Activitats

1. Els traumatismes són lesions produïdes per agents externs. Segons quin sigui l’agent extern que els provoca podem diferenciar entre traumatismes físics, químics i biològics.
2. Segons aquesta definició, la picada d’una abella és un traumatisme, ja que un agent extern provoca una lesió –inflamació– en injectar un verí; per tant, atenent aquest origen seria un traumatisme biològic.
3. Els politraumatismes són traumatismes de diferents tipus que afecten diferents zones o òrgans corporals. Molts dels accidents greus, especialment els de trànsit, causen politraumatismes; per exemple, una persona pot presentar contusions a l’esquena, fractura de fèmur, commoció cranial i ferides en diverses parts del cos.

1. Cal fer-la seure amb el cap inclinat cap endavant. Li hem de dir que respiri per la boca i amb dos dits pinçar els costats del nas durant cinc minuts.
2. Si no s’atura en uns minuts s’ha de portar la persona a un centre mèdic o trucar als serveis d’urgència i seguir les instruccions que donin. Mentrestant, fer tandes de 10 minuts de compressió de la fossa nasal amb els dits i després observar si s’ha aturat l’hemorràgia. Si no, 10 minuts més de compressió, una nova observació i, si cal, una tercera tanda de 10 minuts. Si encara sagna cal portar la persona a l’hospital mentre mantenim la compressió.
3. En un infant, les actuacions són les mateixes, però s’ha de procurar que es calmi i no plori, ja que el plor fa que arribi més sang a la cara.

1. Encara que no hagi perdut la consciència, la caiguda amb traumatisme cranioencefàlic pot ser greu. Convé portar-lo a un servei mèdic perquè l’hi revisin.
2. Cal portar la noia a un servei mèdic, traslladant-la sense que recolzi el peu a terra i encara millor amb el peu immobilitzat. No hem de fer-la caminar i encara menys deixar-la continuar jugant.
3. L’actuació urgent que heu de dur a terme és remullar la zona contusa amb aigua freda o posar-hi gel al damunt, sempre protegit amb una tovallola.
4. Caldrà embenar la zona amb un embenat compressiu, fer-li elevar la zona contusa a la víctima i portar-la a un centre sanitari, on li faran una avaluació més acurada.
5. Probablement es tracti d’una fractura. Cal trucar al 112 i seguir les seves instruccions. Mentrestant, cal traslladar la víctima a una zona segura si és necessari. Si no, val més que no moure-la. També cal tractar els possibles problemes derivats de la falta de flux sanguini i la prevenció del xoc, i parar atenció a la zona lesionada.
6. Probablement es tracti d’una luxació del colze. Podeu trucar al 112 i seguir instruccions o, si la persona es troba prou bé, acompanyar-la al servei d’urgències, havent prèviament immobilitzat la zona sense intentar redreçar la lesió.

1. És una malaltia infecciosa greu que es pot patir després de ferir-se amb un objecte brut. Com més bruta estigui i com més profunda hagi estat la ferida, major serà el risc de tètanus.
2. Perquè és una malaltia previsible mitjançant la vacunació. I perquè el risc de tètanus el tenim tots, perquè tots podem patir un accident.
3. Als adults no vacunats, és a dir, als que no han rebut mai cap dosi de la vacuna, se’ls ha d’administrar tres dosis de vacuna: la primera, al més aviat possible; la segona, amb un interval mínim de quatre setmanes després de la primera, i la tercera, com a mínim sis mesos després de la segona dosi. I, posteriorment, n’han de rebre dosis de reforç.

En cas que una persona es faci una ferida, el protocol que cal seguir és diferent segons el tipus de ferida. Cal consultar un professional sanitari davant d’una ferida per si és necessari administrar una dosi de record addicional.

1. Congelació i hipotèrmia.
2. Les actuacions a fer són:
   1. Portar la víctima a un lloc més càlid.
   2. Fer-li l’avaluació d’emergència.
   3. Afluixar-li la roba, treure-li la roba humida i posar-ne d’eixuta.
   4. Escalfar la persona progressivament. Segons el cas, donar-li begudes tèbies i dolces amb glops petits, abrigar-la amb mantes o amb un sac de dormir o bé banyar-la amb aigua, primer a uns 10 °C i a poc a poc més calenta.
   5. Si té membres congelats, desinfectar les lesions sense fregar-les, per no rebentar les butllofes, i embenar la zona afectada.
   6. Per descomptat, avisar les emergències o traslladar les víctimes a l’hospital.
   7. Bàsicament els relacionats amb la prudència: no sortir si les previsions meteorològiques no ho aconsellen, tenir coneixement de la zona, evitar conductes temeràries…

1. Que us traspassi el corrent i quedeu també sota l’efecte de la descàrrega. Abans de tocar la víctima, sempre cal deturar el corrent.
2. Com a efectes immediats pot causar:
   • Cremades elèctriques en els punts d’entrada i de sortida del corrent.
   • Espasmes musculars violents, perquè el corrent altera la funció muscular.
   • Alteració del ritme cardíac –una fibril·lació ventricular–, que pot portar a la mort.
   • També pot tenir efectes tardans unes hores després de l’accident, com ara lesions musculars.
3. Si la descàrrega és molt lleu, potser no és necessari, però segons quina sigui la intensitat és molt recomanable, ja que cal avaluar els efectes de la descàrrega i, com hem dit, hi ha lesions que són tardanes.