Elaboració de documents de comunicació amb l'Administració

Els ciutadans han de complir uns requisits legals per relacionar-se amb l’Administració. En concret, en la LPACAP, s’observen els drets i deures que tenen els ciutadans davant de l’Administració. Els drets que s’estableixen per als ciutadans són:

1. Conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que correspongui, l’òrgan competent per a la seva instrucció, si escau, i la resolució i els actes de tràmit dictats.
2. Accés a obtenir una còpia dels documents continguts en els procediments esmentats.
3. Identificar les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques sota la responsabilitat de les quals es tramitin els procediments.
4. Obtenir una còpia autenticada dels documents que s’han de presentar, a no presentar documents originals, tret que una llei disposi el contrari.
5. No presentar dades i documents no exigits per les normes aplicables, que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.
6. Formular al·legacions, i aportar documents en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència.
7. Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, actuacions o sol·licituds que es proposin dur a terme.
8. Actuar assistits per un assessor quan ho considerin convenient en defensa dels seus interessos.
9. Complir les obligacions de pagament a través dels mitjans electrònics.
10. Ser notificats dels fets que se’ls imputin, de les infraccions que aquests fets puguin constituir i de les sancions que, si escau, se’ls puguin imposar, així com de la identitat de l’instructor, de l’autoritat competent per imposar la sanció i de la norma que atribueixi aquesta competència.
11. A la presumpció de no existència de responsabilitat administrativa mentre no es demostri el contrari.
12. Qualsevol altre que els reconeguin la Constitució i les lleis.

Per altra banda, els deures que tenen els ciutadans respecte a l’Administració són:

1. Relacionar-se a través de mitjans electrònics en els supòsits previstos per l’ordenament jurídic.
2. Facilitar les dades que permetin la seva identificació en el procediment.
3. Col·laborar amb l’Administració, en particular, per proporcionar les dades d’altres interessats en el procediment que coneguin, i facilitar els informes i les inspeccions i altres actes d’investigació necessaris per a l’exercici de les competències tret que atemptin contra l’honor, la intimitat, etc.
4. Comparèixer a les oficines públiques quan una norma amb rang de llei ho disposi.
5. Aportar al procediment administratiu les dades i els documents exigits per a l’Administració segons la normativa aplicable.
6. Actuar amb la diligència, la responsabilitat i el respecte deguts a les persones, les institucions i els béns públics.

Sovint, trobem que els documents que serveixen per a comunicar-se amb l’Administració estan normalitzats, és a dir, la mateixa Administració ens facilita els diferents models amb una estructura estandarditzada i el ciutadà o demandant cal que escrigui les dades que hi falten per a la redacció completa.

L’acreditació d’un document com a administratiu, necessita unes característiques pròpies:

• Els seus efectes han de ser jurídics.
• El compliment de requisits específics pel que fa al contingut i a la forma.
• Perquè sigui vàlid l’ha d’emetre un òrgan de l’Administració.

Alguns dels principals documents que s’utilitzen en les relacions amb l’Administració pública són:

• La sol·licitud o instància
• La denúncia
• L’al·legació
• El desistiment o la renúncia
• El recurs de revisió

La sol·licitud o instància és un document per mitjà del qual una persona s’adreça a l’Administració amb una demanda sobre una matèria reglada que inicia un procediment administratiu. Quan la sol·licitud es fa sobre matèria que no ha estat legislada pels poders públics s’usa el document anomenat petició.

És freqüent que les administracions públiques tinguin models impresos de sol·licituds que els ciutadans només han d’emplenar; solen ser models diferents adaptats a la gestió concreta de la demanda que fa la persona que sol·licita i amb estructures molt diverses segons la matèria de què tracta, els arguments que s’hi exposen, etc.

És convenient adjuntar a qualsevol sol·licitud que es presenti les proves o els elements que l’interessat consideri oportuns per demostrar allò que al·lega.

La denúncia és un document en què es comunica a l’òrgan administratiu fets que poden determinar la incoació d’un procediment administratiu.

Les persones interessades poden, abans del tràmit d’audiència, fer al·legacions i aportar documents o altres elements de judici per tal que es tinguin en compte a l’hora de dictar la resolució del procediment.

Són obligatòries la identificació del declarant, la declaració pròpiament dita, la datació, la signatura del declarant i la referència a l’òrgan que tramita l’expedient. La referència al marc legal és un element optatiu.

Per altra banda, qualsevol persona interessada pot desistir de la seva sol·licitud o, si no li ho prohibeix expressament l’ordenament jurídic, renunciar als seus drets. Per manifestar la seva voluntat de desistir d’una sol·licitud o de renunciar als seus drets, la persona interessada pot utilitzar dos tipus de documents: el desistiment o la renúncia.

Les persones interessades també poden interposar recurs extraordinari de revisió, davant l’òrgan que els va dictar, que també serà el competent per a la seva resolució, contra els actes ferms en via administrativa.

Els jutjats i els tribunals de l’ordre contenciós administratiu coneixen de les pretensions que s’originen amb relació a l’actuació de les administracions públiques subjecta al dret administratiu, amb les disposicions generals de rang inferior al de llei i amb els decrets legislatius quan superin els límits de la delegació.

S’entén per administracions públiques:

• L’Administració general de l’Estat.
• Les administracions de les comunitats autònomes.
• Les entitats que integren l’Administració local.
• Les entitats de dret públic que siguin dependents o estiguin vinculades a l’Estat, les comunitats autònomes o les entitats locals.

L’ordre jurisdiccional contenciós administratiu coneix de les matèries que es produeixin amb relació a:

• La protecció jurisdiccional dels drets fonamentals, els elements reglats i la determinació de les indemnitzacions que siguin procedents.
• Els contractes administratius i els actes de preparació i adjudicació d’altres contractes subjectes a la legislació de contractació de les administracions públiques.
• Els actes i les disposicions de les corporacions de dret públic, adoptats en l’exercici de funcions públiques.
• Els actes administratius de control o de fiscalització dictats per l’Administració.
• La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, amb independència de la naturalesa de l’activitat o el tipus de relació de què es derivi.

Queden excloses de l’àmbit d’actuació de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu les matèries següents:

• Les qüestions atribuïdes de forma expressa als ordres jurisdiccionals civil, penal i social, encara que tinguin relació amb l’activitat de l’Administració pública.
• El recurs contenciós disciplinari militar.
• Els conflictes de jurisdicció entre els jutjats i els tribunals i l’Administració pública i els conflictes de competències entre òrgans d’una mateixa Administració.
• Els recursos directes o indirectes que s’interposin contra les normes forals fiscals, dels territoris històrics d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, que són de competència exclusiva del Tribunal Constitucional.

La composició de l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu està format pels següents òrgans:

• Jutjats contenciosos administratius.
• Jutjats centrals contenciosos administratius.
• Sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia.
• Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional.
• Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

Aquests òrgans tenen coneixement en única o primera instància de diferents actes, disposicions i recursos, i queden regulats en la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, en els article 8, 9, 10, 11 i 12.

En la mateixa Llei 29/1998, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (LRJCA), es dedica un apartat a definir l’àmbit, els òrgans competents, l’objecte i el procediment contenciós administratiu.

Al ciutadà o interessat, una vegada s’esgota la via administrativa, si no accepta la resolució dictada, només li queda recórrer al procediment contenciós administratiu, i seguir les diferents fases d’aquest procediment, en via judicial.

La legitimació és la capacitat o dret atribuït a una persona o entitat per a reclamar alguna cosa, i hi ha una especial relació entre l’objecte afectat i la persona demandant (legitimació activa), d’una banda, i la que és demandada d’aquesta reclamació (legitimació passiva).

Les fases d’un procediment contenciós administratiu són sis:

1. Interposició del recurs
2. Admissió del recurs
3. Demanda i contestació
4. Fase probatòria
5. Sentència
6. Execució

El procediment contenciós administratiu necessita professionals especialitzats (advocats i procuradors). Donada la seva complexitat, el personal administratiu queda exclòs de les seves competències.

L’inici del contenciós administratiu comença a través d’un document escrit que ha de citar l’acte o disposició que es vol impugnar, i es sol·licita que es prengui en consideració la interposició del recurs, en temps i forma.

En aquest escrit, a banda de contenir el que s’ha dit en l’apartat anterior, s’han d’incloure els raonaments de la discrepància de dret del fet que s’ha impugnat, també el document acreditatiu de la representació de qui compareix i una còpia de l’expedient o acte motiu del recurs.

El termini de què es disposa és de dos mesos que comença a comptar l’endemà del dia de la notificació que dona per finalitzada la via administrativa. El termini pot ser de sis mesos per a actes presumptes, i comença el dia següent que s’origina l’acte presumpte.

La motivació d’iniciar el procediment contenciós administratiu és que amb l’admissió del recurs s’impedeix que la resolució administrativa sigui ferma, i d’aquesta manera el tribunal reclama l’expedient a l’Administració o òrgan corresponent.

En la fase inicial queda palesa la confrontació que hi ha entre les parts: per un costat l’Administració figura com a part demandada i l’administrat com a demandant de la reclamació. Un cop rebut el recurs amb els documents annexats es cita a compareixença l’Administració com a part demandada.

La resolució per la qual s’acordi remetre l’expedient s’ha de notificar durant el termini dels cinc dies següents d’haver-se adoptat, a tots els qui hi constin com a interessats, citant-los perquè puguin comparèixer com a demandats en el termini de nou dies. La notificació s’ha d’efectuar d’acord amb el que disposa la llei que regula el procediment administratiu comú.

El secretari judicial fa una comprovació de la citació de tots els interessats i, en cas que no es pugui citar algun interessat en el domicili que hi consta, fa publicar la citació al diari oficial.

La part demandant té un termini de vint dies des que s’admet el seu recurs per a presentar un document de demanda. Si no es fa durant aquest temps, caduca d’ofici el recurs. Un cop es presenta la demanda, aquesta es traspassa a la part o parts demandades, si escau, perquè la contesti en el termini de vint dies. Pot fer-ho amb al·legacions prèvies o amb una sol·licitud de complementar l’expedient administratiu.

Un cop presentada la demanda, el secretari judicial ha de traslladar-la, amb lliurament de l’expedient administratiu, a les parts demandades que hagin comparegut, perquè n’emetin contestació en el termini de vint dies. Si la demanda s’ha formalitzat sense que s’hagi rebut l’expedient administratiu, s’ha de citar a termini l’Administració demandada perquè contesti, i se li ha d’advertir que no es pot admetre la resposta si no s’hi adjunta l’expedient esmentat.

La contestació l’ha de formular primer l’Administració demandada. Si hi ha altres demandats la contestació l’han de formular simultàniament tots ells.

En els escrits de demanda i de contestació, s’hi han de consignar amb la separació deguda els fets, els fonaments de dret i les pretensions que es dedueixin, en justificació de les quals es poden al·legar tots els motius que siguin procedents.

A la demanda i la contestació les parts han d’adjuntar els documents que fonamentin el seu dret; si aquests no obren en poder seu, han de designar l’arxiu, l’oficina, el protocol o la persona en poder de la qual es trobin.

Només es pot demanar que el procés es rebi a prova en els escrits de demanda i contestació i en els d’al·legacions complementàries. En aquests escrits s’han d’expressar ordenadament els punts de fet sobre els quals hagi de tractar la prova i els mitjans de prova que es proposin.

S’ha de rebre el procés a prova quan es trobin disconformitats en els fets i aquests siguin de transcendència, segons l’opinió de l’òrgan jurisdiccional, per a la resolució del plet.

El jutge o el tribunal poden acordar d’ofici la recepció a prova i disposar la pràctica de totes les proves que considerin pertinents per a la decisió més encertada de la qüestió a tractar.

Un cop finalitzat el període de prova, i mentre que el plet sigui declarat vist per a sentència, l’òrgan jurisdiccional pot acordar la pràctica de qualsevol diligència de prova que consideri necessària.

Les parts poden sol·licitar que tingui lloc una vista on es presentin les conclusions o que el plet sigui declarat conclòs, sense cap altre tràmit, per a sentència.

Si s’acorda la celebració de la vista, el secretari judicial ha d’assenyalar la data de l’audiència. En l’acte de la vista, s’ha de donar la paraula a les parts pel seu ordre perquè de forma breu i concisa exposin les al·legacions.

Quan s’acordi el tràmit de conclusions, les parts han de presentar unes al·legacions breus sobre els fets, la prova practicada i els fonaments jurídics en què basin les seves demandes.

Un cop feta la vista o presentades les conclusions, el jutge o el tribunal ha de declarar que el plet queda conclòs per a sentència.

La fase de finalització del procés contenciós administratiu acaba amb l’emissió, per part del tribunal en qüestió, de la resolució dictada respecte al recurs presentat. En aquest cas la sentència normalment dictamina si el recurs interposat ha de ser:

• Estimat, vol dir que l’acte administratiu i la resolució són anul·lats de forma total o parcial.
• Desestimat, el tribunal determina que s’ajusta a dret l’acte administratiu.
• Inadmissible, els requisits que ha de contenir el recurs no són vàlids.

En altres casos el recurs pot ser resolt per les següents causes:

• El demandat dona conformitat a les al·legacions del demandant, la qual cosa motiva una sentència a favor d’aquest últim.
• El demandant declara formalment la seva renúncia a continuar el procediment, abans que s’arribi a dictar la sentència. Es coneix com a desistiment.
• Es pot donar la situació de reconeixement extraprocessal quan l’Administració dona la raó al demandant fora del procés.
• Abans que el jutge executi la seva decisió en forma de sentència, les parts poden arribar a un acord de conciliació.

El moment d’execució de les sentències produïdes pels tribunals li pertoca a l’Administració que ha dictat l’acte que suscita l’origen del recurs. En tot moment la supervisió de l’execució correspon al tribunal.

L’Administració disposa de dos mesos des de la notificació de la sentència definitiva per adoptar les accions necessàries per complir amb el que s’ha dictat, tot i que en la mateixa sentència el tribunal pot fixar un termini diferent.

En les sentències que condemnin l’Administració a pagar una quantitat en efectiu, és de rigor que l’òrgan que s’hagi d’encarregar d’efectuar el desemborsament determini la part del pressupost que ha de pagar.

Tot i que la sentència dictada pel tribunal s’ha de complir, aquesta es pot recórrer quan no s’hi està d’acord per considerar-la injusta o excessiva. Mitjançant la figura del recurs es pot interposar la demanda contra la sentència.

Es poden interposar diversos tipus de recurs:

• Recurs de súplica: la seva resolució la determina el tribunal que emet la decisió. El recurs s’interposa contra les provisions i les interlocutòries dictades pels òrgans judicials no susceptibles d’apel·lació o cassació. Es pot interposar en el termini de cinc dies a comptar des de l’endemà de la notificació de la resolució impugnada.
• Recurs ordinari d’apel·lació: es resol mitjançant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia. S’aplica contra sentències dictades pels jutjats contenciosos administratius i els jutjats centrals contenciosos administratius, en el termini de quinze dies. La interposició d’un recurs d’apel·lació no impedeix l’execució provisional de la sentència recorreguda.
• Recurs de revisió: la revisió d’una sentència ferma és procedent:
  • Si després de ser pronunciada es recuperen documents decisius, no aportats per una causa de força major o per obra de la part a favor de la qual s’hagi dictat.
  • Si s’ha dictat en virtut de documents que, en el moment de dictar la sentència, una de les parts ignorava que havien estat reconeguts i declarats falsos o la falsedat dels quals es reconeix o es declara després.
  • Si, havent-se dictat en virtut d’una prova testifical, els testimonis han estat condemnats per fals testimoni donat en les declaracions que van servir de fonament a la sentència.
  • Si s’ha dictat sentència en virtut de suborn, prevaricació, violència o una altra maquinació fraudulenta.
• Recurs de cassació: les sentències dictades en única instància pels jutjats contenciosos administratius i les dictades en única instància o en apel·lació per la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Nacional i per les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de justícia són susceptibles de recurs de cassació davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem. El recurs de cassació es prepara davant la sala d’instància en el termini de trenta dies, comptats des del següent al de la notificació de la resolució que es recorre, i hi estan legitimats els qui hagin estat part en el procés. La preparació del recurs de cassació no impedeix l’execució provisional de la sentència recorreguda.

El desenvolupament de les noves tecnologies de la informació i comunicació (TIC) també ha afectat profundament la forma i el contingut de les relacions de l’Administració amb els ciutadans i les empreses.

Dia a dia, es poden fer més tràmits i gestions mitjançant un dispositiu electrònic, i el coneixement dels ciutadans en l’ús d’aquestes eines va en augment. Només cal connexió a internet, un dispositiu (ordinador, telèfon mòbil, tauleta digital) i una signatura digital o certificat electrònic per dur a terme els tràmits.

La normativa bàsica que regula l’Administració electrònica és la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), que va derogar la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

En el cas de Catalunya, aquesta matèria es recull en la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, en virtut d’una competència recollida per l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Els interessats poden fer-se identificar electrònicament davant les administracions públiques a través dels següents sistemes:

• Sistemes basats en certificats electrònics qualificats de signatura electrònica expedits per prestadors inclosos a la Llista d’entitats classificades de serveis de certificació.
• Sistemes basats en certificats electrònics qualificats de segell electrònic expedits per prestadors inclosos a la Llista d’entitats classificades de serveis de certificació.
• Sistemes de clau concertada i qualsevol altre sistema que les administracions considerin vàlid en els termes i les condicions que s’estableixin.

Les administracions públiques han de garantir que els interessats es puguin relacionar amb l’Administració a través de mitjans electrònics, per a la qual cosa han de posar a la seva disposició els canals d’accés que siguin necessaris així com els sistemes i les aplicacions que es determinin en cada cas.

Segona la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya les finalitats que persegueix per tal de millorar la transparència, l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat en les relacions entre el sector públic i els ciutadans, són:

• Garantir que l’ús dels mitjans electrònics promogui una administració pública oberta, transparent, accessible, eficaç i eficient.
• Promoure que les activitats derivades de l’exercici de les competències dels ens, els organismes i les entitats que conformen el sector públic, les seves relacions i les relacions amb els ciutadans siguin més àgils, més eficaces i més eficients, mitjançant l’ús dels mitjans electrònics.
• Consolidar els instruments de col·laboració i de coordinació entre les administracions catalanes en el desenvolupament de polítiques i de serveis per a la introducció i l’ús dels mitjans electrònics.

La incorporació dels mitjans electrònics en les actuacions del sector públic de Catalunya ha d’ésser informada pels principis de:

1. Accessibilitat a la informació de forma segura i comprensible.
2. Igualtat en l’accés per a tots els ciutadans.
3. Legalitat quant al manteniment de la integritat de les garanties jurídiques dels ciutadans.
4. Cooperació i col·laboració entre les administracions garantint la interoperabilitat.
5. Seguretat amb relació a la identitat.
6. La integritat, la conservació i la confidencialitat de la informació i transaccions.
7. Proporcionalitat en l’exigència de garanties i mesures de seguretat.
8. Responsabilitat i qualitat en la veracitat de les informacions.
9. Neutralitat tecnològica i adaptabilitat al progrés de les tecnologies.
10. Simplificació i racionalitat administrativa.
11. Transparència i participació, garantint la rendició de comptes i la participació activa dels ciutadans; proximitat, facilitant l’ús dels mitjans electrònics als ciutadans.

La Generalitat de Catalunya, a través del que disposa la citada Llei 29/2010, estableix les mesures per fomentar l’ús dels mitjans electrònics en les relacions entre el sector públic i els ciutadans a través dels instruments següents:

• La creació de punts d’accés a les entitats públiques en el marc de la Xarxa de Telecentres de Catalunya.
• La formació adreçada als ciutadans i, en particular, a les persones amb dificultats especials per a l’ús dels mitjans electrònics.
• L’assistència als ciutadans, i l’orientació d’aquests, en l’ús dels mitjans electrònics.
• El foment de la creació de pàgines web i xarxes ciutadanes per mitjà de les quals es difongui informació pública.
• La creació d’eines multilingües que facilitin la tramitació dels procediments administratius en la llengua escollida pels ciutadans, com a mínim en les llengües oficials a Catalunya.

La identitat del ciutadà és el pas principal per poder fer tràmits davant l’Administració; si els tràmits es fan de forma presencial, s’acredita la identitat amb la presentació del document nacional d’identitat i la signatura dels documents que utilitzi davant els òrgans administratius corresponents.

En el cas de fer els tràmits de forma electrònica abans s’han d’establir uns mecanismes d’identificació digital que determinin que la persona que realitza els tràmits és qui diu ser. Per aquest motiu hi ha mitjans que preserven la confidencialitat i asseguren la validesa de les comunicacions entre els interessats i l’Administració.

Un certificat digital és un sistema de signatura electrònica, signat per un prestador de serveis de certificació, que permet identificar el seu titular. Assegura la identitat de qui estableix la comunicació electrònica i si s’utilitza per a signar documents permet garantir que aquests no han estat modificats, així com la identitat del signant. Consta d’un parell de claus criptogràfiques, una clau pública i una clau privada, creades amb un algorisme matemàtic, de manera que allò que es xifra amb una de les claus només es pot desxifrar amb la seva clau parella. Els elements que conté un certificat digital són:

• La identitat del titular.
• La clau pública del titular.
• Les dades pròpies del certificat: número de sèrie i data de caducitat.
• La identitat de l’autoritat de certificació que l’ha emès.
• La signatura de l’autoritat de certificació.
• Opcionalment, també pot contenir:
  • El correu electrònic del titular.
  • Altres atributs.

Una altra forma d’accedir a fer tràmits amb l’Administració electrònica és a través del DNI electrònic. Quan s’expedeixen els nous documents d’identitat de les persones, s’inclou un xip electrònic amb el certificat d’autenticació i el certificat de signatura electrònica avançada.

Per fer ús del DNI electrònic és fa necessari utilitzar un suport físic (lector de targetes intel·ligents) i un suport de software.

L’article 38 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, defineix la seu electrònica com aquella adreça electrònica, disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions, la titularitat de les quals correspon a una administració pública, o bé a un o diversos organismes públics o entitats de dret públic en l’exercici de les seves competències.

L’establiment d’una seu electrònica comporta la responsabilitat del titular respecte de la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis als quals es pugui accedir-se a través d’aquesta seu.

Amb l’obtenció del certificat digital es pot accedir a la seu electrònica dels òrgans administratius, per poder fer tràmits i gestions telemàticament; com per exemple:

• Obtenir l’informe de vida laboral de la Seguretat Social.
• Presentar la declaració de la renda a l’Agència Tributària (AEAT).
• Gestió de tributs dels ajuntaments.
• Accedir a diferents carpetes ciutadanes.

A Catalunya, el certificat digital per a identificació digital del ciutadà més estès és l’identificador digital per als ciutadans idCAT; permet operar amb les administracions públiques i assegura la integritat i la confidencialitat de les transaccions electròniques que s’envien per internet. També permet, per exemple, signar documents amb totes les garanties.

Hi ha dues formes d’obtenir l’idCAT Certificat:

• La primera és accedir al portal www.idcat.cat i introduir les dades a través del formulari. Un cop fet aquest pas s’han de validar a l’entitat de registre. Els passos a seguir en aquesta opció són:
  1. Anar al portal web a l’apartat de “Sol·licitud del certificat” i introduir les dades requerides: nom, cognoms, document acreditatiu d’identitat, adreça electrònica, etc.
  2. Un cop introduïdes, personar-se a qualsevol de les entitats de registre idCAT per tal que siguin validades.
• La segona opció és anar directament a una entitat de registre, i fer els tràmits de “Sol·licitud del certificat” presencialment.

Les administracions de vegades no poden fer una obra o prestar serveis per elles mateixes. Per poder donar aquesta utilitat a la ciutadania, contracten terceres persones per dur a terme aquesta activitat, que han de reunir una sèrie d’exigències i superar un procés selectiu.

La resta de contractes del sector públic es regeixen segons les normes de dret administratiu o dret privat que li són aplicables.

Per adjudicar els contractes públics, s’han de fixar uns criteris d’adjudicació en el plec de condicions recollit en la convocatòria. Un dels criteris més estesos és el de l’oferta més econòmica; hi ha altres criteris que el complementen, com pot ser l’experiència prèvia, la capacitat de millora, l’adaptació tecnològica, la qualitat del producte o servei, l’eficiència energètica, etc.

Els objectius que inspiren la regulació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic són, en primer lloc, aconseguir més transparència en la contractació pública i, en segon lloc, aconseguir una millor relació qualitat-preu.

Per aconseguir aquest últim objectiu, s’estableix per primera vegada l’obligació dels òrgans de contractació de vetllar perquè el disseny dels criteris d’adjudicació permeti obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat, concretament mitjançant la inclusió d’aspectes qualitatius, mediambientals, socials i innovadors vinculats a l’objecte del contracte.

Es milloren aspectes com la necessitat de simplificar els tràmits i, d’aquesta manera, es sol·licita menys burocràcia als licitadors i es produeix un millor accés a les pimes. El procés de licitació és més simple, amb la idea de reduir les càrregues administratives de tots els operadors econòmics que intervenen en aquest àmbit, a fi de beneficiar tant els licitadors com els òrgans de contractació.

Aquesta llei tracta de dissenyar un sistema de contractació pública més eficient, transparent i íntegre, mitjançant el qual s’aconsegueixi un millor compliment dels objectius públics; tant a través de la satisfacció de les necessitats dels òrgans de contractació com mitjançant una millora de les condicions d’accés i participació en les licitacions públiques dels operadors econòmics, i aconseguir la prestació de millors serveis als seus usuaris.

El contracte públic és un document on es recullen les voluntats d’una entitat o òrgan del sector públic que té la potestat d’adjudicació i una persona física o jurídica, que es coneix com a contractista. L’onerositat del contracte s’especifica amb l’obtenció d’un benefici econòmic, que pot ser directe o indirecte, a canvi d’una prestació donada pel contractista, que consisteix en fer una obra o lliurar un bé o servei.

L’anunci de licitació per a l’adjudicació de contractes de les administracions públiques, a excepció dels procediments negociats sense publicitat, s’ha de publicar en el perfil de contractant. En els contractes subscrits per l’Administració general de l’Estat, o per les entitats que hi estan vinculades que gaudeixin de la naturalesa d’administracions públiques, l’anunci de licitació s’ha de publicar, a més, en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Quan els contractes estiguin subjectes a una regulació harmonitzada, la licitació s’ha de publicar, a més, en el Diari Oficial de la Unió Europea, i els poders adjudicadors han de poder demostrar la data d’enviament de l’anunci de licitació.

L’adjudicació de contractes s’ha d’efectuar de forma ordinària utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació basats en el principi de millor relació qualitat-preu, i utilitzant el procediment obert o el procediment restringit, segons el cas.

Els contractes menors es poden adjudicar directament a qualsevol empresari que tingui habilitada la capacitat d’obrar i que disposi de l’habilitació professional necessària per fer la prestació.

Els diferents procediments dels contractes públics són els següents:

• Procediment obert
• Procediment restringit
• Procediment negociat
• Procediment negociat amb publicitat
• Procediment negociat sense publicitat
• Procediment d’associació per a la innovació

En el procediment obert tot empresari interessat pot presentar una proposició, i queda exclosa tota negociació dels termes del contracte amb els licitadors.

La Mesa de contractació es constitueix per qualificar la documentació presentada en un sobre o un arxiu electrònic diferent del que contingui la proposició.

Posteriorment, el mateix òrgan ha de procedir a obrir i examinar les proposicions, i ha de formular la proposta d’adjudicació corresponent a l’òrgan de contractació, una vegada ponderats els criteris que s’hagin d’aplicar per efectuar la selecció de l’adjudicatari.

Quan s’empri una pluralitat de criteris d’adjudicació, els licitadors han de presentar la proposició en dos sobres o arxius electrònics:

• un amb la documentació que es valora de conformitat amb els criteris la ponderació dels quals depèn d’un judici de valor, i
• l’altre amb la documentació que es valora de conformitat amb criteris quantificables mitjançant la mera aplicació de fórmules.

La valoració de l’oferta econòmica s’ha d’obrir en un acte públic, excepte quan es prevegi que en la licitació es puguin utilitzar mitjans electrònics.

El termini per a presentar les proposicions no pot ser inferior a quinze dies naturals (contractes de serveis i contracte de subministrament) o vint-i-sis dies naturals (contractes d’obres, concessió d’obres i concessió de serveis) des de l’endemà de la publicació de l’anunci de licitació del contracte en el perfil del contractant (vegeu la taula).

L’adjudicació es fa seguint els criteris següents:

• L’únic requisit és el preu; l’adjudicació s’ha de fer en un termini màxim de 15 dies des del dia següent a l’obertura de les proposicions.
• En els casos en què hi ha una pluralitat de criteris, l’adjudicació es fa en un termini de 2 mesos des de l’obertura de proposicions, excepte que els plecs estableixin un termini diferent.
• Si les ofertes que es reben són qualificades com a anormalment baixes, el termini s’amplia quinze dies hàbils per aportar les justificacions corresponents.
• Els licitadors poden retirar les seves proposicions i sol·licitar la devolució de la garantia provisional, si és el cas, en el supòsit que no es dugui a terme l’adjudicació en els terminis indicats.

El procediment restringit també és un procediment ordinari per adjudicar contractes de l’Administració pública, en el qual qualsevol empresa que hi vegi un interès pot presentar una sol·licitud de participació en resposta a una convocatòria de licitació. El següent pas és el de presentar una proposició sempre que l’empresa hagi estat seleccionada a partir de la solvència demostrada.

Quan es fa l’anunci de licitació s’han d’establir els criteris o les normes objectives i no discriminatòries en virtut dels quals se seleccionaran els candidats, així com el nombre mínim i màxim de candidats que hi poden participar.

En el moment que es publica l’anunci de licitació comença a comptar el termini de quinze dies. Cal presentar la sol·licitud de participació juntament amb la documentació establerta per als procediments oberts, excepte la garantia provisional.

El nombre de candidats a participar en el procediment restringit d’adjudicació ha de ser suficient per garantir la competència efectiva, sense que sigui inferior a cinc candidats. En el cas que el nombre de candidats que compleixin els criteris de selecció sigui inferior a cinc, es pot continuar el procediment amb els que reuneixin les condicions exigides.

També podem trobar altres procediments de contractació, com són els procediments amb negociació, l’adjudicació ha de recaure en el licitador justificadament elegit per l’òrgan de contractació, després de negociar les condicions del contracte amb un o diversos candidats.

El plec de clàusules administratives particulars ha de determinar els aspectes econòmics i tècnics que han de ser objecte de negociació amb les empreses:

• La descripció de les necessitats dels òrgans de contractació i de les característiques exigides per als subministraments, les obres o els serveis que s’hagin de contractar.
• El procediment que s’ha de seguir per negociar, que ha de garantir la màxima transparència de la negociació, la seva publicitat i la no discriminació entre els licitadors que hi participin.
• Els elements de la prestació objecte del contracte que constitueixen els requisits mínims que han de complir totes les ofertes.
• Els criteris d’adjudicació.

La informació facilitada ha de ser prou precisa perquè els operadors econòmics puguin identificar la naturalesa i l’àmbit de la contractació i decidir la seva participació en el procediment.

Els òrgans de contractació poden adjudicar contractes utilitzant el procediment de licitació amb negociació en els contractes d’obres, subministraments, serveis, concessió d’obres i concessió de serveis quan es doni alguna de les situacions següents:

• Quan, per satisfer les necessitats de l’òrgan de contractació, sigui imprescindible que la prestació sigui objecte d’un treball previ de disseny o d’adaptació per part dels licitadors.
• Quan la prestació objecte del contracte inclogui un projecte o solucions innovadores.
• Quan el contracte no es pugui adjudicar sense negociacions prèvies a causa de circumstàncies específiques vinculades a la naturalesa, la complexitat o la configuració jurídica o financera de la prestació que constitueixi el seu objecte, o pels riscos inherents a aquesta.
• Quan l’òrgan de contractació no pugui establir amb prou precisió les especificacions tècniques per referència a una norma, avaluació tècnica europea, especificació tècnica comuna o referència tècnica, en els termes que estableix aquesta llei.
• Quan en els procediments oberts o restringits seguits prèviament només s’hagin presentat ofertes irregulars o inacceptables.

Els òrgans de contractació poden adjudicar contractes utilitzant el procediment negociat sense la publicació prèvia d’un anunci de licitació únicament en els casos següents:

1. En els contractes d’obres, subministraments, serveis, concessió d’obres i concessió de serveis:
   • Si no s’ha presentat cap oferta, cap oferta adequada, cap sol·licitud de participació o cap sol·licitud de participació adequada, en resposta a un procediment obert o a un procediment restringit; sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin substancialment i sense que en cap cas es pugui incrementar el pressupost base de la licitació, ni modificar el sistema de retribució i que s’enviï un informe a la Comissió Europea, quan aquesta ho sol·liciti.
   • Quan les obres, subministraments o serveis només es puguin encomanar a un empresari determinat, per alguna de les raons següents: que el contracte tingui per objecte la creació o l’adquisició d’una obra d’art o representació artística única que no formi part del patrimoni històric espanyol, que no hi hagi competència per raons tècniques o que hi hagi la protecció de drets exclusius, inclosos els drets de propietat intel·lectual i industrial. Podeu aprofundir en aquest enllaç sobre els supòsits d’exclusivitat tècnica.
   • En contractes declarats secrets o reservats o l’execució dels quals hagi d’anar acompanyada de mesures de seguretat especials, de conformitat amb la legislació vigent.
2. En els contractes d’obres, subministraments i serveis:
   • En el cas d’una urgència imperiosa, produïda per esdeveniments imprevisibles per l’òrgan de contractació, que no li siguin imputables.
   • En el supòsit d’ofertes irregulars o inacceptables, sempre que en la negociació s’incloguin tots els licitadors que en el procediment anterior haguessin presentat ofertes que complissin els requisits, sempre que les condicions inicials del contracte no es modifiquin substancialment i sense que en cap cas es pugui incrementar el preu de la licitació, ni modificar el sistema de retribució.
3. En els contractes de subministraments:
   • Quan els productes es fabriquin exclusivament per a finalitats de recerca, experimentació, estudi o desenvolupament.
   • Quan es tracti de lliuraments addicionals efectuats pel proveïdor inicial.
   • Quan es tracti de l’adquisició en mercats organitzats o borses de matèries primeres de subministraments que hi cotitzin.
   • Quan es tracti d’un subministrament concertat en condicions especialment avantatjoses amb un proveïdor que cessi definitivament les seves activitats comercials, o amb els administradors d’un concurs, o mitjançant un acord judicial o un procediment de la mateixa naturalesa.
4. En els contractes de serveis:
   • Si el contracte és conseqüència d’un concurs de projectes i d’acord amb les normes aplicables s’hagi d’adjudicar al guanyador.
   • Quan es tracti d’un servei concertat en condicions especialment avantatjoses amb un proveïdor que cessi definitivament les seves activitats comercials o amb els administradors d’un concurs, o mitjançant un acord judicial o un procediment de la mateixa naturalesa.
5. En els contractes d’obra i de serveis:
   • Quan les obres o els serveis objecte de la licitació consisteixin en la repetició d’uns altres de similars adjudicats al mateix contractista, sempre que s’atenguin a un projecte base que hagi estat objecte del contracte inicial adjudicat.

Per dur a terme aquest procediment, cal que s’estableixi una convocatòria de licitació en què es recullin els criteris de solvència objectius relatius a la capacitat dels candidats en els àmbits de la recerca i el desenvolupament, així com en l’elaboració i l’aplicació de solucions innovadores.

L’òrgan de contractació convida un mínim de tres empresaris perquè presentin projectes de recerca i innovació i, llevat que s’estableixi un altre procediment, els òrgans de contractació negocien amb els licitadors les ofertes presentades, excepte l’oferta definitiva. No es negocien ni els requisits mínims, ni els criteris d’adjudicació.

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), determina quins són els contractes que estan sotmesos en la forma i els termes que s’hi estableixen, amb independència de la seva naturalesa jurídica. Per tant, seran aquells que compleixin les següents condicions:

• Són onerosos: el contractista obté benefici econòmic, ja sigui de forma directa i indirecta.
• Han de ser subscrits per les entitats que es considera que formen part del sector públic, recollides a l’article 3 de l’LCSP.
• El seu objecte és la realització d’unes obres, la prestació d’algun servei o l’entrega de béns.

Els tipus de contractes del sector públic es determinen en funció del seu objecte, i són:

• d’obres
• concessió d’obres
• concessió de serveis
• subministraments
• serveis
• mixt

A continuació s’analitzen els diferents contractes del sector públic:

• Contracte d’obres: té per objecte l’execució d’una obra, aïllada o conjuntament, amb la redacció del projecte, i la realització, per qualsevol mitjà, d’una obra que compleixi els requisits que fixa l’entitat del sector públic contractant.
• Contracte de concessió d’obres: és un contracte que té per objecte que el concessionari dugui a terme algunes de les prestacions del contracte d’obres, incloses les de restauració i reparació de construccions existents, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts, i en el qual la contraprestació a favor del concessionari consisteix o bé únicament en el dret a explotar l’obra, o bé el dret d’explotació acompanyat de percebre un preu.
• Contracte de concessió de serveis: és aquell en virtut del qual un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d’un servei la prestació del qual sigui de la seva titularitat o competència, i la contrapartida del qual estigui constituïda pel dret a explotar els serveis objecte del contracte o per aquest dret acompanyat del de percebre’n un preu.
• Contracte de subministrament: té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer, o l’arrendament, amb opció de compra o sense, de productes o béns mobles.
• Contracte de serveis: l’objecte del contracte són prestacions de fer, consistents en el desenvolupament d’una activitat o adreçades a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament, inclosos els serveis que l’adjudicatari s’obliga a executar de manera successiva i per un preu unitari.
• Contracte mixt: aquell que conté prestacions corresponents de dos o més contractes de classes diferents.

La competència per fer contractació pública en matèria contractual correspon als òrgans de contractació, unipersonals o col·legiats, que, en virtut d’una norma legal o reglamentària o una disposició estatutària, tinguin atribuïda la facultat de subscriure contractes en nom seu.

Hi ha la possibilitat que els òrgans de contractació puguin delegar les seves competències i facultats amb compliment de les normes i formalitats aplicables en cada cas per a la delegació.

Els òrgans de contractació han de designar un responsable del contracte, a qui correspon supervisar l’execució i adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries amb la finalitat d’assegurar la realització correcta de la prestació pactada. El responsable del contracte pot ser una persona física o jurídica, vinculada a l’entitat contractant o aliena.

A continuació es recull una llista dels òrgans competents en matèria de contractació:

• Els ministres i els secretaris d’estat tenen atribuïdes facultats per subscriure en nom seu els contractes en l’àmbit de la seva competència.
• Els presidents o directors dels organismes autònoms, entitats públiques empresarials i altres entitats públiques integrants del sector públic estatal i els directors generals de les diferents entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social.
• El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, a través de la Junta de Contractació Centralitzada.
• Als departaments ministerials i als organismes autònoms, entitats públiques empresarials i altres entitats públiques integrants del sector públic estatal, així com en les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, es poden constituir juntes de contractació, que han d’actuar com a òrgans de contractació, amb els límits quantitatius o referents a les característiques dels contractes que determini el titular del departament.

A continuació, s’enumera el contingut necessari que han d’incloure els documents en què es formalitzin els contractes que subscriguin les entitats del sector públic:

1. La identificació de les parts.
2. L’acreditació de la capacitat dels signants per subscriure el contracte.
3. La definició de l’objecte i el tipus del contracte, tenint en compte en la definició de l’objecte les consideracions socials, ambientals i d’innovació.
4. La referència a la legislació aplicable al contracte.
5. L’enumeració dels documents que integren el contracte.
6. El preu cert, o la manera de determinar-lo.
7. La durada del contracte o les dates estimades per al començament de la seva execució i per a la seva finalització, així com la de la pròrroga o pròrrogues, si estan previstes.
8. Les condicions de recepció, lliurament o admissió de les prestacions.
9. Les condicions de pagament.
10. Els supòsits en què és procedent la modificació, si escau.
11. Els supòsits en què és procedent la resolució.
12. El crèdit pressupostari o el programa o rúbrica comptable amb càrrec al qual s’ha d’abonar el preu, si escau.
13. L’extensió objectiva i temporal del deure de confidencialitat que, si escau, s’imposi al contractista.
14. L’obligació de l’empresa contractista de complir, durant tot el període d’execució del contracte, les normes i condicions que fixa el conveni col·lectiu aplicable.

Un plec de condicions és el conjunt de documents que contenen les condicions d’una licitació o un contracte administratiu. S’hi especifica la forma en la qual s’ha de desenvolupar el contracte, per la qual cosa el contractista accepta aquestes clàusules en presentar-se a la licitació en qüestió.

Les parts en les quals se sol dividir un plec de condicions són les següents:

• Condicions generals: es descriu el contingut del projecte a grans trets.
• Especificacions tècniques: amb un apartat per als equips, materials i instal·lacions necessàries, i un altre per als detalls del procés d’execució.
• Clàusules administratives: es determina la manera de mesurar, valorar i pagar cada part del contracte.
• Gestió dels residus: com es tracten els residus i millores mediambientals.

L’òrgan de contractació, motivat per la necessitat de subscriure un contracte, requereix la tramitació prèvia de l’expedient corresponent, que s’ha de publicar en el perfil de contractant.

L’expedient ha d’incorporar el plec de condicions amb les clàusules administratives particulars i les prescripcions tècniques que hagin de regir el contracte. En funció del tipus de contracte públic els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques s’han de substituir pel document de licitació.

En l’expedient s’han de justificar els següents apartats:

• L’elecció del procediment de licitació.
• La classificació que s’exigeixi als participants.
• Els criteris de solvència tècnica o professional, i econòmica i financera, i els criteris que s’han de tenir en consideració per adjudicar el contracte, així com les condicions especials de la seva execució.
• El valor estimat del contracte amb una indicació de tots els conceptes que l’integren, inclosos sempre els costos laborals si n’hi ha.
• La necessitat de l’Administració que es vol satisfer mitjançant la contractació de les prestacions corresponents; i la seva relació amb l’objecte del contracte, que ha de ser directa, clara i proporcional.
• En els contractes de serveis, l’informe d’insuficiència de mitjans.
• La decisió de no dividir en lots l’objecte del contracte.

Una vegada es completa l’expedient de contractació, l’òrgan de contractació ha de dictar una resolució motivada en què l’aprovi i disposi l’obertura del procediment d’adjudicació.

La durada dels contractes del sector públic s’estableix tenint en compte la naturalesa de les prestacions, les característiques del seu finançament i la necessitat de enviar-ne la realització periòdicament a concurrència, sense perjudici de les normes especials aplicables a determinats contractes.

Es poden preveure una o diverses pròrrogues en el contracte, mantenint les seves característiques sense alteracions durant el període de durada. La pròrroga l’acorda l’òrgan de contractació i és obligatòria per a l’empresari. Les parts no estan facultades per consentir tàcitament la pròrroga del contracte.

La demora en l’execució de la prestació per part de l’empresari provoca que l’òrgan de contractació pot concedir una ampliació del termini d’execució, sense perjudici de penalitzacions al contractista.

Els contractes de subministraments i de serveis de prestació successiva tenen un termini màxim de durada de cinc anys, incloses les possibles pròrrogues, de la mateixa manera que els contractes d’arrendament de béns mobles.

Els contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis tenen un termini de durada limitat, el qual s’ha de calcular en funció de les obres i dels serveis que constitueixin el seu objecte i s’ha de fer constar al plec de clàusules administratives particulars.

De totes maneres, la durada dels contractes de concessió d’obres o de concessió de serveis no pot excedir els:

• Quaranta anys per als contractes de concessió d’obres, i de concessió de serveis que comprenguin l’execució d’obres i l’explotació de servei.
• Vint-i-cinc anys en els contractes de concessió de serveis que incloguin l’explotació d’un servei no relacionat amb la prestació de serveis sanitaris.
• Deu anys en els contractes de concessió de serveis que incloguin l’explotació d’un servei l’objecte del qual consisteixi en la prestació de serveis sanitaris.

Els contractes menors no poden tenir una durada superior a un any ni ser objecte de pròrroga.

La Llei de contractes del sector públic (LCSP) disposa que l’adjudicació dels contractes es fa ordinàriament utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació basats en el principi de millor relació qualitat-preu. La relació qualitat-preu s’avalua d’acord amb criteris econòmics i qualitatius.

Els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició es perfeccionen amb l’adjudicació. Pel que fa a la resta de contractes la seva perfecció s’aconsegueix amb la formalització.

La formalització dels contractes subscrits per les administracions públiques es durà a terme en un document administratiu que s’adequa a les condicions establertes de la licitació.

Hi ha la possibilitat que el contractista sol·liciti l’elevació a escriptura pública del contracte. En aquest cas, les despeses corresponents corren a càrrec seu.

La mesa de contractació, en el seu defecte l’òrgan de contractació, atendrà les proposicions presentades per ordre decreixent i posteriorment eleva una proposta a l’òrgan de contractació. Per classificar les proposicions s’han de considerar els criteris d’adjudicació fixats als plecs. En el cas que l’únic criteri a considerar sigui el preu, la millor oferta serà la que proposa el preu més baix.

Una vegada acceptada la proposta de la mesa, es fa un requeriment al licitador que presenta la millor oferta perquè, en el termini de deu dies hàbils, presenti la documentació acreditativa de les circumstàncies següents:

• De la capacitat d’obrar i de la personalitat jurídica.
• De la representació i personalitat jurídica de les persones signants de les ofertes.
• Del compliment dels requisits específics de solvència o del certificat de classificació corresponent.

Després de complir el tràmit de verificar la documentació acreditativa, l’òrgan de contractació adjudica el contracte en els cinc dies hàbils següents a la seva recepció. En el decurs de quinze dies s’ha de publicar en el perfil del contractant la resolució d’adjudicació, que ha de ser motivada, i notificada al licitador. L’execució del contracte no pot iniciar-se fins que no s’ha formalitzat.