Metodologia comptable i el Pla General de Comptabilitat

La identificació, mesura i anàlisi de la informació economicofinancera amb l’objectiu d’elaborar informació d’interès per a possibles usuaris és l’objecte de la comptabilitat. Fins ara s’ha estudiat la situació patrimonial de l’empresa des d’un punt de vista estàtic. En aquesta unitat s’aborda l’estudi del patrimoni empresarial des d’un punt de vista dinàmic, és a dir, considerant la incidència en el patrimoni de l’activitat empresarial.

Hi ha tres fases des d’un punt de vista comptable per a l’anàlisi dinàmica del patrimoni:

  1. Identificació dels fets econòmics amb incidència en el patrimoni
  2. Registre de la incidència sobre el patrimoni que poden tenir aquests fets
  3. Elaboració dels estats comptables que proporcionen la informació als possibles usuaris de la comptabilitat

Tipologia i funcionament dels comptes

El compte serveix per representar i mesurar els elements que integren el patrimoni empresarial, però també per registrar les possibles variacions que l’activitat empresarial produeix sobre el valor de l’element que representa. El conjunt de tots els comptes mostra en cada moment la situació patrimonial de l’empresa.

Gràficament la manera més habitual de representar els comptes és en forma de T. Aquesta grafia permet visualitzar les dues parts en què està dividit cada compte: el deure, a l’esquerra, i l’haver a la dreta (vegeu figura).

Figura Representació gràfica del compte

Fins ara s’han associat els comptes únicament a elements integrants del patrimoni empresarial, però també s’utilitzen comptes per representar els fluxos econòmics d’ingressos i despeses generats en l’activitat empresarial.

Els comptes es classifiquen de la manera següent:

Els comptes patrimonials també s’anomenen de balanç, ja que s’utilitzen per elaborar el balanç de situació. Amb els comptes de gestió s’obté, per diferència entre ingressos i despeses, el resultat de l’empresa en un període de temps.

  • Comptes patrimonials o de balanç: representen elements patrimonials. Aquest grup se subdivideix en comptes corresponents a les tres principals masses patrimonials.
    • Comptes d’actiu, que representen elements patrimonials corresponents a béns i drets.
    • Comptes de patrimoni net, que representen elements patrimonials corresponents a les aportacions fetes pels propietaris de l’empresa i als recursos generats per la mateixa empresa.
    • Comptes de passiu, que representen elements patrimonials corresponents a obligacions amb tercers.
  • Comptes de gestió: representen els fluxos econòmics d’ingressos i despeses.
    • Comptes de despeses
    • Comptes d’ingressos

Els comptes, a més de representar el valor dels elements patrimonials, han de servir també per registrar la variació econòmica que l’activitat empresarial té sobre aquests elements. Cal formular un sistema de funcionament dels comptes.

El primer pas a tenir en compte és que el sistema per al funcionament dels comptes ha de formular-se de tal manera que després de fer qualsevol anotació en un o més comptes sempre es mantingui l’equació de fonaments de la comptabilitat.

Tenint present l’obligatorietat de respectar sempre la igualtat de l’equació fonamental, és possible formular el sistema de funcionament dels comptes.

Comptes d'actiu

En els comptes d’actiu s’anota el valor inicial de l’element patrimonial al deure del compte. Les posteriors variacions que el bé pugui tenir s’anoten de la manera següent:

  • Si el valor de l’element patrimonial incrementa, l’anotació va al deure.
  • Si el valor de l’element patrimonial disminueix, l’anotació va a l’haver.

Gràficament el funcionament dels comptes d’actiu es representa de la manera següent (vegeu figura).

Figura Funcionament de comptes d’actiu
  • Ai és el valor inicial de l’element patrimonial d’actiu.
  • +valor representa l’increment de valor de l’element patrimonail d’actiu.
  • -valor representa la disminució de valor de l’element patrimonial d’actiu.

Exemple de funcionament de comptes d'actiu

Una empresa obre un compte corrent imposant 2.500 EUR. Posteriorment fa les operacions següents:

  1. Ingrés per import de 700 EUR
  2. Retirada en efectiu de 850 EUR
  3. Pagament per transferència d’una factura de 550 EUR
  4. Ingrés d’un xec per import de 940 EUR

Les anotacions al compte de “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” serien les següents (vegeu figura).

Figura Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros

Comptes de patrimoni net i de passiu

En els comptes de patrimoni net i els comptes de passiu s’anota el valor inicial de l’element patrimonial a l’haver del compte. Les posteriors variacions que el bé pugui tenir s’anoten de la manera següent:

  • Si el valor de l’element patrimonial incrementa, l’anotació va a l’haver.
  • Si el valor de l’element patrimonial disminueix, l’anotació va al deure.

Gràficament el funcionament dels comptes de patrimoni net i passiu es representa de la manera següent (vegeu figura).

Figura Funcionament comptes de patrimoni net i de passiu
  • PNi és el valor inicial de l’element patrimonial de patrimoni net.
  • Pi és el valor inicial de l’element patrimonial de passiu.
  • +valor representa l’increment de valor de l’element patrimonial de patrimoni net o de passiu.
  • -valor representa la disminució de valor de l’element patrimonial de patrimoni net o de passiu.

Exemple de funcionament de comptes de patrimoni net o passiu

Una empresa fa una compra a crèdit de mercaderies a un proveïdor per import de 3.000 EUR. Posteriorment les operacions entre l’empresa i el proveïdor són les següents:

  1. L’empresa retorna mercaderies al proveïdor per import de 300 EUR.
  2. L’empresa lliura un xec bancari al proveïdor per import de 1.200 EUR per liquidar part del deute pendent.
  3. L’empresa realitza una nova compra al proveïdor per import de 640 EUR.

Les anotacions al compte de “Proveïdors” són les següents (vegeu figura):

Figura Proveïdors

Comptes de despesa

Els comptes de despesa funcionen igual que els comptes d’actiu, és a dir, en el moment de registrar la despesa s’anota al deure. Els posteriors increments en l’import de la despesa s’anoten al deure, mentre que les disminucions en l’import de la despesa s’anoten a l’haver (vegeu figura).

Figura Funcionament de comptes de despesa
  • Di és el valor inicial de la despesa.
  • +valor representa l’increment de valor de la despesa.
  • -valor representa la disminució de valor de la despesa.

Comptes d'ingrés

Els comptes d’ingrés funcionen igual que els comptes de patrimoni net i passiu. En el moment de registrar l’ingrés s’anota a l’haver. Els posteriors increments s’anoten a l’haver i les disminucions, al deure (vegeu figura).

Figura Funcionament de comptes d’ingrés
  • Ii és el valor inicial de l’ingrés.
  • +valor representa l’increment de valor de l’ingrés.
  • -valor representa la disminució de valor de l’ingrés.

Operacions

Vist el funcionament bàsic dels comptes, cal conèixer les operacions que s’hi poden dur a terme.

  • Obrir un compte és registrar la primera anotació. Normalment per a l’obertura d’un compte es fa l’anotació al deure o a l’haver en funció de la seva naturalesa. Els comptes d’actiu i de despesa s’obren anotant el seu valor inicial al deure, i els comptes de patrimoni net, de passiu i d’ingressos s’obren anotant el seu valor inicial a l’haver.
  • Carregar un compte és anotar a deure (vegeu figura).
Figura Import carregat
  • Abonar un compte és anotar a haver (vegeu figura).
Figura Import abonat

El saldo d’un compte és la diferència existent entre el total d’imports carregats menys el total d’imports abonats fins al moment del càlcul del seu saldo. Els comptes poden tenir saldo deutor o saldo creditor.

Un compte té saldo deutor si el total d’imports del deure és superior al total d’imports de l’haver. El saldo deutor s’indica habitualment amb l’expressió Sd.

Un compte té saldo creditor si el total d’imports del deure són inferiors al totals d’imports de l’haver. El saldo creditor s’indica habitualment amb l’expressió Sh.

Conegut el saldo del compte, es poden efectuar les operacions següents:

A l’inici de cada període es reobren tots els comptes carregats o abonats per l’import del seu saldo a data de tancament del període anterior.

  • Liquidar un compte: fer les operacions necessàries per conèixer el seu saldo.

Exemple de liquidació d'un compte

A partir del compte de “Bancs i institucions de crèdit c/c vista”, s’efectuen les operacions necessàries per liquidar el compte (vegeu figura).

Figura Liquidar compte

  • Saldar un compte: anotar el saldo del compte de tal manera que la suma del deure i l’haver sigui igual.

Exemple de saldar un compte

A partir de la liquidació del compte de “Bancs i institucions de crèdit c/c vista”, s’abona l’import del saldo calculat perquè el total d’imports carregats sigui igual al total d’imports abonats (vegeu figura).

Figura Saldar compte

  • Tancar un compte: una vegada saldat el compte, sumar el total d’imports del deure i el total d’imports de l’haver.

Exemple d'operació de tancament d'un compte

Amb el saldo del compte “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” abonat, quan se sumen tots els imports carregats i tots els imports abonats el compte està saldat (vegeu figura).

Figura Tancament d’un compte

  • Reobrir un compte: anotar l’import del saldo amb el qual es va saldar el compte abans del seu tancament en el deure, si el saldo era deutor, o en l’haver, si el saldo era creditor.

Exemple de reobertura d'un compte

Per reobrir el compte “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” es carrega el seu saldo deutor (vegeu figura).

Figura Reobertura d’un compte

Fets comptables

Aquests esdeveniments economicofinancers identificats i analitzats han de ser registrats comptablement. Els fets comptables poden tenir incidència sobre qualsevol de les tres entitats de l’equació fonamental de la comptabilitat: actiu, patrimoni net o passiu.

Un fet comptable és qualsevol acte o transacció amb efectes, o que pugui tenir efectes en un futur, sobre els elements patrimonials de l’empresa.

Tot fet comptable afecta almenys dos elements patrimonials, ja que qualsevol fet comptable pot interpretar-se des de dues parts. Un fet comptable és un fet simple si únicament afecta dos elements patrimonials, mentre que si el fet comptable afecta més de dos elements patrimonials és un fet compost.

Identificació de fets comptables simples i compostos

La compra de mercaderies al comptat mitjançant diners en efectiu és un fet simple que afecta elements patrimonials de mercaderies i caixa. Aquests dos elements patrimonials són, en aquest cas, d’actiu. Com que són de signe contrari, no alteren l’equació fonamental de la comptabilitat.

Si la compra de les mercaderies fos a crèdit, encara seria un fet simple. Els elements patrimonials afectats en aquest segon cas serien les mercaderies (element d’actiu) i els proveïdors (element de passiu). En aquest cas, els dos suposen un augment del seu valor d’igual import i l’equilibri patrimonial es manté.

Si la mateixa operació d’adquisició de mercaderies fos part en diners en efectiu i part a crèdit, seria un fet compost. Tres elements patrimonials es veurien afectats: mercaderies, caixa i proveïdors. Els elements de mercaderies i caixa són d’actiu: mentre el primer incrementa el seu valor, el segon disminueix en la quantia pagada al comptat. Proveïdors és un element de passiu que augmenta el seu valor per la part de la compra no pagada. Es manté inalterat l’equilibri patrimonial, ja que l’increment de valor de les mercaderies menys la disminució de valor de caixa és igual a l’increment de valor dels proveïdors.

L’efecte dels fets comptables sobre el patrimoni és dual, és a dir, l’increment o la disminució de valor dels elements patrimonials es compensen entre si per mantenir inalterable el patrimoni empresarial. No obstant, hi ha fets comptables que no encaixen en aquest esquema. Hi ha fets comptables que, a més d’afectar elements patrimonials, suposen la variació de valor del patrimoni net. L’equació fonamental és manté, però varia quantitativament incrementant o disminuint el valor del patrimoni net.

Els fets comptables es classifiquen en funció de la incidència sobre el patrimoni net:

  • Fets permutatius: fets que no alteren el valor del patrimoni net. L’alteració d’una o de les dues parts de l’equació fonamental de la comptabilitat no suposa variació quantitativa del patrimoni net. L’alteració és únicament qualitativa.

Exemple de fet permutatiu

Una empresa de transport adquireix un nou camió per al transport de mercaderies. L’adquisició del camió suposa, d’una banda, un increment d’un element patrimonial d’actiu, el camió. D’altra banda, suposa una disminució pel mateix import d’un altre element d’actiu si es paga la compra al comptat o d’un increment pel mateix import d’un element de passiu, si deixem a deure el camió, que serà el deute pendent de liquidar amb el proveïdor de l’immobilitzat.

En els dos supòsits es tracta d’un fet permutatiu, ja que el valor del patrimoni net no s’ha modificat.

  • Fets modificatius: fets comptables que alteren el valor del patrimoni net. L’alteració d’una o de les dues parts de l’equació fonamental de la comptabilitat suposa la variació quantitativa del patrimoni net.

Exemple de fet modificatiu

Una empresa contracta una campanya de publicitat amb la finalitat de promocionar el llançament d’un nou producte. Aquest fet suposa un increment de passiu a l’haver de reconèixer un deute amb l’empresa de publicitat.

Com que no hi ha cap altre element d’actiu que s’incrementi pel mateix import ni cap altre element patrimonial de passiu que disminueixi el seu valor pel mateix import, es tracta d’un fet modificatiu del patrimoni net necessari per mantenir l’equilibri patrimonial que mostra l’equació fonamental de la comptabilitat.

  • Fets mixtos: fets que, a més de suposar una modificació qualitativa d’un o els dos termes de la equació fonamental de la comptabilitat, suposen una modificació quantitativa del patrimoni net.

Exemple de fet mixt

L’empresa de transport que havia adquirit el vehicle per al transport de mercaderies decideix, passat un temps, vendre el camió. El ven al comptat per un preu inferior del que li va costar.

En aquest cas, l’element patrimonial d’actiu que representa el camió disminueix el seu valor, però, per altra banda, hi ha un increment d’un altre element patrimonial d’actiu per l’entrada dels diners de la venda. Fins aquí es tracta d’un fet permutatiu. Ara bé, com que la venda és per un import inferior al d’adquisició, s’ha de reconèixer una pèrdua per mantenir l’equilibri patrimonial. És també un fet modificatiu, d’aquí que es classifiqui aquest fet comptable com a fet mixt.

Principi de partida doble

Tots els fets comptables, independentment que siguin permutatius, modificatius o mixtos, sempre suposen almenys l’afectació de dos elements patrimonials.

Tot fet comptable es caracteritza per ajustar-se al principi de partida doble, que suposa que en cada fet comptable almenys hi ha dos elements patrimonials de la mateixa magnitud que varien en igual import però amb signe contrari o de magnituds diferents que varien en igual import i signe.

El principi de partida doble assegura que tot fet comptable compleix l’equació fonamental de la comptabilitat. Per fer-ho cal que es complexin els requisits següents:

L’origen del principi de partida doble es remunta a l’any 1494, amb la publicació de l’obra Summa de arithmetica, geometria, proportioni et proportionalita, de Luca Pacioli.

  1. No hi ha deutor sense creditor. En tot fet comptable sempre hi ha per al mateix import un deutor, o deutors, i un creditor, o creditors.
  2. La persona que rep és deutora i la que lliura és creditora. L’import del que es rep s’ha de carregar i l’import del que es lliura s’abona.
  3. En tot fet comptable el total del que es carrega a un o més elements patrimonials ha de ser igual al total del que s’abona a un o altres elements patrimonials.
  4. Considerant en el seu conjunt tots els fets comptables, han de complir que en tot moment el total de la suma dels imports carregats sigui igual al total dels imports abonats.

Atenent el principi de partida doble, es du a terme l’anàlisi dels fets comptables. Per ajudar a l’anàlisi, vegeu aquest quadre d’anàlisi bàsica (vegeu taula):

Taula: Quadre d’anàlisi bàsica dels fets comptables
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
- - - - - -

El procés a seguir utilitza les columnes de la taula d’anàlisi bàsica de la manera següent:

  1. Núm. d’operació: indica de manera ordenada, de menor a major, les operacions a analitzar.
  2. Elements patrimonials: indica tots els elements patrimonials afectats per l’operació.
  3. Massa patrimonial: identifica la massa patrimonial corresponent a cada element patrimonial (actiu A, passiu P, Patrimoni net PN) o, en el seu cas, si s’ha de reconèixer una despesa (D) o un ingrés (I).
  4. +/-: indica per a cada element patrimonial si el seu valor augmenta (+) o disminueix (-).
  5. D/H: en funció de la massa patrimonial corresponent a cada element i de si el seu valor augmenta o disminueix, indica si l’element patrimonial s’ha de carregar (D de deure) o abonar (H d’haver).
  6. Import: indica l’import de la variació de l’element patrimonial.

Exemple d'anàlisi de fets comptables

Una empresa du a terme les operacions següents:

  1. Retirada de 1.000 EUR del compte corrent per disposar de diners en efectiu.
  2. Adquisició d’un ordinador per import de 2.500 EUR per a la gestió de l’empresa. Un 25% del valor de compra es paga en diners en efectiu i la resta queda pendent a 15 dies.
  3. Recepció de factura de 250 EUR corresponent al consum elèctric de l’últim més.

1. Anàlisi de la primera operació:

  1. Elements patrimonials: “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” i “Caixa, euros”
  2. Massa patrimonial: dos elements d’actiu
  3. +/-: del compte corrent surten diners. “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” disminueix el seu valor (-) mentre que “Caixa, euros” l’incrementa (+).
  4. D/H: “Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros” és un element d’actiu que disminueix el seu valor. L’anotació va al seu haver (H), és a dir, s’abona. “Caixa, euros” és un element d’actiu que incrementa el seu valor. L’anotació va al seu deure (D), és a dir, es carrega.
  5. Import: l’import a registrar en els dos elements és de 1.000 EUR.

Quadre d'anàlisi bàsica:

Taula: Quadre d’anàlisi bàsica
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
1 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros A - H 1.000
1 Caixa, euros A + D 1.000

2. Anàlisi de la segona operació:

  1. Elements patrimonials: “Equips per al procés de la informació”, “Caixa, euros” i “Proveïdors d’immobilizat a c/t”
  2. Massa patrimonial: “Equips per al procés de la informació” i “Caixa, euros” són elements d’actiu i “Proveïdors d’immobilizat a c/t” és un element patrimonial de passiu.
  3. +/-: l’ordinador s’està incorporant i, per tant, s’incrementa el seu valor (+). Per la part pagada en efectiu s’està disminuint el valor de “Caixa, euros” (-) mentre que per la part que queda pendent de pagar s’ha de reconèixer un deute major (+).
  4. D/H: “Equips per al procés de la informació” és un element d’actiu que augmenta el seu valor. Per tant, l’anotació va al seu deure (D), és a dir, es carrega. “Caixa, euros” és un element d’actiu que disminueix el seu valor i ,per tant, l’anotació va al seu haver (H), és a dir, s’abona. “Proveïdors d’immobilizat a c/t” és un element de passiu que augmenta el seu valor i, per tant, l’anotació va a l’haver, s’abona.
  5. Import: l’import de l’ordinador és el seu valor d’adquisició, 2.500 EUR. Els diners lliurats en efectiu són el 25% del preu d’adquisició, 625 EUR. El deute pendent de liquidar és el 75% restant, 1.875 EUR.

Quadre d'anàlisi bàsica:

Taula: Quadre d’anàlisi bàsica
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
1 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros A - H 1.000
1 Caixa, euros A + D 1.000
2 Equips per al procés de la informació A + D 2.500
2 Caixa, euros A - H 625
2 Proveïdors d’immobilizat a c/t P + H 1.875

3. Anàlisi de la tercera operació:

  1. Elements patrimonials: “Subministraments” i “Creditors per prestacions de serveis”
  2. Massa patrimonial: el consum d’electricitat és una despesa (D), el deute pendent de liquidar pel consum és una obligació i, per tant, un element de passiu (P).
  3. +/-: el consum s’incrementa (+) i el deute pendent també augmenta (+).
  4. D/H: “Subministraments” és un compte de despesa que incrementa el seu valor, l’anotació s’ha de fer al seu deure (D) perquè es carrega. “Creditors per prestacions de serveis” és un element de passiu que augmenta el seu valor, l’anotació va a l’haver perquè s’abona.
  5. Import: l’import a registrar en els dos elements és de 250 EUR facturats.

Quadre d'anàlisi bàsica:

Taula: Quadre d’anàlisi bàsica
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
1 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros A - H 1.000
1 Caixa, euros A + D 1.000
2 Equips per al procés de la informació A + D 2.500
2 Caixa, euros A - H 625
2 Proveïdors d’immobilizat a c/t P + H 1.875
3 Subministraments D + D 250
3 Creditors per prestacions de serveis P + H 250

El total d’imports carregats és igual al total d’imports abonats. Per tant, no s’altera l’equilibri patrimonial.

Pla General de Comptabilitat per a PIMES

La informació proporcionada pel sistema comptable d’una empresa és rellevant per a diferents grups d’interès. Metre que els usuaris interns utilitzen la informació comptable principalment per a la presa de decisions, les necessitats respecte d’aquesta informació que tenen els usuaris externs és diferent.

Per als usuaris externs és primordial poder comparar la informació economicofinancera de diferents empreses. Si cada empresa utilitza un sistema comptable diferent, la informació disponible de cada una difícilment pot ser comparable. D’aquesta necessitat de poder comparar la situació economicofinancera de diferents empreses surt la necessitat de disposar d’un marc comú a l’hora d’establir el sistema de gestió comptable de les empreses.

Normalització comptable

La normalització comptable pretén establir un marc normatiu que permeti establir sistemes de gestió comptable mitjançant els quals obtenir informació economicofinancera de manera objectiva. La normalització comptable és una eina per poder disposar d’informació homogènia i comparable de qualsevol empresa independentment les seves característiques, activitat i ubicació.

La normalització comptable històricament ha estat d’àmbit nacional, ja que cada país establia les seves normes de referència. A partir de l’adopció per part de la Unió Europea de les normes internacionals de comptabilitat (NIC) i les normes internacionals d’informació financera (NIIF) emeses per la Internacional Accounting Standards Board (IASB), sorgeix la necessitat d’establir un marc normatiu europeu comú.

Les directives són disposicions normatives de dret comunitari que vinculen els estats de la Unió o, si escau, l’estat destinatari de la normativa emesa. És competència de cada estat membre formular les seves pròpies lleis per determinar l’aplicació d’aquestes normes.

En 1978 s’inicia el procés d’harmonització europea amb l’aprovació de la primera regulació sobre la formulació de comptes anuals a nivell comunitari mitjançant l’aprovació de la Directiva 78/660/ CEE relativa als comptes anuals. Aquesta normativa, coneguda com a IV directiva, presenta tres objectius fonamentals:

  1. Protecció de propietaris de les societats mercantils.
  2. Coordinació d’una normativa a nivell europeu perquè els comptes anuals de les empreses siguin comparables.
  3. Objectiu que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de la societat.

A l’Estat espanyol la culminació del procés d’adaptació de la normativa comptable espanyola a les NIIF, dins del marc de les directives comunitàries, es porta a terme amb l’aprovació de la Llei 16/2007, de 4 de juliol, de reforma mercantil en matèria comptable per a la seva harmonització internacional d’acord amb la normativa de la Unió Europea. Aquesta llei culmina el procés d’harmonització en l’àmbit espanyol i suposa la modificació del Codi de comerç, el text refós de la Llei de societats anònimes i la Llei de societats de responsabilitat limitada.

Els antecedents de l‘actual PGC de 2007 són el PGC de 1973, primer pla aprovat a Espanya, i el PGC de 1990, que el va substituir.

La Llei 16/2007, de 4 de juliol, suposa l’origen de l’aprovació al 2007 de dos reials decrets:

  • Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat (PGC).
  • Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses (PGC PIMES) i els criteris comptables específics per a microempreses.

El Pla General de Comptabilitat és l’instrument bàsic de normalització comptable a Espanya, pel qual s’acomoden a la normativa espanyola les diverses directives de la Unió Europea.

L’article 2 del Reial decret 1514/2007, de 16 de novembre, estableix l’obligatorietat del PGC quan diu que “serà d’aplicació obligatòria per a totes les empreses, qualsevol que sigui la seva forma jurídica, individual o societària, sense perjudici d’aquelles empreses que puguin aplicar el Pla General de Comptabilitat de PIMES”.

Per la seva banda, l’article 2 del Reial decret 1515/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el PGC PIMES estableix que aquest pla podrà ser d’aplicació a totes les empreses, sigui quina sigui la seva forma jurídica, individual o societària, que durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun, i al com va ampliar el Reial Decret 602/2016, de 2 de desembre, almenys dues de les circumstàncies següents:

  • Que el total de les partides de l’actiu no superi els 4.000.000 EUR.
  • Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 8.000.000 EUR.
  • Que el nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a 50.

En el mateix article 2 s’indica que les empreses perden la facultat d’aplicar el PGC PIMES si deixen de reunir durant dos exercicis consecutius, a la data de tancament de cadascun, dues de les circumstàncies que donen dret a la seva aplicació. Ara bé, en cap cas poden aplicar aquest Pla General de Comptabilitat per a PIMES, independentment del volum del seu actiu, de la seva xifra de negocis i del seu nombre mitjà de treballadors, les empreses que es trobin en alguna de les següents circumstàncies:

  • Empreses que han emès valors admesos a negociació en mercats regulats o sistemes multilaterals de negociació de qualsevol estat membre de la UE.
  • Empreses que formen part d’un grup de societats que formuli o hagi de formular comptes anuals consolidats.
  • Empreses que operen amb una moneda funcional diferent de l’euro.
  • Entitats financeres que capten fons del públic assumint obligacions respecte a aquests fons i entitats que assumeixen la gestió de les anteriors.

Les empreses que opten per l’aplicació del PGC PIMES han de mantenir-lo de manera continuada, com a mínim durant tres anys. Durant aquests tres anys l’empresa ha de complir els requisits per poder aplicar el PGC PIMES.

També és importat assenyalar que l’empresa que opta per aplicar el PGC PIMES ha d’aplicar-lo de forma completa. És a dir, una vegada presa l’opció d’aplicar aquest pla comptable, no hi ha la possibilitat d’eludir part de la seva normativa i aplicar en el seu lloc la normativa del PGC. Ara bé, el PGC actua com a pla supletori en cas que l’empresa que opti al PGC PIMES faci una operació el tractament comptable de la qual no estigui contemplat en el PGC PIMES.

El PGC PIMES inclou criteris específics per a les microempreses referents als acords d’arrendament financers i altres de naturalesa similar i referents a l’impost sobre beneficis. Aquests criteris específics s’han d’aplicar de manera conjunta, no hi ha la possibilitat d’aplicar-los només en part. Poden ser aplicats per totes les empreses que, havent optat per aplicar el PGC PIMES, durant dos exercicis consecutius reuneixin, a la data de tancament de cadascun, almenys dues de les següents circumstàncies:

  • El total de les partides de l’actiu no superi l’1.000.000 d’euros.
  • L’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 2.000.000 d’euros.
  • El nombre mitjà de treballadors empleats durant l’exercici no sigui superior a 10.

Igual que ocorre amb l’aplicació del PGC PIMES, quan una microempresa opta a aplicar els criteris específics ha de mantenir-los de manera continuada, com a mínim durant tres exercicis, sempre que durant aquests tres anys l’empresa compleixi els requisits per poder aplicar els criteris específics.

Estructura del PGC

A l’apartat “Annexos” teniu disponibles el PGC i el PGC PIMES.

El Pla General de Comptabilitat de 2007 està dividit en 5 parts precedides d’una introducció:

  1. Marc conceptual de la comptabilitat
  2. Normes de registre i valoració
  3. Comptes anuals
  4. Quadre de comptes
  5. Definicions i relacions comptables

Les tres primeres parts són obligatòries i la quarta i la cinquena són d’aplicació voluntària.

Marc conceptual de la comptabilitat

El marc conceptual de la comptabilitat és el conjunt de fonaments, principis i conceptes bàsics el compliment dels quals condueix al reconeixement i la valoració dels elements dels comptes anuals, independentment de la mida de l’empresa, amb una estructura idèntica i un contingut similar.

L’objectiu fonamental d’aquesta primera part del PGC és establir les bases perquè la informació comptable mostri la imatge fidel del patrimoni, la situació economicofinancera i els resultats de l’empresa.

El marc conceptual està estructurat en 7 apartats:

  1. Comptes anuals. Imatge fidel
  2. Requisits de la informació dels comptes anuals
  3. Principis comptables
  4. Elements dels comptes anuals
  5. Criteris de registre o reconeixement comptable dels elements dels comptes anuals
  6. Criteris de valoració
  7. Principis i normes de comptabilitat generalment acceptats

Els principis comptables inclosos en el tercer apartat del marc conceptual són:

  • Principi d’empresa en funcionament. Es considera, excepte prova en contrari, que la gestió de l’empresa continua en un futur previsible, per la qual cosa l’aplicació de principis i criteris comptables no té el propòsit de determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seva transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.

Exemple d'aplicació del principi d'empresa en funcionament

En el moment de fer l’inventari s’ha de tenir en compte que la valoració dels elements es fa considerant que l’empresa continua la seva activitat, és a dir, no es fa considerant la possibilitat de la venda total o parcial del negoci.

  • Principi de meritació. La imputació d’ingressos i despeses ha de fer-se en funció del corrent real de béns i serveis que representen i amb independència del moment en el qual es produeixi el corrent monetari o financer derivat.

Exemple d'aplicació del principi de meritació

Els rebuts que es poden rebre a finals de desembre (per exemple, gas, l’electricitat i d’altres), final de l’exercici comptable, corresponen a consums de l’exerici vigent. Per tant, s’han d’enregistrar com a despesa de l’any en què s’han meritat, malgrat que puguin pagar-se el mes de gener de l’exerici posterior.

  • Principi d’uniformitat. Un cop adoptat un criteri dins de les alternatives permeses, si escau, ha de mantenir-se en el temps i aplicar-se de manera uniforme per a transaccions, altres esdeveniments i condicions similars, en tant que no s’alterin els supòsits que han motivat la seva elecció. D’alterar-se aquests supòsits, es pot modificar el criteri adoptat en el seu moment i, en tal cas, aquestes circumstàncies s’han de fer constar en la memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els comptes anuals.

Exemple d'aplicació del principi d'uniformitat

Si una empresa decideix valorar les existències pel mètode del PMP, ha d’utilitzar sempre aquest mètode de valoració per a totes les existències amb les mateixes característiques. En cas de canviar-lo, s’ha d’anotar a la memòria justificant el canvi de criteri.

  • Principi de prudència. Cal ser prudent en les estimacions i valoracions en condicions d’incertesa. La prudència no justifica que la valoració dels elements patrimonials no respongui a la imatge fidel que han de reflectir els comptes anuals.

Exemple d'aplicació del principi de prudència

Suposant que l’empresa té un immobilitzat valorat en 150.000 EUR i el seu preu de venda actual és de 200.000 EUR, l’empresa no pot actualizar directament el bé per a la possible revalorització en cas de vendre’l. Només pot comptabilitzar el benefici quan s’ha materialitzat la venda.

  • Principi de no compensació. Tret que una norma disposi de forma expressa el contrari, no poden compensar-se les partides de l’actiu i el passiu o les de despeses i ingressos. Els elements integrants dels comptes anuals es valoren separadament.

Exemple d'aplicació del principi de no compensació

Suposant que una empresa compra un immobilitzat i en ven un altre, si per a la compra del primer té una pèrdua i per a la venda del segon obté un benefici, s’ha de comptabilitzar la pèrdua en el compte de despeses corresponent i el benefici en el compte d’ingressos corresponent. No es pot compensar la pèrdua amb el benefici.

  • Principi d’importància relativa. S’admet la no aplicació estricta d’alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació produïda és escassament significativa i, en conseqüència, no altera l’expressió de la imatge fidel. Les partides o els imports la importància relativa dels quals sigui escassament significativa poden aparèixer agrupats amb d’altres de similar naturalesa o funció.

Exemple d'aplicació del principi d'importància relativa

Si una empresa pateix un robatori de part de les seves existències, ha de registrar la pèrdua produïda. Ara bé, la pèrdua d’un drap del personal de la neteja és poc significativa i, per tant, no registrar la pèrdua està justificat.

En els casos de conflicte entre principis comptables, preval el principi que millor condueix al fet que els comptes anuals expressin la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa.

Els criteris de valoració es ressenyen en unitats posteriors conforme resulten necessaris per al registre de les operacions comptables.

Els criteris de valoració s’apliquen en el moment d’assignar un valor monetari a cada un dels elements integrants dels comptes anuals. Els criteris inclosos en el sisè apartat del marc conceptual són:

  • Cost històric o cost. Fa referència al cost d’adquisició o de producció d’un actiu afegint-hi, si és el cas, el valor raonable d’altres possibles contraprestacions derivades de l’adquisició i que siguin necessàries per a l’operativitat de l’actiu.
  • Valor raonable. És l’import pel qual pot ser intercanviat un actiu o liquidat un passiu entre parts degudament informades que facin la transacció en condicions d’independència mútua, sense pressions. Pot ser un valor fiable de mercat o producte de determinades tècniques reconegudes de valoració.
  • Valor net realitzable. És l’import que es pot obtenir al mercat una vegada deduïts tots els costos d’adquisició, producció o comercialització. En el cas de les primeres matèries o dels productes en curs incorpora els costos necessaris per a la seva producció, construcció o fabricació.
  • Valor actual. És l’import dels fluxos d’efectiu a rebre o pagar en el curs normal d’un negoci actualitzats amb un tipus de descompte adequat i raonable.
  • Valor en ús. És el valor actual dels fluxos d’efectiu esperats, mitjançant la seva utilització en el curs normal del negoci, actualitzats a un tipus de descompte adequat ajustat als riscos específics.
  • Costos de venda. Són les despeses directament atribuïbles a la venda d’un actiu en què l’empresa no hauria incorregut si no hagués venut l’actiu en qüestió, excepte les despeses financeres, els impostos sobre beneficis i els que ha tingut per estudis o anàlisis previs. S’inclouen les despeses legals necessàries per transferir la propietat de l’actiu i les comissions de venda.
  • Cost amortitzat. El cost amortitzat d’un instrument financer és el saldo pendent en un moment donat. És el que resta pendent una vegada fets els reemborsaments.
  • Costos de transició atribuïbles a un actiu o passiu financer. Són les despeses incrementals atribuïbles a la despesa o alienacions d’un actiu financer o a l’emissió o assumpció d’un passiu financer. Són despeses en què no s’hauria incorregut si l’empresa no hagués fet la transacció. S’inclouen les comissions a intermediaris, corretatges a fedataris públics i altres.
  • Valor comptable en llibres. És l’import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en el balanç una vegada deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa per deterioració acumulada que s’hagi registrat.
  • Valor residual. És el valor pel qual l’empresa espera transmetre un actiu finalitzada la seva vida útil.

Respecte de l’últim apartat del marc conceptual, cal assenyalar que es consideren principis i normes de comptabilitat generalment acceptats els establerts en els següents documents:

  • Codi de comerç i resta de legislació mercantil
  • Pla General de Comptabilitat i les seves adaptacions sectorials
  • Normes de desenvolupament en matèria comptable establertes, en el seu cas, per l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC).
  • Resta de legislació espanyola específicament aplicable

Normes de registre i valoració

Les normes de registre i valoració contingudes en la segona part del PGC desenvolupen els principis comptables i altres disposicions contingudes en la primera part del PGC. S’inclouen criteris i regles aplicables a diferents tipus de transaccions o fets econòmics, així com a diversos elements patrimonials.

Les normes de valoració es desenvolupen als continguts a mesura que s’estudien les diferents operacions comptables.

Les normes de registre i valoració incloses en aquesta segona part del pla fan referència, entre d’altres, a:

  • Immobilitzat material
  • Inversions immobiliàries
  • Immobilitzat intangible
  • Arrendaments financers i altres operacions de naturalesa simular
  • Instruments financers
  • Existències
  • Moneda estrangera
  • Impost sobre el valor afegit (IVA), impost general indirecte canari (IGIC) i altres impostos indirectes
  • Impost sobre el benefici
  • Ingressos per vendes i prestació de serveis
  • Provisions i contingències
  • Subvencions, donacions i llegats
  • Negocis conjunts
  • Operacions entre empreses del grup
  • Canvis de criteris comptables, errades i estimacions comptables
  • Fets posteriors al tancament comptable

En el PGC PIMES s’han eliminat d’aquesta segona part del pla algunes de les normes incloses al PGC relatives a operacions considerades d’escassa realització per a petites i mitjanes empreses.

Comptes anuals

En la tercera part del PGC i del PGC PIMES, d’aplicació obligatòria, hi ha les normes per a l’elaboració dels comptes anuals així com els seus models oficials, tant en el seu format normal com en el seu format abreujat.

Els comptes anuals són d’elaboració obligatòria i comprenen:

A l’apartat d’“Annexos” hi ha disponibles models de comptes anuals.

  • Balanç. Comprèn, amb la deguda separació, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa.
  • Compte de pèrdues i guanys. Recull el resultat de l’exercici format pels ingressos i les despeses, excepte quan escaigui la seva imputació directa al patrimoni net d’acord amb el previst en les normes de registre i valoració.
  • Estat de canvis en el patrimoni net. Informa de tots els canvis produïts durant l’exercici en el patrimoni net, així com dels motius que han causat tal variació.
  • Estat de fluxos d’efectiu. Informa sobre la utilització dels actius monetaris representatius d’efectiu i altres actius líquids equivalents classificant els moviments per activitats i indicant la variació neta d’aquesta magnitud en l’exercici.
  • Memòria. Completa, amplia i comenta la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals.

Aquests documents formen una unitat i han de ser redactats de conformitat amb el previst en el Codi de comerç, en el text refós de la Llei de societats anònimes, en la Llei de societats de responsabilitat limitada i en el Pla General de Comptabilitat, amb la finalitat de mostrar la imatge fidel del patrimoni, la situació financera i els resultats de l’empresa.

Quadre de comptes

El quadre de comptes s’ubica en la quarta part dels plans generals de comptabilitat. El quadre de comptes és un llistat dels comptes comptables representatius de tots el elements patrimonials que poden formar el patrimoni empresarial de les empreses: actius, passius i patrimoni net, així com els comptes comptables representatius d’ingressos i despeses.

El quadre de comptes està estructurat per grups de comptes:

El PGC PIMES prescindeix dels grups 8 i 9. Per tant, està integrat únicament pels primers 7 grups de comptes del PGC.

  • Grup 1: Finançament bàsic. Patrimoni net i finançament aliè a llarg termini de l’empresa destinats, en general, a finançar l’actiu no corrent i a cobrir un marge raonable del corrent. Inclou també situacions transitòries de finançament.
  • Grup 2: Actiu no corrent. Actius destinats a servir de forma duradora en les activitats de l’empresa, incloses les inversions financeres el venciment, l’alienació o la realització de les quals ha de produir-se en un termini superior a un any.
  • Grup 3: Existències. Actius posseïts per ser venuts en el curs normal de l’explotació, en procés de producció o en forma de materials o subministraments per ser consumits en el procés de producció o en la prestació de serveis.
  • Grup 4: Creditors i deutors per operacions de tràfic. Instruments financers i comptes amb l’origen en el tràfic de l’empresa, així com els comptes amb les administracions públiques, fins i tot les que corresponguin a saldos amb venciment superior a un any. Per a aquestes últimes, i a l’efecte de la seva classificació, es poden utilitzar els subgrups 42 i 45 o procedir a aquesta reclassificació en els mateixos comptes.
  • Grup 5: Comptes financers. Instruments financers per a operacions no comercials, és a dir, operacions alienes al tràfic el venciment, l’alienació o la realització de les quals ha de produir-se en un termini no superior a un any i mitjans líquids disponibles.
  • Grup 6: Compres i despeses. Aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per revendre’ls, bé sigui sense alterar la seva forma i substància o prèvia submissió a processos industrials d’adaptació, transformació o construcció. Comprèn també totes les despeses de l’exercici, incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la variació d’existències adquirides i altres despeses i pèrdues de l’exercici.
  • Grup 7: Vendes i ingressos. Alienació de béns i prestació de serveis objecte del tràfic de l’empresa. Comprèn també altres ingressos, variació d’existències i beneficis de l’exercici.
  • Grup 8: Despeses imputades al patrimoni net
  • Grup 9: Ingressos imputats al patrimoni net

Els comptes dels grups 8 i 9 són utilitzats per les empreses que apliquen el PGC, no per aquelles que utilitzen el PGC PIMES. Són comptes que fonamentalment serveixen per registrar operacions relacionades amb instruments financers.

A l’apartat d’“Annexos” teniu disponible el quadre de comptes.

L’estructura del quadre de comptes és de classificació decimal (vegeu figura. Cada grup se subdivideix en subgrups, com a màxim 10 subgrups, que s’identifiquen amb dos dígits. A la vegada, cada subgrup se subdivideix en comptes comptables (de nou, com a molt 10 per subgrup) que s’identifiquen amb tres dígits. Cada compte se subdivideix en subcomptes (com a màxim, 10 subcomptes per compte comptable) identificats amb 4 dígits. Aquest procés de subdivisió es pot allargar tant com sigui necessari fins obtenir el desglossament que s’adapti a les necessitats de cada empresa.

Figura Estructura decimal del quadre de comptes

IBAN

Sigla corresponent a International Bank Account Number. Codi alfanumèric únic que serveix per identificar un compte bancari d’una entitat financera en qualsevol lloc del món.

El quadre comptes és obert i flexible, ja que existeixen alguns buits creats a propòsit perquè les empreses puguin cobrir-los definint nous comptes, si és necessari. Cada empresa disposa del seu propi quadre de comptes on al nivell de subcomptes que necessiti desglossar disposa de subcomptes amb els quals registrar les seves operacions.

A mode d’exemple, vegeu la figura. Es tracta del desglossament del compte 572 d’una empresa que tingués oberts tres comptes corrents en tres entitats diferents. En aquest exemple s’observa com al nivell de subcompte de 7 dígits l’empresa identifica cadascun d’aquests comptes corrents amb el nom de l’entitat financera i els últims tres dígits de l’IBAN del compte.

Figura Desglossament compte comptable 572

Els comptes dels grups 1 a 5 es denominen comptes de balanç, ja que són comptes representatius d’elements patrimonials amb els saldos del quals s’elabora el balanç de situació. Els comptes dels grups 6 i 7 són comptes de gestió, ja que representen despeses i ingressos amb els saldos dels quals s’elabora el compte de pèrdues i guanys per obtenir el resultat del període.

Definicions i relacions comptables

La cinquena i última part del PGC, que no és obligatòria, inclou les definicions dels diferents grups, subgrups i comptes. En aquestes definicions es recullen el contingut i les característiques de les principals operacions i fets comptables. També s’inclouen les relacions comptables que indiquen per a cada compte els motius més habituals per al seu càrrec i abonament. A l’hora de registrar qualsevol operació s’han d’utilitzar els comptes seguint els criteris establerts per a cadascun.

Definició i relacions comptables del compte 400. Proveïdors

400. Proveïdors

Deutes amb subministradors de mercaderies i dels altres béns definits en el grup 3

En aquest compte s’inclouran els deutes amb subministradors de serveis utilitzats en el procés productiu. Figurarà en el passiu corrent del balanç.

El seu moviment és:

  • a. S’abonarà:
    • a1. Per la recepció a conformitat de les remeses dels proveïdors, amb càrrec a comptes del subgrup 60.
    • a2. Per envasos i embalatges carregats en factura pels proveïdors amb facultat de la seva devolució, amb càrrec al compte 406.
    • a3. Si escau, per la despesa financera reportada, amb càrrec, generalment, al compte 662.
  • b. Es carregarà:
    • b1. Per la formalització del deute en efectes de gir acceptats, amb abonament al compte 401.
    • b2. Per la cancel·lació total o parcial dels deutes de l’empresa amb els proveïdors, amb abonament a comptes del subgrup 57.
    • b3. Pels ràpels que corresponguin a l’empresa, concedits pels proveïdors, amb abonament al compte 609.
    • b4. Pels descomptes, no inclosos en factura, que li concedeixin a l’empresa per ràpid pagament els seus proveïdors, amb abonament al compte 606.
    • b5. Per les devolucions de compres efectuades, amb abonament al compte 608.
    • b6. Per envasos i embalatges retornats a proveïdors carregats en factura per aquests i rebuts amb facultat de devolució, amb abonament al compte 406.

Llibres comptables

Tant en la legislació mercantil com en la legislació fiscal hi ha els preceptes legals de l’exigibilitat de diferents llibres. Uns són els llibres comptables. Les societats mercantils, empresaris individuals i professionals estan obligats portar-los al dia.

La legislació mercantil fa referència bàsicament a:

  • Codi de comerç
  • Reglament del registre mercantil
  • Lleis reguladores de les societats anònimes i de responsabilitat limitada

La legislació fiscal fa referència principalment a:

  • Reglament de l’IRPF
  • Reglament de l’IVA

Obligatorietat de llibres comptables

A partir de la legislació mercantil i fiscal esmentada, s’estableix l’obligatorietat dels llibres comptables en funció de les característiques de l’empresa.

L’article 25.1 del Codi de comerç estableix que “tot empresari ha de portar una comptabilitat ordenada, adequada a l’activitat de la seva empresa que permeti un seguiment cronològic de totes les seves operacions, així com l’elaboració periòdica de balanços i inventaris. Ha de portar necessàriament, sense perjudici de l’establert en les lleis o disposicions especials, un llibre d’inventaris i comptes anuals i un altre de diari”.

Respecte de l’article 25.1 és important destacar dues coses. La primera és que parla d’empresaris. Per tant, els professionals, excepte que estiguin constituïts en una societat, queden fora d’aquesta obligatorietat, sense perjudici que tinguin obligacions derivades de la legislació fiscal. El segon punt a destacar és que l’article 25.1 diu “sense perjudici de que estableixen les lleis o disposicions especials”. És a dir, es tracta d’una obligació de mínims que es pot veure complementada per altres obligacions exigides en altra normativa legal.

En l’article 26.1 del Codi de comerç s’indica que “les societats mercantils també han de portar un llibre o llibres d’actes, en el qual han de constar, almenys, tots els acords presos per les juntes generals i especials i els altres òrgans col·legiats de la societat, amb expressió de les dades relatives a la convocatòria i a la constitució de l’òrgan, un resum dels assumptes debatuts, les intervencions de les quals s’hagi sol·licitat constància, els acords adoptats i els resultats de les votacions”.

La legislació fiscal, respecte de l’obligatorietat dels llibres o registres, distingeix entre tres tipus de contribuents: societat, empresaris individuals i professionals.

Respecte d’empresaris individuals i professionals, l’obligatorietat depèn del règim de tributació: estimació objectiva, estimació directa (normal o simplificada).

Per a les societats els llibres exigits per la legislació fiscal són:

  • Llibre de registre d’accions nominatives en les societats anònimes amb aquest tipus d’accions
  • Llibre de registre de socis en les societats limitades
  • Llibre de registre de contractes del soci únic en les societats unipersonals
  • Registres d’IVA: registre de factures emeses, registre de factures rebudes, registre de béns d’inversió i registre de determinades operacions intracomunitàries

Per als empresaris en estimació directa normal la legislació fiscal estableix que estan obligats a portar comptabilitat ajustada al que disposa el Codi de comerç, excepte que l’activitat desenvolupada no tingui caràcter mercantil (agrícoles o ramaderes). En aquests casos les obligacions comptables es limitaran a portar els llibres de registre següents:

  • Llibre de registre de vendes i ingressos
  • Llibre de registre de compres i despeses
  • Llibre de registre de béns d’inversió

Per a professionals inclosos en el règim d’estimació directa, normal o simplificada, la normativa fiscal estableix l’obligatorietat de portar els llibres de registre següents:

  • Llibre de registre d’ingressos
  • Llibre de registre de despeses
  • Llibre de registre de béns d’inversió
  • Llibre de registre de provisions de fons i bestretes

Si els professionals en règim d’estimació directa porten la comptabilitat segons exigeix el Codi de comerç, no estan obligats a portar els llibres indicats anteriorment.

Repassada succintament la legislació mercantil i fiscal respecte de l’obligatorietat dels diferents llibres, vegeu els llibres comptables.

Tipus de llibres i presentació

Els llibres comptables es classifiquen en principals i auxiliars.

Llibres principals:

  • Llibre d’inventaris i comptes anuals
  • Llibre diari
  • Llibre major

El llibre d’inventaris i comptes anuals i el llibre diari, a més de llibres principals des del punt de vista comptable, són llibres obligatoris. El llibre major és un llibre principal des del punt de vista comptable, però no és un llibre obligatori.

Als llibres auxiliars es registren detalladament els valors i la informació registrats en els llibres principals.

Els llibres auxiliars des del punt de vista comptable no són obligatoris però serveixen per complementar els llibres principals. Per exemple: llibre de caixa, llibre de comptes corrents, llibre de clients, llibre de proveïdors…

Els llibres comptables obligatoris s’han de presentar per a la seva legalització al registre mercantil provincial corresponent al domicili social de l’empresa. La presentació s’ha de fer efectiva en un termini de quatre mesos a comptar des de la finalització de l’exercici comptable. Per tant, per a les empreses en què coincideix el període comptable amb l’any natural la data límit de presentació dels llibres és el 30 d’abril del l’any següent.

La presentació de llibres per a la seva legalització es pot fer de tres maneres diferents: en paper, en suport magnètic i per via telemàtica.

A l’apartat d’“Annexos” disposeu dels models oficials dels comptes anuals en format normalitzat i abreujat.

  • En paper: requereix l’emplenament i impressió dels models oficials de comptes anuals en format PDF.
  • En suport magnètic: suposa el lliurament d’un CD o DVD que contingui els arxius dels llibres a legalitzar acompanyants de la instància de presentació amb la descripció del contingut del suport.
  • Per via telemàtica: s’ha de presentar mitjançant la plataforma del Col·legi de Registradors i és necessari disposar de signatura electrònica que permeti l’enviament telemàtic de documentació.

Respecte de l’obligatorietat de conservació dels llibres, el Codi de comerç, en l’article 30.1, diu que “els empresaris han de conservar llibres, correspondència, documentació i justificants concernents al seu negoci, degudament ordenats, durant sis anys, a partir de l’últim assentament realitzat en els llibres, llevat del que estableixin disposicions generals o especials”.

En l’article 30.2 s’indica que “el cessament de l’empresari en l’exercici de les seves activitats no l’eximeix del deure a què es refereix el paràgraf anterior (art. 30.1) i si ha mort recau sobre els seus hereus. En cas de dissolució de societats, són els seus liquidadors els que estan obligats a complir el que preveu el paràgraf esmentat”.

Llibre diari

El llibre diari és el registre comptable principal de qualsevol sistema comptable. S’hi registren de forma cronològica els fets econòmics amb incidència en el patrimoni empresarial.

El llibre diari és el llibre on es registren dia a dia cronològicament totes les operacions econòmiques d’una empresa amb incidència en el patrimoni empresarial.

El registre de les operacions es fa mitjançant assentament dia a dia, malgrat que és vàlida (art. 28.2 del Codi de comerç) l’anotació conjunta dels totals de les operacions per a períodes no superiors al mes, a condició que el seu detall aparegui en altres llibres o registres concordats (llibres auxiliars).

La informació que ha d’incloure cada assentament és:

  • Número d’assentament. La numeració ha de ser correlativa sense deixar buits i es reinicia cada període comptable.
  • Data de la transacció. La data de registre és la data de meritació de l’operació registrada.
  • Identificació dels comptes que intervenen en l’operació.
  • Imports en euros associats a cada compte.
  • Breu explicació del motiu del registre.

Independentment del format utilitzat, el funcionament del llibre diari és el mateix.

Qualsevol tipus de format que contingui la informació esmentada anteriorment és vàlid. Habitualment el llibre diari es troba en dos formats: format americà i format italià (vegeu taula i taula).

Taula: Format americà de llibre diari
Núm. ass. Data Deure Compte Concepte Compte Haver
0 dd/mm/aa/ 00.000,00 (0000) xxxxxxxxxx (0000) 00.000,00
Taula: Format italià de llibre diari
Múm. ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
0 dd/mm/aa (0000) xxxxxxxxxx xxxxxxxxxx 00.000,00 00.000,00

La majoria d’aplicacions informàtiques disponibles en el mercat per a la gestió comptable de l’empresa opten per una presentació del llibre diari en el seu format italià (vegeu figura).

Figura Llibre diari del programa informàtic ContaSol

Exemple de llibre diari

Llibre diari de l’empresa COLORSA de la comptabilitat entre l’1 i el 5 de gener de 2019:

Taula: Llibre diari de l’empresa COLORSA
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
1 01/01/19 (572) Bancs, c/c EUR Assentament d’obertura 10.000,00
1 01/01/19 (100) Capital social Assentament d’obertura 10.000,00
2 02/05/19 (570) Caixa, EUR Retirada d’efectiu 1.000,00
2 02/05/19 (572) Bancs, c/c EUR Retirada d’efectiu 1.000,00
3 03/01/19 (621) Arrendaments i cànons Lloguer d’instal·lacions 01/19 800,00
3 03/01/19 (472) HP, IVA suportat Lloguer d’instal·lacions 01/19 168,00
3 03/01/19 (4751) HP, cred. per retencions pract. Lloguer d’instal·lacions 01/19 152,00
3 03/01/19 (410) Creditors per prest. de serveis Lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00
4 04/01/19 (410) Creditors per prest. de serveis Pagament lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00
4 04/01/19 (572) Bancs, c/c EUR Pagament lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00
5 05/01/19 (600) Compra de mercaderies Proveïdor X s/fra. núm. 003/19 1.000,00
5 05/01/19 (472) HP, IVA suportat Proveïdor X s/fra. núm. 003/19 121,00
5 05/01/19 (400) Proveïdors Proveïdor X s/fra. núm. 003/19 1.121,00

Llibre major

Un dels objectius del sistema comptable és mostrar en cada moment la situació economicofinancera de l’empresa. Es necessita una eina que permeti saber el valor de cada element patrimonial: aquesta eina és el llibre major.

El llibre major serveix per registrar cadascuna de les variacions en el valor dels comptes comptables que representen els elements patrimonials de l’empresa.

Després de registrar al llibre diari les operacions que afecten el patrimoni empresarial, cal traslladar la informació al llibre major de cadascun del comptes comptables de l’assentament del llibre diari.

El format de llibre major és variat, però independentment del format utilitzat la informació mínima que ha de contenir són els imports carregats i abonats al llibre diari per a l’element patrimonial que representi, així com la identificació del número d’assentament en el qual s’ha realitzat l’anotació.

El model més habitual de llibre major es mostra a taula:

Taula: Format de llibre major d’un compte comptable
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
0 dd/mm/aa xxxxxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00

Aquest format de llibre major és l’utilitzat per la majoria de programes informàtics de gestió comptable (vegeu figura).

Figura Llibre major del programa ContaSol

Al llibre major que el saldo aparegui amb signe negatiu únicament indica que es tracta d’un saldo creditor, és a dir, que el total d’imports abonats és superior al total de saldos carregats.

Exemple de llibre major compte 572 de l'empresa COLORSA

Llibre major del compte “572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros”, de l’empresa COLORSA entre l’1 i el 5 de gener de 2019:

Taula: Llibre major: 572. Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
1 01/01/19 Assentament d’obertura 10.000,00 10.000,00
2 02/05/19 Retirada d’efectiu 1.000,00 9.000,00
4 04/05/19 Pagament de lloguer d’instal·lacions 01/19 816,00 8.184,00

Balanç de comprovació de sumes i saldos

El Codi de comerç en el seu article 28 diu que “almenys trimestralment s’han de transcriure amb sumes i saldos els balanços de comprovació”.

El balanç de comprovació de sumes i saldos és el document que permet visualitzar el total d’imports carregats i abonats en cada compte comptable i que mostra per diferència entre els dos imports el saldo del compte.

Es confecciona a partir de la informació continguda en el llibre major de cada compte, i apareixen en el balanç de comprovació tots els comptes que han rebut alguna operació.

Vegeu el model habitual del balanç de sumes i saldos a taula:

Taula: Format de balanç de sumes i saldos
Compte Títol Deure Haver Saldo
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00
Total 00.000,00 00.000,00 0,00

Igual que succeeix en el llibre major, que en el balanç de sumes i saldos aparegui un saldo amb signe negatiu únicament indica que es tracta d’un compte amb saldo creditor. Al balanç de sumes i saldos els comptes s’ordenen de menor a major en funció del seu número de compte. En qualsevol balanç de comprovació de sumes i saldos, i com a conseqüència de l’aplicació del mètode de partida doble, el total de saldos deutors ha de ser igual al total de saldos creditors. Per tant, la suma del total de la columna de saldo ha de ser sempre zero.

Un altre model del balanç de comprovació de sumes i saldos àmpliament utilitzat és el que els saldos deutors i creditors s’identifiquen en columnes diferents (vegeu taula). En aquest tipus de format s’ha de complir sempre que el total de la columna “Deure” sigui igual al total de la columna “Haver”, i, d’altra banda, que el total de la columna “SD” sigui igual al total de la columna “SH”.

Taula: Format de balanç de sumes i saldos
Compte Títol Deure Haver SD SH
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00 00.000,00
(0000) Xxxxxxx 00.000,00 00.000,00 00.000,00 00.000,00
Total 00.000,00 00.000,00 0,00 00.000,00

Exemple de balanç de sumes i saldos de l'empresa COLORSA

Balanç de sumes i saldos de l’empresa COLORSA entre l’1 i el 5 de gener de 2019:

Taula: Balanç de sumes i saldos de COLORSA
Compte Títol Deure Haver Saldo
(100) Capital social 10.000,00 -10.000,00
(400) Proveïdors 1.121,00 -1.121,00
(410) Creditors per prest. de serveis 616,00 616,00
(472) HP, IVA suportat 289,00 289,00
(4751) HP, cred. per retencions pract. 152,00 -152,00
(570) Caixa, EUR 1.000,00 1.000,00
(572) Bancs, c/c EUR 10.000,00 1.816,00 8.184,00
(600) Compra de mercaderies 1.000,00 1.000,00
(621) Arrendaments i cànons 800,00 800,00
Total 13.705,00 13.705,00 0,00

Taula: Balanç de sumes i saldos de COLORSA
Compte Títol Deure Haver SD SH
(100) Capital social 10.000,00 10.000,00
(400) Proveïdors 1.121,00 1.121,00
(410) Creditors per prest. de serveis 616,00 616,00
(472) HP, IVA suportat 289,00 289,00
(4751) HP, cred. per retencions pract. 152,00 152,00
(570) Caixa, EUR 1.000,00 1.000,00
(572) Bancs, c/c EUR 10.000,00 1.816,00 8.184,00
(600) Compra de mercaderies 1.000,00 1.000,00
(621) Arrendaments i cànons 800,00 800,00
Total 13.705,00 13.705,00 11.273,00 11.273,000

Registre de les operacions

Qualsevol fet susceptible de modificar qualitativa o quantitativament el patrimoni empresarial ha de ser registrat als llibres comptables. Per altra banda, el Codi de comerç en el seu article 30 estableix l’obligatorietat de conservar durant 6 anys tota la documentació i els justificants que tinguin incidència en la situació economicofinancera de l’empresa. Per tant, qualsevol anotació comptable ha de comptar amb suport documental que justifiqui el seu registre als llibres comptables.

Qualsevol operació a registrar ha de tenir necessàriament el seu suport documental. Aquest suport documentals pot tenir origen en la pròpia empresa, és a dir, ser documentació i/o justificants elaborats per la pròpia empresa, o pot tenir origen extern a l’empresa. Si no existeix cap tipus de documentació sobre una operació, per petita que sigui, el registre comptable ha de ser justificant mitjançant una ordre signada pel l’empresari o la persona autoritzada, però en cap cas la pot signar el comptable o la persona responsable de la conservació del llibres comptables.

El procés per al registre de les operacions se sintetitza en tres passos:

  1. Analitzar les operacions a registrar a partir de la documentació suport del fet comptable. El quadre d’anàlisi bàsic serveix d’ajuda.
  2. Passar la informació del quadre d’anàlisi al llibre diari.
  3. Traslladar els imports registrats al llibre diari al llibre major de cada compte que s’hagi carregat o abonat. D’aquesta manera, en tot moment el major dels comptes mostra la situació actual del element patrimonial que representa.

En unitats posteriors s’estudien amb profunditat les incidències en la comptabilitat.

Per al registre de les operacions és necessari abordar dues problemàtiques amb incidència en la comptabilitat. La primera és el funcionament dels comptes d’existències (grup 3) i la segona és la incidència de l’IVA en els registres comptables. És necessari realitzar una petita aproximació a la incidència en el registre de les operacions.

Funcionament dels comptes d'existències

D’entre els diferents mètodes comptables existents per registrar l’adquisició i venda de les mercaderies, o qualsevol altre tipus d’existències recollides al grup 3, el PGC opta peel mètode de desglossament dels comptes d’existències.

Aquest mètode de desglossament suposa no utilitzar en el procés de registre de les compres i vendes els comptes del grup 3 i reflectir tots els moviments d’entrada i sortida d’existències en comptes del grup 6 i el grup 7. Per tant, els comptes del grup 3 representatius d’elements patrimonials d’existències únicament s’utilitzen per reflectir el valor de les existències inicial, a l’inici del període comptable, i el valor de les existències finals al final del període comptable.

La fitxa de magatzem és el document més habitual utilitzat per les empreses per al control del valor de les existències.

Com a conseqüència de la utilització del mètode de desglossament durant tot el període comptable els comptes d’existències no mostren el saldo real i cal documentació extracomptable per disposar d’aquesta informació.

Les compres d’existències es carreguen en comptes del grup 6 pel seu preu d’adquisició abonant com a contrapartida el compte 400. Proveïdors.

Exemple del registre de compra d'existències

L’empresa COLORSA compra mercaderies a l‘empresa VERTAL.

Factura de l’operació:

Figura Factura de compra

Anàlisi de l’operació (vegeu taula):

Taula: Quadre d’anàlisi de l’operació de compra
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
6 Compra de mercaderies D + D 537,21
6 Proveïdors P + H 537,21

A partir de l’anàlisi de l’operació, registre al llibre diari:

Taula: Registre al llibre diari de l’operació de compra
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
6 07/01/19 (600) Compra de mercaderies Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 537,21
6 07/01/19 (400) Proveïdors Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 537,21

Les vendes d’existències s’abonen a comptes del grup 7 pel seu preu de venda i, com a contrapartida, carregant el comptes 430. Clients.

Exemple del registre de venda d'existències

L’empresa COLORSA ven mercaderies a Joan Mirall.

Factura de l’operació:

Figura Factura de venda

Anàlisi de l’operació:

Taula: Quadre d’anàlisi de l’operació de venda
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
7 Clients A + D 236,22
7 Venda de mercaderies I + H 236,22
7 Caixa, EUR A + D 236,22
7 Clients A - H 236,22

A partir de l’anàlisi de l’operació, cal fer el registre al llibre diari. El registre de l’operació es reflecteix en dos assentaments. El primer és corresponent a la factura de venda i el segon per al cobrament, el justificant documental del qual és el tiquet de caixa.

Taula: Registre al llibre diari de l’operació de venda
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
7 10/01/19 (430) Clients Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
7 10/01/19 (700) Venda de mercaderies Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
8 10/01/19 (570) Caixa, EUR Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
8 10/01/19 (430) Clients Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22

Com que el moviment d’existències es registra en comptes dels grups 6 i 7, en la finalització del l’exercici comptable s’ha de realitzar un ajust comptable perquè els comptes del grup 3 reflecteixin el valor de les existències finals. Aquest ajust es coneix com a regularització d’existències.

El procés per registrar la regularització d’existències tracta d’abonar els comptes d’existències per import del seu saldo, que és el valor de les existències inicials, i posteriorment carregar els comptes per l’import de les existència finals. L’import de les existències finals s’ha d’obtenir per mitjans extracomptables: fitxa de magatzem i recompte físic, bàsicament.

Els comptes com a contrapartida per recollir la diferència entre saldo inicial i final són dels subgrup 61 o 71 segons el tipus d’existències de les quals es tracti. Aquests comptes dels subgrup 61 i 71 actuen com a ingrés o despesa en funció de la diferència dels imports entre les existències inicials i finals:

  • Ingrés si l’import de les existències finals és superior a l’import de les existències inicials:

  • Despesa si l’import de les existències inicials és superior a l’import de les existències finals:

Exemple de la regularització d'existències

Respecte del saldo del compte de mercaderies d’una empresa disposem de la informació següent:

  • Saldo a 1 de gener de 2019: 12.500 EUR
  • Saldo a 31 de desembre de 2019: 15.300 EUR

El registre de la regularització d’existències a data de tancament de l’exercici 2019 és:

Taula: Registre al llibre diari de la regularització d’existències
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
n 31/12/19 (610) Variació d’existències de mercaderies Regularització d’existències (Ei) 12.500,00
n 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ei) 12.500,00
n+1 31/12/19 (300) Mercaderies Regularització d’existències (Ef) 15.300,00
n+1 31/12/19 (610) Variació d’existències de mercaderies Regularització d’existències (Ef) 15.300,00

Amb aquests registres s’aconsegueix que el saldo del compte (300) Mercaderies reflecteixi a data de tancament el valor de les existències finals.

Per altra banda, es pot observar que al ser superior el valor de les existències finals que el de les existències inicials, el compte (610) Variació d’existències de mercaderies té saldo creditor. Per tant, malgrat ser un compte del grup 6 està actuant com a compte d’ingrés.

Incidència de l’IVA en els registres comptables

L’impost sobre el valor afegit (IVA) és un impost indirecte que grava el consum. Els contribuents són els empresaris o professionals, però la càrrega econòmica de l’impost recau sobre el consumidor final.

Això suposa que si l’empresa no és el consumidor final del consum, la quota d’IVA no suposa una despesa per a l’empresa i s’ha de registrar de manera diferenciada dels comptes de compres i vendes.

Els comptes disponibles al PGC i PGC PIMES per al registre del l’IVA són:

  • (472) Hisenda Pública, IVA suportat
  • (477) Hisenda Pública, IVA repercutit
  • (4700) Hisenda Pública, deutora per IVA
  • (4750) Hisenda Pública, creditora per IVA

La documentació que dona suport físic al registre comptable de la regularització d’IVA és l’autoliquidació realitzada en cada període (model 303).

Per a les quotes d’IVA suportades en operacions de compra i de les quals l’empresa compleixi amb el requisits per a la seva deducció es carrega el compte (472) Hisenda Pública, IVA suportat. Per a les quotes d’IVA repercutides als seus clients l’empresa abona el compte (477) Hisenda Pública, IVA repercutit.

Al final de cada període de liquidació d’IVA l’empresa regularitza els comptes (472) i (477) per obtenir el resultat de la liquidació. El procés de regularització consisteix a registrar l’assentament corresponent a la liquidació del període següent:

  1. Abonar el compte (472) Hisenda Pública, IVA suportat pel seu saldo en data de la liquidació.
  2. Carregar el compte (477) Hisenda Pública, IVA repercutit pel seu saldo en data de la liquidació.
  3. Si el total de quotes suportades i deduïbles és superior al total de quotes repercutides, l’empresa té un dret enfront la Hisenda Pública que ha de registrar carregant la diferència al compte (4700) Hisenda Pública, deutora per IVA. Si durant el període de liquidació les quotes d’IVA repercutides són superiors al total de quotes d’IVA suportades i deduïbles, l’empresa té una obligació de pagament a favor de la Hisenda Pública, que ha de registrar abonant la diferència al compte (4750) Hisenda Pública, creditora per IVA.

Exemple del registre d'IVA

A partir de les dades de la compra i la venda de l’empresa COLORSA dels exemples anteriors, es confecciona de nou l’anàlisi de les dues operacions però tenint en compte l’efecte que l’IVA té sobre el seu registre comptable.

Figura Factura de compra

Figura Factura de venda

Anàlisi de les operacions:

Taula: Quadre d’anàlisi de les operacions de compra i venda
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
6 Compra de mercaderies D + D 443,98
6 HP, IVA suportat A + D 93,23
6 Proveïdors P + H 537,21
7 Clients A + D 236,22
7 Venda de mercaderies I + H 195,22
7 HP, IVA repercutit P + H 41,00
7 Caixa, EUR A + D 236,22
7 Clients A - H 236,22

Registre comptable al llibre diari d’aquestes dues operacions :

Taula: Registre al llibre diari de les operacions de compra i venda
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
6 07/01/19 (600) Compra de mercaderies Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 443,98
6 07/01/19 (472) HP, IVA suportat Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 93,23
6 07/01/19 (400) Proveïdors Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 537,21
7 10/01/19 (430) Clients Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
7 10/01/19 (700) Venda de mercaderies Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 195,22
7 10/01/19 (472) HP, IVA repercutit Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 41,00
8 10/01/19 (570) Caixa, EUR Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22
8 10/01/19 (430) Clients Cobrament a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 236,22

Suposant que l’empresa COLORSA fa les liquidacions mensual d’IVA, a finals de gener hauria de registrar la regularització d’IVA. El registre comptable al llibre diari s’ha de realitzar en la data de meritació de l’operació, el dia 31.

Taula: Llibre major: 472. Hisenda Pública, IVA suportat
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
6 07/01/19 Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 93,23 93,23

Taula: Llibre major: 477. Hisenda Pública, IVA repercutit
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
7 10/01/19 Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 41,00 -41,00

Anàlisi de l’operació:

Taula: Quadre d’anàlisi de la regularització d’IVA corresponent al mes de gener
Núm. op. Elements patrimonials Massa patrimonial +/- D/H Import
7 HP, IVA suportat A - H 93,23
7 HP, IVA repercutit P - D 41,00
7 HP, deutora per IVA A + D 52,23

Taula: Registre al llibre diari de la regularització d’IVA corresponent al mes de gener
Ass. Data Compte Títol Concepte Deure Haver
9 31/01/19 (477) HP, IVA repercutit Regularització d’IVA gener 41,00
9 31/01/19 (4700) HP, deutora per IVA Regularització d’IVA gener 52,23
9 31/01/19 (472) HP, IVA suportat Regularització d’IVA gener 93,23

Si registrada la regularització d’IVA del mes de gener al llibre diari es trasllada la informació als llibres majors d’IVA, es pot comprovar que els comptes 472 i 477 queden saldats i que el compte 4700 recull un saldo per import del dret de cobrament corresponent a la liquidació.

Taula: Llibre major: 472. Hisenda Pública, IVA suportat
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
6 07/01/19 Compra a VERTAL, SA s/fra. núm. 005/19 93,23 93,23
9 21/01/19 Regularització d’IVA gener 93,23 0,00

Taula: Llibre major: 477. Hisenda Pública, IVA repercutit
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
7 10/01/19 Venda a Joan Mirall n/fra. núm. 001/19 41,00 -41,00
9 21/01/19 Regularització d’IVA gener 41,00 0,00

Taula: Llibre major: 4700. Hisenda Pública, deutora per IVA
Núm. ass. Data Concepte Deure Haver Saldo
9 21/01/19 Regularització d’IVA gener 52,23 52,23

Cicle comptable

El més habitual és que el cicle comptable coincideixi amb l’any natural, però pot haver-hi empreses que per les característiques de la seva activitat empresarial (per exemple l’explotació d’una estació d’esquí) el seu cicle comptable tingui una durada de 12 mesos però que es desenvolupi entre dos anys consecutius.

El cicle comptable és el conjunt d’operacions realitzades per l’empresa durant un exercici econòmic, el qual té una duració d’un any.

La durada del cicle comptable està establerta en un any a conseqüència, d’una banda, de la legislació tant fiscal, ja que és necessari liquidar amb l’Administració pública l’impost sobre el benefici de manera anual i, de l’altra, de la legislació mercantil, ja que obliga a l’elaboració i presentació al Registre mercantil dels comptes anuals.

D’altra banda, la conveniència de disposar d’informació referent a la situació economicofinancera de l’empresa per poder prendre decisions encaminades a la correcció de possibles desviacions detectades obliga a realitzar almenys anualment un anàlisi de la situació patrimonial de l’empresa.

L’assentament d’obertura de l’exercici és l’invers de l’assentament de tancament de l’exercici precedent.

El cicle comptable, representat esquemàticament a figura, s’inicia amb l’inventari inicial que mostra la relació detallada i valorada dels elements patrimonials que integren el balanç inicial. Aquest balanç inicial correspon al balanç de situació final de l’exercici comptable precedent, ja que entre tots dos no hi hagut cap modificació de la situació patrimonial de l’empresa.

Figura Esquema del cicle comptable

El llibre diari de l’exercici comptable s’obre amb el registre de l’assentament d’obertura. Aquest assentament suposa traslladar els saldos del balanç de situació inicials al llibre diari. Al traslladar al llibre major de cada compte les anotacions corresponents al llibre diari, de nou els comptes estan oberts, els quals mostraran la mateixa situació que tenien en el tancament de l’exercici comptable precedent.

La utilització de programes informàtics per a la gestió comptable automatitza el procés de transferència de la informació dels apunts del llibre diari al llibre major del comptes així com l’elaboració automàtica dels balanços de comprovació.

Durant tot l’exercici comptable cal anar registrant al llibre diari totes les operacions que tinguin repercussió en la situació patrimonial de l’empresa. Amb el registre de cada operació s’han de traslladar els apunts del llibre diari al llibre major de cada compte perquè en tot moment els comptes comptables mostren la situació economicofinancera de l’empresa.

A partir de la informació continguda al llibre major, almenys trimestralment s’elabor el balanç de comparació de sumes i saldos. Si a partir de la informació del balanç de comprovació es detecta algun error s’ha de registrar al llibre diari el corresponent assentament d’ajust amb la finalitat que la comptabilitat mostri en tot moment la imatge fidel de la situació economicofinancera de l’empresa.

Quan s’arriba al final de l’exercici comptable i totes les operacions amb incidència sobre el patrimoni empresarial estan registrades, arriba el moment de la regularització comptable. La finalitzat de la regularització és obtenir el resultat comptable de l’exercici. Previ al càlcul aquest resultat comptable, s’han de realitzar una sèrie dels ajustos comptables necessaris per assegurar que la informació comptable mostra la imatge de la situació economicofinancera de l’empresa. Aquests ajustos suposen el reconeixements de possibles despeses i/o ingressos.

Els ajustos que cal registrar són:

Totes les operacions a realitzar en la regularització comptable s’estudien detalladament en unitats posteriors.

  • Regularització de comptes patrimonial. Té l’objectiu d’aconseguir que els saldos dels diferents elements patrimonials reflecteixin la realitat.
  • Regularització d’existències. Aconsegueix que els saldos dels comptes d’existències reflecteixin el valor de les existències finals.
  • Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits. D’acord amb la NRV 9a Instruments financers, els crèdits i dèbits es valoren pel seu cost amortitzat i els interessos meritats es comptabilitzen en el compte de pèrdues i guanys aplicant el mètode del tipus d’interès efectiu.
  • Reclassificació de determinats elements patrimonials. Consisteix en la reclassificació de les parts de deutes i crèdits que estan recollides en comptes a llarg termini i que tinguin venciment en els propers 12 mesos.
  • Actualització dels saldos en moneda estrangera. Atenent a la NRV 11a Moneda estrangera, les partides monetàries al tancament de l’exercici es valoren aplicant el tipus de canvi existent en aquesta data.
  • Amortitzacions. Al tancament de l’exercici s’ha de registrar la pèrdua de valor de l’immobilitzat produïda per la depreciació d’aquests elements pel pas del temps, el seu ús i l’obsolescència.
  • Registre del deteriorament del valor de determinats actius. S’han de calcular i registrar els deterioraments de valor que afectin els actius. El deteriorament del valor d’un actiu es produeix quan el valor comptable d’aquest actiu supera l’import recuperable.
  • Ajustos per periodificacions. A conseqüència de l’aplicació del principi de meritació que estableix que la imputació de les despeses i ingressos, cal registrar-los en el període en el qual es meriten, amb independència del període en el qual es liquidin o es cobrin.
  • Càlcul i registre de l’impost de societats. Registrades totes les despeses i els ingressos meritats en l’exercici, s’ha de calcular l’impost sobre el benefici i registrar-lo.
  • Regularització d’ingressos i despeses. Per obtenir el resultat comptable, una vegada registrada la meritació de l’impost de societats, s’han d’abonar tots els saldos deutors dels comptes del grups 6 i 7, i carregar tots el saldos creditors dels comptes dels grups 6 i 7, utilitzant com a contrapartida el compte (129) Resultat de l’exercici, el saldo del qual mostra el resultat comptable de l’exercici.

Amb les operacions de regularització registrades, ja es poden formular els comptes anuals:

  1. Balanç de situació
  2. Compte de pèrdues i guanys
  3. Estat de canvis en el patrimoni net
  4. Estat de fluxos d’efectiu
  5. Memòria

Els requisits legals per a la seva formulació, la possibilitat de formular els models normalitzats o abreujats, així com les condicions legals per no formular alguns dels documents que integren els comptes anuals, són motiu d’estudi en unitats posteriors.

En el moment de registrar el tancament de la comptabilitat del període només hi ha comptes amb saldo dels grups 1 a 5, ja que amb la regularització d’ingressos i despeses els comptes de gestió hauran quedats saldats. L’assentament de tancament consisteix a registrar al llibre diari el balanç de situació que integra els comptes anuals, on s’abonen tos els comptes amb saldo deutor i es carreguen tots els comptes amb saldo creditor. Quan es traslladen al llibre major els apunts corresponents a l’assentament de tancament, tots els comptes queden saldats i, per tant, la comptabilitat de l’empresa queda tancada. L’obertura de la comptabilitat del període següent s’inicia amb l’assentament d’obertura, que serà l’invers de l’assentament de tancament del període precedent.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats