Conceptes bàsics de prevenció de riscos laborals

A continuació exposem una sèrie de termes i conceptes elementals pel que fa a la prevenció laboral, com ara: salut laboral, risc laboral, condicions de treball, perill, risc i factor de risc, disciplines preventives, danys derivats del treball, prevenció i equips de protecció individual.

Salut laboral i prevenció de riscos laborals

El concepte de salut de l’Organització Mundial de la Salut abasta el complet benestar de l’individu en les seves dimensions física, mental i social, i implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals. Així, el concepte de salut esdevé personal i subjectiu: varia en funció de les característiques personals i socials de la persona i de la percepció que aquesta té de la seva situació. Tot i això s’exigeixen unes condicions mínimes que han de permetre que la persona exerceixi plenament els seus drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics.

D’aquesta manera, i seguint les directrius de l’OMS, podem definir la salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties.

La prevenció de riscos laborals identifica, avalua i controla els riscos existents en l’àmbit laboral per tal d’adoptar les mesures de prevenció pertinents que evitin els accidents i malalties que causen danys en la salut dels treballadors. La prevenció de riscos laborals consisteix a actuar abans que es produeixin els danys; anticipar les condicions que són susceptibles de generar els riscos i canviar-les abans que aquests es produeixin.

Les conseqüències dels danys sobre la salut no només afecten la persona que els pateix també afecten les seves famílies i generen conseqüències negatives en les organitzacions on desenvolupen la seva activitat laboral i a tota la societat en general.

La prevenció de riscos laborals té una doble finalitat: d’una banda pretén minimitzar els efectes negatius del treball, com ara malalties, accidents de treball i altres danys a la salut; d’una altra, afavorir-ne els efectes positius, com per exemple el creixement personal o la integració social.

Condicions de treball

Les condicions de treball són el conjunt de les circumstàncies que es donen en l’entorn on es desenvolupa l’activitat laboral i que poden incidir en la salut del treballador entesa en els seus aspectes de benestar físic, mental i social.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL, Llei 31/1995) defineix la condició de treball com aquella característica del treball susceptible de tenir influència en la generació de riscos per a la seguretat i salut del treballador.

Dins del concepte legal de condicions de treball regulat per l’art. 4.7 de l’LPRL, s’inclouen específicament:

  • “Les característiques generals dels locals, les instal·lacions, els equips, els productes i altres estris existents en el centre de treball” (punt a. art. 4.7 LPRL).
  • “La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l’ambient interior de treball i les seves corresponents intensitats i concentracions o els seus nivells de presència” (punt b. Art. 4.7 LPRL).
  • “Els procediments per a la utilització dels agents esmentats anteriorment que influeixen a l’hora de generar-se els riscos esmentats” (punt c. Art. 4.7 LPRL).
  • “Totes aquelles altres característiques de la feina, incloent-hi les relatives a la seva organització i ordenació, que influeixen en la magnitud dels riscos als quals estigui exposat el treballador” (punt d. Art. 4.7 LPRL).

En la definició de condicions de treball de l’LPRL hi tenen cabuda a més dels aspectes materials tradicionals, aquelles qüestions relatives a l’organització del treball: treball a torns, càrrega de treball, monotonia, nocturnitat, participació del treballador en l’empresa…

Perill, risc i factor de risc

Parlem de perill quan ens trobem davant d’una contingència o possibilitat imminent que s’esdevingui algun mal, innat al fet o substància que és impossible disminuir-lo, però és possible reduir el risc que es materialitzi i provoqui un dany.

Sovint es fan servir les paraules risc, perill i factor de risc per a fer referència a un mateix fet, la qual cosa pot ocasionar confusions. En matèria de seguretat i salut laboral es treballa amb els conceptes de risc i factor de risc per tal d’avaluar situacions o activitats laborals.

El concepte de perill s’utilitza habitualment en el transport, emmagatzematge i manipulació de substàncies, matèries o productes químics. A la normativa sobre accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses (RD 840/2015) es defineix el perill com la capacitat intrínseca d’una substància perillosa o la potencialitat d’una situació física per ocasionar danys a la salut humana, els béns o al medi ambient.

En l’àmbit preventiu parlem de factor de risc per referir-nos a aquelles situacions potencials que poden causar un dany a la seguretat i la salut dels treballadors. Parlem de factor de risc per referir-nos a la condició de treball perillosa, la font del risc.

Segons l’art 4.2. de l’LPRL s’entén per risc laboral la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en ocasió del treball. La magnitud del risc dependrà de la probabilitat que es produeixi el dany i de la seva severitat.

Parlem de risc laboral, com la probabilitat que la capacitat d’ocasionar danys s’actualitzi en les condicions d’utilització o d’exposició, i es generin els danys.


Exemple de factor de risc i risc:

La manipulació incorrecta per part d’un operari d’un paquet que contingui material tòxic és un factor de risc que podria tenir associats diferents riscos: d’una banda la caiguda del paquet sobre el treballador la qual cosa li pot ocasionar fractures i contusions, i d’una altra la inhalació del producte tòxic amb les conseqüències d’intoxicació per inhalació del producte per part del treballador. Per una mateixa situació potencial hi ha una probabilitat d’actualització de riscos diferents.

És habitual trobar-se en manuals antics, la referència a “perill” com a sinònim de “factor de risc”.

Taula: Exemples de factors de risc, risc i danys
Factor de risc (condició de treball perillosa) Risc Danys
Escala de mà amb esglaons trencats Caiguda a diferent nivell Fractures, hematomes, ferides…
Mobiliari deteriorat o sobrecarregat Manipulació d’objectes emmagatzemats en alçada Caiguda d’objectes per esfondrament Contusions, hematomes, pèrdua de consciència…
Existència de cables deteriorats Contactes elèctrics (directes o indirectes) Enrampades, cremades,
Falta de campana extractora manipulant productes químics Inhalació de productes químics Irritació de la dermis i/o les mucoses Intoxicació respiratòria
Màquina sorollosa Exposició al soroll elevat Hipoacúsia
Analitzar una mostra de sang en un laboratori Exposició a agents biològics Malaltia infecciosa
Manipulació manual incorrecta de càrregues Sobreesforços posturals Lumbàlgia, ciàtica, hèrnia discal
Altes exigències emocionals en el treball de salvament amb poca experiència Estrès Malhumor, cefalees, trastorns digestius
Assignar un lloc de treball sense contingut i aïllat de la resta de companys de feina per un període de temps indeterminat Assetjament laboral (mobbing) Nerviosisme, depressió, insomni


Classificació dels factors de risc:

Podem classificar els riscos en funció de diferents criteris; una classificació dels factors de risc susceptibles de causar danys sobre la salut del treballador és la que diferencia entre aquells causats per agents materials, que són tots els que tenen un contacte directe amb el cos de la persona, i els agents immaterials, que són els que actuen principalment en l’àmbit psicològic sobre la persona. Segons aquest criteri podem diferenciar.

  • Agents materials:
    • Mecànics (màquines, instal·lacions, eines, locals…).
    • Físics (soroll, temperatura, humitat, radiacions…).
    • Químics (amiant, plom, clor…).
    • Biològics (bacteris, fongs, virus…).
  • Agents immaterials:
    • Inherents a l’organització del treball (treball a torns, treball nocturn, possibilitat de participació en l’organització).
    • Inherents a la tasca (requeriments mentals del treball, contingut del treball, ritme i monotonia, postures de treball…).

Una altra classificació, comunament acceptada, és la que els classifica en funció de la tècnica preventiva que els estudia. En aquest sentit podem diferenciar:

  • Riscos de seguretat: inclou els derivats de les condicions estructurals dels espais de treball (escales, patis, alçada dels sostres…) i els que deriven de les condicions d’utilització dels equips de treball (màquines, eines). En aquest sentit els més habituals són caigudes, cops, xocs, contactes elèctrics, cremades…
  • Riscos higiènics: són els que es deriven de les condicions ambientals (factors físics, químics o biològics) que poden causar malalties en els treballadors. Entre els més habituals identifiquem l’exposició a substàncies nocives; el contacte amb substàncies càustiques o corrosives; l’exposició a radiacions; l’estrès tèrmic; l’exposició a soroll i vibracions…
  • Riscos ergonòmics: són els derivats de la càrrega física o mental de treball. Els més habituals són els sobreesforços posturals, les postures incorrectes en la manipulació de càrregues; la càrrega de treball excessiva, fatiga visual…
  • Riscos psicosocials: són els que deriven de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el lloc de treball. En aquest sentit identifiquem entre altres: el ritme de treball elevat; la falta d’autonomia, el treball monòton i repetitiu, les poques exigències en relació a la tasca assignada…

Disciplines preventives

Entre les tècniques globals preventives diferenciem:

  • Seguretat en el treball
  • Higiene industrial
  • Ergonomia
  • Psicosociologia
  • Medicina del treball

La Seguretat en el treball és el conjunt de tècniques preventives que tenen com a finalitat dur a terme accions que evitin els accidents de treball eliminant o reduint el risc d’accident en el seu origen. Està constituïda per un conjunt de coneixements, tècniques i procediments que tenen per objecte eliminar o disminuir els riscos que puguin ser capaços de provocar l’aparició d’accidents de treball i també eliminar o reduir les seves possibles conseqüències.

La Higiene industrial és la tècnica no mèdica que té com a finalitat la prevenció de les malalties ocasionades en l’àmbit professional a través de l’estudi i avaluació dels agents contaminants que poden trobar-se en els ambients de treball.

La higiene industrial estudia com l’ambient físic que envolta al treballador actua sobre la seva salut a través dels diferents contaminants: químics, físics o biològics, provocant malalties.

Les activitats que la higiene industrial durà a terme seran identificar el o els contaminants nocius, avaluar la probabilitat que siguin perjudicials per als éssers humans, realitzar les accions correctores (si és convenient) i fer-ne un seguiment periòdic.

L’Ergonomia és la ciència aplicada de caràcter multidisciplinari que té com a finalitat l’adequació dels productes, sistemes i entorns artificials a les característiques, limitacions i necessitats dels usuaris, per optimitzar-ne l’eficàcia, seguretat i confort.

L’ergonomia, tècnica no mèdica, dissenya els llocs de treball, les màquines i els processos per tal que s’adaptin al treballador, de forma que s’aconsegueixi que siguin el màxim de saludables, segurs, eficients i confortables.

La Psicosociologia és la tècnica preventiva que s’encarrega de l’estudi de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el treball, que poden donar lloc a factors de risc psicosocial.

La Medicina del treball és la tècnica mèdica que estudia les malalties i accidents de treball que es produeixen a conseqüència del treball.

Danys derivats del treball

L’LPRL, en el seu article 4.2., defineix els danys derivats del treball: com “les malalties professionals, patologies o lesions patides amb motiu o ocasió del treball”.

La classificació que, en l’àmbit preventiu, es fa dels danys, diferencia entre:

  • Accidents de treball
  • Malalties professionals
  • Altres patologies derivades del treball

El marc normatiu concret que regula els danys derivats del treball es conté en la Llei General de la Seguretat Social (LGSS, en endavant), que en el seu articulat defineix el concepte d’accident de treball i malaltia professional.

Es considera accident de treball tota lesió que pateix el treballador a conseqüència del treball que realitza per compte d’altri.

La malaltia professional és aquella patologia mèdica que consisteix en una alteració més o menys lenta de la salut del treballador ocasionada per unes condicions de treball deficients a conseqüència del treball executat per compte aliena o per compte propi en les activitats que s’especifiquen en el Quadre de Malalties Professionals.

Ens referim a les patologies inespecífiques per fer referència a aquelles que tot i que es contrauen per les condicions de treball deficients, la seva aparició està influenciada per uns altres factors extralaborals: factors biològics, ambientals…

Prevenció i equip de protecció individual

La prevenció de riscos professionals és el conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases de l’activitat de l’empresa a fi d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball (art. 4.1. LPRL)

La normativa preventiva considera equip de protecció individual (EPI) qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador que el protegeixi d’un o més riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat. (art. 2.RD 773/97). Un EPI no s’ha de confondre mai amb un equip de treball, que és qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball (art. 4.6.LPRL).

No són equips de protecció individual els exclosos per la normativa. La normativa reguladora exclou de la consideració d’equip de protecció individual (art. 2.2 DEL RD 773/97):

  • La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir la salut o la integritat física del treballador.
  • Els equips dels serveis de socors i salvament.
  • Els equips de protecció individual dels militars, dels policies i de les persones dels serveis de manteniment de l’ordre.
  • Els equips de protecció individual dels mitjans de protecció per carretera.
  • El material d’esport.
  • El material d’autodefensa o de dissuasió.
  • Els aparells portàtils per a la detecció i senyalització dels riscos i dels factors de molèstia.

En alguns casos, com per exemple a la indústria alimentària i farmacèutica, s’utilitza roba especial de treball (bates, guants, granotes…) per tal de preservar la qualitat del producte que es manipula; pot ser que aquesta roba necessàriament no sigui considerada un EPI.

Glossari de sigles bàsiques

  • CAE: coordinació d’activitats empresarials
  • CE: Constitució espanyola
  • CEE: Comunitat Econòmica Europea
  • CNSST: Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
  • (Conformitat o marcat) CE: conformitat europea
  • DNI/NIE: document nacional d’identitat/número d’identificació d’estrangers
  • EPI: equip de protecció individual
  • ET: Estatut dels Treballadors
  • ETT: empresa de treball temporal
  • INSHT: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
  • INSST: Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
  • ISO: International Organization for Standardization
  • ITSS: Inspecció de Treball i Seguretat Social
  • ITV: inspecció tècnica del vehicle
  • LGSS: Llei general de la Seguretat Social
  • LPRL: Llei de prevenció de riscos laborals
  • LLISOS: Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social
  • NTP: nota tècnica de prevenció
  • OIT: Organització Internacional del Treball
  • OMS: Organització Mundial de la Salut
  • PRL: prevenció de riscos laborals
  • REA: registre d’empreses acreditades
  • RD: Reial decret
  • RLC: relació de liquidació de cotitzacions
  • RNT: relació nominal de treballadors
  • RSC: reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció
  • RSP: Reglament dels serveis de prevenció
  • SGSST: sistema de gestió de seguretat i salut en el treball
  • SPA: servei de prevenció aliè
  • SPM: servei de prevenció mancomunat
  • SPP: servei de prevenció propi
  • SST: Seguretat i Salut en el Treball
  • TPC: targeta professional de la construcció
  • TS: Tribunal Suprem
  • TSJ: Tribunal Superior de Justícia
  • UTE: unió temporal d’empreses
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Glossari de sigles