Gestió de llits del centre hospitalari

En funció del grau d’especialització d’un centre hospitalari s’han d’organitzar els recursos per donar cobertura i qualitat a l’atenció sanitària i assistencial corresponent a la complexitat dels pacients.

A part dels recursos humans dels equips d’atenció hospitalària (personal mèdic, d’infermeria, de laboratori, de radiodiagnòstic, etc.), cal dotar-los d’uns recursos materials i econòmics adients perquè puguin desenvolupar la seva activitat professional amb la màxima qualitat, eficàcia i eficiència.

El servei de recursos humans se sol ubicar al primer pis o, en alguns casos, en un nivell immediatament inferior a la planta baixa, o bé en un altre edifici proper. Cada servei de l’hospital ha de disposar del suficient nombre de professionals sanitaris per poder dur a terme l’assistència a les persones usuàries del servei públic de sanitat. Tenint en compte que l’activitat hospitalària es realitza durant les 24 hores del dia dels 365 dies de l’any, aquest serà l’actiu més important de l’hospital.

Per conèixer el nombre de professionals necessaris per atendre totes les necessitats assistencials d’un centre hospitalari s’ha de preveure el catàleg de funcions així com el temps de contractació a partir d’una proposta específica d’objectius a assolir.

Els recursos materials dels centres hospitalaris es distribueixen segons les diferents àrees:

• Àrea d’urgències
• Àrea de consultes externes
• Àrees d’hospitalització

L’àrea d’urgències normalment està ubicada a la planta baixa de l’hospital, per funcionalitat i comoditat, amb accés directe de vehicles. Així, el pacient pot ser hospitalitzat sense necessitat d’utilitzar ascensors o escales. Les diferents barreres arquitectòniques es poden resoldre mitjançant rampes que permetin el pas de persones amb cadira de rodes i lliteres.

L’àrea de consultes externes (CE) se sol ubicar al primer pis o, en alguns casos, en un nivell immediatament inferior a la planta baixa, o bé en un altre edifici proper. Per tal de facilitar l’accés dels pacients i acompanyants a les àrees d’extraccions de laboratori, diagnòstic per la imatge, cafeteria, aquestes estaran properes a les consultes externes.

El nombre de quiròfans d’un hospital es dimensiona en funció de l’activitat quirúrgica prevista. S’hi acostuma a fer cirurgies de les diferents especialitats mèdiques que hi hagi en el centre hospitalari.

Es poden realitzar circuits depenent de si es fan petites cirurgies, cirurgia major ambulatòria o cirurgia dins del bloc quirúrgic central. Els equipaments per a quiròfan també varien en funció dels tipus de cirurgia (mínimament invasiva, neurocirurgia, cesàries, etc.).

Les àrees d’hospitalització són el centre de major atenció sanitària de tot l’hospital pel que fa a les seves característiques, disposició i ubicació. Només se solen aplicar precaucions especials en el cas de certs problemes infectocontagiosos (MRSA — Staphylococcus Aureus resistent a la meticiolina, tuberculosi, covid-19, etc.) o problemes psiquiàtrics aguts que obliguen a l’aïllament d’aquestes persones en sectors especials.

Per les característiques pròpies dels pacients obstètrics i els nounats, així com les dels nens amb alguna malaltia aguda, aquestes persones s’ubiquen sempre que sigui possible en àrees especials.

La gestió de llits en l’àmbit de l’hospitalització ha de regular ingressos, trasllats i altes, afavorint la millor ubicació possible dels pacients hospitalitzats i garantint una distribució raonable. Per això, es necessiten uns requeriments bàsics que permetin realitzar la sol·licitud i programació d’ingressos, el control i l’autorització de trasllats i altes, la gestió de llits, el registre dels episodis d’hospitalització i la coordinació organitzativa del procés assistencial.

El servei d’admissions hospitalàries és l’encarregat d’executar l’ordre d’ingrés, ja sigui urgent o programat, en una unitat d’hospitalització, i també de gestionar l’alta del pacient, ja sigui per curació o millora, èxitus, trasllat, alta voluntària, etc.

En un centre hospitalari hi ha diferents tipus de llits:

• Llits d’hospitalització
• Llits instal·lats
• Llits en funcioament
• Llits de cures intensives

Els llits d’hospitalització poden ser:

• Llits convencionals d’hospitalització i de cures intensives (intensives mèdiques, quirúrgiques i pediàtriques, coronaris i cremats)
• Llits bressol d’àrees pediàtriques
• Incubadores fixes

No es consideren llits d’hospitalització els següents:

• Observació d’urgències
• Inducció a l’anestèsia
• Reanimació (despertar)
• Exploració
• Hospital de dia i de nit
• Acompanyants
• Llits destinats a professionals del centre
• Llocs de diàlisi
• Utilitzats per a exploracions especials (endoscopis, laboratori i altres)
• Bressols de nadons sans (àrees obstètriques)
• Incubadores portàtils

Els llits instal·lats reflecteixen el nombre de llits hospitalaris que constitueixen la dotació fixa del centre.

Els llits en funcionament són la mitjana de llits hospitalaris realment en servei durant el mes, hagin estat o no ocupats durant el període. No es comptabilitzen els llits habilitats o supletoris, independentment que s’imputi a l’àrea corresponent l’activitat que es genera en aquests llits.

Els llits UCI constitueixen la dotació de les unitats de cures intensives, que són les unitats específiques de cures intensives, les unitats coronàries, la unitat de grans cremats, les unitats de cures intensives neonatals i pediàtriques, així com les unitats de reanimació postquirúrgica que compten amb una dotació fixa de llits i on es realitzin ingressos administratius.

No es consideren llits UCI les àrees de reanimació postoperatòria, ja que que tenen la consideració de llits d’observació.

L’assignació de llits es fa intentant respectar al màxim el servei responsable del pacient que ingressa.

El circuit d’assignació de llit és el següent:

1. Ingrés a la unitat que té assignats llits del servei.
2. Ingrés a unitats afins: serveis mèdics en unitats mèdiques i serveis quirúrgics en unitats quirúrgiques.
3. A la unitat de pediatria poden realitzar-se ingressos de pacients de 20 anys o més, sempre que les seves condicions clíniques ho permetin.

Els trasllats interns es fan a proposta de la unitat o per suggeriment del personal d’admissions. Ha d’arribar a un acord en qualsevol cas sobre la necessitat del trasllat i les seves possibilitats reals (condicions dels malalts a traslladar, dificultats del personal implicat en el trasllat, etc.). En cas de no arribar a cap acord, preval el criteri del personal de la unitat. Com a norma general, no s’han de traslladar pacients ectòpics a la unitat corresponent si el nombre de llits de la unitat és inferior al nombre d’ingressos habituals.

En la gestió d’un pacient hospitalitzat, als centres amb un alt índex d’ocupació aquestes tasques poden provocar conflictes en el funcionament diari de l’hospital. Per això, cal protocolaritzar-ho adequadament i facilitar la comunicació entre el servei d’admissions i les unitats d’infermeria.

El servei d’admissions integra els contactes i moviments assistencials de tots els pacients en l’hospital i en la seva àrea d’atenció especialitzada. Les seves funcions s’orienten cap a la coordinació d’accions i recursos al voltant de l’assistència al pacient, amb una funció moduladora i facilitadora de les tasques assistencials dels serveis clínics.

En cada àrea bàsica d’atenció (hospitalització, urgències i atenció ambulatòria) desenvolupa funcions i tasques dirigides a:

• Gestió operativa dels processos administratius d’accés i circulació assistencial dels pacients, amb la finalitat de facilitar i garantir una accessibilitat senzilla i àgil sota criteris d’equitat i eficàcia.
• Organització i avaluació del procés assistencial (coordinació de tasques i activitats provinents de les diverses unitats de l’hospital), amb l’objectiu de mantenir la cohesió de l’organització sanitària davant el pacient i afavorir la utilització adequada i eficient dels recursos.
• Obtenció de dades que permetin nodrir a l’hospital d’informació sobre la demanda existent i l’activitat assistencial realitzada.

Els nivells de priorització d’assignació de llits per part del servei d’admissions són:

1. Prioritat 1:
   • Pacients inestables d’urgències (definit P1 pel metge responsable).
   • Pacients donats d’alta de cures intensives.
   • Pacients donats d’alta a la unitat de reanimació.
2. Prioritat 2:
   • Pacients definits com a P2 des de la unitat d’urgències (han d’ingressar abans de 2 hores).
   • Pacients no diferibles (la seva patologia requereix intervenció i no admet demora) que ingressen des de CE.
   • Trasllats interhospitalaris aguts o especialitats de referència.
3. Prioritat 3:
   • Pacients definits com a P3 des d’urgències (han d’ingressar abans de 4 hores).
   • Programats de llista d’espera quirúrgica ordinaris i preferents.
4. Prioritat 4:
   • Pacients definits com a p4 des d’urgències (han d’ingressar abans de 6 hores).
   • Pacients diferibles que ingressen des de consultes externes.
   • Pacients de la programació quirúrgica autoconcertada (cirurgies programades per reduir les llistes d’espera quirúrgica).
   • Trasllats interhospitalaris programats a especialitats bàsiques medicoquirúrgiques.

L’assignació de llits des d’urgències es fa des del servei d’admissions a mesura que se sol·liciten. En tots els casos, aquesta sol·licitud es fa en el moment en què s’indiqui l’ingrés.

L’ingrés es farà efectiu:

• Si el llit està lliure: immediatament, una vegada la planta receptora confirmi que el pacient pot ser traslladat.
• Si s’ha assignat un llit pendent d’alta: quan la planta indiqui que el pacient pot ser traslladat al seu llit. En aquest cas, el servei d’admissions indica al servei d’urgències que el pacient no pot ingressar a planta de moment i, si és possible, l’hora a la qual es preveu l’ingrés. En tot moment, cal garantir que el pacient rep l’atenció i les cures segons la seva situació al servei d’urgències.

És molt recomanable l’establiment del programa prealta el dia anterior en totes les especialitats, sobretot en aquelles que tenen una major demanda d’ingressos urgents. Aquest programa ha de garantir tenir disponibles llits lliures per a alta d’hospitalització abans de les 13:00 hores per afavorir els ingressos a partir de les 13:30 hores. En els casos en què només sigui possible donar l’alta el mateix dia, s’ha de procurar fer-ho abans de les 11:00 hores per tal de poder gestionar l’alta (trasllat a casa o a un altre centre sanitari o sociosanitari, etc.) i tenir disponible el llit al migdia.

Un pacient ectòpic és aquell que ocupa un llit en una àrea hospitalària diferent de la que requereix el seu problema de salut a les unitats d’infermeria. Una unitat d’infermeria és l’organització de professionals que ofereixen assistència en un espai específic de l’hospital que compleix uns requisits funcionals, estructurals i organitzatius per tal de garantir les condicions de seguretat, qualitat i eficiència adequades per atendre pacients en una determinada situació medicoquirúrgica.

L’ingrés immediat es fa al llit disponible mentre que l’ingrés que pot diferir-se unes hores pot passar a ingrés programat el mateix dia. En la mesura del possible, cal procurar reconvertir els ingressos urgents procedents de consultes externes en ingressos programats durant el dia. També s’ha d’evitar remetre el pacient al servei d’urgències per a l’ingrés i la realització d’estudis, a menys que la situació clínica ho requereixi.

Per a ingressos programats, cal reservar el llit abans de les 15:00 hores del dia anterior a la intervenció i fer els trasllats oportuns si és necessari.

En cas d’un ingrés quirúrgic, les reserves de llit són nominals (nom i cognoms del pacient), i no basta amb un simple bloqueig del llit. En aquests casos, s’ha de garantir l’ingrés a la unitat d’infermeria i en cap cas s’han de fer servir aquests llits per a altres ingressos. Els pacients que tinguin la intervenció a primera hora del matí han d’ingressar a partir de les 7:00 hores i la resta, al llarg del matí o de la tarda.

En cas d’un ingrés programat sense llit disponible, cal notificar la situació al supervisor/a de guàrdia i fer l’assignació d’un llit lliure, encara que no sigui a la unitat d’hospitalització de referència (passarà a ser un pacient ectòpic).

A l’actualitat no es pot imaginar la gestió de qualsevol empresa sense les aplicacions informàtiques. Als hospitals, l’ús de programari de gestió és vital, no únicament per a la gestió econòmica, sinó també per a la gestió de llits, de bases de dades, de recursos econòmics i humans, de funcionament dels aparells clínics. O sigui, és vital per a la gestió integral de l’hospital (vegeu a figura un exemple de programa de gestió hospitalària).

Font: Aplicació Garesan. Cortesia de l’empresa Digiser Soft.

Les aplicacions informàtiques de gestió hospitalària permeten, també, la complementació del programari per al seu ús en dispositius mòbils, com tauletes o telèfons mòbils. El programari genèric utilitzat habitualment en l’entorn hospitalari permet:

• Gestió de pacients: ingressos, trasllats, altes, registre del CMBD, etc.
• Gestió de cures d’infermeria: definició de les etiquetes diagnòstiques del procés d’atenció d’infermeria (PAI), planificació de cures, avaluació de resultats.
• Gestió de recursos humans: planificació dels torns, gestió de les incidències laborals, definició dels currículums per perfil de treballadors, etc.
• Gestió de recursos materials: magatzem, subministrament de materials, manteniment d’equips i instal·lacions.
• Gestió de farmàcia
• Comunicació amb els serveis generals i altres serveis: admissions, RX, laboratori, dietètica, documentació sanitària, manteniment, etc.

L’aplicació informàtica ha de donar resposta a les següents qüestions:

• Nombre de llits assignats a cada unitat: quantitat de llits destinats a homes i quantitat de llits destinats a dones
• Nombre de llits disponibles a cada unitat: llits d’homes i llits de dones disponibles
• Percentatge d’ocupació
• Pacients ectòpics:
  • Nombre de pacients en una unitat determinada i nombre de pacients en una altra unitat.
  • Nombre de pacients de cirurgia menor ambulatòria i si necessiten ingrés per algun motiu.
• Nombre d’altes previstes per unitat i en tot l’hospital
• Nombre de preingressos per unitat i en tot l’hospital
• Pacients pendents de conciliació de medicació (pacients ingressats a la unitat de medicina interna de 65 anys d’edat o més i amb un mínim de sis medicaments prescrits)
• Pacients de llarga estada per unitat

En el desenvolupament d’aquestes aplicacions es pensa sempre en un disseny centrat en l’usuari del programa, que ha d’oferir informació rellevant per als diferents perfils d’usuari que en facin ús tant assistencial com no assistencial.

Els perfils d’usuari més habituals d’aquests programes són:

1. Tècnics superiors en documentació i administració sanitària.
2. Responsable d’admissions: persona encarregada de gestionar la part administrativa d’ingressos i pacients en cadascuna de les unitats assistencials.
3. Supervisors d’unitat: persona encarregada de gestionar els recursos de la unitat corresponent.
4. Caps de guàrdia: metge o metgessa de guàrdia que coordina tant el servei assistencial com de gestió.
5. Direcció d’infermeria
6. Direcció mèdica

L’accés a l’aplicació informàtica de gestió hospitalària es pot fer des d’estacions informàtiques o dispositius mòbils (tauletes, habitualment), i el professional que accedeix a l’aplicació necessita un nom d’usuari i una contrasenya unipersonal. Segons el perfil d’usuari (cos de medicina, cos d’infermeria, servei d’admissions, etc.), pot tenir un accés limitat, i totes les accions fetes amb un nom d’usuari queden registrades a l’aplicatiu.

Els perfils que tenen accés a les dades de gestió poden accedir a:

• Cerca de llits disponibles: per exemple, llits als quals es pugui accedir des del control d’infermeria.
• Nombre de pacients ectòpics
• Preingressos previstos a la unitat: en tractar-se de preingressos, encara no pertanyen a cap control d’infermeria ni a cap unitat, però sí que porten indicat el nom de la unitat on ingressarà el pacient.

La derivació de pacients és el procediment que consisteix en l‘enviament d’una persona ingressada a altres serveis i/o nivells assistencials per tal de rebre una atenció diagnòstica i/o terapèutica més adequada a les seves circumstàncies.

Cal diferenciar aquest procés d’una interconsulta, que es defineix com l’acte realitzat per qualsevol professional de la salut, a sol·licitud del metge que tracta el pacient, de revisar la història clínica, fer una exploració física del pacient per obtenir el diagnòstic (o una orientació diagnòstica) i/o terapèutica sense assumir la responsabilitat directa en el maneig del pacient. Per tant, amb una interconsulta s’ofereix una atenció complementària per al diagnòstic, tractament o rehabilitació del pacient i és freqüent que es faci entre metges de capçalera i metges especialistes, però també es pot establir entre infermers, farmacèutics, fisioterapeutes, psicòlegs, etc., o sigui, entre qualsevol professional sanitari reconegut.

Les interconsultes més freqüents són:

• Per a procediments diagnòstics o terapèutics
• Per al maneig compartit del pacient: per exemple, en un pacient oncològic, entre el metge de capçalera, l’oncòleg, el psicòleg i el dietista
• Per a canvi de metge o professional sanitari

En l’activitat assistencial es poden donar diferents tipus de derivacions.

• Derivació de l’atenció primària a l’especialitzada
• Derivació interhospitalària

La manera de procedir en la derivació de la primària a l’especialitzada passa per establir prioritat en la necessitat de l’atenció. Generalment, aquesta és:

• Urgent: s’envia el pacient directament al servei d’urgències de l’hospital de referència (necessita atenció abans de les 48 hores).
• Preferents: es fa la petició a l’especialista a través del programa de gestió de pacients per a l’adjudicació de cites (ha de ser atès durant els propers 7 dies).
• Normals: es dona cita directament des del servei de consultes externes corresponent (necessita consulta amb l’especialista en els següents 30 dies).

En moltes ocasions, la impossibilitat de disposar dels recursos necessaris provoca que el servei d’admissions procedeixi a la derivació a altres centres sanitaris per manca de llits disponibles, o bé perquè la complexitat dels problemes de salut del pacient ingressat al centre hospitalari demanen proves diagnòstiques o procediments terapèutics més sofisticats que l’hospital no li pot oferir, independentment del servei de procedència en iniciar el procés: urgències, consultes externes o hospitalització.

Les normes bàsiques prèvies per al trasllat interhospitalari són, en la majoria de casos, les següents:

• Avaluació inicial del pacient, amb tots els mitjans diagnòstics dels quals es disposa a l’hospital emissor.
• Estabilització a l’àrea hospitalària més apropiada.
• Consentiment informat del pacient i/o dels familiars.
• Contacte amb el centre receptor.
• Elecció del mitjà de transport més adequat per al trasllat del pacient.
• Activació del transport adequat.
• Informe clínic, incloses les proves diagnòstiques realitzades.
• Transferència adequada del pacient al personal sanitari responsable del trasllat i d’aquest personal a l’hospital receptor.

El servei d’admissions i documentació clínica (SADC) coordina les sol·licituds d’assistència urgent i programada entre centres i valora la seva adequació a les normes de derivació i als procediments vigents en cada moment, facilitant el suport organitzatiu i informatiu necessari.

1. Rebre i registrar les sol·licituds d’assistència dirigides al centre o bé des del centre cap a altres hospitals.
2. Gestionar les sol·licituds mencionades anteriorment.
3. Establir els canals de comunicació i coordinació amb els centres i nivells assistencials per a la gestió de casos que requereixin una assistència urgent en un altre centre o una continuïtat en la seva atenció.
4. En el procés de derivació de pacients quirúrgics a altres centres, les següents tasques:
   • Seleccionar, en coordinació amb els serveis quirúrgics, els pacients per derivació d’acord amb els procediments definits.
   • Realitzar l’avís i la localització del pacient per a la proposta de derivació.
5. Tramitar les sol·licituds d’assistència, així com la documentació clínica necessària, garantint la seva confidencialitat.
6. Programar l’assistència, confirmar i difondre la data i els procediments de l’assistència realitzada.
7. Mantenir actualitzat cada expedient obert, registrant les incidències.
8. Mantenir en tot moment la unitat de contacte amb el pacient.

La gestió de la sol·licitud en aquests casos necessita el registre de les dades:

• Dades d’identificació del pacient (número d’història clínica/NHC)
• Identificació del sol·licitant: metge, unitat, servei…
• Prova, tècnica o servei sol·licitat
• Data de sol·licitud
• Data de tramitació
• Identificació de la unitat, servei i hospital de derivació
• Data de recepció/enviament de resultats

Cada centre sanitari s’encarrega de dissenyar la normativa per a l’assignació de llits als pacients usuaris.

Prenent com a referència la Guia de gestió dels serveis d’admissions i documentació clínica publicada per l’Insalud l’any 2002, podem proposar procediments comuns per afrontar problemes similars en la gestió de la unitat d’admissions, considerant també les necessitats puntuals que poden aparèixer en els diferents centres i serveis.

La forma que té el SADC de gestionar els ingressos/altes i els llits depèn de les següents àrees:

1. Àrea de sol·licitud i programació dels ingressos
   • Estableix els mecanismes necessaris per conèixer a temps real la demanda d’ingressos i les dades administratives i d’interès clínic que permetin la correcta classificació de la sol·licitud.
   • Gestiona els ingressos dels pacients en funció de criteris i prioritats establertes pel centre, així com dels diferents protocols d’utilització assistencial definits per a cada servei.
   • Estableix l’oferta adequada de llits, d’acord amb la demanda assistencial prevista i la ja compromesa (pressió d’urgències, demanda de consultes externes i programació de pacients en llista d’espera).
2. Àrea de gestió de llits
   • Assigna unitat d’infermeria i llit a les sol·licituds d’ingrés, tenint en compte la situació clínica i el nivell de cures requerides, les recomanacions del metge sol·licitant de l’ingrés i la priorització en l’ús de llits disponibles.
   • Estableix els protocols de verificació necessaris per garantir l’actuació permanent de la situació dels llits d’hospitalització.
   • Autoritza i gestiona els canvis d’ubicació dels pacients dins l’àrea d’hospitalització en funció de criteris i prioritats establertes.
   • Estableix els circuits necessaris per conèixer a temps real les altes hospitalàries. Per a una gestió eficient dels llits del centre, impulsa la comunicació de la previsió de les altes.
   • Realitza estudis d’utilització del recurs llit, orientats a avaluar l’adequació de l’ocupació de l’àrea d’hospitalització.
3. Àrea de registre de l’episodi d’hospitalització
   • Actualitza les dades variables del fitxer índex de pacients.
   • Registra l’episodi d’hospitalització, assignant un nombre d’episodi seqüencial, únic i constant.
   • Classifica l’episodi assistencial segons el tipus de finançament.
   • Elabora la documentació administrativa precisa per a l’ingrés.
   • Captura i registra les dades de l’alta del pacient amb la finalitat de tancar l’episodi assistencial.
4. Àrea de coordinació operativa del procés assistencial
   • Proporciona el suport operatiu precís a les unitats assistencials, coordinant les accions amb altres àrees de l’hospita (gestió d’interconsultes, programació de proves, reserva de quiròfan programat).
   • Coordina i avalua els aspectes organitzatius de les guies i protocols existents per a l’atenció mèdica de determinats grups de pacients.
   • Identifica i prioritza problemes de relació amb la coordinació operativa dels processos assistencials en l’àrea d’hospitalització.
   • Informa pacients i familiars sobre el funcionament dels serveis.

Per poder realitzar totes aquestes funcions, el SADC requereix:

• Disposar de catàlegs permanentment actualitzats dels elements bàsics per a la gestió de pacients en l’àrea d’hospitalització:
  • Cartera de serveis i prestacions al centre
  • Catàleg de llits assignats per servei clínic i unitat d’infermeria
  • Relació dels serveis i metges autoritzats per a la indicació d’un ingrés

  Es parla de llits sobre capacitat quan hi ha una demanda de llits que ultrapassa els llits instal·lats en funcionament. Per exemple, durant la primera onada d’ingressos durant la pandèmia per covid-19.

• Disposar d’una normativa institucional de gestió de pacients en l’àrea d’hospitalització coneguda per tot el personal implicat i que inclogui criteris organitzatius i de priorització de l‘assistència, així com procediments d’actuació en relació amb:
  • Sol·licitud d’ingrés: programat / urgent / des de consultes externes
  • Sol·licitud de trasllat intrahospitalari: servei / unitat d’infermeria / llit
  • Sol·licitud d’aïllament d’un pacient ingressat
  • Comunicació de l’alta d’hospitalització
• Elaborar el manual de procediment intern del SADC per a l’àrea d’hospitalització que inclogui la descripció de les tasques específiques per a fer efectius els procediments d’actuació definits en la normativa de gestió de pacients del centre.
• Dissenyar el sistema d’informació específic per a la gestió de l`àrea d’hospitalització, per tal de permetre conèixer i verificar com a mínim el següent:
  • Situació dels llits d’hospitalització per unitats d’infermeria i servei clínic assignat (cens de llits)
    • Llits instal·lats en funcionament
    • Llits ocupats (en funcionament i sobre capacitat)
    • Llits lliures disponibles
    • Llits lliures no disponibles (reserves, aïllaments, etc.)
  • Pacients ingressats a l’àrea d’hospitalització (cens de pacients)
    • Pacients per unitat d’infermeria i servei clínic
    • Pacients en llits no assignats al servei responsable de la seva atenció (ectòpics)
    • Pacients en llits sobre capacitat (excepcionalment)
  • Registre dels moviments de pacients (ingressos, altes i trasllats)
  • Registre de l’activitat programada (ingressos i altes previstes)