Resum

La psicologia és la ciència que estudia els processos mentals, les emocions i la conducta humana, i els processos mentals o cognitius bàsics són la percepció, l’atenció, la memòria, l’aprenentatge, el llenguatge, el pensament i la motivació. A través de tots aquests, la nostra ment és capaç de captar, codificar, emmagatzemar i treballar amb la informació que captem de l’entorn.

Les emocions són alteracions de l’estat d’ànim provocades per estímuls externs o del mateix pensament. Poden ser agradables o desagradables, van acompanyades d’una resposta fisiològica i tenen una triple funció: adaptativa, social i motivacional. L’alegria, la tristesa, la por, la ira, la sorpresa, el fàstic i el menyspreu són considerades emocions bàsiques. D’altra banda, els sentiments són el component cognitiu de les emocions. L’amor, l’odi, l’afecte, la satisfacció, la gelosia o l’enveja són exemples de sentiments.

La personalitat és el conjunt de trets característics d’un individu. Està constituïda per un component hereditari, el temperament, i per un component resultat de la interacció amb l’entorn, el caràcter. El model dels cinc grans permet analitzar la personalitat d’un individu a partir només de cinc grans trets: l’obertura a l’experiència, la responsabilitat, l’extraversió, l’amabilitat i el neuroticisme.

Existeixen nombroses teories que intenten explicar la personalitat i el comportament humà.

El model biomèdic se centra sobretot en l’estudi d’aquells trastorns mentals o del comportament darrere dels quals es pot objectivar una causa orgànica.

La teoria psicoanalítica de Freud proposa que la personalitat està constituïda per tres components: l’allò, el jo i el superjò. La interacció entre aquests tres components genera una sèrie de conflictes que l’individu resol a través de mecanismes de defensa, com per exemple la repressió o la negació. La teoria de Freud proposa també un model sobre el desenvolupament psicosexual dels individus, que divideix aquest en cinc etapes: oral, anal, fàl·lica, latent i genital.

Les diferents teories proposades pels psicòlegs conductistes, com Pavlov, Watson o Skinner, tenen en comú l’acceptació que el comportament de la persona està determinat sobretot per l’entorn.

Pavlov és l’autor de la teoria del condicionament clàssic, que introdueix per primer cop el concepte de reflex condicionat. Watson desenvolupa la teoria de Pavlov traslladant els experiments als humans i Skinner modifica lleugerament el model per crear la teoria del condicionament operant o instrumental, que introdueix els conceptes de càstig i reforçament com a eines per disminuir o augmentar conductes.

La psicologia cognitiva creu que el comportament dels individus està determinat no tan sols per l’entorn, sinó també per la seva forma de pensar i de percebre aquest entorn. Bandura, Beck i Seligman s’engloben dins d’aquest moviment.

A través de la seva teoria de l’aprenentatge social, Bandura ressalta la importància de l’aprenentatge a través de l’observació de la conducta d’altres persones i les seves conseqüències. Beck introdueix el concepte de les distorsions cognitives, que defineix com a pensaments erronis que provoquen estats emocionals negatius i conductes inadequades. Seligman és l’autor de la teoria de la indefensió apresa, important per entendre alguns dels mecanismes de la depressió.

La psicologia humanista, representada per Rogers i Maslow, creu en la bondat intrínseca de l’ésser humà i en el potencial que té qualsevol individu per desenvolupar-se de manera saludable i creativa i acabar assolint l’autorealització, que seria el desenvolupament màxim de les pròpies capacitats. Maslow és autor de la coneguda teoria de les necessitats humanes, que s’acostuma a representar a través d’una piràmide.

Les teories sociològiques se centren en l’estudi de la influència que exerceix la societat en la conducta dels seus membres. Dins d’aquest moviment s’hi inclou Durkheim, creador d’un conegut estudi que relaciona els diferents tipus de suïcidi amb el tipus de lligams que l’individu manté amb la societat que l’envolta.

La psicologia positiva, representada per Seligman (inclòs en els seus inicis en el cognitivisme), se centra en l’estudi dels trets positius dels individus.

La percepció que tenim dels altres sovint està condicionada pels estereotips, o creences que tenim sobre quines són les característiques d’un determinat grup social. Els estereotips són l’origen dels prejudicis, que es defineixen com els sentiments positius o negatius envers determinats grups socials. Els estigmes són condicions, trets o comportaments que fan que la persona portadora s’inclogui en una categoria social considerada inferior. Tant els prejudicis com l’estigmatització poden conduir a conductes discriminatòries.

D’altra banda, la percepció que tenim de nosaltres mateixos està influïda per l’autoconcepte, el grup de referència al qual pertanyem o ens agradaria pertànyer, el nostre rol dins la societat i la nostra autoimatge corporal.

Per poder donar un suport emocional de qualitat als pacients és important prendre consciència de l’existència d’una sèrie de creences errònies que condueixen a actituds poc adequades que dificulten l’expressió emocional dels pacients. I conèixer els conceptes bàsics sobre la comunicació és important per poder millorar les habilitats comunicatives i així poder oferir un millor suport psicològic.

Els elements bàsics del procés comunicatiu són l’emissor, el receptor, el missatge, el codi, el canal i el context.

Segons com s’expressi el missatge, parlem de comunicació verbal (oral o escrita), que utilitza paraules, o comunicació no verbal, que fa referència principalment al llenguatge corporal, però que inclou també altres aspectes.

Els elements que constitueixen la comunicació no verbal s’agrupen en tres àrees d’estudi: la cinèsica, que s’ocupa del llenguatge corporal; el parallenguatge, que fa referència als elements no verbals associats a l’expressió oral (to, volum, velocitat de la parla, etc.), i la proxèmica, que estudia la distància que adopten les persones durant la comunicació.

Saber escoltar de manera activa és un dels components clau en la comunicació amb els pacients. Escoltar activament implica fer un esforç d’atenció per captar tots els matisos del missatge, fent saber al mateix temps a l’emissor que l’estem escoltant i comprenent. L’empatia o capacitat de posar-se en el lloc de l’altre és una capacitat clau per poder escoltar activament de manera efectiva.