Resum

El Pla General Comptable (PGC) constitueix el desenvolupament reglamentari en matèria de comptes anuals individuals de la legislació mercantil. El PGC ha permès normalitzar i homogeneïtzar la informació comptable de les empreses fent-la comparable i comprensible per als diferents usuaris de la informació que contenen.

En comptabilitat, amb els termes actiu i passiu ens referim a l’estructura econòmica i a l’estructura financera, respectivament.

Des del punt de vista econòmic, el conjunt de béns i de drets (actiu) i d’obligacions (passiu), degudament valorats, constitueix el patrimoni. El net patrimonial és la diferència entre l’actiu i el passiu.

L’actiu i el passiu el formen els elements patrimonials, els comptes comptables. El compte és l’instrument que permet representar i valorar un element patrimonial. També serveix per representar els ingressos i les despeses de l’exercici comptable. El compte ens informa de la situació inicial d’un element patrimonial i recull totes les variacions que van produint-se, així com el corrent econòmic dels ingressos i les despeses a mesura que es van produint durant el desenvolupament de l’activitat empresarial.

Els fets comptables són tots els esdeveniments de naturalesa jurídica o econòmica que poden modificar el patrimoni. Les variacions patrimonials derivades dels fets comptables poden afectar o no el net patrimonial.

A partir d’una determinada situació patrimonial inicial, si es tenen en compte totes les variacions posteriors produïdes per les diferents operacions o fets comptables, arribem a la presentació dels estats comptables, que són el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, la memòria, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu.

El cicle comptable és una tècnica que permet saber de manera sistemàtica l’estat del patrimoni de l’empresa i també el resultat de la seva gestió durant un període de temps determinat.

La primera fase del cicle comptable és l’inventari inicial, que és una relació detallada i valorada dels béns i drets que formen l’actiu i de les obligacions que formen el patrimoni net i el passiu.

En el moment d’iniciar un exercici econòmic, que pot ser perquè comenci l’activitat de l’empresa o bé perquè s’ha acabat l’any, es parteix d’una determinada situació patrimonial, i les dades s’extreuen de l’inventari inicial. Patrimoni net = Béns + drets - obligacions.

El cicle comptable consisteix en una sèrie de fases clarament diferenciables, que són:

1. Obertura de l’exercici.
2. Anotació dels fets comptables.
3. Assentaments correctius o de regularització: s’anomena regularització el conjunt d’operacions que es duen a terme al final de l’exercici i que tenen per finalitat aconseguir que el saldo de cada compte coincideixi amb la realitat i posar de manifest el resultat de l’exercici.
4. Regularització dels comptes de gestió: l’empresa comptabilitza les modificacions que es produeixen en el seu patrimoni net en els comptes de diferències (despeses i ingressos). Es tracta de calcular ara els resultats positius o negatius (beneficis o pèrdues) que l’empresa ha obtingut durant l’exercici. El càlcul del resultat (benefici o pèrdua) es fa per mitjà del procés de regularització.
5. Tancament de l’exercici.

Les societats demanen l’actuació de l’Administració pública en un major o menor grau. Ara bé, aquestes requereixen fonts d’ingressos per poder finançar la seva activitat. Els tributs són els ingressos públics que consisteixen en prestacions pecuniàries que exigeix una Administració pública com a conseqüència de la realització d’un fet al qual la llei vincula el deure de contribuir per sostenir la despesa pública.

Entre els tributs podem diferenciar entre les taxes, les contribucions especials i els impostos.

Les taxes són tributs en què el fet imposable consisteix en la utilització privativa o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis o l’exercici d’activitats en règim de dret públic que es refereixin a l’obligat tributari, l’afectin o el beneficiïn.

Les contribucions especials són els tributs en què el fet imposable consisteix en l’obtenció per l’obligat tributari d’un benefici o d’un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d’obres públiques o de l’establiment o l’ampliació de serveis públics.

Els impostos són els tributs exigits sense una contraprestació associada, i el fet imposable està constituït per negocis, actes o fets que posen de manifest la capacitat econòmica del contribuent.

Entre els impostos indirectes, en l’activitat empresarial sobresurt l’impost sobre el valor afegit (IVA). L’IVA és un impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i serveis que duen a terme empresaris o professionals, i també sobre les importacions de béns i les adquisicions intracomunitàries.

L’IVA no és aplicable en les operacions exemptes (operacions mèdiques, activitats culturals, serveis públics postals, loteries i apostes de l’Estat, etc.) i en les operacions no subjectes (lliurament gratuït de mostres, tramesa de diners com a pagament, etc.).

Entre els impostos directes que afecten les empreses trobem l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i l’impost de societats (IS). L’IRPF és un tribut de caràcter personal i directe que grava la renda de les persones físiques, d’acord amb les seves circumstàncies personals i familiars i segons els principis d’igualtat, generalitat i progressivitat.

En el cas de rendes provinents d’activitats econòmiques, hi ha diferents mètodes d’estimació: el mètode d’estimació directa (per mitjà del resultat de l’empresa) o el mètode d’estimació objectiva, que es basa en l’aplicació d’uns mòduls.

Una de les obligacions de les empreses respecte als treballadors és practicar retencions a compte de l’IRPF.

L’impost de societats (IS) és un tribut de caràcter directe i de naturalesa personal que grava la renda de les societats i també la d’altres entitats jurídiques.