Neteja i ordre de l'habitatge

L’ordre de la llar afavoreix el benestar de les persones que hi conviuen. Poder localitzar fàcilment els estris o els objectes que es puguin necessitar facilita la vida de les persones i afavoreix el benestar. Cal vetllar perquè cada cosa tingui el seu espai i cada persona de les que hi viuen tingui fàcil accés a les seves coses. El desordre pot produir estrès i ansietat; pot causar dificultats per a la concentració i, fins i tot, influir negativament en la convivència amb altres persones.

Aprendre a mantenir aquest ordre establert de manera habitual és beneficiós i ens permet tenir més temps per fer allò que realment ens agrada i ens aporta harmonia i benestar amb nosaltres mateixos.

Cal revisar periòdicament aquest ordre i evitar emmagatzemar objectes que no siguin necessaris. De vegades és útil fer un buidatge anual i treure o donar tot allò que ja no s’utilitza. Alguna altra persona en pot fer ús. Cal ensenyar els més joves i els infants a compartir i donar joguines o roba que ja no facin servir per tal que desenvolupin aquests valors d’organització a la llar i reutilització.

Hi ha trastorns psicosocials que estan relacionats amb l’acumulació d’objectes. Per exemple, la coneguda com síndrome de Diògenes encara no apareix en cap classificació psiquiàtrica, però s’han realitzat diversos estudis i els mitjans de comunicació han emprat el terme sovint per definir aquest tipus de trastorn. Generalment, l’acumulació d’objectes s’associa a altres característiques psicosocials com poden ser autonegligència i l’aïllament social, entre d’altres. També es relaciona, en alguns casos, amb la pèrdua de persones estimades, i l’edat pot ser un factor de risc.

La distribució dels elements a la llar depèn en gran mesura de l’ús que es doni a cada sala i de les activitats que s’hi facin. Com a principi general, cada objecte ha de tenir el seu lloc, i cal que sigui accessible i lògic de trobar. En principi es pot seguir la pauta de la taula, tot i que estarà condicionada per l’espai i els recursos que es tinguin:

Cal recordar en aquest punt que cada objecte o estri ha de tenir el seu lloc i això ha de ser conegut per tots els membres de la llar. D’aquesta manera es facilita que es puguin tornar a desar un cop emprats.

Sovint, si es dediquen uns minuts al dia per mantenir en ordre les coses que hem fet servir, mantenir l’ordre dels espais es torna una tasca menys complicada. Aquestes petites tasques diàries són:

• Organització abans d’anar a dormir: abans d’anar a dormir és útil preparar la roba de l’endemà i les coses que ens hem d’endur. Deixar la cuina recollida i neta per a l’esmorzar deixant els plats de la nit recollits i les superfícies netes. Posar ordre en les zones comunes com el saló, el bany o el menjador fa que l’endemà ens aixequem sense tantes tasques per fer.
• Ordre de la llar al matí: si s’esmorza a casa cal deixar-ho tot ben recollit i net. Tan important és mantenir l’ordre de la llar a la nit com al matí, abans de sortir. D’aquesta manera, en tornar a casa es tindrà la llar ben organitzada i es podrà descansar.
• No acumular objectes en un punt determinat com poden ser taules auxiliars, cadires, prestatgeries o habitacions petites. Són focus de desordre que tard o d’hora s’haurà d’endreçar, i com més temps passi més costarà després.

Per tenir tots els documents importants ben arxivats i accessibles per a futures consultes cal destinar un espai per tal de poder-los organitzar a casa. La recomanació és que hi hagi un parell d’arxius on es pugui localitzar:

1. Documentació personal: distribuïda en documentació laboral (d’una banda nòmines i contractes, l’últim informe de vida laboral) i, de l’altra, currículum i certificats de formació i cursos que s’hagin realitzat. És necessari tenir aquest arxiu actualitzat tant si s’està cercant feina com si no. És recomanable tenir fotocòpies d’aquests documents. D’aquesta manera, es tindran preparades per a possibles gestions que calgui fer. També és important recollir altra documentació personal, com ara llibre de família i passaport. És important recordar als usuaris que el DNI, el permís de conduir i la targeta sanitària són tres elements que han de dur a sobre en qualsevol situació.
2. Documentació sanitària: cal que hi hagi un arxiu amb les visites mèdiques, els informes, les vacunes i tot el que és relatiu i rellevant sobre la salut de l’usuari.
3. Agenda de contactes personals: les adreces i telèfons de contacte i l’agenda pròpia amb cites també és interessant que es puguin arxivar. Actualment, la major part de les persones guarden tota aquesta informació en els dispositius mòbils, però tot i així cal prevenir que algun dia en pugui espatllar o es perdi l’accés al mòbil o al núvol.
4. Documentació de la llar: caldrà organitzar tots els documents generats en la llar, com són:
   • Contracte de lloguer o contracte de compravenda de la llar.
   • Contractes dels subministraments i els rebuts organitzats per temàtiques (aigua, gas, llum, telèfon).
   • Impost de béns immobles (IBI) en el cas de tenir la casa en propietat.
   • Assegurança de la llar i els rebuts.
   • Certificat d’empadronament.
   • Rebuts del banc.
   • Documentació d’Hisenda: certificats i les declaracions de cada any.
   • Instruccions dels electrodomèstics (aquestes es poden arxivar a banda si és necessari) i les seves garanties per si s’espatllen.
   • Les garanties i factures d’altres objectes que s’hagin adquirit, com ordinadors, rellotges i similars.

Cal organitzar un sistema que permeti que els rebuts quedin revisats i arxivats en el moment de rebre’ls, d’aquesta manera estarà tot gestionat i actualitzat.

El manteniment d’unes condicions higièniques correctes mitjançant l’eliminació de la pols, l’escombrat i el posterior fregat és una mesura fonamental en la prevenció de malalties.

A l’hora de fer la neteja de la llar és important planificar les tasques i agafar els productes de neteja que es necessitaran. L’organització ajudarà a guanyar temps i efectivitat.

Perquè la neteja sigui eficaç i no es perdi massa temps cal comptar amb un equip bàsic de neteja en bones condicions d’ús i higiene. Pel que fa a la selecció dels estris de neteja, n’hi ha una gran varietat. Els més habituals són:

• Escombres i recollidors per treure la pols de terra. La tècnica consisteix a passar l’escombra per tota la superfície, sempre en la mateixa direcció i aplegant les restes per recollir-les posteriorment amb un recollidor, preferiblement amb mànec llarg per tal d’evitar haver d’ajupir-se. És imprescindible netejar l’escombra en finalitzar, o bé setmanalment. Cal tenir en compte que en funció del terra hi haurà unes escombres més o menys adequades.
• Pal de fregar i galleda de fregar per tal de fregar o assecar el terra. Ha de ser còmode per a la persona que l’utilitzarà i cal buscar-ne un que s’adapti a la força, l’alçada i la destresa dels usuaris. Caldrà fer una neteja superficial del pal de fregar en finalitzar i en profunditat setmanalment. El cubell ha de tenir un dispositiu per poder escórrer l’aigua del pal de fregar. Hi ha models amb rodes, la qual cosa evita aixecar-los tan sovint.
• Galledes de diferents mides i formes: són útils per depositar-hi líquids, roba, etc.
• Draps de neteja i la pols. Es fan servir per a la neteja de les superfícies. Sovint s’utilitzen llençols vells de cotó, ja que són de fibres que permeten captar la pols fàcilment i s’eixuguen ràpidament.
• Baietes: són draps amb bona absorció. Cal tenir separades les d’espais especialment delicats com la cuina i el lavabo. No s’han de fer servir les mateixes en funció de l’ús que se li hagi de donar a cadascuna. Es poden diferenciar pels colors.
• Plomall. Útils per a les zones de difícil accés o elevades; cal tenir en compte que no recullen la pols, i per tant per a les zones accessibles és millor emprar draps de la pols.
• Guants. Tot i que hi ha persones a qui no els agrada emprar-los, és necessari utilitzar-los sobretot si s’utilitzen productes químics, atès que, a la llarga, poden originar malalties de la pell. Eviten el contacte amb productes especialment agressius.
• Esponges i fregalls en funció de les superfícies que s’hagin de netejar.

Algunes tasques de la llar es poden fer amb l’ús d’electrodomèstics com l’aspiradora i el rentavaixella. Per tal de fer un bon ús d’aquests aparells cal tenir en compte els següents aspectes:

• Cal consultar el manual d’instruccions abans d’utilitzar-los per primera vegada i guardar-lo adequadament per a posteriors consultes.
• Seguir les recomanacions de conservació i manteniment (filtres, neteja, etc.) per tal que el seu rendiment i la vida de l’aparell sigui òptim.
• Cal anar amb compte de no fer aquestes tasques de manteniment amb l’aparell endollat.

És imprescindible seguir aquestes indicacions per obtenir un bon rendiment de l’aparell. Caldrà tenir un espai habilitat per guardar tots aquests estris.

Quant als productes de neteja, n’existeixen una gran quantitat en el mercat en funció dels tipus de brutícia, la superfície a netejar, marques i preus i la seva funció (netejar, desgreixar, desinfectar, etc.). Com a norma general, a l’hora de comprar i fer servir un producte cal fixar-nos en:

• Utilitat del producte: cal parar atenció a l’us recomanat pel fabricant i diferenciar entre desengreixar, netejar, desinfectar, ambientar, etc.
• Composició: informa de les substàncies que conté el producte i en quina quantitat es troben.
• Dosificació i instruccions d’ús, i sistema d’obertura i tancament: cal seguir les dosis recomanades per no dedicar més temps i esforços a esbandir correctament per treure’n l’excés. També cal seguir les indicacions respecte a les superfícies en les quals s’ha de fer servir, per evitar fer-les malbé.
• Grau de perillositat: cal tenir en compte que es tracta de productes químics, i que si no es fan servir correctament tenen efectes nocius per a la salut. És imprescindible seguir les indicacions per tal d’evitar accidents.

En els productes de neteja hi ha dues opcions principals. D’una banda, es poden emprar els productes que hi ha a la venda als supermercats. De l’altra, es poden elaborar els productes de forma natural amb ingredients que hi ha a casa. Les persones que pateixen sensibilitat de tipus químic o al·lèrgies han d’utilitzar aquest tipus de productes, ja que els químics artificials els produeixen reaccions al·lèrgiques (dificultat per respirar, reaccions a la pell, llagrimeig…, en els casos menys greus).

Els productes químics més habituals emprats per netejar són:

• Lleixiu o desinfectants amb alcohol: permeten eliminar bacteris. Generalment s’apliquen en llocs com la cuina i el bany. No s’han d’emprar per als mobles. A vegades s’utilitzen per fregar el terra. És necessari utilitzar-los en un espai amb ventilació suficient.
• Desgreixadors: són productes que faciliten l’arrossegament del greix, per la qual cosa sovint es fan servir a la cuina, i a la roba per treure taques de greix.
• Sabons o detergents: els més utilitzats a les llars, es poden fer servir directament o bé dissolts en aigua. Són aptes per a una gran varietat de superfícies.
• Netejavidres: estan compostos principalment per alcohols. La majoria evita l’acumulació de greix i pols creant una pel·lícula protectora.
• Rentavaixella: són productes específics per al rentat de la vaixella. Poden ser o bé per rentar a mà o per rentar a màquina.
• Netejaterres: n’hi ha de diferents tipus. Solen ser productes amb bioalcohol que netegen i sanegen els terres i les superfícies com els armaris de la cuina. Cal emprar-los dissolts en aigua. Cal vigilar amb els abrillantadors del terra, ja que acostumen a fer que rellisqui més.
• Amoníac: s’utilitza sovint per netejar vidres, miralls i marbres, atès que no deixa residus i s’eixuga força ràpidament.
• Netejamobles: en els mobles de fusta i superfícies més delicades s’utilitzen aquests productes. No és necessari esbandir-los.
• Líquid per netejar la vitroceràmica o els focs de la cuina: són abrasius sobre la pell. Com en el cas de la majoria de productes de neteja, cal emprar mesures de protecció.
• Ambientadors: serveixen per aromatitzar l’ambient.
• Desembussadors: són productes que eliminen obstruccions produïdes per restes de matèria orgànica i els detergents. Són molt corrosius; per tant, cal ser molt curós en el seguiment de les instruccions d’ús i les mesures de seguretat que recomana el fabricant.

Aquests productes poden desprendre vapors que afecten els ulls i les vies respiratòries, o causar irritacions i cremades per contacte amb la pell. Abocats per l’aigüera o com a residus són molt perjudicials per al medi ambient. Cal plantejar-se si l’ús d’aquests productes és realment indispensable.

Actualment s’utilitzen grans quantitats de productes agressius, com el salfumant, els desengreixants, els detergents o els netejaforns, que netegen la llar, però també contaminen. Sovint, la publicitat ens fa creure que són indispensables, però també és possible netejar amb solucions menys agressives i perjudicials per al medi ambient, és a dir, productes naturals per fer la neteja. Als comerços també es poden trobar productes ecològics i biodegradables. D’altra banda, hi ha opcions casolanes de neteja que en moltes ocasions poden substituir els productes químics.

Tot seguit enumerarem els netejadors tradicionals més coneguts que es poden elaborar amb elements que ja es tenen a casa o bé als supermercats. Entre els productes naturals que es poden elaborar a la llar hi podem trobar:

• Vinagre blanc: reduït amb aigua (meitat i meitat) és un potent descalcificador i permet netejar els vidres i altres superfícies. El vinagre de poma també permet descalcificar i netejar el microones.
• Llimona: és desinfectant i desgreixador, però cal tenir en compte que pot tacar superfícies naturals (marbre, pedra natural, parquet…), ja que el seu àcid elimina la part polida. Si es barreja amb sal facilita l’eliminació de les taques.
• Bicarbonat: permet netejar peces metàl·liques i és un bon desodoritzador.
• Oli de l’arbre de te: barrejat amb aigua es converteix en un bon desinfectant.
• Neteja amb vapor d’aigua mitjançant la vaporeta: aquest estri només utilitza l’aigua a alta temperatura (que la converteix en vapor) com a ingredient principal.

Per tal de poder fer la neteja cal disposar els productes de manera que siguin fàcils de transportar i que no s’hagi de perdre temps a anar i tornar de l’armari on estigui guardat. Es poden posar en un contenidor de plàstic amb una nansa per poder agafar millor o bé en un carret per traslladar-los. També cal guardar cada producte en el seu recipient i sobretot no fer servir envasos d’aliments, que poden donar lloc a confusions.

La intoxicació per productes tòxics és un dels accidents més greus a les llars. Per prevenir-los és convenient mantenir unes normes que cal seguir pel que fa a l’emmagatzematge i la conservació:

• Guardar tots els productes potencialment causants d’una intoxicació en un lloc segur, si es considera necessari tancat amb clau.
• No guardar-los mai amb aliments, han de tenir un lloc específic.
• Tots els productes s’han de guardar a l’envàs original, degudament etiquetat. No s’ha de fer servir mai un altre tipus d’envàs, en especial aquells que són per a ús alimentari o per a begudes.
• Els productes de neteja són materials químics i per tant no s’han de barrejar de manera indiscriminada, ja que molts reaccionen entre si produint vapors que poden ser nocius i irritants. Per exemple, les barreges de lleixiu amb amoníac o salfumant produeixen gasos tòxics. Cal seguir sempre els consells del fabricant a l’hora d’usar-los. També cal mantenir una bona ventilació.

Sobre els productes químics d’ús domèstic per a la neteja, atès que no deixen de ser productes que poden afectar la salut de les persones, sobretot si se’n fa un ús erroni, hi ha una sèrie de precaucions que cal tenir en compte. Aquestes precaucions han d’estar especificades a les etiquetes que duen aquests productes (vegeu-ne un exemple en la figura). Han de permetre identificar les seves característiques, usos i també riscos.

Així, en les etiquetes s’hi poden trobar:

• Recomanacions d’utilització: normalment s’acompanyen d’imatges que exemplifiquen com cal emprar el producte. Per exemple, si s’ha de diluir en aigua, en quines zones de la casa es pot fer la neteja, quin tipus de superfícies no admeten el producte, etc.
• Ingredients: interessant per a persones amb sensibilitat química, ja que l’ús d’algun d’aquests productes podria produir-los una reacció al·lèrgica.
• Símbols de perills: fan referència als perills que poden ocasionar. Juntament amb aquests estan les frases que els expliquen. Cal tenir en compte que els lleixius combinats amb àcids (per exemple, amoníac) poden alliberar gasos tòxics. Podeu consultar els pictogrames de perills en la figura els actuals són els superiors, i els antics els indicats a sota.
• Pictogrames d’usos segurs: són imatges que reprodueixen la forma segura de manipular i emmagatzemar el producte.
• Telèfon del servei mèdic d’atenció toxicològica (en cas que hi hagués intoxicació): 915620420.
• Dades de contacte de l’empresa fabricant.

Els actuals són el superiors, i els marcats amb vermell són els inferiors.

Cal prendre precaucions amb els productes de neteja, especialment amb els abrasius, mitjançant:

• L’ús de guants.
• L’ús de mascareta.
• La ventilació de l’espai.
• El correcte tancament dels recipients.
• Mantenir els productes en llocs adequats lluny de fonts de calor i en espais separats dels aliments.
• És imprescindible llegir amb deteniment i seguir les recomanacions d’ús de cada producte.

Aquestes precaucions poden evitar irritacions o intoxicacions per un mal ús.

La taula resumeix les indicacions que ha de contenir l’etiqueta sobre la substància.

Són molts els productes que s’emmagatzemen en un habitatge i cadascun té unes característiques i utilitats diferents. Cal tenir els armaris ben ordenats, no tan sols per una qüestió d’organització i estètica, sinó també d’higiene i seguretat. Per exemple:

• En organitzar un armari cal distribuir els productes de manera que quedin al davant els que s’hagin de fer servir abans i amb més freqüència.
• Els productes de neteja han d’estar tots junts i mai barrejats amb productes d’alimentació.

Els productes de neteja cal col·locar-los en un espai reservat per a ells, generalment a la cuina o al safareig. Si és possible, cal destinar un armari on es puguin guardar tant els productes de neteja com els estris.

Per guardar correctament aquests productes caldrà tenir en compte el tipus de producte, la freqüència d’ús i la seva mida i pes. Per altra banda, s’han de seguir les recomanacions següents:

• No canviar-los mai del seu envàs original. L’etiqueta és útil a l’hora de fer servir el producte, però també aporta informació important sobre com actuar davant intoxicacions.
• No es poden barrejar amb aliments, roba o medicaments.
• Evitar apropar-los a fonts de calor. Alguns productes són inflamables.
• Situar-los en llocs secs i airejats.
• Guardar-los fora de l’abast dels nens o altres persones que puguin córrer perill.
• No barrejar diferents productes de neteja, ja que poden fer reaccions químiques i desprendre gasos nocius.

Tant a la cuina com al lavabo cal ser especialment curosos amb la neteja, necessiten una dedicació especial perquè són les zones que més s’embruten i, alhora, les que més fàcilment poden propagar gèrmens i ser focus d’infeccions.

Cal diferenciar entre neteja i desinfecció:

• La neteja consisteix a eliminar la brutícia sense fer malbé els objectes ni les superfícies. A l’hora de seleccionar la tècnica de neteja i el producte cal fer-ho en funció de la superfície o l’espai que es vol netejar i del tipus de brutícia que hi ha.
• La desinfecció és l’acció d’eliminar microorganismes que es troben en objectes i superfícies. Hi ha mètodes físics, com l’escalfor del rentavaixella, o bé químics, com l’ús de desinfectants com l’alcohol, l’aigua oxigenada o el lleixiu. Quant al lleixiu, tot i ser el més utilitzat actualment, existeixen altres productes d’igual o superior eficàcia però sense els seus efectes nocius.

L’ordre en la realització de les tasques és fonamental perquè la tasca sigui profitosa i evitar que allò que eliminem per un costat no vagi a parar a un altre.

Com a criteris generals de neteja:

• Començarem per obrir les finestres per tal de ventilar l’habitatge.
• Recollir els objectes desendreçats o la roba bruta per tal que l’espai a netejar estigui lliure d’objectes.
• És fonamental començar de dalt a baix per tal que la brutícia acabi a terra. Una neteja correcta és la que comença pel sostre i les parets, portes i finestres per la part alta. A la part baixa, comencem pels mobles per acabar amb el terra.

El manteniment de la higiene a la cuina és de gran importància, ja que és la zona en què es preparen els aliments. Cal ser molt metòdics en la seva neteja.

Per a la higiene correcta de la cuina cal:

• Tenir cura en l’ús de fregalls, ja que poden ratllar, especialment els estris de vidre, alumini acer, o les paelles. Un manteniment inadequat pot fer perdre a les paelles i olles el material antiadherent i fer que s’enganxi als aliments. Per aquest motiu, és recomanable rentar-los amb esponja en lloc de fregalls metàl·lics. També fer-ho a mà, ja que el rentavaixella és més agressiu.
• Sempre que sigui possible, es recomana el rentat amb rentavaixella, ja que d’aquesta manera es poden fer servir temperatures més altes i així s’eliminen millor el greix i els gèrmens.
• En cas de fer el rentat a mà, cal esbandir amb aigua corrent i assecar mitjançant la tècnica de l’escorregut.
• Escombrar i fregar el terra diàriament.
• Cal mantenir nets i sense restes de menjar els marbres i les taules, ja que és on posem els aliments.
• Draps de cuina i baietes s’han de canviar amb freqüència, ja que poden transmetre els gèrmens per les superfícies i altres estris.
• Fer una neteja superficial de les rajoles de prop dels fogons i zona d’aigües evita que el greix i la brutícia s’acumulin.
• La tècnica per al rentat de la vaixella a mà és la següent: per netejar els plats tant al rentavaixella com de forma manual, es recomana treure totes les brosses esbandint-los prèviament abans de posar-los al rentavaixella o la pica de rentar. Primer les peces menys brutes: gots, plats, coberts, olles i paelles. Després d’esbandir s’han de deixar assecar a l’aire, i no amb un drap, que pot tenir bacteris.
• La neteja dels fogons o la vitroceràmica també ha de ser diària.
• També cal netejar i desinfectar l’aigüera i els fregalls i baietes.
• El cubell dels residus orgànics cal buidar-lo i netejar-lo cada dia.
• Els electrodomèstics no necessiten una neteja diària, però cal fer-ho amb certa freqüència. Cal vigilar que estiguin desendollats per fer la neteja.

En els armaris de la cuina sempre s’acumulen molles i restes d’aliments. Un cop cada dos mesos cal retirar aquestes restes per prevenir l’aparició d’insectes. La neteja dels armaris de la cuina es farà periòdicament, traient tots els productes, netejant els prestatges i laterals amb un drap humit i sabó, esbandint-ne i assecant-ne bé l’interior i tornant a introduir els productes. Aquest és un bon moment per repassar les dates de caducitat dels aliments i posar els que caduquen abans al davant de tot.

Cal parar especial atenció a la neteja dels lavabos, ja que és la peça de la casa en la qual es poden acumular els gèrmens més fàcilment.

Les tasques que cal tenir en compte són:

• Emplenar saboneres i posar paper de vàter.
• Neteja i desinfecció de les diferents peces de manera individualitzada. És imprescindible fer servir baietes i fregalls d’ús exclusiu del lavabo, i per a la resta de peces uns altres. També cal desinfectar l’escombreta del vàter.
• Cal assecar les aixetes i altres peces d’acer inoxidable.
• Netejar el mirall.
• Canviar sovint les tovalloles per evitar acumulacions de microorganismes.
• Ventilar sovint per evitar l’excés d’humitat.
• Buidar la paperera si n’hi ha.
• El terra és l’última zona que es netejarà.

A la llar hi ha riscos derivats de l’ús inadequat dels aparells elèctrics o les instal·lacions elèctriques. Les causes més freqüents dels accidents amb els aparells elèctrics estan relacionades amb el seu ús en ambients humits, manipulació amb els peus sense sabates, endolls en mal estat i manipulació de la instal·lació sense desconnectar el corrent.

Per evitar aquests accidents, algunes recomanacions d’ús són:

• Llegir les instruccions dels aparells abans d’utilitzar-los, especialment els que fan referència a la potència.
• És convenient desconnectar els electrodomèstics després de fer-los servir.
• En desendollar-los no s’ha d’estirar el cable, sinó la clavilla aïllant.
• No fer servir aparells amb cables pelats, clavilles trencades o endolls deteriorats.
• A la cuina cal procurar situar els electrodomèstics lluny de l’aigüera.
• Si s’ha de manipular la instal·lació elèctrica cal tallar el subministrament de llum i comprovar que no hi ha tensió abans de començar a treballar.

La cuina és una de les zones de l’habitatge en la qual es produeixen més accidents domèstics a causa del tipus de tasques que s’hi porten a terme. L’elaboració del menjar exigeix l’ús d’olis, líquids i materials calents, i aparells elèctrics. Els terres que poden ser lliscants per esquitxades de l’elaboració del menjar. També hi ha la utilització de productes de neteja amb components tòxics.

La nostra societat produeix grans quantitats d’objectes de consum, molts d’ells innecessaris. Això representa un greu cost ambiental, tant pel que fa a la seva producció com a la seva eliminació posterior. Cal ser conscients d’aquest fet i fer servir les eines que contribueixin a evitar agressions al medi ambient.

Aquest fet ha obligat les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament d’aquests residus. Ho podem fer des de dues vessants:

• Separant correctament els residus perquè els puguem reaprofitar.
• Intentant invertir la tendència actual d’augment desproporcionat de les deixalles a través de la reutilització i evitant fer servir productes d’un sol ús, com per exemple envasos d’un sol ús.

Per l’objectiu de la disminució de residus se sol parlar de la llei de les tres erres, que consisteix a tenir en compte les tres mesures que segueixen, prioritzant-les en l’ordre que apareixen:

1. Reduir: cal procurar reduir el volum de productes envasats que consumim.
2. Reutilitzar: es tracta de reutilitzar el major nombre d’objectes amb l’objectiu de produir menys brossa i gastar la menor quantitat possible de recursos per fabricar-ne de nous.
3. Reciclar: consisteix a fabricar altres productes nous fent servir materials obtinguts a partir dels vells.

La causa principal de l’augment del pes i del volum de les deixalles són els envasos d’un sol ús, que sovint estan fabricats a partir de primeres matèries no renovables i difícilment reciclables un cop s’han utilitzat.

En aquest sentit, convé que evitem:

• Les bosses de plàstic.
• Els embolcalls innecessaris.
• Les safates de plàstic.
• Els envasos d’un sol ús.
• Els aerosols.

En canvi, donem preferència a:

• El carro i el cabàs.
• Els envasos reutilitzables.
• Els polvoritzadors.
• Els productes a granel
• El paper reciclat.
• Els mínims embolcalls.

Altres aspectes que cal tenir en compte:

• Fer servir els productes amb mesura.
• Mirar bé l’etiqueta abans d’optar per un producte.
• Comprar productes que no portin substàncies nocives. Sovint els remeis casolans poden ser una bona alternativa.
• Portem els residus de productes problemàtics a la deixalleria, minideixalleria o deixalleria mòbil per assegurar que es tractin d’una manera adequada.
• Cal saber que encara una part important dels residus especials recollits a les deixalleries s’incineren de manera controlada, per això cal reduir al màxim el seu ús.

El model de recollida selectiva de cinc fraccions és el més habitual a Catalunya. La majoria de municipis i ens locals disposen de cinc contenidors on llençar els residus que generen, bé sigui al carrer, bé sigui pel sistema porta a porta: el groc per als envasos lleugers, metàl·lics i brics; el verd per als envasos de vidre; el blau per al paper i cartró; el marró per a la fracció orgànica, i el gris per a la fracció de resta o rebuig.

En els municipis que tenen implantat aquest model, per als residus que no poden llençar-se en cap d’aquests contenidors, hi ha establerts altres sistemes de recollida, com ara les deixalleries fixes o mòbils a les grans ciutats, la recollida a domicili de la poda o dels residus de gran volum.

La cadena de reciclatge comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors amb diferents colors segons el tipus de residu. Els contenidors de reciclatge poden variar una mica en funció del municipi. A continuació es detallen la mena de productes que van a cada contenidor:

• Contenidor groc (envasos): s’hi han de dipositar tot tipus d’envasos lleugers, com els envasos de plàstic (ampolles, terrines, bosses, safates, etc.), llaunes (begudes, conserves, etc.), brics i paper d’alumini. En aquest contenidor no s’han d’abocar altres elements tot i que siguin de plàstic, com ara joguines, electrodomèstics, carmanyoles, biberons, guants de goma, galledes de plàstic, etc.
• Contenidor blau (paper i cartó): en aquest contenidor s’han de dipositar els envasos de cartó (capses, safates, etc.), així com els diaris, revistes, papers d’embolicar, propaganda, etc. És aconsellable plegar les capses de manera que ocupin el mínim espai dins del contenidor. En aquest contenidor no s’hi han de posar brics, bolquers, papers bruts o encerats, metal·litzats o plastificats.
• Contenidor verd clar (vidre): en aquest contenidor s’hi diposita vidre. No s’hi poden llençar xapes ni tapes de metall. No s’hi han de posar vidres d’automòbils, bombetes, miralls, vidres de finestres o tubs fluorescents. Aquests objectes s’han de dipositar en els punts nets o centres de recollida i reciclatge.
• Contenidor marró (matèria orgànica): en aquest contenidor es dipositen restes de menjar, restes vegetals, taps de suro, el marro del cafè, paper de cuina…
• Contenidor gris o verd fosc, en funció de la província (rebuig): per a la resta de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.
• Contenidors de piles i fluorescents: s’hi dipositen aquests productes perquè no es poden llençar a cap altre contenidor.
• Contenidor de reciclatge d’oli (oli): s’hi llença l’oli d’usos de cuina que ja s’ha fet servir.

Gestió dels medicaments Per adaptar-se als requisits de la Llei d’envasos i residus d’envasos, els laboratoris farmacèutics i els distribuïdors i el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics van constituir una societat sense ànim de lucre anomenada SIGRE (Sistema Integrat de Gestió i Recollida d’Envasos).

SIGRE és l’encarregada de la implantació i el desenvolupament de la recollida de medicaments a les farmàcies i d’assumir tots els costos derivats del seu funcionament. L’activitat del SIGRE es pot resumir en els següents punts:

• Recollida dels envasos de productes farmacèutics comercialitzats pels laboratoris a Espanya per tal de reciclar-los.
• Recollida, classificació i tractament, segons tipologia i composició, de la resta de productes farmacèutics per tal de garantir-ne la correcta gestió.
• Impulsar, a través dels plans empresarials de prevenció, l’adopció per part dels laboratoris adherits de mesures de prevenció que permetin reduir la generació d’envasos en el futur.

Per organitzar la neteja de la llar cal establir les diferents tasques tenint en compte tots els individus que viuen a la llar. A mode orientatiu, les tasques de la llar es poden organitzar en funció de la freqüència amb què cal fer-les i en funció de l’espai de la llar que s’hagi de netejar. Hi ha tasques que es faran diàriament, d’altres setmanalment i d’altres en intervals de temps més llargs.

Abans de començar la neteja cal obrir les finestres per facilitar la ventilació i la renovació de l’aire de l’habitatge, sempre vigilant els corrents d’aire per tal d’evitar cops de portes i finestres. Cal retirar tots els objectes dels diferents armaris (de la cuina, del menjador, de les habitacions) i netejar els armaris i també els objectes, que es tornaran a guardar endreçats. És un bon moment per desfer-se d’allò que ja no es necessita (reciclar, regalar, donar-hi un nou ús) o per llençar, com per exemple els productes que hagin caducat. També cal parar atenció a les persianes, les finestres, els miralls i els vidres. S’han d’aspirar tapisseries i terres posant l’accent principalment en les cantonades, i netejar les portes de la casa i les parets.

1. En l’apartat de neteja mensual, les tasques que cal incloure-hi són:
   • Canvi de mantes i fundes nòrdiques.
   • Neteja de persianes.
   • Neteja de rajoles i juntes.
   • Neteja i organització de l’interior de la nevera i el congelador.
   • Reorganització dels armaris.

1. Hi ha tasques que cal fer com a mínim un cop per setmana. El millor és aprofitar un moment del cap de setmana per dur-les a terme. Són:

• Neteja a fons del bany i la cuina (sanitaris, aixetes, vitroceràmiques, fogons, etc.)
• Aspiració i neteja de sòls.
• Canvi de llençols i tovalloles d’ús individual.
• Neteja de miralls.
• Neteja de la pols de mobles i objectes.
• Rentadores de gran càrrega (llençols i tovalloles).
• Neteja del forn en funció del que es faci servir.

1. La neteja diària són tasques que, si es parteix d’una base en la qual es compleix amb les anteriors tasques, no haurien de portar-nos més de 15 o 20 minuts:
   • Neteja ràpida de la pols (passar un drap humit o no per sobre dels mobles).
   • Neteja de sanitaris (passar un drap humit pels elements i després eixugar).
   • Neteja de fogons i vitroceràmiques (cada vegada que cuinem, deixar-ho tot en ordre).
   • Escombrar el terra.
   • Rentadores de la roba diària (depenent del volum de persones a la llar, seran necessàries més o menys).

En l’organització d’aquestes tasques de neteja i manteniment s’ha de tenir en compte que s’han de programar juntament amb les altres tasques necessàries (bugades, compra, cuina, etc.). Al mateix temps, la programació general estarà determinada per les necessitats i la disponibilitat dels integrants de la llar, de manera que no hi ha una única manera d’organitzar aquestes tasques.

La figura recull, en síntesi, la freqüència amb què s’han de dur a terme les tasques de la llar.

Cal establir com es fa el seguiment del pla de treball establert a la llar dels usuaris. Aquest seguiment ha d’incloure:

• Periodicitat i temporalització del seguiment per part del professional.
• Reunions de seguiment amb els usuaris, amb altres professionals, etc.

A les unitats de convivència, les persones que la conformen compartiran responsabilitats i seran les encarregades de contribuir al bon funcionament d’aquesta. Per tant, el tècnic ha de tenir clar en cada fase i en cada moment com s’organitzarà aquesta convivència. Normalment, en cada entitat hi haurà establerts una sèrie de protocols de funcionament i es determinaran els diferents moments d’intervenció.

Un dels elements essencials en la comunicació de l’equip multidisciplinari són les reunions de coordinació i seguiment de tot l’equip de treball, convocades, preparades i dirigides pel coordinador o la coordinadora del servei.

En aquestes reunions es valorarà la informació recollida i es tractarà amb detall la situació de cada individu: de la seva evolució, de la receptivitat que mostra, de les queixes i incidències que plantegen, del compliment dels compromisos i, en definitiva, de qualsevol altra cosa que hi estigui relacionada. Derivat d’aquesta anàlisi es buscaran solucions i mesures per resoldre les situacions, es reajustaran alguns objectius o les activitats plantejats.

Aquestes reunions de seguiment s’han d’establir periòdicament, fet que permetrà conèixer l’aplicació i els resultats de les actuacions.

Distingirem:

1. Reunions d’equip.
2. Reunions del personal tècnic d’atenció directa.
3. Coordinació externa amb altres serveis.

En aquestes reunions es fa el traspàs de la informació de nous usuaris i el seguiment dels que ja formen part de la unitat de convivència. De vegades és el coordinador dels tècnics d’atenció directa qui hi assisteix i després fa el traspàs a la resta. Tot i així, és recomanable que hi siguin tant els uns com els altres.

En aquestes reunions hi participen la direcció de l’entitat, els coordinadors de serveis diversos a banda de la llar, el psicòleg/a, el treballador social i l’educador social i altres especialistes que puguin preveure’s. Per exemple, en funció de la tipologia d’usuaris s’hi pot incloure’s personal sanitari.

Els principals objectius són:

• Familiaritzar-se amb cada cas: programació d’objectius a assolir (elaboració del PAI) i seguiment de l’estat dels avenços/dificultats que es vagin trobant en el dia a dia.
• Avaluar la idoneïtat d’incorporació de nous usuaris a la vida de la llar.
• Fer el seguiment de la vida diària a la llar, partint de les informacions generades per l’equip d’atenció directa.
• Avaluar les activitats que es realitzen a la llar.
• Analitzar la dinàmica de la llar i possibles dificultats que hagin anat sorgint durant la convivència. Cercar propostes de solucions per tal que els tècnics les posin en pràctica.
• Proposar temes de formació interna en funció de les necessitats de l’equip.
• Informar des del psicòleg/a, si escau, del tractament que s’està fent per tal que sigui complementat a la llar.
• Informar des de treball social de la situació familiar que presenta l’usuari i dels canvis que s’hagin produït.
• Coordinar-se amb els altres serveis on estiguin assistint els usuaris, com per exemple escoles d’adults.
• Elaborar acords de mesures conjuntes i fer el seguiment de les preses amb anterioritat.

Periòdicament també es fan reunions de l’equip de tècnic d’atenció directa i el seu coordinador per fer el seguiment del dia a dia de la llar. Hi ha entitats que solen fer-ne una cada setmana.

També s’utilitzaran eines que facilitaran el traspàs de les informacions. Aquestes poden ser del tipus:

• Agenda: per enregistrar el dia a dia de la llar (amb observacions i impressions amb referència a les situacions viscudes de cada tècnic en l’entorn de la llar) i també les dates i els esdeveniments importants.
• Control d’incidències: on caldrà registrar allò que hagi succeït que surti de les situacions habituals i que requereixi un seguiment posterior per la seva gravetat o alerta.
• Recull de queixes i suggeriments: que permetran a l’equip elaborar propostes de canvis i reflexionar sobre les aportacions dels usuaris.

Com a mínim, en les llars disposareu d’aquests elements, que seran emplenats en els diferents torns dels tècnics, emprant documentació en paper o bé aplicacions informàtiques de tipus intern.

En funció dels tipus de col·lectiu es podran fer coordinacions periòdiques amb altres serveis. Aquest tipus de coordinacions solen tenir una periodicitat anual i se’n fa el seguiment telefònic. Els recursos amb els quals s’estableix aquesta comunicació solen ser:

• Centre de salut mental.
• Serveis socials d’atenció primària.
• Centres de salut d’atenció primària o especialistes d’unitats hospitalàries.
• Recursos de tipus sociolaboral: servei prelaboral, centre especial de treball, etc.
• Centres educatius.
• Recursos comunitaris per afavorir i vincular la visibilització i la integració dels usuaris.

L’avaluació de la gestió en la unitat de convivència segueix els mateixos criteris que hem vist en altres unitats. L’avaluació és contínua i s’estableixen tres moments: a l’inici (proporciona les pautes per definir el pla), durant la intervenció (per fer el seguiment de la intervenció) i al final (per valorar-ne els resultats.

Els instruments d’avaluació derivaran de la documentació generada durant la intervenció, especialment els fulls de registre, els fulls de seguiment, els registres d’incidències i les reunions de seguiment. La referència de l’avaluació serà el pla de treball i, en concret, els objectius establerts. Els indicadors i els criteris d’avaluació derivaran d’aquests objectius.

Amb aquesta informació, i coneixent l’evolució de la persona usuària a través de seguiment dels registres d’incidències, estem en condicions de replantejar l’objectiu per fer-ho més accessible, replantejar les actuacions que han tingut els efectes desitjats o, fins i tot, derivar a altres serveis, com per exemple el de menjars a domicili. Aquesta avaluació es fa de manera contínua al llarg de tot el procés, especialment quan es detecta que alguna cosa no evoluciona de la manera esperada.

En finalitzar la vigència del pla es fa una avaluació de resultats molt més sistemàtica de tots els objectius, que es concretaran en un nou diagnòstic que permetrà decidir sobre la reformulació del pla o l’elaboració d’un de nou.

El seguiment de la cura de l’espai privat fa referència al seguiment de l’usuari pel que fa a la neteja del seu espai propi. Caldrà decidir quan i com farà les activitats de neteja de l’habitació, l’accés als materials de neteja, el canvi de roba de llit i l’ordre a l’armari i les calaixeres. D’aquesta manera es podrà avaluar en quin nivell està assolint aquesta responsabilitat.

A tall d’exemple, es pot emplenar una graella semblant a la de la taula:

Pel que fa a la cura dels espais comuns, cal tenir en compte que en una llar els espais comunitaris són les diferents zones que no són la mateixa habitació. Això inclou la cuina, el bany, la sala d’estar i la terrassa, si n’hi ha. Cal distribuir les tasques entre tots els usuaris en funció de la periodicitat, de les habilitats de cada usuari i del temps disponible que tingui cadascun d’ells. De vegades caldrà seleccionar les tasques que puguin fer sols, que es puguin organitzar entre dues persones o amb ajuda del tècnic.

És molt recomanable establir un calendari de tasques i que sigui rotatori, així tothom aprèn i tothom ho fa tot. Una forma de plantejar aquest horari pot ser desglossar les tasques, fer un càlcul aproximat de temps per fer-ne cadascuna, assignar-hi un responsable, etc.

D’altra banda, per fer un seguiment acurat de la realització de les tasques assignades caldrà registrar si duu a terme la tasca i com ho fa, esbrinar si cal oferir-li ajuda o ensenyar-li el procés, etc.

Hi ha centres que funcionen mitjançant assemblees dels usuaris, orientats pels tècnics a l’hora de decidir activitats i també per resoldre problemes de convivència o organitzar esdeveniments. És necessari que l’equip tingui una manera de gestionar aquestes reunions i fer un seguiment del desenvolupament de les reunions i dels acords presos. D’altra banda, també caldrà observar:

• La participació activa de cada usuari.
• El comportament dels usuaris (que sigui adient a la situació i que es posin en pràctica les habilitats socials bàsiques com escoltar l’altre, respectar el torn de paraula, emprar el to de veu adient a la situació, etc.).
• Les propostes d’activitats que vagin sorgint.
• El grau de consens de les propostes.

La feina que fan els professionals d’atenció directa és un altre aspecte que ha de ser avaluat per les persones responsables de coordinar l’equip. Aquesta avaluació ha de ser quantitativa (verificar si acudeixen a la feina i compleixen els horaris) i qualitativa (si presten els serveis amb la qualitat exigida, etc.).

Cal recollir l’opinió dels usuaris de la llar mitjançant eines com poden ser les enquestes. Aquestes han d’estar formulades amb un llenguatge entenedor i que no dugui a confusió per part dels usuaris. Han de saber que la seva veu és important per poder millorar l’ambient i la convivència a la llar.

Els ítems que caldria preveure són:

• Instal·lacions (habitacions i espais comuns, sbuministres, confortabilitat, etc.).
• Convivència a la llar: relacions amb els companys/es.
• Funcionament d’assemblees i reunions: oportunitats de participació.
• Relació amb els tècnics: atenció i suport, disponibilitat, resolució de conflictes.
• Informació diversa oferida.
• Organització de la llar: torn, horaris i tasques assignades.
• Activitats de lleure dins i fora de la llar.

És necessari atendre tots els participants en el projecte, i el personal d’atenció directa és un protagonista important. Cal escoltar la seva veu i valorar-ne periòdicament el grau de satisfacció. Aquesta satisfacció influeix directament en la qualitat de l’atenció oferida i en la motivació envers la tasca professional. Les organitzacions han de reconèixer aquesta necessitat, ja que incrementarà els resultats satisfactoris, augmentarà el grau de benestar, identificarà les dificultats i facilitarà oportunitats de millora.

Per tal que l’avaluació sigui completa cal que s’emprin diferents mètodes per recollir les dades. Es poden fer observacions en les reunions, administrar qüestionaris al personal, fer entrevistes individuals quan escaigui, etc.

Sobre les àrees que caldria avaluar, es poden tenir en compte:

• les comunicacions i el traspàs de la informació;
• el grau d’autonomia i la presa de decisions;
• la formació continuada;
• l’organització dels torns i les coordinacions;
• la participació en processos de millora;
• l’espai: si és un entorn que afavoreix la relació, si els espais comuns són suficients i ben distribuïts, si hi ha espais privats i que afavoreixen la intimitat dels usuaris.