Activitats

A l’hora d’atendre una víctima que ha patit una intoxicació de qualsevol tipus cal seguir els següents passos:

1. Protegir-vos per evitar la intoxicació, avisar el 112 (en cas necessari) i socórrer la víctima (allunyar-la del lloc, treure-li la roba…).
2. Si és necessari es pot trucar a l’Institut Nacional de Toxicologia (telèfon: 915620420), que indicarà els passos que cal seguir o l’antídot adequat per a cada cas. Cal donar la següent informació, que s’haurà obtingut preguntant a la víctima o a altres persones presents, o bé examinant els voltants:
   • L’edat, el sexe i les característiques físiques de la víctima (qui?)
   • El tipus de tòxic inhalat o ingerit (què?)
   • La quantitat de tòxic (quant?)
   • Les circumstàncies en què s’ha produït la intoxicació (com?)
   • L’hora aproximada en què s’ha produït (quan?)
3. Comprovar la consciència i la permeabilitat de la via aèria. Iniciar l’RCP en cas necessari.
4. Si és possible, recollir una mostra del tòxic, ja sigui un aliment, l’envàs d’un medicament, un producte químic, el vòmit de la víctima…

• Identificar el medicament, el producte químic ingerit o l’aliment causant de la intoxicació.
• En cas d’intoxicació alimentària s’ha d’administrar aigua a la víctima o begudes isotòniques, ja que normalment apareixen vòmits o diarrees que causen deshidratació.
• En cas d’ingestió de medicaments s’induirà el vòmit només quan ho indiquin els serveis mèdics.
• En cas d’ingestió de productes químics corrosius no s’ha d’induir el vòmit, perquè això provocaria que el producte passés dues vegades pel tub digestiu (entrada i sortida del producte), causant una lesió major.
• No és recomanable la dilució o neutralització del producte químic amb una altra substància (aigua, llet, sucs…), perquè es pot augmentar la lesió i afavorir el vòmit.
• Per evitar aquests tipus d’intoxicacions cal guardar els medicaments i els productes de neteja sempre en el seu envàs original i fora de l’abast dels nens.

• S’agreugen els símptomes; per exemple, si l’àrea de la picada presenta una inflamació superior a 10 cm de diàmetre, o si es produeix una reacció generalitzada (erupcions a la pell, dificultat respiratòria, mareig, disminució del nivell de consciència, vòmits, diarrea…).
• La picada s’ha produït al coll, a la cara, a la boca i a la gola. Si la picada s’ha produït a la boca cal donar-li un glaçó de gel perquè el xucli o petits glops d’aigua freda.
• S’han produït picades múltiples.
• La persona presenta al·lèrgia a les picades d’insectes.
• La víctima és un nen o una persona gran.

• És recomanable acudir a un centre mèdic per a l’extracció de la paparra. Si no és possible, amb unes pinces s’ha d’agafar del cap i extreure-la tirant suaument en direcció perpendicular a la pell, evitant separar el cap de la paparra de la resta del cos.
• Una vegada extreta, s’ha de netejar la ferida amb aigua i sabó.
• És important:
  • No aplicar gasolina o altres productes.
  • No cremar-la amb una cigarreta per tal d’extreure-la.

1. Administrar antihistamínics.
2. Administrar broncodilatadors i col·locar la víctima en posició asseguda.
3. Trucar al 112 i administrar adrenalina intramuscular.

El dispositiu que conté l’adrenalina autoinjectable és similar a un bolígraf. Per utilitzar-lo es retira el tap de seguretat i es pressiona amb força sobre la cuixa, d’aquesta manera l’agulla que porta es dispara automàticament i injecta l’adrenalina. S’ha de mantenir la pressió durant uns 10 segons, després es retira el dispositiu i es fa un massatge sobre la zona.