Escriptura de texts segons la tècnica mecanogràfica

Actualment, la revolució que ha portat l’entrada dels ordinadors en els llocs de treball ha provocat una nova epidèmia: les lesions musculoesquelètiques. Gairebé en tots els llocs de treball administratius s’usen equips informàtics que, malgrat que ens ajuden en les nostres tasques, també poden provocar diferents patologies com ara molèsties a l’esquena, al coll, trastorns visuals, estrès, fatiga, etc. Aquests problemes els provoquen l’activitat sedentària, el treball intensiu amb l’ordinador, la manca d’espai per poder-se bellugar, el manteniment de postures estàtiques durant períodes prolongats de temps, els ritmes elevats de treball, etc.

Tots els treballadors que habitualment usen un ordinador per realitzar la seva tasca, solen dedicar-hi més de quatre hores diàries o vint hores setmanals i, per tant, estan exposats a tots aquests riscos.

Per preveure els possibles riscos laborals, cal tenir en compte els aspectes bàsics següents:

• Adequar l’organització del treball i de les tasques.
• Dissenyar les instal·lacions de manera que garanteixin bones condicions ambientals.
• Seleccionar el mobiliari i l’equipament que compleixi les recomanacions ergonòmiques: taules, cadires, equips informàtics, etc.
• Formar i informar els treballadors.

A més, s’haurien de seguir tota una sèrie de recomanacions que ajudarien a prevenir molts dels riscos a què estan subjectes els treballadors de les oficines, com ara fer pauses en el treball, fer canvis de postura, fer relaxació visual o adoptar una postura correcta. També forma part de la prevenció fer els exercicis recomanats per tal d’alleujar càrregues acumulades.

Per prevenir el cansament postural, visual i mental, és necessari introduir períodes de descans entre les tasques.

La pausa en treballs amb PVD ha de permetre el repòs dels mecanismes d’acomodació i convergència dels ulls i dels músculs afectats per la postura, per la qual cosa no es poden considerar pausa les esperes provocades pel propi sistema com ara caigudes del programa, temps d’espera del programa, etc.

Cal iniciar les pauses abans de notar els símptomes de fatiga, i el temps dedicat a aquestes no s’ha de recuperar augmentant el ritme de treball.

Són preferibles les pauses curtes i freqüents que les pauses llargues i escasses.

Sempre que sigui possible, les pauses s’han de fer lluny de la pantalla i han de permetre al treballador relaxar la vista, canviar de postura, donar algunes passes, realitzar exercicis de relaxació i estirament, etc.

Es recomana que per cada cinquanta minuts de treball, caracteritzat per un esforç visual i postural, es realitzin deu minuts d’exercicis per evitar la fatiga.

Cal evitar postures forçades o extremes i mantenir durant un temps prolongat la mateixa postura.

L’espai en el lloc de treball ha de ser suficient per poder moure i estirar les cames. Si fos possible, s’hauria elaborar un pla de treball diari que combinés la posició de peu i assegut.

Caldria alternar els treballs que impliquen molta atenció continuada i les tasques amb menys requeriments mentals, com la introducció de dades.

A més, les persones que treballen moltes hores assegudes davant pantalles de visualització de dades haurien de realitzar exercicis amb certa freqüència per estirar els músculs de les mans, els braços, les espatlles, el clatell i l’esquena.

De tant en tant, cal mirar fixament un punt que es trobi lluny de la pantalla i parpellejar periòdicament per lubricar els ulls i reduir el cansament ocular. També cal fer revisions periòdiques i assegurar-se que la graduació de les ulleres és la correcta.

Només amb vint minuts d’exercici regular, tres cops per setmana es pot ajudar a prevenir el dolor ocular derivat del treball en oficines.

Mantenir una postura correcta quan s’està assegut és essencial, especialment en feines en què aquesta és la postura habitual al llarg de la jornada laboral. L’avantatge de la posició d’assegut és l’estabilitat i, per tant, significa menys cost energètic i menys cansament quan la postura és prolongada. L’inconvenient és que estar assegut suposa una modificació de la columna vertebral que deixa de tenir la seva forma normal per adoptar una forma més tensa i contreta. En la figura, s’especifica la postura correcta de les diferents parts de cos com l’esquena, els braços, les cames, el coll, el cap, etc. que cal adoptar per prevenir el malestar.

Font: Guia Servei de Prevenció de Riscos laborals en treballs d'oficina. Universitat de La Rioja

Atesa la importància de la postura, el disseny del lloc de treball és bàsic. S’ha d’adaptar a l’usuari i variar depenent de cada individu, i no a l’inrevés. Els peus han d’estar recolzats al terra amb fermesa.

Es recomana intentar alternar l’ús del ratolí amb la mà dreta i esquerra indistintament per no sobrecarregar més un costat que altre de la nostra esquena.

Cal col·locar les coses a la taula de manera que els objectes i les eines d’ús freqüent −telèfon, ratolí, etc.− es puguin agafar sense problemes.

En general, l’evolució constant de les noves tecnologies ha obligat els treballadors a interaccionar en un entorn artificial, molts cops perjudicial per a la salut. Aquesta interacció constant ha derivat en nombrosos estudis que incideixen en la necessitat d’adoptar les mesures apropiades per evitar problemes de salut i patologies derivades, sobretot de l’ús continuat de l’ordinador.

L’equip informàtic que cal considerar a l’hora d’establir les recomanacions de salut laboral que fan referència a un lloc de treball amb tasques de mecanografiat, està integrat per la pantalla, teclat i ratolí.

És un element fonamental per garantir el confort de l’usuari. Cal tenir en compte una sèrie de paràmetres:

• La grandària i resolució de la pantalla segons el tipus de tasca.
• Els caràcters alfanumèrics han d’estar ben definits i configurats de manera clara, tenir una dimensió suficient, i hi ha d’haver un espai adequat entre els caràcters i les línies. Els caràcters han de ser d’un color fosc.
• La imatge ha de ser estable, i l’oscil·lació màxima admissible ha de ser menor que el 0,02% de la distància nominal de visió.
• L’usuari ha de poder ajustar el contrast de luminàncies entre els caràcters i el fons de la pantalla.
• La pantalla ha de ser orientable. La posició correcta és davant nostre, en posició de 120º per evitar girs del coll, tal com es pot veure en la figura, amb un angle de gir inferior a 35º, i inclinable. Cal col·locar la pantalla de manera perpendicular a la font de la llum.

• La pantalla no ha de tenir ni reflexos ni reverberacions. S’han d’evitar els reflexos mitjançant el condicionament de l’entorn (evitar fonts de llum amb girs de la pantalla, inclinació…) o amb la intervenció en la pròpia pantalla (fer tractament antireflector o posar filtres antireflectors testats segons la norma ISO-9241). Cal orientar el monitor per evitar que la font de llum hi incideixi directament. Cal recordar que, quan mirem el monitor, tendim a deixar de parpellejar i els ulls no es lubrifiquen adequadament; per tant, és aconsellable desviar la mirada lluny durant 5 segons cada 15 minuts de feina davant l’ordinador.
• S’ha d’emprar un suport independent o una taula regulable per a la pantalla és una opció que, de vegades, pot resultar eficaç per evitar reflexos a la pantalla.
• La distància entre la pantalla i l’usuari no ha de ser inferior a 40 cm, ni superior a 90 cm; per tant, la taula ha de tenir la profunditat suficient.
• Pel que fa a la col·locació de la pantalla, la part superior del monitor ha d’estar a l’alçada dels ulls o una mica més avall.
• S’han d’utilitzar pantalles amb una freqüència de reproducció d’imatge entre 60 Hz i 75 Hz, ja que si és inferior a 60 Hz mostra una imatge vibrant, que és percebuda per les persones com una sensació de moviment i pot provocar mal de cap, picor als ulls i altres molèsties.
• No és recomanable treballar amb fons de pantalla de colors perquè fatiguen la vista.
• S’ha d’evitar treballar amb documents que es troben en fundes de plàstic, ja que amb els reflexos poden distorsionar l’escrit i obliguen a fixar la vista.
• S’ha de netejar periòdicament la superfície de visió (pantalla o filtre) per evitar distorsions en la imatge.

Aquest dispositiu d’introducció de dades també ha de complir uns requisits:

• Ha de ser inclinable per evitar que les mans es trobin per damunt del colze. La inclinació del teclat ha d’estar compresa entre 0º i 25º respecte a l’horitzontal del teclat, i l’alçada de la tercera filera de les tecles no ha d’excedir de 30 mm respecte a la base de suport (vegeu la figura). En escriure, els avantbraços, els canells i les mans han d’estar en una posició neutra, sense flexionar en postures d’esforç. L’angle d’articulació del colze ha d’estar entre 70º i 115º.
• Ha de ser independent de la pantalla per poder-lo reubicar segons els canvis de postura de l’usuari.

• Hi ha d’haver espai suficient davant del teclat per recolzar els canells i teclejar amb més facilitat (mínim 10 cm). La manca d’espai no permet que els canells descansin i es crea una tensió estàtica en els braços i l’esquena.
• La disposició i les característiques de les tecles n’han de facilitar la utilització.
• Els símbols de les tecles han de ser visibles.
• Pel que fa a la posició de les mans, cal col·locar els dits sobre la filera central del teclat, que és la filera que correspon a les lletres asdfgh… Els canells han d’estar rectes i relaxats i, si no és així, cal regular l’alçada del teclat o bé és aconsellable usar un reposacanells ajustat a l’alçada i inclinació del teclat.
• Escriure necessita poca pressió dels dits, per tant, si es fa molta força pot provocar tensió als tendons i als músculs dels avantbraços, canells i mans.
• La superfície del teclat ha de ser mat per evitar reflexos.

El ratolí és l’element mitjançant el qual ens movem dins de la pantalla i seleccionem allò que ens interessa. Per tant, és un dispositiu que s’utilitza constantment al llarg de la jornada laboral. Per a aquest dispositiu, s’han de tenir en compte els detalls següents:

• Com el teclat, el ratolí es manipula amb la mà, canell i avantbraç, així que serà recomanable adoptar una posició neutra i no manejar-lo amb força excessiva.
• Cal netejar periòdicament la pols acumulada per garantir un desplaçament adequat i reduir al mínim el nombre de moviments.
• Els usuaris esquerrans poden programar el ratolí per usar-lo amb la mà esquerra.

Operar amb teclats és una tasca comuna a moltes professions, i és per això que és molt important començar a aprendre tècniques mecanogràfiques, ja que ens permeten fer un ús àgil i ràpid del teclat. El punt bàsic d’aquestes tècniques és col·locar els dits correctament, ja que si no es fa així, s’agafen vicis que després costen molt de corregir que poden fer molt més lent l’ús del teclat.

És necessari conèixer el teclat i les seves particularitats, i tenir rapidesa, per fer les diferents tasques administratives i de gestió en el món empresarial, ja que cada vegada es fa més present allò que diu que “el temps és or”.

Al llarg dels anys han existit diverses formes de distribuir els caràcters al teclat (figura):

• QWERTY: és la que s’ha popularitzat. El seu nom fa referència a la disposició de les tecles que inclouen lletres en la filera superior esquerra, i va ser dissenyat per evitar l’engarrotament de les tecles.
• AZERTY: és la versió francesa del teclat QWERTY estàndard, amb algunes lleugeres diferències.
• DVORAK: tot i ser ideada en el segle passat per ser més eficient, no va aconseguir la popularitat suficient per desplaçar el teclat QWERTY. Està dissenyat de manera que la fila central de tecles inclou les lletres més comunes.

En el teclat QWERTY la disposició dels caràcters és similar tant si es tracta de màquines d’escriure tradicionals o electròniques com de teclats d’ordinador.

Les màquines d’escriure electròniques presenten una distribució de tecles que es poden dividir en les següents: teclat alfanumèric, teclat ampliat, tecles de funció i tecles de selecció de les condicions de treball. Les seves característiques són:

• Teclat alfanumèric. Es tracta d’un teclat QWERTY, i les diferències entre les distintes màquines són la col·locació de signes especials.
• Teclat ampliat. Permet escriure signes internacionals i matemàtics especials des del teclat alfanumèric.
• Tecles de funció. Aquestes tecles serveixen per realitzar funcions especials com: fixar i eliminar marges i tabulacions, tabulació automàtica, correcció d’errors.
• Tecles de selecció de les condicions de treball. Són les que permetien interactuar a l’operari amb la màquina com: interlineat, signes especials, etc.

El teclat de l’ordinador és més extens a causa de la quantitat d’aplicacions a la qual està destinat.

La consola d’un ordinador té els següents teclats:

• Teclat alfanumèric.
• Teclat ampliat. Aquest i el teclat alfanumèric són similars a la màquina d’escriure electrònica.
• Teclat numèric. Aquest teclat té dues funcions: introducció de nombres i signes aritmètics i moviment del cursor i del document en pantalla.
• Tecles de funció. Aquestes tecles situades a la part superior del teclat, són designades amb la lletra F i amb un nombre en el lloc que tenen.
• Tecles de moviment de cursor. Són quatre i serveixen per desplaçar el cursor.
• Tecles especials.

Avui dia, quan es parla de tipologia de teclats es pensa únicament en els teclats dels ordinadors, ja que les màquines d’escriure, encara que siguin electròniques, pràcticament ja no s’utilitzen.

No hi ha un teclat d’ordinador estàndard, encara que molts fabricants imiten els teclats dels ordinadors PC. En realitat, hi ha tres teclats de PC diferents:

• El teclat del PC original, amb 84 tecles.
• El teclat AT, també amb 84 tecles.
• El teclat millorat, amb 101 tecles.

Els tres són una mica diferents en la col·locació de les tecles de funció, la tecla de control, la tecla de retorn i les tecles Shift.

Els teclats IBM contenen, a més, les següents tecles: Av Pàg , Av Pàg , Inici, Fi, Inserir, Pausa, Num Lock, Scroll Lock, Break, Caps Lock, Imprimir pantalla.

En la figura podem veure-hi les tecles d’un teclat d’ordinador PC disposades de la manera tradicional. A més, el teclat disposa a la dreta d’un teclat numèric i, en la zona central i superior, tecles que tenen funcions especials.

Per als ordinadors MAC (Apple Macintosh) també hi ha diversos tipus de teclats, tots ells anomenats ADB teclats (figura) perquè connecten a la d’Apple Desktop Bus (ADB). Els dos tipus principals són:

• El teclat.
• El teclat estès, que compta amb 15 tecles de funció especial addicionals.

Per treballar amb teclat traient el màxim rendiment heu d’adonar-vos de la importància de tota una sèrie d’instruccions que s’ha de procurar seguir.

És molt habitual comprar un ordinador i posar-nos a escriure sense cap mètode i fins i tot aconseguir una certa velocitat.

Però desenganyeu-vos, si no feu servir correctament les tècniques de la mecanografia, us trobareu que no podeu superar un cert límit de velocitat, i a la llarga el vostre rendiment serà inferior.

La primera part de la tècnica consisteix en tenir els dits col·locats correctament sobre el teclat. Per aconseguir-ho és imprescindible una bona posició del cos i de les mans, així com conèixer perfectament l’estructura del teclat i les tecles que formen part de cada filera.

La posició del cos és molt important per prevenir la fatiga, però també ho és per aconseguir una bona execució de l’escriptura:

• Heu de seure amb l’esquena recta.
• L’alçada del teclat ha de permetre que el braç i l’avantbraç formin aproximadament un angle de 90º, amb els braços situats tan a prop del cos com es pugui.
• Els braços s’han de moure el mínim possible. Són els canells, les mans i els dits els que s’han de moure.
• Les mans han d’estar relaxades. Si és la primera vegada que feu mecanografia, pot passar que al cap d’una estona us facin mal els canells o els avantbraços. És normal, però això és perquè no teniu les mans prou relaxades. Al cap d’uns dies, quan hàgiu practicat una mica més, ja no us faran mal.

La posició de les mans és amb els dits una mica corbats fregant lleugerament les tecles que els corresponen. Les mans, però, no han d’estar repenjades.

Cal tenir present que a cada tecla li correspon un únic dit, tal com apareix reflectit en la figura.

El teclat es divideix inicialment en dos blocs, i a cadascun li correspon la mà dreta i la mà esquerra. Els blocs estan dividits entre els dits de la mà, que donen lloc als conceptes de columna dels dits.

Aquesta divisió serveix per a tots els teclats alfanumèrics de les màquines d’escriure i ordinador, ja que la seva funció consisteix a facilitar l’aprenentatge i obtenir la velocitat desitjada.

L’ordinador té uns altres teclats, els quals no són sotmesos a aquestes divisions imaginàries, atès que s’usen menys, però per regla general totes les tecles situades a la dreta del teclat alfanumèric s’hauran de polsar amb la mà dreta.

En el cas d’utilitzar freqüentment el teclat numèric convé que s’hi distribueixin els dits menuts, anular, del mig i índex en sentit vertical.

En situació de repòs, els dits es col·locaran seguint la relació que apareix a la figura.

La majoria dels teclats d’ordinador tenen dues tecles amb un ressalt o relleu. Aquestes tecles són precisament les tecles F i J, i indiquen on heu de col·locar el dit índex de cada mà en la posició inicial. Aquesta característica ens ajudarà a col·locar, per tacte, correctament els dits sense mirar el teclat. Quan ja es té experiència no cal mirar el teclat.

El teclat tradicional està dividit en quatre fileres: numèrica, superior, normal (que és on es col·loquen els dits en posició inicial) i inferior. Les tecles que hi ha a cada filera del teclat les podeu veure en la taula.

A sota de la filera inferior teniu la barra espaiadora. La mecanografia requereix la utilització ordenada i sistemàtica de tots els dits d’ambdues mans, per això hem de fer un repartiment precís i uniforme de les tecles per aconseguir la velocitat de l’escriptura desitjada.

La filera normal s’anomena també guia, perquè s’hi troben les tecles que actuen com a cases per als dits quan es mecanografia.

Les cases són les tecles en les quals està situat cada dit, i a les quals han de tornar cada vegada que es desplacin per polsar una altra tecla.

La situació correcta dels dits en les tecles és fonamental per aconseguir el primer objectiu de l’aprenentatge de la mecanografia: reconèixer les tecles al tacte.

Per aprendre mecanografia no hi ha cap altre remei que practicar. Hi ha molts mètodes per fer-ho. Nosaltres ho farem practicant amb un programa interactiu.

Els exercicis són un mètode per anar agafant soltesa amb el teclat. Es pot fer servir qualsevol mètode, però sigui quin sigui el que seguiu heu de tenir paciència i anar fent exercicis.

Els exercicis que treballen l’ús dels teclats acostumen estructurar-se de manera progressiva: en primer lloc s’exercita la filera normal, a continuació la filera superior o dominant, i tot seguit la filera inferior. Posteriorment s’incorporen les majúscules, els accents, les dièresis i altres signes. A continuació ja es passa a l’apòstrof, el punt volat, els nombres i el retrocés.

Aquests exercicis pràctics, que s’han de realitzar fins a un perfecte domini del teclat, van ser estudiats i ordenats per aconseguir una gran flexibilitat en els moviments dels dits, d’aquesta manera s’assoleix una bona velocitat i exactitud en els futurs escrits.

La filera normal és on els dits estan en la posició inicial. La posició inicial de les mans és imprescindible per iniciar l’escriptura mecanogràfica. La posició inicial és la que es mostra a la figura.

El dit petit de la mà esquerra ha d’estar posat correctament sobre la lletra A, i successivament el dit anular sobre la S, el del mig sobre la D i l’índex sobre la F.

El dit petit de la mà dreta ha de quedar ben posat sobre la lletra Ñ, l’anular sobre la lletra L, el del mig sobre la K i el dit índex sobre la lletra J.

Els polzes han d’estar lleugerament posats sobre la barra espaiadora, els canells no han de descansar a sobre de la màquina.

Després de cada pulsació, s’avança automàticament un espai, que és el lloc que ocuparà el següent caràcter. Per deixar espais en blanc s’ha de prémer la barra espaiadora.

Resten dues tecles al mig que es polsen amb els dits índexs. La G es polsa amb l’índex de la mà esquerra i la lletra H amb l’índex de la mà dreta, la figura i la figura ens presenten la forma de polsar aquestes lletres.

La tecla que està a la dreta del dit petit dret serà polsada per aquest com podeu veure en la figura. De la mateixa forma, les tecles que estan a l’esquerra del petit esquerre, també seran polsades per aquest.

Abans de començar els exercicis pràctics cal fer el següent:

1. Comproveu que la posició del cos és la correcta.
2. Situeu els dits en la fila normal del teclat. Vegeu si els dits petits d’ambdues mans són a la seva tecla corresponent i tingueu present que aquesta posició és imprescindible per escriure sense mirar al teclat.
3. Les mans han d’estar lleugerament arquejades, sense recolzar-les sobre la màquina i els dits polzes sobre la barra espaiadora.
4. En polsar les tecles, els dits han d’aixecar-se tan poc com sigui possible, i que els dits que no polsen cap tecla han de romandre immòbils a sobre les seves tecles corresponents.

És important recordar que no s’ha de córrer, i que el ritme aproximat ha de ser prémer una lletra cada segon. És útil anar dient les lletres mentalment o en veu alta al mateix temps que es van polsant.

Tingueu present que la posició inicial de les mans i els dits sempre és sobre de la filera normal. Des d’aquesta posició els dits van fins a la filera de dalt, la filera dominant; i sempre, després de cada pulsació, els dits tornen a la filera normal per quedar en posició inicial (vegeu figura).

Quan mecanografiem, alguns dits perden la referència de la posició inicial. Per tal de poder recuperar la posició és important deixar alguna referència. En aquest sentit els dits petits i els índexs acostumen a realitzar una funció de “dit guia”, és a dir, es procura que aquests dits no perdin la posició inicial i els altres dits tornen a la posició situant-se correlativament a aquests. Quan els dits petits han de polsar una tecla de la filera dominant, ens quedem sense dits guia, així que és necessari fer ús d’unes “guies auxiliars”, que són els dits índex (vegeu figura).

El dit índex de la mà esquerra, a més de polsar les lletres F i G de la filera normal, polsarà les lletres de la filera dominant R i T, i el dit retornarà a la seva posició inicial sobre la F (vegeu la figura).

Abans de començar els exercicis pràctics cal fer el següent:

1. Si la posició correcta del cos, mans i dits és molt important, també ho és el ritme en la pulsació. Heu de guardar el mateix interval de temps entre pulsació i pulsació. No s’han de polsar unes tecles amb rapidesa i unes altres amb lentitud, ja que només aconseguireu fer errades, i no agafareu més velocitat.
2. També és important que totes les lletres siguin polsades amb la mateixa intensitat, per igualar l’escriptura.
3. Les tecles han de ser polsades, no colpejades, ja que, perdríeu velocitat.
4. Desplaceu el dit en polsar, no la mà. Un cop polsada la tecla que cal, retorneu el dit a la seva posició inicial.
5. Tingueu en compte la posició correcta abans de començar a escriure.

La filera inferior és la que es troba situada per sota de la filera normal, i cada una de les seves tecles, de la mateixa manera que passa amb les altres fileres, ha de ser polsada amb un dit determinat.

La posició correcta per polsar la lletra Z, que es troba a la filera inferior, és la que es presenta a la figura.

Pel que fa a la mà esquerra, per polsar la lletra X, el dit anular es desplaça a la filera inferior i els dits del mig i índex resten sobre les respectives tecles.

La lletra V i la B serà polsada pel dit índex esquerre, mentre que els dits petit, anular i del mig romandran sobre les seves tecles (figura).

Com podeu comprovar, el dit índex està molt bé situat sobre la lletra F, mentre que el dit petit es desplaça a la filera inferior per polsar la lletra Z.

Pel que fa a la mà dreta, el dit petit dret està sobre la lletra Ñ i aquest ha de desplaçar-se a la filera inferior per poder polsar el guió i els dos puntets; en aquesta pulsació, els dits anular, del mig i índex són sobre les lletres L, K, J.

El dit anular polsarà el punt i els dos puntets.

El dit del mig polsarà la coma i el punt i coma i l’índex polsarà les lletres M i N, sempre amb molta cura que els dits que no estan polsant cap lletra restin a la seva tecla corresponent.

Després d’haver practicat amb les tecles que representen lletres, ja podem començar amb altres tecles que completen l’escriptura d’un text: les majúscules, la numeració i els signes de puntuació.

Els teclats disposen de dues tecles per posar les majúscules, una a cada banda del teclat, a l’alçada de la filera inferior.

Per posar les majúscules s’ha de mantenir premuda la tecla de majúscules amb el dit petit de la mà contrària de la que s’ha de fer servir per polsar la tecla. Així, si hem d’escriure la O majúscula, amb el dit petit de la mà dreta mantindrem premuda la tecla de majúscules del costat esquerre, i amb el dit anular de la mà dreta (el dit corresponent) premerem la O.

Vegeu a la figura com el dit petit esquerre manté premuda la tecla de les majúscules, mentre que el dit anular de la mà dreta polsa la lletra O.

Totes les tecles que no corresponen a lletres, és a dir, les tecles numèriques i les que corresponen a signes de puntuació i símbols tenen a la part superior una segona opció. Aquests símbols o signes que apareixen a la part superior de la tecla s’escriuen polsant una de les tecles de les majúscules que hi ha a la dreta i a l’esquerra del teclat (filera inferior).

El teclat també ofereix l’opció de mantenir activada l’opció d’escriure en majúscules de forma continuada. Aquesta opció s’activa prement la tecla Bloc Maj. Si examineu la figura, veureu que la tecla Bloc Maj. està situada en el costat esquerre del teclat a l’altura de la filera normal, just al damunt de la tecla de les majúscules del mateix costat, que es troba a la filera inferior. En la figura podeu observar que es prem amb el dit petit esquerre.

Aquesta tecla, com indica el nom, bloqueja l’escriptura en majúscules; d’aquesta forma, sempre que hagueu d’escriure un text, un títol o alguna paraula en majúscules, no haureu d’utilitzar la tecla de majúscules de l’esquerra o de la dreta; haurem de prémer la tecla Bloq Maj i totes les lletres que polsem apareixeran en majúscules.

Si teniu premuda la tecla de majúscules, els signes de puntuació o símbols que hi ha a la part superior de les tecles seran els que apareixeran en el nostre escrit.

En el teclat de la màquina hi ha tecles que, quan es premen, el cursor no avança, com ara les d’accentuació i dièresi. Entre les tecles d’accentuació i dièresi trobem l’accent agut i la dièresi (a la filera dominant), i l’accent greu i el circumflex (filera superior). A la figura podeu veure un exemple de com accentuar una paraula. Els accents estan situats sota el domini del dit petit de la mà dreta, normalment al costat de les tecles P i Ñ.

Hi ha tecles, com les tecles del teclat alfabètic, que permeten escriure les lletres en majúscules o minúscules segons si es prem o no al mateix temps la tecla de majúscula corresponent.

De la mateixa manera, hi ha tecles des de les quals podem escriure diversos caràcters (dos o tres, segons la tecla). Quan en una tecla hi ha tres opcions, aquesta es divideix en tres parts: A, B i C (vegeu figura).

Perquè ens aparegui cada un dels símbols que ens interessen, cal:

• Prémer la tecla sola: ens apareix l’accent tancat.
• Prémer <Maj.> + la tecla: ens apareix la dièresi.
• Prémer <Alt Gr> + la tecla: ens apareix la clau d’obertura.

A més dels accents, les dièresis i els signes de puntuació, també hi ha altres signes com l’apòstrof o el punt volat, que veurem a continuació:

• L’apòstrof. Sol estar en la filera dels números, en la mateixa tecla que l’interrogant, just després del nombre zero. És important no fer servir els accents com a apòstrof, ja que es tracta de signes diferents.
• El punt volat. El punt volat és el punt que s’utilitza per a les eles geminades, i no s’hauria de confondre amb el signe del punt normal, que és un símbol tipogràfic i no ortogràfic. Sol ser a la filera dels nombres, a la mateixa tecla que el 3.

La filera superior del teclat conté la filera de números i funciona de la mateixa manera que la resta de fileres.

Pel que fa a la mà esquerra, si observem la figura veurem com el dit petit es desplaça a la filera superior per polsar el número 1. El dit anular de la mà esquerra polsarà la tecla del número 2 i successivament, el dit del mig polsarà el número 3 i l’índex el 4 i el 5 (figura). Després de cada pulsació, els dits tornaran a la seva posició inicial sobre la filera normal.

Pel que fa a la mà dreta, el dit petit polsarà, a més de la tecla del zero, totes les tecles que siguin a la seva dreta. El dit anular de la mateixa mà polsarà el número 9 i, successivament, el dit del mig polsarà el 8 i l’índex el número 7 i el 6 (figura).

En ser polsada la filera superior del teclat en posició de majúscules es reproduiran els següents signes:

! ” · $ % & / ( ) = ? ¿

Per realitzar correctament els exercicis heu de complir les indicacions següents:

• Heu de procurar no mirar al teclat.
• Heu de tenir molta cura de la col·locació dels braços, canells, mans i dits, sobretot al principi, perquè és molt fàcil agafar defectes que després són molt difícils de corregir.
• Recordeu que no s’han de recolzar les mans sobre la taula o teclat.
• Heu de polsar cada tecla amb el dit corresponent.
• Repetiu mentalment o, si esteu sols, en veu alta les tecles que premeu.
• Recordeu que el que es desplaça són els dits, i no les mans.
• La posició de les mans és a la fila normal i amb els dits de la mà esquerra situats sobre les lletres A, S, D, F, i els dits de la mà dreta sobre les tecles J, K, L, Ñ. Recordeu que les tecles F i J solen tenir uns ressalts per poder situar correctament el dit índex de cada mà sense mirar.
• Per cada tecla que premeu el dit corresponent es desplaça sobre la tecla, la prem i torna un altre cop a la posició inicial.
• Les pulsacions de les tecles han de ser breus i uniformes.
• Els dits de les mans no són iguals ni tenen la mateixa força, tampoc no són iguals els dits de la mà dreta que els de la mà esquerra. És necessari que practiqueu sobretot amb aquells dits que al principi semblin més difícils per tal d’aconseguir que tinguin una habilitat similar.
• La barra espaiadora es fa anar amb els polzes de totes dues mans. Farem servir el polze de la dreta quan l’ultima tecla premuda hagi estat amb la mà esquerra, i a l’inrevés, quan hàgim premut l’última tecla amb la mà dreta, polsarem la barra espaiadora amb el polze de la mà esquerra.
• Al principi heu d’anar a poc a poc. No us preocupeu de la velocitat, n’anireu agafant sense adonar-vos-en. Això sí, heu de practicar molt i tenir molta paciència, practicar, practicar, practicar…

Per al desenvolupament de les diferents lliçons que inclouen el curs utilitzarem un programa de mecanografia. Tot i així, val a dir que per practicar mecanografia no cal disposar d’aquest programa tothora, ja que, si voleu practicar i no el teniu a mà, es poden desenvolupar exercicis de manera fàcil en el mateix processador de textos.

Tanmateix, la utilització del programa específic per desenvolupar la tècnica mecanogràfica tindrà certs avantatges. Entre aquests destaquen exercicis dissenyats per treballar certs aspectes concrets com la utilització de les tecles d’una determinada filera, el teclat numèric, la velocitat. Tot això es treballa, alhora que ofereix la possibilitat d’observar de forma contínua i immediata l’evolució que es va fent amb l’ús del teclat. Això ha de permetre a l’alumne corregir aquells aspectes els objectius dels quals no s’assoleixen.

Quan s’inicia el programa i un cop s’ha accedit al nostre usuari, es podran començar a desenvolupar les activitats d’aprenentatge del programa. En aquestes primeres lliçons l’alumne farà exercicis relativament curts, l’objectiu dels quals és familiaritzar els dits amb les tecles que tenen assignades de les diferents fileres.

Per començar cada exercici se centrarà en les tecles d’una única filera fent que cada dit només hagi de teclejar una o dues lletres diferents. Es pretén d’aquesta manera que en veure la lletra que cal escriure, de forma automàtica i sense mirar el teclat es mogui el dit corresponent. Amb aquesta finalitat, als primers exercicis es practicarà una sola filera per exercici; i més endavant caldrà desenvolupar exercicis on s’hagin de fer combinacions de lletres de diferents fileres.

És important que l’alumne vagi assolint en aquestes primeres lliçons els objectius de precisió, que incideixen i donen especial rellevància al fet que cada lletra sigui introduïda pel dit que li correspon, que es procuri no mirar el teclat i que la posició dels dits es mogui el mínim.

Les tasques administratives comporten la necessitat d’introduir un gran nombre de dades en format numèric. Per agilitzar aquesta tasca els teclats d’ordinador fix inclouen a la part dreta (des de la perspectiva de l’usuari) tots els caràcters numèrics agrupats; i aquesta agrupació de tots els caràcters numèrics és el que coneixem com a teclat numèric.

D’aquesta manera si estem mecanografiant un text on apareixen pocs valors numèrics utilitzarem la filera numèrica del teclat estàndard. Si, en canvi, hem d’introduir un gran nombre de dades en format numèric utilitzarem el teclat numèric, on els nombres es trobem agrupats en tres columnes.

Per realitzar aquests exercicis disposarem la mà dreta sobre aquest teclat numèric fent que el dit índex ocupi en la situació inicial la tecla del nombre 4, el del mig el 5 i l’anular el 6. Així per escriure la resta de xifres es produirà un desplaçament vertical cap amunt o cap avall dels dits.

Cal tenir present, abans de començar el desenvolupament de les activitats, que cal haver activat el teclat numèric amb la tecla Bloq Núm que es troba a sobre d’aquest.

Als ordinadors portàtils el teclat numèric comparteix tecles amb el teclat de text. Per fer-lo funcionar caldrà activar la tecla Num. En aquest cas és probable que apareguin problemes en els exercicis on es combinen xifres amb parèntesis, ja que en coincidir els caràcters en una mateixa tecla, per poder realitzar l’exercici tal com està pensat hauríem d’anar activant i desactivant el bloqueig numèric. Si utilitzeu ordinador portàtil per desenvolupar les activitats és recomanable que disposeu d’un teclat numèric que es pot connectar a l’ordinador per realitzar les activitats corresponents. Aquests teclats són unes extensions equivalents al conjunt de caràcters (nombres i signes per realitzar operacions aritmètiques) que habitualment trobem a la dreta als teclats estàn- dards dels ordinadors de sobretaula.

Les primeres activitats amb el teclat numèric inclouen només xifres numèriques. Posteriorment, aquestes es combinaran amb el punt o els signes corresponents a les diferents operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació i divisió).

L’aprenentatge de les tècniques mecanogràfiques és progressiu. Així doncs, quan ja s’ha assolit un cert nivell en l’escriptura de paraules simples, sense errades i amb una velocitat considerable, ja es pot intentar augmentar de nivell i començar a escriure paraules i frases de més dificultat.

En les paraules anirem incorporant els accents i caracters especials (ç, dièresi, l geminada,…), i també anirem confeccionant frases amb els corresponents signes de puntuació.

Per mecanografiar aquests exercicis és important continuar aplicant les mateixes indicacions que els anteriors, els quals podem resumir en: no mirar el teclat, col·locar el cos correctament, situar els dits sobre les tecles que corresponen i intentar escriure el text sense errades, i de moment sense preocupar-se per la velocitat.

Un cop s’ha aconseguit un cert nivell de precisió i el mecanògraf escriu sense cometre un elevat nombre d’errors, és el moment de començar a fer una major incidència en la millora de la velocitat d’escriptura.

És freqüent pensar que col·locar de forma correcta els dits pot fer-nos alentir la nostra velocitat i, de fet, això pot ser així en un primer moment. Tanmateix, s’ha de dir que la correcta col·locació dels dits és l’única forma d’assolir grans velocitats. La realitat és que aconseguir certes velocitats es fa difícil quan no s’utilitzen els dits tal com s’indica.

Per exercitar la tècnica mecanogràfica utilitzarem un programa de mecanografia que ens permet introduir textos i ens proporciona de forma contínua una avaluació dels nostres progressos.

És important evitar mirar el teclat encara que en un primer moment sembli que això ens suposa escriure amb una velocitat menor. És habitual que al principi no se sàpiga on estan situades les lletres que cal pressionar, però per solucionar aquest problema podreu veure que a la part inferior de la finestra de l’exercici hi ha representat el teclat. Si teniu dubtes sobre la localització de les tecles és allà on haureu de mirar.

Per intentar escriure a gran velocitat, és condició indispensable dominar “perfectament i totalment” la tècnica mecanogràfica. Aquest sistema és l’únic que permet obtenir el nombre de pulsacions per minut que van adquirir els millors mecanògrafs.

La velocitat en mecanografia s’obté per pulsacions per minut, i aquest càlcul no pot fer-se amb el nombre de paraules mecanografiades en la unitat de temps, ja que, totes les paraules no són iguals. Així, el procediment que utilitzarem per ser el més generalitzat, exacte i equitatiu, és comptar les pulsacions donades per minut.

Es denomina pulsació el cop que cal donar-li a una tecla de l’ordinador per escriure una lletra, nombre, signe, etc. Per exemple, la paraula temps té cinc pulsacions, ja que hem de polsar cinc vegades per escriure-la. Així com per obtenir un espai en blanc hem de colpejar l’espaiador, cada espai en blanc, també es considera una pulsació. Les vocals accentuades equivalen a dues pulsacions, una per a l’accent i l’altra per a la vocal. Per fer una lletra majúscula i els signes per als quals cal pitjar la tecla de majúscules, es comptabilitza de la mateixa manera: dues pulsacions.

Quan es pica un text i es compten les pulsacions per minut que s’han fet, podem parlar de dos tipus de pulsació per minut: les brutes i les netes.

El problema d’utilitzar aquest indicador com a resultat és que no inclou cap penalització pels errors. Així podríem pressionar una tecla incorrecta de forma repetida i ràpida al començament de l’exercici i després realitzar la resta de l’exercici de forma normal. Això faria que ens trobéssim amb un resultat amb un elevat nombre d’errors, però també una velocitat elevada (com a conseqüència que hem premut repetidament i amb rapidesa una tecla incorrecta a l’inici de l’exercici).

Per això és més recomanable utilitzar com a indicador de velocitat les pulsacions per minut netes.

Per fer un seguiment de les velocitats els programes de mecanografia fan un control del temps que empra l’usuari per tal de poder realitzar la posterior avaluació.

Quan feu exercicis, no intenteu córrer, la velocitat vindrà sola; treballeu a ritme normal. Sense aturar-vos. El que sí que és interessant és que procureu tenir molta constància.

Si feu els exercicis pel vostre compte us podeu proposar de treballar la velocitat de la manera següent:

• Prepareu el text que vulgueu picar.
• Obriu un document nou amb un processador de textos.
• Anoteu l’hora al principi.
• Escriviu sense perdre temps l’exercici complet.
• Anoteu l’hora a l’ultima línia.
• Deseu l’exercici amb el nom del marge.
• Imprimiu-lo.
• Repasseu el document imprès i marqueu els errors.
• Calculeu la vostra velocitat neta (si porteu el control) de la manera següent: Pulsacions netes = pulsacions exercici − errors Velocitat = pulsacions netes / temps (en minuts).
• Calculeu el percentatge d’errors de la manera següent: Percentatge d’errors = (errors / pulsacions exercici) / 100.

Desenvolupar la tècnica mecanogràfica suposa desenvolupar dues capacitats clau: la precisió i la velocitat, que tenen les característiques següents.

• La precisió és la perfecció del mecanografiat quant a falta d’errors.
• La velocitat per si sola no és un objectiu a assolir, ja que podria estar carregada d’errors mecanogràfics que invalidarien la qualitat de l’escriptura. Per aquest motiu cal corregir el seu càlcul en funció del nombre d’errors comesos.

Sobre la precisió, val a dir que en l’actualitat els objectius han canviat respecte al passat: no és el mateix mecanografiar amb una màquina d’escriure i cometre errors que no es poden esborrar i t’obliguen a repetir tot el document, que la utilització del processador de textos, on esborrar significa només prémer una tecla.

El cert és que, tot i així, es pot observar que els errors continus fan disminuir la velocitat d’elaboració de documents i, a més, incrementa la probabilitat que se’ns escapi algun error en la versió definitiva dels documents.

En aquest sentit, donada la importància en un primer moment d’aconseguir disminuir al mínim el nombre d’errors i la importància de la concentració, que permet que la situació de les tecles quedi memoritzada ràpidament, la precisió serà l’objectiu principal de la primera fase d’aprenentatge.

En el mecanografiat de textos és habitual realitzar algun error i per això el teclat incorpora una tecla que permet retrocedir un caracter introduït: és la tecla de retrocés.

La utilitat de la tecla de retrocés ha anat evolucionat juntament a la màquina en la qual es troba incorporada:

• En les màquines d’escriure tradicionals el fet de prémer el retrocés no implicava esborrar el caràcter i calia tornar a polsar la tecla introduïda amb un petit full impregnat de corrector per tal que el caràcter quedés marcat en blanc.
• En les màquines d’escriure electròniques aparegudes posteriorment, el sistema va anar variant i el fet de polsar la tecla de retrocés ja permetia esborrar directament el caràcter introduït de forma errònia.
• En l’ordinador també s’utilitza per corregir errors. Per esborrar una lletra o una paraula es poden utilitzar diversos procediments, però el que ens interessa a nosaltres és la tecla de retrocés, que esborra la lletra situada a l’esquerra del cursor.

En el mecanografiat, utilitzant màquines d’escriure les errades s’han de corregir manualment.

En canvi, si utilizem un programa de mecanografia ja incorpora una eina per detectar cada errada, ja sigui d’un caràcter o bé d’un espai.

La correcció d’errors en el cas de MecaNet pot funcionar en dos modes diferents:

• En mode de lliçons: no permet l’avançament en l’escriptura quan es comet algun error.
• En mode d’exàmens: comptabilitzarà cada error però no interromprà l’escriptura.

L’objectiu d’aquest corrector només és detectar-los per valorar la qualitat de l’escriptura i poder avaluar el progrés del mecanògraf.

Si voleu dur a terme vosaltres mateixos la correcció dels textos que mecanografieu en un programa de tractament de textos, podeu recórrer a alguna d’aquestes eines, que són només un tast del món de la correcció que podeu trobar a Internet.

L’objectiu d’aquests correctors és detectar els errors i corregir-los per presentar un text sense errors d’ortografia i/o gramàtica.

Els correctors funcionen, a grans trets, amb un gestor de terminologia que permet d’organitzar un altre tipus de recursos lingüístics, els diccionaris. Aquestes eines constitueixen gestors de recursos lingüístics en múltiples idiomes, que poden ser reutilitzats per a diferents projectes o per a altres eines diferents a les del seu entorn de creació.

Aquestes eines són sistemes d’informació que permeten l’emmagatzematge, la navegació, l’extracció i la creació de recursos lingüístics d’un idioma. Algunes pàgines útils en aquest sentit que podríeu consultar, són les següents:

• Diec2: pàgina de consulta de la segona edició del Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. http://dlc.iec.cat/
• Corrector de Softcatalà: és un corrector senzill i eficaç. S’hi pot enganxar el text i en fa la correcció ortogràfica. S’ha d’anar amb compte perquè no fa correcció sintàctica ni gramatical, però és un bon recurs per assegurar una primera correcció si tenim molts dubtes lingüístics en un sol text. http://www.softcatala.org/corrector_ortogràfic
• Optimot: és un portal de consultes gestionat per la Generalitat que aglutina en un sol cercador els diccionaris normatius catalans. També hi podrem resoldre dubtes lingüístics i és un bon traductor castellà-català. Aquest recurs serà essencial per resoldre dubtes de textos mitjanament tècnics. http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html
• Enciclopèdia.cat: és el cercador de la Gran Enciclopèdia Catalana. És la font de consulta essencial dels topònims i els noms propis. És el complement ideal de l’Optimot. http://www.enciclopedia.cat/
• Termcat: és el cercador dels termes específics de qualsevol àmbit. També recull tots els neologismes que encara no apareixen als diccionaris normatius. http://www.termcat.cat/ca/
• Reverso: és un corrector d’anglès en línia d’ortografia i gramàtica, diccionari i conjugació. http://www.reverso.net/ortografia/corrector-ingles/
• CorrectorOrtografico.com: és un corrector ortogràfic en 11 idiomes. http://www.correctorortografico.com/
• Ginger: és un corrector ortogràfic gratuït i universal. Funciona en navegadors web i també en Microsoft Office. http://www.gingersoftware.com/langs/spanish/
• TinySpell: és un mini-corrector ortogràfic per a tot tipus de documents. Inclou un complet diccionari amb més de cent mil termes en anglès, i s’hi poden afegir diccionaris en altres idiomes, entre ells l’espanyol. http://tinyspell.numerit.com/