El patrimoni empresarial i la comptabilitat

Qualsevol dels subjectes econòmics que intervenen en l’economia, ja siguin professionals, empresaris individuals o societats mercantils, necessiten disposar de diferents elements patrimonials per poder desenvolupar la seva activitat. Des de la seva ubicació física fins a qualsevol dels drets o les obligacions que aquests subjectes utilitzen en la seva activitat són susceptibles de ser identificats com a part del seu patrimoni i, per tant, susceptibles de la seva anàlisi i estudi. Tanmateix, la participació en l’economia mitjançant operacions amb altres agents suposa la constant alteració de la composició del patrimoni.

D’altra banda, la complexitat de l’activitat empresarial en un entorn d’incertesa econòmica, junt amb les cada vegada més complexes relacions entre els diferents agents econòmics, fa necessària la màxima informació sobre els agents que intervenen en les relacions economicofinanceres. La comptabilitat s’estableix com el llenguatge més adient per recopilar, classificar, organitzar i analitzar la informació més significativa que permeti el seguiment de l’evolució i situació economicofinancera de les empreses.

Concepte i composició

Per al desenvolupament de l’activitat empresarial és necessari disposar d’un conjunt d’elements patrimonials de característiques diverses que en el seu conjunt formen el patrimoni de l’empresa.

El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions mitjançant els quals les empreses poden assolir els seus objectius.

De la definició de patrimoni empresarial, es pot distingir en la seva composició:

En les obligacions de l’empresa amb tercers també hi ha incloses les que l’empresa té a favor dels propietaris de l’empresa per les aportacions realitzades en el moment de constitució de l’empresa o posteriorment.

  • Béns: possessions materials (edificis, vehicles, ordinadors…) i immaterials (patents, programes informàtics…) de les quals l’empresa és titular.
  • Drets: obligacions de tercers a favor de l’empresa. Per exemple, el deute d’un client pendent de liquidar per la compra de mercaderies o la recepció del servei prestat per l’empresa posseïdora del dret.
  • Obligacions: deutes pendents de liquidar a favor de tercers. Per exemple, un préstec o els imports pendents de liquidar a altres empreses per la compra de mercaderies o la prestació de serveis.

Entendre el patrimoni empresarial com un conjunt de béns i drets però també d’obligacions respon a un aspecte jurídic associat al concepte de patrimoni brut:

També es pot abordar l’estudi del patrimoni des d’un punt de vista comptable a partir del qual definir la comptabilitat i relacionar-la amb el patrimoni empresarial.

Des d’una concepció patrimonialista, la comptabilitat és la ciència l’objecte de la qual és la representació i el mesurament del patrimoni de l’empresa, considerant el seu aspecte estàtic i dinàmic, qualitatiu i quantitatiu.

El nucli del sistema en la ciència comptable està constituït pels fenòmens patrimonials. Des del punt de vista comptable el patrimoni està format per un conjunt de béns, drets i obligacions pertanyents a una empresa a través dels quals pot complir les seves finalitats.

La comptabilitat distingeix en el patrimoni un doble aspecte:

  1. Aspecte econòmic: integrat pels béns i drets com a conjunt de mitjans d’actuació. Aquests mitjans s’identifiquen com l’estructura econòmica.
  2. Aspecte financer: integrat per les obligacions de l’empresa amb tercers. Aquestes obligacions s’identifiquen amb l’estructura financera.

Aquest doble aspecte del patrimoni es visualitza, d’una banda, com a estructura financera, origen dels recursos disponibles per a l’empresa (siguin propis o aliens) i, d’altra banda, com a estructura econòmica, destinació que fa l’empresa d’aquests recursos per poder desenvolupar la seva activitat.

En ocasions s’utilitza el concepte capital líquid com a sinònim de patrimoni net. En aquest cas la igualtat queda: capital líquid = actiu + passiu.

Comptablement s’identifica l’estructura econòmica com l’actiu i l’estructura financera com el passiu i el patrimoni net. El passiu són els recursos aliens i el patrimoni net són els recursos propis de l’empresa. A partir d’aquests conceptes comptables, el patrimoni net es defineix com la part residual de l’actiu una vegada deduït el passiu.

A partir d’aquesta igualtat s’obté l’equació fonamental de la comptabilitat:

Per apropar-se al patrimoni empresarial s’utilitzen diferents conceptes que no deixen de ser equivalents entre ells i que sempre respecten la relació d’igualtat que mostra l’equació fonamental de la comptabilitat.

Conceptes del patrimoni empresarial

Actiu = patrimoni net + passiu

Estructura econòmica = estructura financera

Destinació dels recursos = origen dels recursos

Inversió = fonts de finançament (pròpies i alienes)

En l’estudi del patrimoni pot haver-hi dificultats a l’hora d’identificar elements d’actiu o passiu. A mode d’ajuda, vegeu un senzill esquema per identificar elements d’actiu (figura):

Figura Elements d’actiu

Es pot fer servir una altra sèrie de preguntes per identificar possibles elements de passiu (figura):

Figura Elements de passiu

Elements patrimonials

Les característiques pròpies de cada empresa determinen la composició del seu patrimoni empresarial. Els béns, els drets i les obligacions que componen el patrimoni de l’empresa estan condicionats per la pròpia naturalesa.

L’element patrimonial és cadascun dels béns, drets i obligacions que integren el patrimoni empresarial.

Els elements patrimonials d’una empresa han d’estar adientment ordenats i valorats en la mateixa unitat monetària.

Una vegada identificats, ordenats i valorats els elements patrimonials, i tenint en compte l’expressió de l’equació fonamental de la comptabilitat, es pot formular el valor monetari total de tots els béns i drets de l’empresa. Aquest valor ha de ser igual al total del valor monetari de les obligacions (vegeu figura).

Figura Equilibri patrimonial

A partir de la situació d’equilibri patrimonial, es conclou que els béns i els drets de l’empresa (actiu) estan finançats, d’una banda, per recursos aliens (passiu) i, de l’altra, per recursos propis de l’empresa (patrimoni net).

Exemples d'elements patrimonials

Vegeu la definició de diferents elements patrimonials que es troben de forma habitual en les empreses:

  • Diners en efectiu (bitllets i monedes) en possessió de l’empresa
  • Diners ingressats en un compte corrent d’una entitat financera del qual l’empresa és titular
  • Drets d’explotació d’una marca comercial
  • Béns en possessió de l’empresa per a la seva comercialització
  • Vehicle utilitzat per l’empresa en la distribució dels seus productes.
  • Béns en possessió de l’empresa per al procés de fabricació d’un producte
  • Maquinària utilitzada per l’empresa en els processos d’elaboració dels seu productes.
  • Drets de cobrament sobre una altra empresa com a conseqüència d’una venda
  • Obligació a favor d’una altra empresa per les compres realitzades
  • Obligació a favor d’una entitat financera per la concessió un préstec a l’empresa

Comptabilitat

Hi ha molts tipus de comptabilitat. En funció del criteri utilitzat per distingir diferents camps d’actuació comptable, hi ha diferents tipus de comptabilitat. Cadascun té el seu conjunt de procediments i els seus objectius. Segons l’àrea d’actuació, es distingeix entre macrocomptabilitat i microcomptabilitat.

  • La macrocomptabilitat és la destinada a l’estudi de l’economia d’un país vist en el seu conjunt, i normalment és l’origen de les seves dades estadístiques. La macrocomptabilitat correspon al concepte de comptabilitat nacional, que és un sistema comptable per al registre sistemàtic, detallat i complet de l’activitat econòmica que té lloc en un país durant un període determinat.
  • La microcomptabilitat s’ocupa de l’estudi de la situació patrimonial de la resta d’agents econòmics, des de l’empresari individual fins a les societats i entitats de qualsevol naturalesa jurídica. Dins de la microcomptabilitat s’ubica la comptabilitat general, que suposa l’anàlisi de totes les variables que tenen incidència en el patrimoni empresarial.

La comptabilitat general és l’objecte d’estudi d’aquesta unitat.

També dins de la microcomptabilitat hi ha altres tipus de comptabilitat destinats a l’estudi d’àrees específiques. A mode d’exemple, i per la seva rellevància, destaquen la comptabilitat analítica i la comptabilitat de societats. La primera s’encarrega de l’estudi dels processos de fabricació i les operacions internes amb l’objectiu de determinar els costos. La comptabilitat de societats s’encarrega de l’estudi d’operacions específiques pròpies de societats mercantils: constitució, emissió d’emprèstits, ampliacions i reduccions de capital, etc.

La comptabilitat general és la ciència que estudia el patrimoni i la seva evolució mitjançant un conjunt de procediments estandarditzats amb l’objectiu de reflectir la imatge economicofinancera de l’empresa que permet un marc adient per a la presa de decisions als usuaris de la informació comptable.

A partir de la definició de comptabilitat, cal destacar els aspectes següents:

  • És una ciència: concretament una ciència econòmica, que disposa d’un procediments per desenvolupar la seva activitat.
  • Té un objectiu: la representació de la imatge fidel del patrimoni empresarial mitjançant l’elaboració d’estats financers.
  • Té uns destinataris: els usuaris de la informació comptable.

Característiques de la informació comptable

Els sistemes comptables establerts a les empreses serveixen per proporcionar informació sobre la situació i la composició patrimonial adreçada als usuaris d’interès. D’entre els usuaris, es distingeixen dos grans grups: usuaris externs i usuaris interns.

  1. Els usuaris externs són aquells que no participen directament en l’organització i la gestió de l’empresa. Bàsicament hi ha dos tipus d’usuaris externs.
    • Agents econòmics amb drets al seu favor sobre l’empresa com a proveïdors i creditors o agents que sense tenir directament relació amb l’empresa necessiten disposar d’informació per poder prendre decisions. Per exemple, inversors o entitats financeres susceptibles de poder concedir crèdits a les empreses.
    • Administracions públiques com a generador d’obligacions i drets amb l’empresa d’origen legal en les relacions.
  2. Els usuaris interns són aquells amb interès i que, d’una o d’altra manera, formen part de l’empresa. Bàsicament són els usuaris següents:
    • Propietaris o accionistes que aporten els recursos necessaris per posar en funcionament l’activitat empresarial i que de manera permanent necessiten monitoritzar la marxa de l’empresa mitjançant informació economicofinancera.
    • Treballadors de l’empresa, que tenen un interès legítim en la situació economicofinancera de l’empresa amb la qual tenen una relació legalment constituïda.
    • Directius de l’empresa, que, a més de la seva condició de treballadors, necessiten disposar de la informació economicofinancera per poder prendre decisions en la gestió de l’activitat empresarial.

La informació generada pels sistemes de comptabilitat ha de complir amb una sèrie de requisists perquè sigui d’utilitat per als possibles usuaris.

Aquests requisits exigibles a la informació comptable són:

  • Ha de ser pertinent: ha d’estar alineada amb els objectius i les necessitats dels usuaris, és a dir, ha de ser informació destinada al compliment dels objectius dels usuaris.
  • Ha de ser clara: ha d’estar redactada i estructurada de manera clara amb la finalitat de resultar accessible a tots els grups d’interès, entre els qual pot haver-hi usuaris no experts.
  • Ha de ser comparable: ha d’estar elaborada de manera que sigui fàcilment comparable, d’una banda, amb la informació de la mateixa empresa de períodes anteriors i, de l’altra, amb la informació d’altres empreses.
  • Ha de ser oportuna: ha de proporcionar-se en el temps i la forma adients per al propòsit.
  • Ha de ser objectiva: s’ha d’elaborar a partir de la situació real de l’empresa sense cap tipus de prejudici o biaix que desvirtuïn la imatge de la situació patrimonial de l’empresa.
  • Ha de ser íntegra: ha de ser elaborada sense omissions, és a dir, tenint en compte tota la informació disponible.

Els comptes

Comptablement a cada element patrimonial, o conjunt d’elements patrimonials d’iguals característiques, li correspon un compte. També un compte comptable pot representar comptablement un grup d’elements patrimonials amb les mateixes característiques.

El compte és la representació comptable d’un element patrimonial o conjunt homogeni d’elements patrimonials mitjançant el qual es valora econòmicament la seva situació inicial i les possibles variacions posteriors.

La comptabilitat intenta unificar criteris a l’hora d’assignar als elements patrimonials els comptes comptables corresponents. Mitjançant aquesta normalització s’assegura que les diferents empreses utilitzin el mateix compte per a elements patrimonials iguals.

Pla General de Comptabilitat

Pla estructurat a Espanya el 2007, ampliat i perfeccionat successivament, al qual s’ajusten les empreses nacionals per assegurar l’homogeneïtat de la informació comptable que presenten.

Consulteu a “Annexos” el Pla General de Comptabilitat.

A partir de la definició de cada compte que fa el Pla General de Comptabilitat (PCG), s’assigna cadascun dels diferents elements patrimonials de l’empresa. Aquestes definicions són a la cinquena part del PGC.

Definicions de comptes comptables del PGC

A mode d’exemple, vegeu els noms i les definicions del PGC per a alguns dels comptes:

  • Caixa, euros. Disponibilitat de mitjans líquids en caixa.
  • Bancs i institucions de crèdit, c/c vista, euros. Saldos a favor de l’empresa en comptes corrents a la vista i d’estalvi de disponibilitat immediata en bancs i institucions de crèdit, entenent així caixes d’estalvis, caixes rurals i cooperatives de crèdit per als saldos situats a Espanya i entitats anàlogues si es tracta de saldos situats a l’estranger.
  • Propietat industrial. Import satisfet per la propietat o pel dret a l’ús o a la concessió de l’ús de les diferents manifestacions de la propietat industrial en els casos que per les estipulacions del contracte les hagi d’inventariar l’empresa adquirent. Aquest concepte inclou, entre d’altres, les patents d’invenció, els certificats de protecció de models d’utilitat pública i les patents d’introducció.
  • Mercaderies. Béns adquirits per l’empresa i destinats a la venda sense transformació.
  • Elements de transport. Vehicles de totes classes utilitzables per al transport terrestre, marítim o aeri de persones, animals, materials o mercaderies, excepte els que s’hagin de registrar en el compte de maquinària.
  • Maquinària. Conjunt de màquines o béns d’equip mitjançant els quals es realitza l’extracció o elaboració dels productes.
  • Clients. Crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns definits en el grup 3 d’existències així com amb els usuaris dels serveis prestats per l’empresa, sempre que constitueixin una activitat principal.
  • Proveïdors. Deutes amb subministradors de mercaderies i dels altres béns definits en el grup 3 d’existències.
  • Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit. Deutes contrets amb entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits amb venciment superior a un any.
  • Deutes a curt termini amb entitats de crèdit. Deutes contrets amb entitats de crèdit per préstecs rebuts i altres dèbits amb venciment no superior a un any.

La tipologia de cada empresa determina la seva composició patrimonial. Per tant, un mateix element patrimonial pot ser representat per comptes comptables diferents en funció de la utilització que faci l’empresa del bé patrimonial. També el termini de venciment d’elements patrimonials que representin obligacions o drets de cobrament determina que li corresponguin comptes comptables diferents.

Exemple de relació element patrimonial - compte comptable

Un vehicle utilitzat per l’empresa per a la distribució del seus productes o per a la prestació del servei objecte de l’empresa (per exemple,una empresa de transports) suposa haver de representar l’element patrimonial “vehicle” en la comptabilitat de l’empresa amb el compte comptable elements de transport.

Si aquest mateix vehicle és el producte de venda de l’empresa (per exemple, un concessionari o una empresa de venda de vehicles de segona mà), suposa haver de representar l’element patrimonial “vehicle” en la comptabilitat de l’empresa amb el compte comptable mercaderies.

Exemple de relació element patrimonial - compte comptable en funció del termini de venciment

La concessió a un empresa per part d’una entitat financera d’un préstec a retornar mensualment durant 3 anys suposa el reconeixement d’una obligació per part de l’empresa a favor de l’entitat financera.

Aquest element patrimonial es representa per comptes comptables en funció del venciment de l’obligació. L’obligació corresponent als primers 12 mesos cal fer-la al compte de deutes a curt termini amb entitats de crèdit. D’altra banda, les obligacions amb venciment superior a 12 mesos (en l’exemple serien les mensualitats del segon i el tercer any) corresponen al compte de deutes a llarg termini amb entitats de crèdit.

Com a representació del valor dels diferents elements que integren el patrimoni empresarial pot semblar que aquest és un concepte estàtic, ja que sempre es referencia en un moment del temps. Resulta evident que la contínua activitat empresarial suposa l’afectació en el valor dels diferents patrimonials i, conseqüentment, el compte comptable recull aquestes variacions en el valor econòmic dels elements patrimonials que es representen.

Masses patrimonials

Els elements patrimonials estan representats comptablement mitjançant comptes. Aquests elements patrimonials poden, a la vegada, agrupar-se en conceptes més amplis denominats masses patrimonials.

Una massa patrimonial és un conjunt d’elements patrimonials amb característiques homogènies, és a dir, característiques econòmiques o financeres similars.

Atenent a la definició de massa patrimonial, hi ha elements patrimonials amb característiques similars que es poden agrupar. Al seu torn, masses patrimonials amb característiques similars es poden agrupar en noves masses patrimonials de rang superior. D’aquesta manera, a l’hora d’organitzar i classificar el patrimoni empresarial hi ha elements patrimonials dins de masses patrimonials, i aquestes masses patrimonials estan agrupades en masses patrimonials de caire més general.

Hi ha diversitat de conceptes usats en el moment de classificar i anomenar les diferents masses patrimonials. El més usat és la classificació i denominació que estableix el PGC per elaborar els comptes anuals.

Les principals masses patrimonials que contempla el PGC i les agrupacions que es poden fer són:

La liquiditat és la capacitat d’un actiu per transformar-se en diners. Com més facilitat presenta per convertir-se en diners, major liquidat té l’actiu.

  • Actiu no corrent. Elements patrimonials d’actiu que romanen a l’empresa de manera permanent, o almenys durant més d’un any. Aquesta massa patrimonial se subdivideix en les masses patrimonials següents:
    • Immobilitzat intangible: elements patrimonials d’actiu no corrent que no tenen caràcter immaterial però que són susceptibles de valoració econòmica.
    • Immobilitzat material: elements patrimonials d’actiu no corrent tangibles.
    • Immobilitzat financer: inversions financeres realitzades per l’empresa amb intenció de mantenir-les en el temps (més d’un any).
  • Actiu corrent. Elements patrimonials d’actiu que romanen a l’empresa temporalment, normalment menys d’un any. El PGC subdivideix l’actiu corrent en tres masses patrimonials segons la seva liquiditat:
    • Existències: elements patrimonials que romanen a l’empresa menys d’un any destinats a la seva venda i/o incorporació per al seu consum en el procés productiu en forma de materials o subministraments.
    • Realitzables: elements patrimonials representants de drets a favor de l’empresa amb venciment inferior a l’any.
    • Disponibles: elements patrimonials de liquiditat instantània.
  • Patrimoni net. Bàsicament, aportacions fetes pels propietaris de l’empresa i recursos generats per la mateixa empresa.
  • Passiu. Elements patrimonials representatius d’obligacions amb tercers. El passiu se subdivideix en dues masses patrimonials en funció de si el termini d’exigibilitat de les obligacions és superior o no a l’any.
    • Passiu no corrent. Elements patrimonials representatius d’obligacions de l’empresa amb tercers el venciment dels quals és superior a l’any.
    • Passiu corrent. Elements patrimonials representatius d’obligacions de l’empresa amb tercers el venciment dels quals és inferior a l’any.

Vistes les principals masses patrimonials que contempla el PGC i atesa l’equació fonamental de la comptabilitat, es pot representar gràficament l’equilibri patrimonial de l’empresa en funció de les masses patrimonials amb la figura:

Figura Equilibri entre les masses patrimonials

A mode de resum, cada element patrimonial o conjunt d’elements patrimonials d’iguals característiques es representa comptablement per un compte. Aquests comptes s’agrupen en masses patrimonials en funció de les característiques homogènies, que a la vegada s’agrupen en masses patrimonials de major mida en funció de la seva liquidat per a l’actiu i de la seva exigibilitat per al passiu.

Exemple d'identificació d'elements patrimonials i classificació en masses patrimonials

L’empresa SOLIMAR, SL, dedicada a la comercialització del producte A, inicia la seva activitat amb el patrimoni següent:

  1. Dolors Martorell, propietària fundadora de l’empresa, fa l’aportació de 12.000 EUR en efectiu dipositats en un compte corrent del Banc Santander.
  2. Vehicle RENAULT model Kangoo Combi valorat en 10.000 EUR, comprat a RENOLT. S’ha de pagar en 30 dies. El vehicle s’utilitzarà per al transport de compres i vendes.
  3. 2 ordinadors DELL model Optiplex 7460 All-in-One, amb un valor unitari de 900 EUR, adquirits a INFOSAT. S’han de pagar en 15 dies. S’utilitzaran en la gestió de l’empresa.
  4. Impressora HP model PageWide Pro 477dw valorada en 900 EUR, adquirida a INFOSAT. S’ha de pagar en 15 dies. S’utilitzarà en la gestió de l’empresa.
  5. Programari de gestió empresarial valorat en 800 EUR, adquirit a INFOSAT. S’ha de pagar en 15 dies. S’utilitzarà en la gestió de l’empresa.
  6. 500 unitats del producte A valorades en 5.500 EUR pendents de liquidar a l’empresa DELSA.
  7. Embalatges valorats en 900 EUR, pendents de liquidar a l’empresa NOVASA.
  8. Compte corrent al Banc Santander. L’entitat financera ha ingressat el principal d’un préstec concedit a SOLIMAR de 32.400 EUR de principal, a retornar en 36 mensualitats d’igual import.

Els elements patrimonials indicats a cada punt es relacionen amb el compte comptable corresponent i es classifiquen en les masses patrimonials adients, indicant per a cadascun la seva valoració econòmica:

Taula: Anàlisi d’elements patrimonials de SOLIMAR SL
Punt Compte comptable Massa patrimonial Import (EUR)
1 Capital social Patrimoni net 12.000
1 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros Actiu/Actiu corrent/Disponible 12.000
2 Elements de transport Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat material 10.000
2 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 10.000
3 Elements per al procés de la informació Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat material 1.800
3 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 1.800
4 Elements per al procés de la informació Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat material 900
4 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 900
5 Aplicacions informàtiques Actiu/Actiu no corrent/Immobilitzat intangible 800
5 Proveïdor d’immobilitzat a curt termini Passiu/Passiu corrent 800
6 Mercaderies Actiu/Actiu corrent/Existències 5.500
6 Proveïdors Passiu/Passiu corrent 5.500
7 Embalatges Actiu/Actiu corrent/Existències 900
7 Proveïdors Passiu/Passiu corrent 900
8 Bancs i institucions de crèdit c/c vista, euros Actiu/Actiu corrent/Disponible 32.400
8 Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit Passiu/Passiu no corrent 21.600
8 Deutes a curt termini amb entitats de crèdit Passiu/Passiu corrent 10.800

Es compleix l’equilibri de l’equació fonamental:

Inventari i Balanç de situació

El conjunt d’elements patrimonials de l’empresa està sempre en equilibri ja que en tot moment la situació economicofinancera de l’empresa ha de complir l’equació fonamental de la comptabilitat.

Aquesta expressió matemàtica no detalla amb claredat la composició del patrimoni empresarial. L’inventari i el balanç de situació són els documents que permeten visualitzar amb detall els diferents elements patrimonials de l’empresa.

Inventari

L’inventari és un document que detalla la situació patrimonial de l’empresa en un moment donat, però en cap cas informa de com s’ha arribat a la situació detallada ni tampoc proporciona informació de les possibles situacions patrimonials futures. És un document fonamental per iniciar o actualitzar la comptabilitat de l’empresa, ja que la identificació dels elements patrimonials i la seva valoració econòmica són necessàries per a la gestió comptable.

L’inventari és la relació detallada i valorada dels elements patrimonials que formen el patrimoni empresarial en un moment donat.

A partir de la definició d’inventari, i per a la seva elaboració, cal tenir en compte els punts següents:

  • És una relació completa i detallada del béns, drets i obligacions que componen el patrimoni empresarial.
  • Cada element patrimonial que ho requereixi s’ha d’identificar en unitats físiques o expressions quantitatives equivalents que corresponguin (quilograms, metres, litres, metres cúbics…).
  • Cada elements patrimonial s’ha de valorar detallant-ne, si correspon, el preu unitari, les quantitats parcials i el total del seu valor.

L’obligatorietat legal d’elaboració de l’inventari es troba al Codi de comerç, contretament al l’article 28.1.

“El Llibre d’inventaris i comptes anuals s’obrirà amb el balanç inicial detallat de l’empresa. Almenys trimestralment es transcriuran amb sumes i saldos els balanços de comprovació. Es transcriuran també l’inventari de tancament d’exercici i els comptes anuals.”

Codi de comerç. Article 28.1

A efectes pràctics, l’inventari de tancament, de final d’exercici, es correspon amb l’inventari inicial de l’exercici comptable següent, ja que entre un i l’altre no s’ha produït cap modificació del patrimoni empresarial.

Aquest balanç inicial detallat a què fa referència l’article 28 és l’inventari que s’ha d’elaborar almenys a l’inici de l’activitat i de cada exercici comptable (inventari inicial) i a la finalització de cada exercici comptable (inventari de tancament).

Tipus d'inventari

Els inventaris poden classificar-se segons diferents criteris.

  1. Segons el detall:
    • Inventari general: inclou tot el patrimoni empresarial.
    • Inventari parcial: inclou únicament una part del patrimoni. Exemples d’inventaris parcials són l’inventari d’existències o l’inventari d’immobilitat.
  2. Segons el moment:
    • Inventari inicial: es redacta a l’inici de l’activitat empresarial.
    • Inventari de gestió o de final d’exercici: es redacta a la finalització de l’exercici comptable.
    • Inventari extraordinari: es redacta en situacions excepcionals, com poden ser la liquidació del negoci, la venda o l’absorció, situacions de suspensió de pagaments o fallida.

Fases de l’inventari

Les fases en l’elaboració d’un inventari són tres:

  1. Investigació. Consisteix en la identificació dels diferents elements patrimonials de l’empresa. Per als béns físics és necessari que aquesta identificació es faci de manera directa mitjançant l’examen de magatzem, oficines, tallers, etc. La inspecció de la documentació en poder de l’empresa també ha de servir per identificar drets i obligacions.
  2. Valoració. Identificats els elements patrimonials, s’han de valorar seguint els criteris i normes establers en el Pla General de Comptabilitat.
  3. Estructuració. Identificats i valorats els elements patrimonials, l’elaboració de l’inventari acaba agrupant de manera homogènia tots els elements.

Estructura de l'inventari

L’inventari consta de tres parts: encapçalament, cos i peu (vegeu figura):

  1. Encapçalament. Conté les dades identificatives.
    • Número d’inventari
    • Data d’elaboració de l’inventari
    • Identificació de l’empresa (raó social) o de l’empresari individual (nom i cognom)
    • Domicili
    • Identificació del tipus d’inventari
  2. Cos. Conté el detall valorat dels elements patrimonials agrupats per masses homogènies, identificant quan correspongui les unitats, el preu unitari, les quantitats parcials i totals. Al final del cos es detalla el resum indicat el total de l’actiu, el passiu i el valor net.
  3. Peu. Conté la certificació signada pel gerent de l’empresa o l’empresari individual. Detalla en lletres el valor del net patrimonial o capital líquid.
Figura Estructura de l’inventari

Exemple d'elaboració d'inventari

Seguint amb l’exemple de l’empresa SOLIMAR, SL, vegeu l’elaboració de l’inventari general número 1.

A més de la informació dels elements patrimonials i la seva valoració, l’empresa està radicada a l’avinguda Paral·lel, 71, de Barcelona (08004). La data d’elaboració de l’inventari és el 15 de febrer de 2019.

A partir de la informació disponible, l’inventari pot ser com el que mostra la figura:

Figura Inventari de SOLIMAR SL

Balanç de situació

El balanç de situació és un dels pilars bàsics de la situació financera d’una empresa. Per a alguns és fins i tot el pilar essencial, perquè mostra la situació patrimonial d’una empresa en un moment determinat.

El balanç de situació és el document que mostra la situació economicofinancera de l’empresa en un moment donat, indicant els elements que integren el patrimoni de l’empresa degudament classificats i valorats.

Tant el balanç de situació com l’inventari són documents que tenen per objecte representar la situació patrimonial de l’empresa. La diferència és la manera que tenen de mostrar aquesta situació patrimonial. Mentre que l’inventari és un document principalment analític, és a dir, mostra amb detall la composició del patrimoni empresarial, el balanç de situació és un document sintètic, on els elements patrimonials es mostren agrupats en comptes comptables i aquests, en masses patrimonials homogènies.

L’origen de les dades per elaborar el balanç de situació és una altra diferència amb l’inventari. El balanç de situació s’elabora a partir de les dades comptables, mentre que en l’elaboració de l’inventari les dades són extracomptables.

L’estructura del balanç de situació mostra l’equilibri de la situació patrimonial d’igual manera que es mostra en l’equació de fonaments de la comptabilitat. D’una banda, els elements patrimonials representatius de béns i drets i l’actiu, i, de l’altra, els representatius d’obligacions, el patrimoni net i el passiu. Els elements patrimonials s’organitzen al balanç agrupats en el seus comptes comptables, que a la vegada s’agrupen en masses patrimonials homogènies.

Els béns i drets es clasifiquen dins de l’actiu en dues masses patrimonials: l’actiu no corrent i l’actiu corrent. L’actiu no corrent se sudivideix en: immobilitzat intangible, immobilitzat material i immobilitzat financer. L’actiu corrent se subdivideix en existències, realitzable i disponible. Per la seva banda, les obligacions estan classificades en tres masses patrimonials: patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent. Dins de cadascuna de les masses enumerades s’inclouen els comptes comptables associats als elements patrimonials de l’empresa.

Taula: Balanç de situació
Actiu Import Patrimoni net + passiu Import
Actiu no corrent 0,00Patrimoni net 0,00
• Immobilitzat intangible 0,00
• Immobilitzat material 0,00Passiu no corrent 0,00
• Immobilitzat financer 0,00
Actiu corrent 0,00Passiu corrent 0,00
• Existències 0,00
• Realitzable 0,00
• Disponible 0,00
Total actiu 0,00Total patrimoni net + passiu 0,00

Exemple de balanç de situació

Seguint amb l’exemple de l’empresa SOLIMAR, SL, a partir de l’inventari núm. 1 s’elabora el balanç de situació inicial amb data de 15 de febrer de 2019.

El procés a seguir comença per classificar cada compte comptable dins de la massa patrimonial que li correspongui, tenint en compte que s’ha de complir l’equació fonamental de la comptabilitat: el total de l’actiu ha de ser igual al total del patrimoni net més el passiu.

Taula: Balanç de situació de SOLIMAR, SL (15 de febrer de 2019)
Actiu Import Patrimoni net + passiu Import
Actiu no corrent 13.500Patrimoni net 12.000
Capital social 12.000
• Immobilitzat intangible 800Passiu no corrent 21.600
Aplicacions informàtiques 800Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 21.600
• Immobilitzat material 12.700Passiu corrent 30.700
Elements per al procés de la informació 2.700Proveïdors 6.400
Elements de transport 10.000Proveïdors d’immobilizat c/t 13.500
Deutes a ll/t amb entitats de crèdit 10.800
Actiu corrent 50.800
• Existències 6.400
Mercaderies 5.500
Embalatges 900
• Disponible 44.400
Bancs c/c vista, euros 44.400
Total actiu 64.300Total patrimoni net + passiu 64.300

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats