Resum

Per entendre l’estructura i organització de les administracions públiques hem d’esmentar la Constitució espanyola de 1978, que regula l’ordenament jurídic del Regne d’Espanya. El títol IV fa referència al Govern i a l’Administració.

La separació de poders de l’Estat es canalitza en primer lloc pel poder legislatiu (Congrés i Senat), en segon lloc pel poder judicial, i en darrer terme, pel poder executiu (Govern).

A Espanya el poder executiu està avalat pel model de monarquia parlamentària establert en la Constitució espanyola en el seu primer article. El president del Govern i els ministres són els que s’encarreguen de l’acció de govern; el rei és símbol d’unitat de l’Estat, i actua d’intermediari dels altres poders de l’Estat, però no té poder polític.

El Govern representa el poder executiu, dirigeix la política interior i l’exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i amb les seves lleis.

L’Administració, entesa en el seu conjunt, està formada per institucions i organismes que la doten de representativitat; els funcionaris són els encarregats de gestionar els serveis públics sota el mandat i la direcció del Govern, és a dir l’Administració pública de l’Estat executa la presa de decisions del Govern.

A la Constitució espanyola es reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que formen part del territori espanyol, i estableix la solidaritat entre elles, es descriu l’organització territorial de l’Estat, esmenta que l’Estat s’organitza territorialment en municipis,províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. A més a més, per a la gestió dels seus propis interessos gaudeixen d’autonomia, i això implica poder legislatiu i competències executives.

La Unió Europea és una associació econòmica i política, composta en l’actualitat per 27 països membres que conformen gran part del continent europeu; són estats sobirans i independents. Aquesta organització internacional va néixer en un període posterior a la Segona Guerra Mundial, amb la intenció de finalitzar les confrontacions que hi havia entre diferents estats europeus i per la reconstrucció d’Europa.

Es regeix pel principi de democràcia representativa: els ciutadans estan directament representats al Parlament Europeu, mentre que els estats membres tenen la seva representació en el Consell Europeu i el Consell de la UE.

El dret de la Unió Europea s’ha anat construint a mesura que els estats membres han anat cedint porcions de la seva sobirania. Aquesta sobirania cedida ha anat a parar a les diferents institucions amb capacitat legislativa, que han dictat normes jurídiques que són d’obligat compliment pels estats.

Les relacions entre les persones i l’Administració es donen al llarg de tota la vida. En el Registre Civil s’anota el primer acte de la condició humana, el nostre naixement, i així anirem tenint contacte amb l’Administració a mesura que anem avançant en la nostra vida. Aquesta relació la tenim com a ciutadans, i també la tindrem com a persones físiques si adoptem la forma de professional autònom o decidim crear una empresa o una organització amb personalitat jurídica.

La relació que hi ha entre l’Administració i l’empresa, altrament dit el procediment administratiu es fonamenta en la normativa expressada a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP).

La naturalesa jurídica de la relació administrativa es determina per la seva subjecció a dret. Alhora es diu que és administrativa perquè es fa davant una administració. En aquesta relació s’identifiquen el subjecte actiu (Administració) que manifesta el dret, i el subjecte passiu (administrat) que té l’obligació d’acceptar aquest dret.

L’acte administratiu es determina pel seu caràcter de voluntat, coneixement, judici o desig; expressat en forma de declaració:

Voluntat: ens podem trobar davant d’una declaració de voluntat en el supòsit d’un acord favorable d’una llicència d’obres o la resolució d’un recurs de reposició.
Judici: poden ser objecte de declaració de judici els actes consultius, els informes, els actes d’intervenció i fiscalització financera.
Desig: es poden citar com a declaracions de desig, les propostes o peticions d’un òrgan a un altre.
Coneixement: entre les declaracions de coneixement podem citar els certificats, les anotacions o registre de títols, i l’aixecament d’actes.

Per altra banda, els actes administratius han d’estar motivats. La motivació és l’explicació dels motius que han portat un òrgan administratiu a dictar un acte administratiu determinat. La finalitat de la motivació és fer possible el control dels actes de l’Administració, per això és necessari que s’estableixi una relació de causalitat entre els antecedents de fet. La normativa aplicable i la decisió adoptada d’aquesta manera ajudaran els administrats dels actes administratius a elaborar els recursos necessaris per defensar millor els seus drets i interessos legítims.

Un acte es considera vàlid quan reuneix tots els requisits o elements que requereix l’ordenament jurídic; en conseqüència, un acte no serà vàlid en el cas que falti algun element o requisit.

El termini del procediment comença a comptar:

En els procediments iniciats d’ofici, des de la data de l’acord d’iniciació.
En els iniciats a sol·licitud de l’interessat, des de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre electrònic de l’Administració o organisme competent per a la seva tramitació.

Un acte administratiu ha de ser vàlid i tenir eficàcia. Per considerar un acte vàlid, no ha de tenir lloc la nul·litat ni l’anul·labilitat; per considerar un acte eficaç ha de ser notificat i publicat.

La notificació és un requisit formal més de l’acte; no és pròpiament un acte, és un mecanisme posterior on s’informa del contingut de l’acte i la voluntat de l’òrgan, la seva omissió en posa en risc l’eficàcia.

Tots el actes administratius i les resolucions que afectin els drets i interessos de les persones afectades hauran de ser notificats.

En la notificació les persones interessades coneixen el contingut i la naturalesa d’un acte administratiu que els afecta, i també, els instruments jurídics dels quals poden disposar per rebatre l’acte notificat.

Per arribar a la resolució final del procediment administratiu, s’han de produir diferents fases per anar avançant en el procés. En aquestes fases poden intervenir totes les parts interessades:

Inici del procediment
Ordenació del procediment
Instrucció del procediment
Finalització del procediment
Execució del procediment

La capacitat d’obrar davant les administracions públiques la tenen les persones físiques o jurídiques que tenen aquesta condició segons les normes civils, els menors d’edat per a l’exercici i la defensa d’aquells drets i interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenament jurídic sense l’assistència de la persona que n’exerceixi la pàtria potestat, tutela o curatela.

Els procedimemts administratius els ha de resoldre obligatòriament l’Administració: ha de dictar resolució expressa de tots els procediments i els ha de notificar amb independència de la forma d’iniciació.

El legislador ha previst en la llei quines conseqüències comporta l’incompliment de l’obligació de resoldre. No totes les sol·licituds poden ser ateses i estableix un mecanisme per evitar que es puguin tenir indefinidament procediments pendents de dictar una resolució. Aquest mecanisme és el silenci administratiu, quan ha vençut el termini màxim per notificar a la persona o persones interessades una resolució. Es pot donar coneixement de la resolució per silenci administratiu de forma positiva o negativa.

Els actes administratius són susceptibles de revisió. La mateixa norma (Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques) preveu la possibilitat de la seva revisió per part de l’Administració, tot i que l’acte ja s’ha dictat. Per tant, és un mecanisme previst legalment per revisar els actes procedents de les administracions públiques a instància de les persones i la ciutadania en general.

El recurs administratiu és un acte o la manifestació d’una persona física o jurídica a través del qual sol·licita a l’Administració que ha dictat un acte que l’anul·li o l’esmeni.

Tenen legitimació per interposar recurs administratiu la persona o persones interessades en l’acte. Hi ha alguns supòsits on hi està legitimada qualsevol persona, que queden establerts en les normes que ho dictin a aquest efecte.

En el moment de redactar el document de recurs, s’han de tenir en compte una sèrie de consideracions, que en faciliten la tramitació:

Encapçalament: s’ha d’indicar el nom, cognoms i identificació personal de la persona que formalitza el recurs. Ha d’expressar quin és el mitjà preferent per a les notificacions i especificar el tipus de recurs i l’acte que es recorre.
Exposició de motius: els motius de la impugnació han d’estar ordenats, preferiblement separant els arguments i numerant-los. Els vicis i defectes que facin anul·lable un acte no poden ser al·legats.
Sol·licitud: el recurrent ha de manifestar què vol aconseguir amb la interposició del recurs (que es tingui per presentat el recurs, que s’anul·li una resolució, que es prenguin mesures disciplinàries…)
Lloc, data, signatura del recurrent.
Titularitat de l’òrgan: especificar l’òrgan, centre o unitat administrativa al qual s’adreça i el seu codi d’identificació.

La comunicació que hi ha entre l’Administració i els ciutadans es vehicula mitjançant comunicacions escrites. Són uns documents que tenen unes característiques particulars, que fan necessari un llenguatge entenedor per a tots els usuaris, i a la vegada han d’ajudar a la comunicació entre les parts.

Si partim de la premissa de l’article 14 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), les persones físiques poden escollir en qualsevol moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, tret que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques.

Alguns dels principals documents que s’utilitzen en les relacions amb l’Administració pública són:

La sol·licitud o instància
La denúncia
L’al·legació
El desistiment o la renúncia
El recurs de revisió

Els jutjats i els tribunals de l’ordre contenciós administratiu coneixen de les pretensions que s’originen amb relació a l’actuació de les administracions públiques subjecta al dret administratiu, amb les disposicions generals de rang inferior al de llei i amb els decrets legislatius quan superin els límits de la delegació.

La identitat del ciutadà és el pas principal per poder fer tràmits davant l’Administració; si els tràmits es fan de forma presencial, s’acredita la identitat amb la presentació del document nacional d’identitat i la signatura dels documents que utilitzi davant els òrgans administratius corresponents.

En el cas de fer els tràmits de forma electrònica abans s’han d’establir uns mecanismes d’identificació digital que determinin que la persona que realitza els tràmits és qui diu ser. Per aquest motiu hi ha mitjans que preserven la confidencialitat i asseguren la validesa de les comunicacions entre els interessats i l’Administració.

Les administracions de vegades no poden fer una obra o prestar serveis per elles mateixes. Per poder donar aquesta utilitat a la ciutadania, contracten terceres persones per dur a terme aquesta activitat, que han de reunir una sèrie d’exigències i superar un procés selectiu.

La normativa de contractació pública, la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), s’aplica al contracte d’obres, contracte de concessió d’obres, contracte de concessió de serveis, contracte de subministrament, contracte de serveis i contractes mixtos.

Aquesta llei tracta de dissenyar un sistema de contractació pública més eficient, transparent i íntegre, mitjançant el qual s’aconsegueixi un millor compliment dels objectius públics; tant a través de la satisfacció de les necessitats dels òrgans de contractació com mitjançant una millora de les condicions d’accés i participació en les licitacions públiques dels operadors econòmics, i aconseguir la prestació de millors serveis als seus usuaris.

Com a ciutadans de l’Estat espanyol i en concret de la comunitat autònoma de Catalunya, hem de conèixer les nostres institucions, entendre-les, saber el seu funcionament i disposar dels nostres drets i exercir les nostres obligacions per tenir una visió més àmplia del que ens envolta. També cal afegir que en el decurs de la nostra vida haurem de mantenir moltes vegades una comunicació recíproca amb l’Administració, directament o indirectament, alhora que hem de saber interpretar les notificacions, resolucions, requeriments que ens facin arribar, per donar resposta a allò que volem defensar o pretendre.