Centres sanitaris de referència i altres tràmits

El mapa de centres sanitaris de referència inclou la relació de centres, serveis i unitats de referència (CSUR) del Sistema Nacional de Salut designats per resolució del Ministeri de Sanitat, amb previ acord del Consell Interterritorial, per a l’atenció de les patologies o la realització de procediments indicats.

En el cas dels laboratoris de referència, l’Institut Català de la Salut va iniciar l’any 2011 un procés dirigit d’unificació territorial dels seus laboratoris clínics, que plantejava passar progressivament dels dotze laboratoris inicials a sis laboratoris clínics en xarxa, amb l’objectiu d’optimitzar la gestió dels recursos, potenciar les economies d’escala, integrar els sistemes d’informació i millorar l’eficiència dels laboratoris hospitalaris i d’atenció primària per fer-los més competitius.

Els laboratoris de referència es distribueixen en sis àrees: Barcelona ciutat, àrea metropolitana nord, àrea metropolitana sud, àrea de Tarragona i Terres de l’Ebre, àrea de Girona, àrea de Lleida.

A l’àrea de Barcelona Ciutat hi ha els Laboratoris Clínics Vall d’Hebron, que agrupen l’activitat de l’hospital de referència i també la dels laboratoris de Bon Pastor i Manso, que van estar actius fins al setembre de 2014.

El servei de laboratoris clínics rep cada dia fins a 6.000 peticions, hi arriben més de 15.000 mostres i es processen fins a 60.000 determinacions. Són els laboratoris més grans de l’Estat espanyol i uns dels més grans d’Europa per volum i complexitat. Disposen de la tecnologia més innovadora, que permet millorar el temps de resposta. Tenen les tècniques diagnòstiques més avançades i un catàleg que comprèn més de mil proves.

A l’àmbit metropolità sud hi ha el Laboratori Clínic Bellvitge, que assumeix activitats assistencials, docents, de recerca i desenvolupament relacionades amb la bioquímica clínica, inclosa la biologia molecular clínica, l’hematologia i la immunologia. Aquesta missió la du a terme un equip humà divers, constituït per especialistes en anàlisis clíniques, bioquímica clínica, hematologia i hemoteràpia, i immunologia, diplomats en infermeria, tècnics de laboratori, auxiliars d’infermeria, administratius, auxiliars administratius i zeladors.

El Laboratori Clínic de la Metropolitana Nord (LCMN) és una organització de professionals sanitaris, de caràcter multidisciplinari, dedicada al diagnòstic, seguiment i maneig de les malalties mitjançant l’ús, com a suport tècnic fonamental, de les proves diagnòstiques del laboratori. El LCMN participa en el diagnòstic, el pronòstic, el tractament, el seguiment i la prevenció de les malalties, per mitjà de l’observació, la transformació i la mesura qualitativa i quantitativa dels elements biològics i moleculars, cel·lulars, tissulars o orgànics, endògens i exògens del cos humà.

El Laboratori Clínic del Camp de Tarragona - Terres de l’Ebre és un servei central que té prioritàriament una funció assistencial, que consisteix en oferir un servei de suport al diagnòstic amb la màxima qualitat tècnica i humana i amb eficiència econòmica. Amb aquesta missió, és proveïdor de serveis òptims i eficients orientats al client amb l’objectiu de millorar contínuament. El laboratori va obtenir la certificació ISO 9001 l’any 2000, la qual s’ha anat renovant.

La població atesa correspon a l’àmbit d’influència de la direcció d’atenció primària (DAP) Tarragona-Reus, DAP Tarragona-Valls, DAP Terres de l’Ebre, Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, Hospital Pius de Valls i Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.

El laboratori clínic territorial de Girona està configurat per tres laboratoris ubicats a l’Hospital Josep Trueta de Girona, al Parc Hospitalari de Salt i a l’Hospital de Campdevànol. Aquests laboratoris s’organitzen sota una única direcció i es gestionen coordinadament a través de convenis de col·laboració.

La raó de ser del laboratori és facilitar informació i serveis de medicina de laboratori d’alta qualitat, útils per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, seguiment i tractament de les malalties. La recerca aplicada a la clínica i la formació completen la missió.

El Laboratori Clínic ICS Lleida, ubicat a l’Hospital Arnau de Vilanova, assumeix l’activitat de l’hospital de referència i de l’atenció primària.

Els laboratoris clínics de l’ICS fan activitat analítica de les àrees de coneixement següents: bioquímica, bioquímica especial, hematologia, hematologia especial, microbiologia, serologia, immunologia i genètica.

Per tal d’atendre els objectius i les funcions establertes de les prestacions sanitàries, cada centre posa a disposició de l’usuari a través del servei d’admissions i documentació clínica (SADC) el seu catàleg i els procediments d’actuació permanentment actualitzats. Entre aquests hi figuren:

• Cartera de serveis i catàleg de prestacions del centre.
• Catàleg de centres i de prestacions per a les quals el centre és referència.
• Centres sanitaris de referència i concertats i catàleg de prestacions.
• Normes internes de derivació i acceptació de propostes de derivació.
• Procediments d’actuació per a proves o tècniques no concertades, proves amb endarreriments, etc.

Malgrat que cada hospital disposa del seu catàleg de proves i serveis sanitaris, el Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, estableix la cartera de serveis comuns del SNS i el procediment per a la seva actualització. Aquest decret recull el conjunt de tècniques, tecnologies o procediments basats en el coneixement i experimentació científica a través de les quals es fan efectives les prestacions sanitàries. En els annexos II i III d’aquest document es descriu la cartera de serveis comuns d’atenció primària i especialitzada. Els usuaris del SNS tenen accés a la cartera de serveis comuns sempre que existeixi una indicació clínica i sanitària amb aquest efecte.

Al catàleg de proves diagnòstiques del CatSalut hi ha:

• Colonoscòpia
• Ecocardiografia
• Ecografia abdominal
• Ecografia ginecològica
• Ecografia urològica
• Electromiograma
• Endoscòpia esofagogàstrica
• Ergometria
• Gammagrafia
• Mamografia
• Polisomnografia
• Ressonància magnètica
• Tomografia computada (TC)

El catàleg de serveis del CatSalut dona serveis en diferents àmbits de l’atenció sanitària:

Atenció primària i comunitària

Els serveis de l’atenció primària ofereixen:

• Diagnòstic i tractament dels problemes de salut aguts i crònics
• Assistència sanitària i social
• Promoció de la salut, prevenció de malalties i la rehabilitació
• Servei d’atenció a domicili
• Atenció urgent o continuada
• Atenció a la salut sexual i reproductiva

Atenció especialitzada i hospitalària d’aguts

Els serveis que s’ofereixen en els hospitals d’aguts són:

• Atenció especialitzada ambulatòria (consultes externes)
• Hospitalització
• Urgències
• Hospital de dia i de nit
• Intervencions quirúrgiques amb ingrés i sense ingrés
• Proves diagnòstiques

Atenció sociosanitària

L’atenció sociosanitària comprèn el conjunt de cures destinades a aquelles persones malaltes, generalment amb caràcter crònic, i persones amb discapacitat que, per les seves característiques especials, poden beneficiar-se de l’actuació simultània dels serveis sanitaris i socials per potenciar la seva autonomia, pal·liar les seves limitacions o sofriments i facilitar la seva reinserció social. Inclou l’atenció a persones amb demència, persones amb malaltia neurològica que pot cursar amb discapacitat, gent gran i persones amb malaltia avançada terminal i cures pal·liatives.

S’ofereixen serveis de:

1. Internament o hospitalització: aquests serveis s’ofereixen a través dels centres sociosanitaris o a través d’unitats sociosanitàries ubicades en hospitals d’aguts o en hospitals psiquiàtrics. Aquests serveis d’internament inclouen:
   • Unitat de llarga estada. Per al tractament rehabilitador, de cures de manteniment i de prevenció de complicacions, i com a suport per a persones grans amb malalties cròniques de llarga evolució que han generat incapacitats funcionals. L’objectiu és aconseguir la màxima autonomia que permeti la situació de la persona malalta. Inclou l’atenció a persones amb demència avançada o amb algun altre trastorn cognitiu de tipus crònic.
   • Unitat de mitjana estada – convalescència. Per restablir les funcions o activitats afectades per diferents malalties o problemes de salut. Atén persones grans amb malalties de base que necessiten una recuperació funcional després de patir un procés quirúrgic, mèdic o traumatològic.
   • Unitat de mitjana estada – cures pal·liatives. Ofereix tractament pal·liatiu i de confort a pacients amb malalties inguaribles en fase avançada i terminal, tant oncològiques com no oncològiques. Els objectius són el control dels símptomes i el suport emocional a la persona malalta i la seva família.
   • Unitat de mitjana estada polivalent. Poden atendre indistintament pacients convalescents o de cures pal·liatives.
   • Unitat d’atenció a subaguts. Per a persones amb malaltia crònica i evolucionada que, a causa del seu empitjorament, necessiten la continuació d’un tractament o supervisió clínica continuada i requereixen intensitat de cures. L’objectiu d’aquesta atenció és arribar a l’estabilització clínica i la rehabilitació integral.
2. Serveis sociosanitaris o alternatius a l’internament: aquests serveis es presten a través dels hospitals de dia i dels diferents equips de valoració i suport orientats al tractaments dels pacients sense necessitat d’ingrés hospitalari.
3. Atenció diürna sociosanitària
   • Hospitals de dia sociosanitaris. Són serveis per a l’atenció de pacients sociosanitaris que no requereixen ingrés, hi van durant el dia per rebre tractament i tornar després al seu domicili. Ofereixen assistència interdisciplinària i s’adrecen, principalment, a persones grans malaltes, però també a altres persones amb malaltia crònica que requereixen mesures integrals de suport, rehabilitació, tractament, diagnòstic i seguiment especialitzat en règim diürn ambulatori. Els objectius dels serveis d’atenció de dia són l’avaluació i l’abordatge integral, la rehabilitació i l’atenció continuada de manteniment.
   • Unitat d’avaluació integral ambulatòria (EAIA). Són equips interdisciplinaris, capacitats per donar suport especialitzat a l’atenció primària i a altres xarxes sanitàries i sociosanitàries. L’objectiu és l’atenció a les persones grans malaltes, les persones amb malaltia crònica i les persones en situació de final de vida, especialment en les situacions més complexes que requereixen una consulta d’avaluació i seguiment o una avaluació multidisciplinària. Realitzen una avaluació integral que permet arribar a un diagnòstic clínic, ajustaments en el tractament i el disseny d’un pla d’intervenció global. Aquestes unitats poden desenvolupar dos tipus d’activitat: avaluació puntual o consulta d’avaluació i seguiment. En funció de la seva activitat principal, hi ha quatre tipologies d’EAIA: de geriatria, de demències, de cures pal·liatives i mixta.
4. Equips de valoració i suport
   • Unitats funcionals interdisciplinàries sociosanitàries (UFISS). Són equips interdisciplinaris especialitzats que donen suport als diferents serveis de l’hospital d’aguts en la valoració i control d’aquells grups de pacients, que majoritàriament són la gent gran i les persones amb malaltia crònica avançada o terminal. En funció de la seva activitat principal hi ha quatre tipologies d’UFISS: geriàtriques, cures pal·liatives, de valoració del deteriorament cognitiu i trastorns de la conducta, i mixtes.
   • Equips de suport en el domicili. Programa d’atenció domiciliària-equips de suport (PADES). Són serveis prestats per equips interdisciplinaris, especialitzats i capacitats per donar suport en aquelles situacions més complexes de malaltia avançada o en situació de final de vida. En general aquests equips donen suport a l’atenció primària en l’àmbit de la geriatria i de les cures pal·liatives.
   • Equips de teràpia d’observació directa ambulatòria (ETODA). Són equips que formen part d’un programa especial per al tractament de la tuberculosi. L’objectiu d’aquest programa és garantir l’acompliment correcte del tractament per part dels malalts amb problemàtica social, mitjançant la supervisió directa de l’administració de la medicació.

Els tràmits per coordinar la derivació a un centre, servei o unitat de referència (CSUR) del SNS comprenen les següents etapes:

La sol·licitud d’assistència s’ha de dirigir només a un centre. En cas que no sigui admesa pel centre sol·licitat, aquest ho comunica al centre/comunitat autònoma que remet el pacient, i es reinicia el procés de sol·licitud a un segon centre. Per tal de coordinar i facilitar la comunicació directa entre els metges responsables del pacient, es sol·liciten les següents dades:

• Dades del pacient: identificació i residència.
• Dades del centre sol·licitant:
  • Dades del centre sanitari.
  • Dades del servei o unitat clínica que sol·licita l’assistència.
  • Dades identificatives del metge responsable de l’atenció del pacient.
• Dades del centre al qual se sol·licita l’assistència: només es pot sol·licitar a aquells centres designats com a centres de referència pel Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS).
• Informe clínic del pacient:
  • Breu resum de la història clínica del pacient relacionada amb el motiu de la derivació, recollint la raó clínica per la qual se sol·licita la derivació.
  • Procediments diagnòstics i terapèutics realitzats (CIM) amb motiu de la derivació i altres dades que es consideri oportú afegir.
• Assistència sol·licitada:
  • Diagnòstic principal pel qual es deriva el pacient.
  • Patologia, tècnica o procediment per al qual se sol·licita l’assistència.

Amb la finalitat d’endarrerir al mínim l’atenció al pacient i garantir la continuïtat de l’assistència, el centre al qual s’envia la sol·licitud ha de realitzar l’acceptació i citació del pacient en un termini màxim de quinze dies.

Una vegada rebuda la proposta d’assistència, a través del sistema d’informació del fons de cohesió sanitària (SIFCO) el centre ha d’acceptar i realitzar la citació del pacient. Aquesta citació ha de contenir les dades següents:

• Dades identificatives del centre sanitari.
• Servei o unitat clínica que atendrà el pacient.
• Lloc, data i hora de la citació.
• Preparació del pacient: cal recollir clarament les condicions sobre com ha d’anar preparat el pacient i la documentació que ha d’aportar.

El centre que ha sol·licitat l’assistència, una vegada obtinguda l’autorització, ha de facilitar al pacient un exemplar de la citació perquè pugui acudir acompanyat dels següents documents:

• Citació del centre corresponent
• Targeta sanitària
• DNI o passaport
• Resultats de les proves prèvies (d’acord amb allò indicat a la citació)
• Altres documents sol·licitats a través de la citació

El centre que realitza l’assistència ha d’incorporar al sistema les dades relacionades amb l’assistència realitzada. En concret hi ha d’indicar:

• Dades del pacient: identificació i residència.
• Dades del centre on s’ha atès el pacient: centre sanitari, unitat i servei, dades d’identificació del facultatiu.
• Tipus d’assistència:
  • Patologia atesa o procediment realitzat.
  • Diagnòstic principal i diagnòstics secundaris, i procediments diagnòstics i terapèutics principals i secundaris (CIM10).
• Informe clínic d’alta: inclou un breu resum de l’assistència realitzada, els resultats de les proves diagnòstiques i terapèutiques realitzades i el tractament a seguir.

El Servei Català de la Salut (CatSalut) garanteix el dret a la protecció de la salut a la ciutadania de Catalunya a través dels serveis i les prestacions sanitàries públiques sota criteris d’equitat, qualitat i eficiència.

El CatSalut posa a disposició dels ciutadans diversos recursos als quals es poden adreçar en cas que es trobin davant d’una urgència mèdica.

Com a primer nivell d’atenció, es pot trucar al 061 Salut Respon, des del qual els professionals sanitaris assessoren la persona sobre què fer o on es pot adreçar, i també ofereixen consells de salut. En cas que sigui necessari, i si cal, envien un professional sanitari a domicili o una ambulància, per atendre la demanda en cada situació.

Les urgències s’atenen al centre d’atenció primària de referència i, si està tancat, al centre d’urgències que l’usuari tingui assignat. Es pot preguntar quin centre d’urgències té més a prop al 061 Salut Respon. En molts indrets del territori ja hi ha centres d’urgències d’atenció primària (CUAP).

En cas d’emergència (risc vital), s’ha de telefonar al 112.

Els serveis d’urgències mèdiques formen part de la cartera comuna bàsica, que són els serveis assistencials coberts de manera completa per finançament públic.

Accés

Accedir als serveis d’urgències mèdiques es pot fer per iniciativa pròpia o per indicació d’un professional assistencial de la xarxa sanitària pública.

Utilització

• La primera opció per a una atenció urgent és trucar al 061 Salut Respon.
• El pacient ha de desplaçar-se al centre assignat o al centre que indiqui el professional assistencial.
• Tot i ser universal, cal mostrar un document identificatiu i, en cas de disposar-ne, la targeta sanitària individual (TSI) o facilitar el codi d’identificació personal.
• També pot accedir-hi amb altres documents que acreditin el dret d’accés (convenis, targeta sanitària d’altres comunitats, targeta sanitària europea, etc.).
• En cas d’accident de trànsit, laboral o esportiu, entre d’altres, en què hi hagi una companyia o entitat que ha de responsabilitzar-se de cobrir l’assistència o prestació, el pacient ho ha de comunicar i facilitar-ne les dades.
• L’atenció urgent coberta pel CatSalut es presta als centres de la xarxa d’utilització pública.

L’atenció primària de salut és el primer punt d’accés presencial al sistema sanitari públic. A la resta de serveis del sistema, s’hi accedeix per derivació des de l’atenció primària, excepte al 061 Salut Respon o a les urgències mèdiques, a les quals es pot accedir directament en cas de necessitar una atenció urgent.

Accés

Accedir als serveis d’atenció primària es pot fer per iniciativa pròpia, si l’usuari va al centre que tingui assignat, sense necessitat de la indicació d’un professional assistencial de la xarxa sanitària pública.

• Presencialment. Adreçant-se al CAP per sol·licitar una visita. Si no se sap quin és el CAP assignat, l’usuari pot consultar-ho al cercador de centres posant la seva adreça.
• Per telèfon. Si el el centre de referència està gestionat per l’Institut Català de la Salut, l’usuari pot trucar al 93 326 89 01. Si està gestionat per una altra entitat proveïdora d’atenció primària, pot telefonar directament al CAP.
• Telemàticament. A través del portal La Meva Salut.
• Per web. A través de l’aplicatiu de programació de visites.

Utilització

• L’usuari ha de portar la targeta sanitària individual (TSI) o bé comunicar el codi d’identificació personal (CIP). També pot accedir-hi amb altres documents que acreditin el dret d’accés (convenis, targeta sanitària d’altres comunitats, targeta sanitària europea, etc.).
• En cas d’accident de trànsit, laboral o esportiu, entre d’altres, en què hi hagi una companyia o entitat que ha de responsabilitzar-se de cobrir l’assistència de l’usuari o prestació, l’usuari ho ha de comunicar i facilitar-ne les dades.
• Les persones menors de 15 anys o incapacitades han d’anar acompanyades d’una persona adulta.
• Per ser atès en un centre diferent del que l’usuari té assignat per domicili, ho pot sol·licitar seguint el procediment establert de lliure elecció de centre d’atenció primària.

L’atenció especialitzada i hospitalària es presta a través de la xarxa sanitària d’utilització pública desplegada a tot el territori català: hospitals, centres d’atenció especialitzada (de diàlisi, de rehabilitació, oncològics, de salut mental i d’atenció sociosanitària).

Els serveis que s’ofereixen als hospitals d’aguts són d’atenció especialitzada ambulatòria (consultes externes), internament, urgències, hospital de dia, tractaments, intervencions quirúrgiques amb ingrés o sense, així com proves diagnòstiques.

Els serveis d’atenció especialitzada i hospitalària formen part de la cartera comuna bàsica, que són els serveis assistencials coberts de manera completa per finançament públic.

Accés

Per accedir als serveis d’atenció especialitzada i hospitalària és indispensable la indicació del professional assistencial de la xarxa sanitària pública. No és possible accedir-hi per iniciativa pròpia, excepte a urgències.

Utilització

• Cal portar la targeta sanitària individual (TSI) o bé comunicar el codi d’identificació personal (CIP). També s’hi pot accedir amb altres documents que acreditin el dret d’accés de l’usuari (convenis, targeta sanitària d’altres comunitats, targeta sanitària europea, etc.).
• En cas d’accident de trànsit, laboral o esportiu, entre d’altres, en què hi hagi una companyia o entitat que ha de responsabilitzar-se de cobrir l’assistència o prestació, s’ha de comunicar i facilitar-ne les dades.
• Les persones menors de 15 anys o incapacitades han d’anar acompanyades d’una persona adulta.
• L’usuari ha de desplaçar-se al centre assignat o a aquell que li indiqui el professional assistencial.
• Hi ha serveis i prestacions indicats per a col·lectius específics.

La derivació de pacients està indicada quan l’atenció sanitària necessària (diagnòstica i/o terapèutica) no es pot prestar al propi centre, i sempre que estigui inclosa al catàleg de serveis del Sistema Nacional de Salut. Consisteix en la remissió d’un pacient, per part del metge tractant, a un altre professional sanitari, el qual revisa la història clínica i explora el pacient per oferir-li una atenció complementària tant per al seu diagnòstic com per al posterior tractament i rehabilitació.

La proposta de derivació parteix del facultatiu responsable del pacient, que ha d’emplenar el document de proposta de derivació i incloure-hi dades relatives al diagnòstic, tractament o tipus de tècnica requerida, justificació clínica de la proposta, així com el centre i servei als quals proposa la derivació

És imprescindible conèixer la normativa aplicable a la derivació de pacients en general i entre les diferents comunitats autònomes, així com el sistema de finançament de les prestacions a pacients en una comunitat autònoma diferent de la del lloc de residència. La normativa aplicable és la següent:

• Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del SNS.
• Reial decret 1207/2006, de 20 d’octubre, que regula la gestió del fons de cohesió sanitària i estableix els criteris i procediments per a l’adequada gestió i distribució del FCS en relació amb la cartera de serveis comuns del SNS.
• Reial decret 1302/2006, de 10 de novembre, pel qual s’estableixen les bades del procediment per a la designació i acreditació del centres, serveis i unitats de referència (CSUR) del SNS. Aquesta norma defineix el centre de referència com a centre sanitari que dedica fonamentalment la seva activitat a l’atenció de les següents patologies en el marc del SNS. El centre sanitari de referèncai ha de:
  • Donar cobertura a tot el territori nacional i atendre tots els pacients en igualtat de condicions independentment del seu lloc de residència.
  • Proporcionar atenció en equip multidisciplinar: donar assistència sanitària i suport per a la confirmació diagnòstica, definir estratègies terapèutiques i de seguiment i actuar de consultor per a les unitats clíniques que atenen habitualment aquests pacients.
  • Garantir la continuïtat en l’atenció entre etapes de la vida del pacient i entre nivells assistencials.
  • Avaluar resultats.
  • Donar informació a altres professionals.

Per comptar amb l’autorització sanitària com a centre de referència es va crear un Comitè de designació de centres, serveis i unitats de referència, que depèn del Consell Interterritorial del SNS, amb les següents funcions:

• Estudiar les necessitats i proposar les patologies o tècniques, tecnologies i procediments diagnòstics o terapèutics per als quals és necessari designar centres, serveis o unitats de referència, el seu nombre i la seva ubicació estratègica.
• Proposar els criteris per a la designació i l’acreditació dels CSUR.
• Proposar el procediment de derivació dels usuaris als CSUR.

El procés de derivació i prestació de l’assistència és registrat i validat a través del sistema d’informació del fons de cohesió (SIFCO) desenvolupat pel Ministeri de Sanitat en col·laboració amb les comunitats autònomes.

La finalitat del Fons de cohesió sanitària (FCS) és garantir la igualtat d’accés als serveis d’assistència sanitària pública en tot el territori espanyol i l’atenció a ciutadans desplaçats procedents de països de la Unió Europea o de països que tinguin subscrits convenis d’assistència sanitària recíproca. De la mateixa manera, les gestions que realitzen les comunitats autònomes en el procés de derivació i prestació d’assistència dels pacients ubicats en una altra comunitat, queden registrades i validades mitjançant el sistema d’informació del fons de cohesió (SIFCO).

Entre les activitats objecte de compensació amb càrrec al FCS hi ha:

• Assistència sanitària a pacients residents a Espanya derivats entre comunitats autònomes, sempre que l’atenció sigui sol·licitada per la comunitat autònoma de residència que no disposi del serveis o recursos adients. S’exclou d’aquesta compensació pel FCS l’atenció urgent que sol·licita el pacient de forma espontània durant un desplaçament a una comunitat autònoma diferent de la seva de residència. Aquesta atenció està garantida pels dispositius assistencial del SNS i pel fons de garantia assistencial.
• Assistència sanitària a pacients residents a Espanya derivats entre comunitats autònomes per a la seva atenció en centres del SNS.