfície anterior del cor, comprèn regió epigàstrica i part inferior de tòrax.

Eritròcit: glòbul vermell o eritròcit. Per exemple:

• Eritrocitosis: augment del nombre total d’eritròcits, secundària a diversos trastorns generals.
• Eritrocitopènia: disminució del nombre d’eritròcits en sang. Sinònim: eritropènia, anèmia.

Esplen (o), Lien (o): melsa. Per exemple:

• Esplenectomia: extirpació quirúrgica de la melsa.
• Esplenorràgia: hemorràgia per trencament de la melsa.
• Lienal: que té relació amb la melsa.

Fleb (o), Vine (o): vena. Per exemple:

• Flebitis: inflamació d’una vena.
• Flebectàsia: dilatació d’una vena. Sinònim: variu.
• Flebectomia: escissió quirúrgica d’una vena.
• Venotomia: incisió quirúrgica en una vena.

Hem (o), Hemat (o): sang. Per exemple:

• Hemograma: descripció del nombre, proporcions i característiques morfològiques dels elements cel·lulars de la sang.
• Hematúria: presència de sang (hematies) en l’orina.

Com les arrels dels òrgans digestius són molt nombroses, recomanem llegir-les detingudament, expressar-les en veu alta, repetir una vegada i una altra o escriure-les, fins a familiaritzar-se amb elles i el seu significat.

Cec (o): cec. Per exemple:

• Cecostomia: creació quirúrgica d’una boca o obertura del cec amb la paret abdominal.

Cèlia. Celio, ventro: ventre. Cavitat. Abdomen. Per exemple:

• Celíac: relatiu a l’abdomen i el seu contingut.
• Celiàlgia: dolor abdominal.
• Ventral: relatiu a una posició cap endavant, cap a l’abdomen o anterior.

Colo: còlon. Per exemple:

• Colitis: inflamació del còlon per extensió de tot l’intestí gros.
• Colostomia: formació quirúrgica d’una obertura permanent en el còlon a través de la paret abdominal.
• Megacòlon: còlon anormalment gran.

Colangi (o): (escola: bilis, Angi: vas) conductes biliars. Per exemple:

• Colangiectàsia: dilatació dels conductes biliars.
• Colangiografia: radiograma dels conductes biliars, prèvia ingestió d’una substància radioopaca.
• Colangioenterostomia: unió quirúrgica del conducte biliar a l’intestí prim.

Cole, Bili: bilis. Per exemple:

• Bilirubina: pigment biliar vermell, producte final de l’hemoglobina.
• Colelitiasi: càlcul biliar.
• Colèmesis: vòmit biliar.

Colecist (o): (escola: bilis, cist: bossa, sac o quist) vesícula biliar. Per exemple:

• Colecistitis: inflamació de la vesícula biliar.
• Colecistolitiasis: presència d’un o més càlculs a la vesícula biliar.
• Colecistectomia: resecció quirúrgica de la vesícula biliar.
• Colèdoc: colèdoc (conducte excretor de bilis)
• Colèdoc / lito / tomia: incisió en el conducte biliar comú (colèdoc), per extreure un càlcul.
• Coledocostomia: formació quirúrgica d’una obertura al conducte biliar comú per a drenatge.

Aquestes són algunes de les arrels amb què es designen els òrgans que formen el sistema nerviós i dels òrgans dels sentits.

Encèfal (o): encèfal. Per exemple:

• Anencefàlia: absència congènita de l’encèfal medul·la espinal.
• Encefalocele. Protrusió del teixit cerebral per un defecte congènit o traumàtic del crani.
• Encefalorràgia. Hemorràgia del cervell.

Estèsia: sensibilitat. Sensació. Per exemple:

• Anestèsia: privació total o parcial de la sensibilitat general.
• Estesiodèrmia: sensibilitat de la pell.

Hipno: son o relacionat amb la son. Per exemple:

• Hipnologia: suma de coneixements relatius a la son i a l’hipnotisme.
• Hipnoteràpia: tractament basat en la son.

Lex. Lexia: llegir. Per exemple:

• Dislèxia: alteració de la capacitat per llegir (intercanvien lletres o paraules); causada per diversos trastorns de l’SNC.

Miel (o): medul·la espinal. Per exemple:

• Mielografia: radiografia de la medul·la espinal després d’introduir una substància radioopaca en l’espai subaracnoidal.
• Poliomielitis: inflamació i degeneració de la substància gris de la medul·la espinal.

Mening (o): meninges. Per exemple:

• Meningomielocele: tumoració formada per l’hèrnia de la medul·la espinal i les meninges, a través d’una obertura anormal en la columna vertebral (espina bífida). Sinònim: mielomeningocele.
• Meningoencefalitis: inflamació del cervell i les seves membranes.

Aquestes són algunes de les arrels amb què es designen els òrgans que formen el sistema endocrí.

Aden (o): glàndula. Gangli. Per exemple:

• Adenitis: inflamació d’una glàndula o gangli limfàtic.
• Adenopatia: malaltia ganglionar, en especial dels ganglis limfàtics.
• Adrenal: glàndula suprarenal.
• Adrenocortical: relatiu a l’escorça suprarenal.
• Adrenomegàlia: augment del volum de les glàndules suprarenals.

Corti (o): escorça (especialment la del cervell i glàndula suprarenal). Per exemple:

• Cortical: relatiu a l’escorça.
• Cortisol: hormona esteroide de l’escorça suprarenal.
• Corticoesteroide: qualsevol de les hormones de l’escorça suprarenal.

Crin (o): separar. Segregar. Per exemple:

• Endocrinologia: (endo: interno, crino: secreció i logia: tratat). Branca de la medicina que estudia la funció deles glàndules endocrines i de les hormones que produeixen.
• Endocrinopatia: terme general per als trastorns de les glàndules endocrines i les seves secrecions.
• Criogènic: que estimula la producció de secrecions.

Gonad (o): glàndula sexual (relacionada amb l’ovari i el testicle). Per exemple:

• Hipogonadisme: trastorn que resulta de la deficient secreció de les gònades.
• Gonadectomia: extirpació quirúrgica d’un ovari o d’un testicle.

Hipòfisis. Pituïtària: glàndula hipòfisi. Per exemple:

• Hipofisectomia: extirpació quirúrgica de la hipòfisi.
• Pituïtarisme: trastorn de la funció de la hipòfisi.

Hormo: excitar. Cadena. Per exemple:

• Hormona: substància química segregada per les glàndules de secreció interna en la sang. La seva funció és regular i coordinar les funcions orgàniques.
• Hormonoteràpia: teràpia amb hormones.

El sistema urinari representa un dels principals mitjans per a l’eliminació de deixalles metabòlics. En el següent llistat trobareu les arrels de les estructures que el formen.

Cist (o), Vesic (o): bufeta. Per exemple:

• Cistitis: inflamació de la bufeta.
• Cistocele: hèrnia vesical. La bufeta es desplaça cap avall i endavant
• Vesicouretral: relatiu a la bufeta i la uretra.

Nefr (o), Ren (o): ronyó. Per exemple:

• Nefrolitiasis: presència de càlculs en el ronyó.
• Renovascular: referent als vasos sanguinis dels ronyons.

Piel (o): pelvis renal. Per exemple:

• Pielectàsia: dilatació de la pelvis renal.
• Pieloplàstia: cirurgia plàstica de la pelvis renal, sigui per millorar el drenatge o reduir la seva grandària.

Ur, Urin (o): orina. Per exemple:

• Urèmia: estat d’intoxicació provocat per la retenció en sang d’elements de rebuig que normalment s’extreuen per orina.
• Urobilina: pigment que es troba normalment en petites quantitats en l’orina.

Urèter (o): urèter. Per exemple:

• Ureterectàsia: distensió d’un urèter.
• Ureteroenterostomia: abocament quirúrgic entre l’urèter i una porció de l’intestí.

Uretr (o): uretra. Per exemple:

• Uretràlgia: dolor a la uretra.
• Uretroplàstia: cirurgia plàstica d’una ferida o defecte a la uretra.

Orqui (o) Dídim: Testicles. Per exemple:

• Orquiectomia: extirpació quirúrgica d’un o ambdós testicles. Sinònim: orquidectomia. Castració.
• Orquioepididimitis: inflamació d’un testicle i el seu epidídim.
• Orquiopèxia: fixació d’un testicle a l’escrot quan és ectòpic (no ha baixat a l’escrot). Sinònim:

orquiorràfia.

Osque (o): Escrot. Per exemple:

• Osqueocele: hèrnia escrotal.

Prostat (o): Pròstata. Per exemple:

• Prostatisme: afecció causada per la hipertròfia de la pròstata que provoca l’obstrucció de la uretra.
• Prostatectomia: extirpació quirúrgica de la pròstata.

Post (o) Postio: prepuci. Per exemple:

• Postectomia: extirpació quirúrgica del prepuci. Sinònims: peritomia, circumcisió.
• Postitis: inflamació del prepuci, generalment s’acompanya de la inflamació del gland.
• Postioplàstia: cirurgia reparadora o plàstica del prepuci.

Semin - Espermat (o) - Espermi (o): semen. Espermatozoides. Per exemple:

• Seminúria: presència de líquid seminal en l’orina. Sinònim: espermatúria.
• Seminoma: neoplàsia testicular maligna.
• Espermaticida: agent que destrueix els espermatozoides.

Cervico (o) - Cervix - Traquel (o): coll (especialment l’uterí). Per exemple:

• Cervicitis: inflamació de coll uterí.
• Cervicectomia: extirpació quirúrgica del coll uterí. Sinònim: traquelectomia.

Colp (o) - Vagin (o): vagina. Per exemple:

• Colpocistocele: prolapse de la bufeta dins de la vagina.
• Colpomicosis: presència o formació de fongs a la vagina. Sinònim: vaginomicosis.
• Colporrexis: esquinçament total o parcial d’una porció de la paret vaginal.
• Vaginitis: inflamació de la vagina. Sinònim: colpitis.

Galacto. Lacto: llet. Per exemple:

• Galactorrea: vessament abundant de llet per les glàndules mamàries.
• Lactant: nen en el període de lactància.

Gineco - Gino - Gin - Gine: dona. Per exemple:

• Ginecologia: branca de la medicina que tracta les malalties pròpies de la dona.
• Ginecomàstia: desenvolupament exagerat de les mames masculines.

Els prefixos són un tipus d’afix que, situats davant de l’arrel, incorporen un nou significat a la unitat derivada.

Els prefixos s’adjunten directament a l’arrel sense sofrir modificacions (suprarenal, preanestèsia, endoderma). En alguns casos manifesten alteració, com és el cas de:

• El prefix “a-” (amorf), que davant de vocal o h presenta la forma “an-” (anestèsia).
• El prefix “in-”, davant m, b o p presenta la forma “im-”, davant r presenta la forma “ir-” i davant l presenta la forma “il-”.
• El prefix “hipo-” pren la forma “hip-” davant de vocal (hipèctasi).

En la classificació que es presenta a continuació s’han agrupat els prefixos d’acord amb el significat que afegeixen a l’arrel. El valor que manifesten (negació, quantitat, posició, direcció…) és el criteri que n’explica la distribució.

A continuació, presentem un llistat de prefixos on, en cada cas, s’indica el significat i un exemple.

De valor negatiu:

• a-, an- no, manca de, anormal, anestèsia.
• anti- en contra de, oposat a antiasmàtic.
• contra- en contra de, oposat a contraindicació.
• des- invers a, absència de, desinfecció.
• in- no, manca de, immadur, intolerant.

De nombre, quantitat i mesura:

• mono-, uni un monozigòtic, unicel·lular.
• ambi- ambdós, els dos, ambidextre.
• di-, bi- dos, dizigòtic, bilateral.
• esteno- estret, estenosi.
• hemi-, semi- meitat, mig, hemiplegia, semipermeable.
• hiper- per sobre, en excés, hipertèrmia.
• hipo- per sota, en grau deficient, hipoglucèmic.
• macro-, mega- megalo- gran, gros, macrocefàlia, megacòlon, megalocèfal.

De posició:

• acro- extrem, situat a l’extremitat, el més alt, acroartritis.
• ante-, antero-, davant de, anterior antecardi, anterolateral.
• pre- precordial.
• dextro- a la dreta de, dextrocàrdia.
• ect-, ecto-, exo- de fora, extern, ectoderma, fora de, exogènic.
• epi-, supra- per sobre de, epigastri, damunt de, suprarenal.
• hipo-, infra-, sub- sota, per sota de hipogastri, subcutània, infraclavicular.
• latero- costat, laterocervical.
• medi-, medio-, al mig de, mitjà, mediofrontal.
• mes-, meso-, mesocardi.
• par-, para- ,al costat de, a prop de, paranasal.
• post-, postero- després de, darrere, postoperatori, posterior, posterolateral.

De direcció:

• ab- cap a fora, lluny de, separació, allunyament, abducció.
• ad- cap a, vers al centre, proximitat, adducció.
• circum-, peri- al voltant de, a la vora, circumcisió, periosti.
• end-, endo-, cap a dins, dins, intern, endometri, entòcit.
• ent-, ento-, intra-, a l’interior de, intravenós.
• per-, trans- a través de, percutani, transabdominal.

De color:

• cian-, ciano- blau fosc: cianosi.
• cirro- groc taronja / groc vermellós: cirrosi.
• cloro- verd clar: clorofil·la.
• crom-, cromo- color: cromosoma, cromatòpsia.
• cromat-, cromato-: cromatografia.
• eosino- rosat: eosinòfil.
• eritr-, eritro- vermell: eritròcit.
• glauco- gris verdós: glaucoma.
• icter-, ictero-, xant-, xanto-, groc: icterícia, xantodèrmia.
• leuc-, leuco-, alb-, blanc: leucòcit, albí.
• melan-, melano-, negre: melanina, melanòcit.

Els sufixos són un tipus d’afix que, incorporats al darrere d’una arrel o radical, produeix noves unitats.

Els sufixos presenten les característiques següents:

• Estan dotats de significat. La diferència que s’estableix entre el significat de la paraula primitiva i la paraula derivada representa el valor que conté el sufix. Per exemple:
  • coagulació: acció i efecte de coagular. -ció té el significat d’“acció i efecte”.
  • coagulable: que facilita o provoca la coagulació. -ble té el significat de “possibilitat”.
• Tenen categoria gramatical que mana sobre el derivat. Per exemple: els músculs (nom) són els instruments immediats per produir moviments. Té un dolor muscular (adjectiu). A partir del nom múscul hem format el derivat adjectiu muscular. Aquest canvi de categoria (de nom a adjectiu) ha estat possible perquè els sufixos presenten marca gramatical (nom, adjectiu, verb) que incorporen la paraula derivada:
• múscul + ar = muscular / (nom) (adjectiu) (adjectiu)
• coagular + ció = coagulació / (verb) (nom) (nom)

En la classificació que es presenta a continuació s’han agrupat els sufixos d’acord amb el significat i la categoria gramatical que afegeixen a l’arrel. A cada sufix, s’indica el seu significat i un exemple.

De relació o pertinença:

• -à -ana relatiu o pertanyent a la pelvis: pelvià.
• -íac -íaca relatiu o pertanyent al cor: cardíac.
• -al relatiu o pertanyent a la saliva: salival.
• -ant relatiu o pertanyent a l’estrès: estressant.
• -ar relatiu o pertanyent al múscul: muscular.
• -ari -ària relatiu o pertanyent a l’orina: urinari.
• -ic -ica relatiu o pertanyent al fetge: hepàtic.
• -iu -iva relatiu o pertanyent a l’oïda: auditiu.
• -oide en forma de, semblant al greix: lipoide.
• -ós -osa relatiu o pertanyent a un medicament: medicamentós.
• -tori -òria relatiu o pertanyent a la respiració: respiratori.

De condició o estat:

• -asi condició de / estat patològic: virasi.
• -dor aptitud o propensió, qualitat de: transportador.
• -ia condició de / estat patològic: icterícia.
• -isme condició de / estat patològic: nerviosisme.
• -osi condició anormal / afecció de: artrosi, neurosi.

De malalties i estats patològics:

• -àlgia dolor sense lesió: cefalàlgia.
• -cele quist, hèrnia: meningocele.
• -èctasi dilatació anormal: bronquièctasi.
• -fília atracció, tendència, simpatia: hemofília.
• -fob –a, -fòbia aversió, rebuig: claustrofòbia, hidròfob.
• -gen que genera, produeix, causa: oncogen, carcinogen.
• -itis inflamació de: gastritis, apendicitis.
• -malàcia reblaniment: osteomalàcia.
• -megàlia augment de volum: hepatomegàlia.
• -odínia dolor: esofagodínia.
• -olistesi relliscada, caiguda: espondilolistesi.
• -oma tumor: hepatoma, carcinoma.
• -osi augment de: leucocitosi.
• -parèsia paràlisi lleugera o incompleta: hemiparèsia.
• -patia malaltia de: nefropatia, neuropatia.
• -pènia disminució de, escassetat: leucocitopènia.
• -plegia paràlisi: hemiplegia.
• -poesi formació de: trombopoesi.
• -ptosi caiguda d’un òrgan: blefaroptosi.
• -ràgia vessament, vessar hemorràgia.
• -rea pèrdua, vessament, flux: rinorrea.
• -sclerosi tornar-se dur: arteriosclerosi.
• -stenosi estretor patològica: angiostenosi.