Resum

El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions mitjançant els quals les empreses poden assolir els seus objectius. En la composició del patrimoni empresarial es distingeixen tres elements:

  • Béns: possessions materials (edificis, vehicles, ordinadors…) i immaterials (patents, programes informàtics…) de les quals és titular l’empresa.
  • Drets: obligacions de tercers a favor de l’empresa. Per exemple, el deute que un client té pendent de liquidar per la compra de mercaderies o la recepció del servei prestat per l’empresa posseïdora del dret.
  • Obligacions: deutes pendents de liquidar a favor de tercers. Per exemple, un préstec o els imports pendents de liquidar a altres empreses per la compra de mercaderies o la prestació de serveis.

La comptabilitat distingeix en el patrimoni un doble aspecte:

  1. Aspecte econòmic: integrat per béns i drets com a conjunt de mitjans d’actuació. Aquests mitjans s’identifiquen amb l’estructura econòmica.
  2. Aspecte financer: integrat per les obligacions de l’empresa amb tercers. Aquestes obligacions s’identifiquen amb l’estructura financera.

Comptablement s’identifica l’estructura econòmica com a actiu i l’estructura financera com a passiu i patrimoni net, en què el passiu són els recursos aliens i el patrimoni net són els recursos propis de l’empresa. A partir d’aquests conceptes comptables, es pot definir el patrimoni net com la part residual de l’actiu una vegada deduït el passiu.

S’obté l’equació fonamental de la comptabilitat:

Les característiques pròpies de cada empresa determinen la composició del seu patrimoni empresarial. Els béns, els drets i les obligacions que componen el patrimoni de cada empresa estan condicionats per la pròpia naturalesa de l’empresa. Un element patrimonial és cadascun dels béns, drets i obligacions que integren el patrimoni empresarial.

La comptabilitat general és la ciència que estudia el patrimoni i la seva evolució mitjançant un conjunt de procediments estandarditzats amb l’objectiu de reflectir la imatge economicofinancera de l’empresa que permeti en un marc adient la presa de decisions als usuaris de la informació comptable.

La informació generada pels sistemes de comptabilitat ha de complir amb una sèrie de requisits perquè sigui útil per als possibles usuaris. Aquests requisits exigibles són:

  • Pertinència
  • Claredat
  • Comparabilitat
  • Oportunitat
  • Objectivitat
  • Integritat

Comptablement a cada element patrimonial o conjunt d’elements patrimonials d’iguals característiques li correspon un compte. També un compte comptable pot representar comptablement un grup d’elements patrimonials amb les mateixes característiques. El compte és la representació comptable d’un element patrimonial o un conjunt homogeni d’elements patrimonials mitjançant la qual es valora econòmicament la seva situació inicial i les possibles variacions posteriors.

Els elements patrimonials poden agrupar-se en conceptes més amplis denominats masses patrimonials. Una massa patrimonial és un conjunt d’elements patrimonials amb característiques homogènies, és a dir, amb característiques econòmiques o financeres similars.

Els conjunt d’elements patrimonials de l’empresa es troba sempre en equilibri, ja que en tot moment la situació economicofinancera de l’empresa ha de complir l’equació fonamental de la comptabilitat. Aquesta expressió matemàtica no detalla amb claredat la composició del patrimoni empresarial. L’inventari i el balanç de situació són els documents que permeten visualitzar amb detall els diferents elements patrimonials de l’empresa.

  • Inventari: relació detallada i valorada dels elements patrimonials que formen el patrimoni empresarial en un moment donat. L’inventari consta de tres parts: encapçalament, cos i peu.
  • Balanç de situació: document que mostra la situació economicofinancera de l’empresa en un moment donat, indicant els elements que integren el patrimoni de l’empresa degudament classificats i valorats. És un document sintètic on els elements patrimonials es mostren agrupats en comptes comptables i aquests, en masses patrimonials homogènies.

Gràficament la manera més habitual de representar els comptes és en forma de T. Aquesta grafia permet visualitzar les dues parts en què està dividit cada compte: el deure, a l’esquerra, i l’haver, a la dreta. Cal tenir sempre present l’obligatorietat de respectar la igualtat de l’equació fonamental.

El sistema de funcionament dels comptes es formula així:

  • En els comptes d’actiu i de despeses s’anota el valor inicial al deure del compte. Les posteriors variacions s’anoten de la manera següent: si el valor incrementa, s’anota al deure; si el valor disminueix, l’anotació va a l’haver.
  • En els comptes de patrimoni net, passiu i ingressos s’anota el valor inicial al deure del compte. Les posteriors variacions s’anoten de la manera següent: si el valor incrementa, l’anotació va a l’haver; si el valor disminueix, s’anota al deure.

El saldo d’un compte en un moment determinat és la diferència existent entre el total d’imports carregats menys el total d’imports abonats fins al moment de càlcul del seu saldo. Els comptes poden tenir saldo deutor o saldo creditor.

El fet comptable és qualsevol acte o transacció que tingui efectes, o puguin tenir efectes en un futur, sobre els elements patrimonials de l’empresa. Tot fet comptable es caracteritza per ajustar-se al principi de partida doble, el qual suposa que en cada fet comptable almenys hi ha dos elements patrimonials de la mateixa magnitud que varien en igual import però amb signe contrari, o de magnituds diferents que varien en igual import i signe.

El Pla General de Comptabilitat de 2007 està dividit en 5 parts precedides d’una introducció:

  1. Marc conceptual de la comptabilitat
  2. Normes de registre i valoració
  3. Comptes anuals
  4. Quadre de comptes
  5. Definicions i relacions comptables

Les tres primeres parts són obligatòries i la quarta i la cinquena són d’aplicació voluntària.

Els llibres comptables es classifiquen en principals i auxiliars. Els llibres principals són:

  • Llibre d’inventaris i comptes anuals
  • Llibre diari
  • Llibre major

Al llibre diari és el registre comptable principal de qualsevol sistema comptable. S’hi registren de forma cronològica els fets econòmics amb incidència en el patrimoni empresarial. Les operacions que afecten el patrimoni empresarial hi queden registrades i es pot fer el trasllat de la informació al llibre major de cadascun del comptes comptables que apareguin a l’assentament del llibre diari. El llibre major serveix per registrar cadascuna de les variacions en el valor dels comptes comptables que representen els elements patrimonials de l’empresa. Amb els saldos del llibre major s’elabora el balanç de comprovació de sumes i saldos. Aquest és el document que permet visualitzar el total d’imports carregats i abonats en cada compte comptable i que mostra per diferència entre els dos imports el saldo del compte.

El cicle comptable és el conjunt d’operacions de l’empresa durant un exercici econòmic, el qual té una duració d’un any. El cicle comptable s’inicia amb l’inventari inicial, que mostra la relació detallada i valorada dels elements patrimonials que integren el balanç inicial. Durant tot l’exercici comptable es van registrant al llibre diari totes les operacions que tenen repercussió en la situació patrimonial de l’empresa. Amb el registre de cada operació s’han de traslladar els apunts realitzats al llibre diari al llibre major de cada compte perquè en tot moment els comptes comptables mostrin la situació economicofinancera de l’empresa.

Al final de l’exercici comptable, i registrades totes les operacions amb incidència sobre el patrimoni empresarial, arriba el moment de la regularització comptable. La finalitat de la regularització és obtenir el resultat comptable de l’exercici. Previ al càlcul d’aquest resultat comptable, s’han de fer una sèrie dels ajustos comptables necessaris per assegurar que la informació comptable mostra la imatge de la situació economicofinancera de l’empresa. Aquests ajustos suposen el reconeixements de possibles despeses i/o ingressos.

Els ajustos a registrar són:

  • Regularització dels comptes patrimonials
  • Regularització d’existències
  • Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits
  • Reclassificació de determinats elements patrimonials
  • Actualització dels saldos en moneda estrangera
  • Amortitzacions
  • Registre del deteriorament del valor de determinats actius
  • Ajustos per a periodificacions
  • Càlcul i registre de l’impost de societats
  • Regularització d’ingressos i despeses

Amb les operacions de regularització registrades, ja es poden formular els comptes anuals:

  1. Balanç de situació
  2. Compte de pèrdues i guanys
  3. Estat de canvis en el patrimoni net
  4. Estat de fluxos d’efectiu
  5. Memòria

Per registrar el tancament de la comptabilitat del període únicament es comptabilitzen comptes amb saldo dels grups 1 a 5, ja que amb la regularització d’ingressos i despeses els comptes de gestió queden saldats. L’assentament de tancament consisteix a registrar al llibre diari el balanç de situació que integra els comptes anuals, on s’abonen tots els comptes amb saldo deutor i es carreguen tots els comptes amb saldo creditor. El trasllat al llibre major dels apunts corresponents a l’assentament de tancament fa que tots els comptes quedin saldats i, per tant, la comptabilitat de l’empresa queda tancada.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge