Estratègies d'intervenció en violència masclista

La primera gran norma de referència a l’Estat espanyol és la Constitució de 1978, en què es recullen els principis d’igualtat i no-discriminació per raó de sexe.

Però les lleis que ens permeten desplegar un marc de serveis i recursos per erradicar la violència masclista en el marc de l’Estat espanyol i Catalunya són les que s’indiquen tot seguit.

El 2004 es va aprovar la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que entén la violència de gènere com una manifestació de desigualtat i de relacions de poder dels homes sobre les dones. La llei es limita a la violència de gènere en l’àmbit de la parella o persones amb relacions similars d’afectivitat. És aquesta llei la que crea els jutjats de violència sobre la dona a tot l’Estat amb competència tant civil com penal.

L’any 2008 es va aprovar la Llei 5/2008, dels drets de les dones a erradicar la violència masclista. S’estableix com a òrgan responsable en la matèria l’Institut Català de les Dones i recull les actuacions que els poders públics catalans han de dur a terme per al compliment de la llei.

Aquesta llei recupera l’expressió violència masclista, definint que existeixen unes conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones. A més, la llei abasta tant l’àmbit de la parella i de la família, com el context laboral, social o comunitari.

A diferència de la llei estatal, que obliga les dones víctimes a tenir sentència o una ordre de protecció concedida per accedir als recursos, en la llei catalana no és necessari presentar una denúncia i és suficient un informe dels serveis socials, dels serveis sanitaris, de la policia catalana o de l’Institut Català de les Dones.

La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes té per objecte establir i regular a Catalunya els mecanismes i els recursos per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.

La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista estableix diferents pilars fonamentals per tal que les administracions prenguin com a responsabilitat l’erradicació de la violència masclista:

• Obligatorietat d’una política específica per erradicar la violència masclista. El govern català ha de definir la política general per lluitar contra la violència masclista i erradicar-la. A Catalunya, l’Institut Català de les Dones és l’encarregat d’impulsar i coordinar les polítiques contra la violència masclista.
• Xarxa d’atenció i recuperació integral. El govern català ha de posar en marxa el conjunt coordinat de recursos i serveis públics de caràcter gratuït que permetin l’atenció de situacions de violència masclista. A la vegada, estableix l’obligació dels professionals dels serveis de salut, socials i d’educació d’intervenir i comunicar els casos en què tinguin coneixement d’una situació de risc o evidència fonamentada de violència masclista, d’acord amb els protocols específics i en coordinació amb els serveis de la xarxa.
• De la prevenció a la recuperació. El govern català ha de vetllar perquè es produeixin aquelles actuacions i perquè funcionin correctament els serveis per a la seva implementació.
• Atenció a qualsevol tipus de violència. Els serveis i els recursos han de tenir la capacitat d’atendre qualsevol forma de violència masclista (física, psicològica, sexual, econòmica) en els diferents àmbits en què s’ha produït.
• Formació. El govern català ha de vetllar per la capacitació del personal implicat en tots els processos i actuacions.
• Coordinació i col·laboració administrativa entre les diferents administracions públiques per introduir polítiques en matèria de violència masclista en àmbits com l’educació, la salut, l’ocupació, la recerca i els mitjans de comunicació.
• Recerca. Cal potenciar la investigació científica sobre la violència masclista per tal de conèixer-ne millor les causes i conseqüències i comprovar les accions òptimes per evitar situacions de violència masclista.

La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista estableix la creació de protocols per tal que es faci una intervenció coordinada i sistematitzada contra la violència masclista. La llei defineix el protocol de la següent manera:

Cal considerar-lo com un conjunt de mecanismes que determinen com han de ser la coordinació i cooperació destinades a les institucions públiques, ens locals i altres agents socials implicats, que defineixen com actuar coordinadament per poder garantir processos de prevenció, detecció, atenció, assistència, protecció, recuperació i reparació de les dones i dels seus fills o altres persones dependents que pateixen o han patit violència masclista.

Els protocols, a Catalunya, han de ser impulsats per l’Institut Català de les Dones. Tenen les següents funcions:

• Proporcionar un marc de referència tècnic i metodològic comú.
• Consensuar criteris mínims d’actuació.
• Establir les bases, els mecanismes i els circuits per dur a terme una actuació correcta en casos de violència masclista.
• Establir mecanismes de coordinació i cooperació que permetin la transmissió d’informació continuada fluida.
• Establir quines són les funcions de cada servei i quins són els mecanismes de derivació.
• Definir el circuit territorial i entre serveis per tal d’intervenir davant les diferents formes de violència masclista i en els diferents àmbits en els quals es pot produir.
• Promoure models d’intervenció específics i adequats en els diferents àmbits.
• Delimitar els àmbits d’actuació que poden intervenir en les diferents situacions de violència masclista.
• Establir la concreció i el procediment de les actuacions i també de les responsabilitats dels sectors implicats en el tractament de la violència masclista.
• Establir el marc de referència tècnic i metodològic que possibiliti la coordinació dels diferents departaments, ens locals, institucions, agents socials i serveis que se’n desprenen i la delimitació dels àmbits d’actuació per garantir l’efectivitat de les intervencions en l’abordatge de la violència masclista.

L’aplicació dels protocols requereix:

• El compromís polític contra la violència masclista. Cal que les administracions es comprometin a erradicar la violència masclista i a impulsar els serveis que permeten els processos de prevenció, detecció, atenció, recuperació, protecció i reparació.
• El treball en xarxa d’institucions, serveis i professionals. És necessari el treball en xarxa que permeti la tasca conjunta entre els recursos d’un àmbit territorial concret. No és un simple intercanvi d’informació, sinó que amb el treball en xarxa es vol aconseguir col·laborar de manera estable i sistemàtica i eficient.

Vegeu a figura el circuit nacional per a una intervenció coordinada contra la violència masclista presentat en el Protocol marc per a una intervenció coordinada contra la violència masclista (2009). L’esquema ordena i aclareix les intervencions, accions i relacions en un territori determinat quan s’ha de donar resposta a una dona que ha patit violència masclista.

Font: Institut Català de les Dones

La xarxa d’atenció i recuperació integral dedicada a la violència masclista a Catalunya estableix diferents fases per a la intervenció, que són la detecció, l’atenció i la recuperació.

L’eix de la detecció implica diversos recursos públics i inclou les entitats i grups de dones, així com altres recursos vinculats a l’abordatge de la violència masclista i que tenen un paper rellevant com a porta d’entrada al circuit. La detecció de situacions de violència masclista no només es fa a través de l’observació de les dones, sinó que s’ha d’estendre als seus fills i altres persones dependents.

També cal determinar els indicadors de risc adequats als diferents àmbits en què es pot produir la violència masclista. La identificació d’indicadors permet diferenciar els casos urgents i els no urgents. També permeten identificar i fer visibles tant les situacions consumades de violència masclista com les situacions de risc. Aquest procés d’identificació permet iniciar les actuacions necessàries per evitar el desenvolupament de la violència o que es cronifiqui.

És molt important que la sospita d’una situació de violència masclista posi en marxa la transmissió d’informació a la dona, la intervenció i l’atenció per part de recursos especialitzats i, per tant, la derivació a recursos quan les característiques del cas ho requereixin.

Cal apuntar que normalment s’ha donat prioritat a aquells casos de violència física i sexual greus i ja molt avançats. Però per evitar que les situacions arribin tan lluny cal superar aquest tipus d’intervenció i atendre i donar resposta en casos que no són tan clars (quan hi ha una baixa percepció del risc o quan no hi ha encara una clara situació de violència masclista) per tal que no es desenvolupin situacions de violència encara més greus.

El sistema sanitari, els serveis socials i els serveis escolars ocupen un espai privilegiat per prevenir i detectar precoçment la violència masclista, alhora que també tenen un paper clau a l’hora de prevenir i frenar les conseqüències de la violència masclista. És molt important que tots aquests serveis mantinguin una actitud activa davant la possibilitat que les dones i els seus fills i filles pateixin una situació de violència, l’hagin patida o es trobin en risc de patir-la.

Serveis sanitaris

En el si dels serveis sanitaris hi ha els serveis bàsics i comunitaris, els serveis d’atenció especialitzada i hospitalaris d’aguts, els serveis d’atenció sociosanitària, els serveis d’atenció a la salut mental i addiccions i els serveis d’atenció continuada i urgent. Tots aquests serveis són clau a l’hora de detectar situacions de violència masclista.

Els motius que expliquen la importància del seu paper a l’hora de detectar la violència masclista són:

• Atenen una part important de la població, persones de diferents sexes, edats o classes i de provinences diferents. Això els permet tenir una visió àmplia de la població i detectar possibles situacions de violència masclista.
• L’atenció sanitària permet diagnosticar lesions psicològiques i físiques de la violència masclista i disposa d’equips amb capacitat de diagnosticar aquestes lesions i, per tant, fer la detecció.
• Les visites relacionades amb la salut són un bon moment per preguntar sobre la relació de la parella, la sexualitat, etc. La continuïtat i el seguiment de les persones usuàries és clau per poder diagnosticar situacions de violència mitjançant la conversa en diferents visites.
• En alguns dels serveis de salut s’atenen nuclis familiars sencers. Això permet als professionals de la salut conèixer i tenir informació de les relacions entre els diferents familiars, entre pares i fills o entre persones que són parella.
• L’existència d’equips multidisciplinaris és una oportunitat per poder fer un bon diagnòstic de les possibles situacions de violència masclista.
• En els serveis d’urgència es poden atendre persones amb ferides que tenen a veure amb la violència masclista. Per això, són clau per a la detecció d’aquestes situacions.

Serveis socials

Poden detectar la violència masclista arran d’una demanda específica o perquè de forma indirecta s’identifica l’existència d’aquesta situació. Els serveis socials, més enllà de la detecció, poden activar derivacions als serveis especialitzats en funció de la situació que la persona estigui vivint.

Els motius que expliquen la importància del paper dels serveis socials a l’hora de detectar la violència masclista són:

• Acostumen a accedir-hi les dones i és un bon espai per poder parlar i intercanviar opinions amb elles.
• Dissenyen programes individuals d’atenció que poden permetre dur a terme una intervenció psicosocial que serveixi per detectar o intervenir en situacions de violència masclista.
• Amb la prestació de serveis com els serveis d’ajuda domicili o els centres oberts, hi ha un contacte constant amb les persones que pot permetre la detecció de situacions de violència masclista.
• Poden dissenyar i portar a terme projectes d’atenció grupal que permetin detectar situacions de violència masclista i intervenir sobre aquesta qüestió.
• L’abordatge interdisciplinari que permet la presència de diferents professionals en els equips de serveis socials ha de permetre detectar situacions de violència masclista.
• Són la porta d’entrada de molts usuaris que necessiten cobrir necessitats bàsiques i que pateixen problemes relacionats amb la salut mental, les drogodependències, els problemes econòmics, l’atur, etc. Això permet poder identificar situacions de violència masclista en persones que es troben en situacions de molta vulnerabilitat social. Tot i això, cal tenir en compte que als serveis socials no s’atenen moltes persones de la nostra societat que també pateixen situacions de violència masclista.

Serveis escolars

Tots els serveis educatius i escolars, com escoles bressol, centres d’educació primària, centres d’educació secundària, centres de formació professional i fins i tot els centres d’educació d’adults, són un element clau per poder diagnosticar situacions de violència masclista. Tots els professionals de l’àmbit de l’educació tenen l’obligació de parar atenció a les situacions de violència masclista que puguin viure els seus alumnes o que es puguin donar en el si de les seves llars i famílies.

Els motius que expliquen la importància del seu paper a l’hora de detectar la violència masclista són:

• Atenen una part important de la població, incloent-hi persones de diferents sexes, edats, classes i de provinences diferents. Això els permet tenir una visió àmplia de la població i poden detectar aquest tipus de situacions.
• La proximitat, la vida diària i el seguiment de l’alumnat dels centres escolars afavoreix el procés de detecció.
• La relació i la proximitat amb les famílies, i en especial amb les mares (perquè continuen sent les que tenen més relació amb la institució escolar) en les escoles bressol i de primària, és clau per diagnosticar situacions de violència masclista.
• El treball en xarxa amb altres serveis i l’existència dels equips d’assessorament i orientació psicopedagògic (EAP) són una oportunitat per poder fer un bon diagnòstic de les possibles situacions de violència masclista.
• La possibilitat de poder fer activitats i accions en grup per treballar la violència masclista es converteix en un camp d’observació per conèixer si l’alumnat ha viscut i/o ha pogut presenciar situacions de violència masclista. A la vegada, proporciona la possibilitat de poder parlar sobre aquestes situacions.
• Els relats dels infants i adolescents en els centres escolars poden ser elements clau per al diagnòstic de situacions de violència masclista.
• L’atenció a les famílies i pares i mares quan van als serveis educatius en parella també pot permetre observar les relacions entre ells i diagnosticar si pot existir una violència masclista.

L’atenció ha de garantir la seguretat i ha de permetre facilitar la informació necessària sobre els recursos i/o els procediments perquè la dona es pugui alliberar de la situació de violència masclista.

L’atenció a les dones ha de procurar evitar les situacions de victimització secundària o revictimització. Aquestes situacions de revictimització es produeixen quan els serveis i recursos, per acció o omissió, generen un maltractament addicional, per exemple fent-les sentir culpables de la situació, insegures de la seva decisió, etc.

És important tenir en compte que per atendre situacions de violència masclista no és suficient un abordatge des d’una perspectiva jurídica. La denúncia, la comunicació a fiscalia o la sol·licitud d’ordre de protecció són un conjunt d’instruments que es poden utilitzar, però no són suficients, atès que són necessaris altres recursos d’atenció social o psicològica perquè les dones es puguin alliberar de la violència masclista.

Els serveis que tenen un paper clau a l’hora d’atendre les situacions de violència masclista són diversos. La descripció dels serveis que presentem es basa en les explicacions que fa la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista; la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya(Xarxa d'atenció i recuperació integral), i la pàgina web BCN Antimasclista de l'Ajuntament de Barcelona.

El servei d’atenció telefònica especialitzada és un servei d’atenció permanent que funciona les 24 hores del dia, durant tot l’any, i proporciona atenció, assessorament i informació immediata sobre drets, recursos i serveis a què es pot accedir en situacions de violència masclista. S’hi pot accedir per telèfon i per correu electrònic. En el cas de Catalunya, hi treballen advocades i psicòlogues. Les persones que hi truquen poden expressar-se en 124 llengües.

Les principals funcions d’aquest servei són: atendre les demandes relacionades amb qualsevol forma de violència masclista, informar sobre els recursos existents i activar el servei d’intervenció en crisis greus.

Els serveis d’informació i atenció a les dones són serveis públics de titularitat municipal i comarcal gratuïts, de proximitat, multidisciplinaris i confidencials.

Els serveis generalistes d’informació i atenció a les dones ofereixen informació, assessorament, primera atenció i acompanyament en relació amb l’exercici dels drets de les dones en tots els àmbits relacionats amb la seva vida laboral, social, personal i familiar. Aquests serveis fan especial èmfasi en les situacions de violència masclista, i treballen en la sensibilització comunitària en favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

En situacions de violència masclista assumeixen la funció d’atenció i assistència i fan tasques en diferents àmbits. Aquests serveis treballen des d’una perspectiva de gènere i combinen l’atenció individual, el treball grupal i el treball comunitari. Per tant, treballen i col·laboren amb altres centres i serveis, amb els grups de dones i amb el teixit associatiu del territori.

Les principals funcions d’aquests serveis són:

• Informar les dones afectades, els professionals i la ciutadania en general sobre drets, recursos, documentació i consulta pel que fa a qualsevol temàtica que tingui a veure amb les dones i els seus drets.
• Atendre, assessorar i informar sobre recursos específics en situacions de discriminació per raó de sexe i opció sexual i, en situacions de violència masclista, sobre recursos sanitaris, socials, laborals, formació, beques d’estudi, participació, dinamització, associacionisme de dones i sobre aspectes relacionats amb la legislació.
• Donar atenció psicològica a les dones en situacions d’especial vulnerabilitat i/o que es troben en situacions de violència masclista.
• Desenvolupar i participar en accions i plans comunitaris i altres activitats que vetllin i promoguin la inclusió i la igualtat entre les dones afavorint la creació de teixit associatiu, així com en altres activitats que treballin per la sensibilització i la prevenció de les situacions de violència masclista.
• Oferir atenció jurídica personalitzada: assessorament sobre tràmits legals, procediments penals o administratius.

Els serveis d’atenció i acollida d’urgències (SAAU) van destinats a les dones i els seus fills que pateixen qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit de la parella, l’àmbit familiar o l’àmbit social o comunitari en la manifestació d’agressions sexuals, de tràfic i explotació sexual, de mutilació genital femenina o risc de patir-la i de matrimoni forçós.

Són serveis gratuïts especialitzats, residencials, temporals, de curta durada. Tenen com a funció donar la resposta urgent i la primera atenció a les dones i els seus fills. Han de tenir la capacitat d’oferir un espai d’acollida i garantir la seguretat personal de les persones a qui atén.

Aquests serveis han de prestar el servei les 24 hores tots els dies de l’any i el temps d’estada no pot superar els 15 dies. Han de servir per activar els recursos que les dones i els seus fills necessitin.

Les principals funcions d’aquest servei són:

• Oferir un espai de seguretat personal, respir, contenció emocional i suport que permeti garantir la integritat i seguretat física de la dona i els seus fills (si en té).
• Oferir recursos personals i socials que han de permetre resoldre les situacions de crisi que s’hagin viscut, orientar i acompanyar la dona en la preparació de la sortida del servei.
• Oferir un espai d’acollida que permeti la reflexió personal i que permeti prendre decisions, de manera acompanyada, sobre com sortir de les situacions de violència masclista.
• Treballar en coordinació amb altres serveis i recursos de la xarxa integral contra la violència masclista i fer les derivacions pertinents.
• Oferir cobertura de les necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció i salut de la dona i dels seus fills durant la seva estada.

Els serveis d’intervenció especialitzada (SIE) són serveis especialitzats en violència masclista de tipus multidisciplinari de professionals del treball social, l’educació social, la psicologia, el dret i la inserció laboral. Aquests serveis ofereixen atenció integral i recursos en el procés de recuperació i reparació a les dones que han sofert o sofreixen situació de violència, i també als seus fills. També pot atendre altres tipus de situacions: assetjament pel fet de ser identificat com a LGTBI o violència masclista en l’àmbit laboral i comunitari. Aquest servei permet l’accés als serveis públics i privats d’acolliment d’urgència i de llarga estada.

La ciutat de Barcelona disposa del seu propi servei especialitzat: el Servei d’Atenció, Recuperació i Acolliment (SARA), gestionat pel Consorci de Serveis Socials.

Les principals funcions d’aquest servei són:

• Informar i assessorar persones que es troben en situacions de violència masclista.
• Oferir un tractament personalitzat i integral davant les diferents situacions i formes de violència masclista.
• Derivar a serveis de protecció específics de violència masclista.
• Acompanyar en la inserció laboral de persones que han viscut situacions de violència masclista.

Els serveis tècnics de punt de trobada (STPT) són un recurs gratuït que té per objectiu restablir les relacions paternofilials i maternofilials amb nens i adolescents i el seu progenitor/a quan no en té la custòdia, sempre que sigui possible i, en concret, en el compliment de resolucions judicials o administratives.

Aquests serveis s’encarreguen d’atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori en presència de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret, en el compliment del règim de visites dels fills establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors. Habitualment intervenen quan les mares tenen mesures de protecció respecte del pare dels infants. També s’encarreguen dels règims de visites en els supòsits d’exercici de la tutela per l’administració pública amb la finalitat d’assegurar la protecció dels menors d’edat.

Les principals funcions d’aquest servei són:

• Facilitar la trobada dels infants amb el progenitor no custodi o amb altres familiars en un espai adient.
• Afavorir que les visites o el moment del lliurament i la recollida dels infants es desenvolupi en un entorn de protecció.
• Preservar la vinculació dels infants amb els seus progenitors o altres familiars.
• Tractar d’evitar la irrupció de la conflictivitat familiar durant les visites o, en cas que es doni, pal·liar-ne les conseqüències.

Els serveis tècnics de punts de trobada estan gestionats majoritàriament per la Secretaria de Família del Departament de Benestar Social i Família.

Les oficines d’atenció a la víctima del delicte (OAVD) són serveis que tenen com a finalitat oferir informació i assessorament a les dones en els procediments legals que es trobin a l’hora de denunciar situacions de violència masclista. Ofereixen atenció i assessorament telefònic i presencial als jutjats per a persones víctimes de delictes i, especialment, per a dones víctimes de violència en la parella, fent de pont entre les víctimes i les instàncies judicials i ocupant-se de tota la tasca d’acompanyament en el procediment legal. També presten especial atenció al suport emocional a la víctima al llarg de tot el procés judicial, especialment quan se celebra l’acte de judici oral. Per tant, s’han d’aportar les eines psicològiques d’enfrontament a una situació estressant com pot ser el judici oral.

Aquest servei està gestionat pel Departament de Justícia.

Els grups d’atenció a la víctima (GAV) del Cos dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya són uns equips de treball que hi ha a totes i cadascuna de les comissaries. Aquests grups de treball ofereixen una atenció personalitzada i assessorament a col·lectius que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. En especial, ofereixen una atenció ràpida a dones que pateixen o han patit violència masclista i als infants i adolescents que també han patit violència masclista o domèstica.

Les seves funcions en relació amb la violència masclista són:

• Prendre declaració dels fets explicats per la dona.
• Tramitar la denúncia en el cas que la dona ho vulgui.
• Informar el jutjat que s’ha produït una situació de maltractament, s’hagi tramitat o no la denúncia.
• Informar la dona dels seus drets.
• Informar sobre l’ordre de protecció que preveu la Llei 27/2003, de 31 de juliol, que regula l’ordre de protecció de les víctimes de la violència domèstica.
• Derivar cap als serveis d’atenció a la violència masclista que siguin adients. Són serveis que poden ajudar la víctima a trobar un allotjament temporal i assessorament jurídic, ajuda econòmica, etc. Alhora, els GAV han de mantenir una coordinació i interacció amb els serveis als quals hagi fet la derivació del cas.
• Controlar el compliment exacte de les mesures acordades pels òrgans judicials.

El servei de la unitat municipal contra el tràfic d’éssers humans (UTEH) ofereix atenció integral a persones (majors o menors d’edat) víctimes del tràfic d’éssers humans, amb independència de la finalitat de l’explotació. El servei també fa una important funció d’acompanyament i assessorament a professionals i persones de l’entorn de les víctimes, a la vegada que promou la formació d’actors clau perquè tinguin la capacitat de detectar situacions de tràfic d’éssers humans. El servei pretén atendre totes les persones víctimes de tràfic, amb independència de si la seva situació administrativa està regulada o no.

Les principals funcions d’aquest servei són:

• Oferir una atenció social i psicològica i una atenció i representació jurídica a les persones víctimes del tràfic d’éssers humans.
• Garantir els drets de les víctimes potencials del tràfic d’éssers humans, impulsant una atenció integral i la reparació del dany.
• Establir coordinació entre els diferents actors especialitzats en el tràfic d’éssers humans.
• Impulsar la formació especialitzada i l’assessorament als professionals sobre el tràfic d’éssers humans.
• Promoure la sensibilització ciutadana sobre la qüestió del tràfic d’éssers humans.
• Recollir dades i actuar com a observatori del tràfic d’éssers humans.

La fase de recuperació i alliberament de la violència masclista és la que permet superar definitivament la situació de violència masclista a la dona i als seus fills i filles o persones dependents, si és el cas.

Perquè es produeixi un procés d’alliberament i de recuperació de la violència masclista s’han de donar els següents processos:

• Identificació de la situació viscuda com a violència.
• Valoració de la necessitat de separar-se físicament i psicològicament de la parella. La separació física es produeix quan la dona prepara i aconsegueix la manera de viure de forma independent i separada de la persona que la maltracta. La separació psicològica es produeix quan la dona trenca els vincles d’amor i desig respecte a la relació de parella (Roca, 2016).
• Reconstrucció i replantejament del projecte vital amb control sobre la pròpia vida, amb salut física i psíquica, amb independència econòmica i inclusió social (Roca, 2106).
• Mostra de capacitat de detectar noves situacions de violència masclista.

Parlar de procés d’alliberament implica situar les dones com a agents actives a la vegada que permet visibilitzar les situacions d’opressió i dolor que implica la violència masclista. Aquest procés es considera que s’ha de dur a terme amb l’acompanyament d’un equip professional especialitzat en violència masclista. La durada del procés està relacionada amb el dany patit, la cronicitat de l’abús i la capacitat de resiliència de cadascuna de les persones afectades.

Entendre les fases d’alliberament i de recuperació d’una dona que pateix una situació de violència masclista ha de permetre definir les pautes d’actuació en els diferents moments d’intervenció: detecció, atenció i recuperació de la violència masclista. La comprensió d’aquestes fases permet determinar pautes sobre com intervenir en cada una de les situacions perquè la dona es pugui alliberar i recuperar de la situació de violència masclista. També ha de permetre als professionals intervenir en fases menys avançades de la violència masclista i ajudar les dones a ser conscients que viuen una situació de violència masclista en fases inicials. Les fases són les següents (Roca, 2016):

1. Vinculació. S’inicia una relació de parella, però aviat apareixen els primers signes de dominació o violència. La dona es comença a adonar d’aquests primers signes (control, gelosia, possessió, desacreditació, coacció, etc.), però els aspectes amorosos, de seducció i d’atracció apareixen com a més importants. Encara no es veuen aquests signes com una possible futura violència.

2. Resistència. En aquesta fase, el comportament violent creix i es manifesta de forma més clara mitjançant el control, la coerció o l’agressió. La dona genera diversos mecanismes per amagar-se la situació de violència que viu: es culpabilitza del comportament violent pensant que ella fa coses malament; se sent responsable d’ajudar l’home perquè superi la seva forma de comportament violent; minimitza la conducta violenta; justifica la conducta violenta per les circumstàncies que viu o ha viscut l’home i té l’esperança que el comportament canviarà. En aquesta fase encara no explica res a ningú.

3. Conflicte i ambivalència. La violència segueix augmentant i les vivències de la dona comencen a canviar. Es comença a sentir insatisfeta i a considerar que la relació de parella no és bona, considera que hi ha dificultats, incompatibilitats, però encara no identifica la situació com a violència. Comença a buscar alternatives que frenin la violència, que millorin la relació i que li permetin seguir el seu projecte de parella. En ocasions, es busquen suports fora de la parella, però no s’accepten les recomanacions de trencar la parella.

4. Qüestionament. En aquesta fase la dona comença a desconfiar de la possibilitat que la relació millori i comença a identificar les agressions com a violència i les comença a qüestionar. En aquest moment, va prenent distància afectiva i subjectiva de la parella i comença a reapropiar-se del seu jo, de la seva vida i dels seus propis projectes. En aquest moment apareixen sentiments i emocions lligats a l’inici d’un dol: la decepció, el desengany, la ràbia i la tristesa. La dona busca suports externs per comprendre la seva situació i el procés que viu. Però encara no segueix les possibles recomanacions de protecció o de separació.

5. Confrontació i ruptura. La separació es fa efectiva. És un moment d’alt risc de violència i, per tant, la protecció i l’autoprotecció de la dona seran aspectes claus a tenir en compte. La decisió de la separació implica un rebuig definitiu de la violència: ja no s’espera cap canvi ni es posen més condicions. En aquesta fase la dona prepara tots els aspectes necessaris per poder viure de forma autònoma i segura. Per això, busca ajuda externa que li doni suport i l’orienti a sostenir-se psicològicament en l’alliberament de la violència, que l’ajudi a afrontar les necessitats econòmiques bàsiques, que l’ajudi a afrontar els aspectes jurídics de la separació civil i la custòdia dels fills i que l’ajudi a protegir-se de la situació de violència. Aquesta ajuda es busca entre la família, les amistats, els serveis, la policia, el sistema judicial, etc.

6. Mantenir-se lliure. En aquesta fase es produeix una consolidació de la separació, s’assegura i es reafirma una vida independent en llibertat. També és en aquest moment que la dona procura i vetlla per la seva seguretat i per la dels seus fills/es. En aquesta fase, la dona fa una recerca d’ajudes per aconseguir la seva independència econòmica i per poder criar i educar els seus fills/es. Aquest aspecte serà més o menys difícil en funció de la persistència de la violència, dels ingressos que ja es tinguin o de si es tenia o no ocupació, de les ajudes que s’estiguin rebent, del fet que la dona hagi hagut o no de començar una nova vida en un nou domicili, del fet que estigui o no vivint en un servei d’acollida, del suport i la xarxa social i familiar que tingui disponible i de les opcions a favor o en contra dels assumptes legals relatius a la separació i a la seva seguretat. A la vegada, en aquesta fase dedica temps a cuidar les seqüeles físiques i psicològiques del maltractament. En aquesta fase, la dona acudeix a professionals que li fan tractament físics i psicològics per millorar i amplia les seves relacions socials. Es reafirma el rebuig a la relació i es van construint nous arguments, valors i significats que confirmen el seu canvi i que donen legitimitat a la decisió que ha pres.

7. Reconstrucció del futur en llibertat. La dona s’ha alliberat i recupera la seva independència econòmica, retroba les seves relacions socials, millora la seva salut i comença a construir els seus propis projectes. És en aquesta fase que la dona es desculpabilitza de la situació viscuda i treballa maneres d’afrontar situacions futures que siguin més beneficioses per al seu benestar. En aquest sentit, també replanteja la seva manera de veure les relacions de parella i afectives i la seva idea de família. Per tant, és un moment en què es poden generar canvis sobre aquelles creences patriarcals amb les quals s’ha socialitzat. També en aquesta fase la dona dirigeix la seva mirada cap als fills (si és el cas) i posa el seu esforç i disposició a acompanyar-los en la seva recuperació i a anar generant una nova família en què creixi el benestar. També comença a pensar i a ordenar com vol que siguin les relacions que establirà amb el pare dels seus fills, si és el cas. A la vegada, es reparen relacions amb la família i les amistats, si aquestes relacions estan pendents de ser restaurades. En aquesta fase es produeix una recuperació de nous projectes de vida i de futur que la col·loquen en una nova posició davant la vida, en la qual ella pren decisions i és autònoma. Els nous projectes poden incloure noves relacions de parella que poden requerir repensar com tornar-se a relacionar evitant qualsevol situació de violència.

Per tal que es produeixin processos de recuperació, cal que l’administració també posi en marxa processos de reparació. La recuperació i l’alliberament només són possibles si se superen situacions de desigualtat econòmica i mandats del patriarcat que no permeten que les dones puguin ser subjectes de ple dret en les nostres societats. Per tant, el procés de recuperació i alliberament implica millorar des del punt de vista psicològic, però abasta també la millora de condicions socials i de qualitat de vida per a un millor posicionament de les dones a la societat. El procés de recuperació implica una restitució de drets que han estat violats (Roca, 2016).

Els serveis que tenen un paper clau perquè es produeixin processos de recuperació de la violència masclista són diversos. La descripció dels serveis que presentem es basa en les explicacions que fa la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista; la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya (Xarxa d’atenció i recuperació integral), i la pàgina web BCN Antimasclista, de l’Ajuntament de Barcelona.

Els serveis d’acolliment i recuperació (SAR) són serveis gratuïts, especialitzats, residencials i temporals que ofereixen un acolliment i una atenció integral. El seu objectiu és l’acolliment i recuperació integral de les dones que han estat o estan en situació de violència masclista en l’àmbit de la parella, així com dels seus fills a càrrec. Aquests serveis han de possibilitar el procés de recuperació i reparació a les dones i a les seves filles dependents, tot vetllant per la seva autonomia.

Aquests serveis van dirigits a les dones que es troben en qualsevol forma de violència masclista en l’àmbit de la parella, l’àmbit familiar o l’àmbit social o comunitari, en forma de mutilació genital femenina o risc de patir-la, o de matrimoni forçós, i els fills que pugui tenir càrrec que han abandonat el domicili i no disposen de recursos personals i/o econòmics per fer front a aquesta situació.

Les principals funcions d’aquest servei són:

• Oferir un espai de seguretat personal que permeti garantir la integritat i seguretat física de la dona i els seus fills i filles.
• Oferir l’atenció social i psicològica necessària perquè la dona i els fills a càrrec puguin recuperar-se dels processos viscuts de violència masclista.
• Oferir un espai de protecció i de suport material i emocional a la dona i als fills/es a càrrec.
• Donar suport a la dona perquè pugui acompanyar als seus fills i filles, si escau.
• Acompanyar la dona en les gestions que necessiti per preparar la seva sortida del servei.
• Assegurar una cobertura de les necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció i salut de la dona i dels seus fills i filles.
• Potenciar programes específics i integrals de recuperació i individualitzats.

Els serveis d’acolliment substitutori de la llar (SAS) són serveis temporals que actuen com a substitució de la llar i que compten amb suport professional. Actuen com a substitució de la llar i han de disposar de suport psicològic, mèdic, social, jurídic i de lleure dut a terme per professionals especialitzats per facilitar la plena integració sociolaboral de les dones que pateixen situacions de violència.

Les principals funcions d’aquest servei són:

• Oferir un espai de seguretat personal que permeti garantir la integritat i seguretat física de la dona i seus fills i filles.
• Oferir l’atenció social i psicològica necessària per recuperar-se de la situació de violència masclista patida.
• Acompanyar en el procés d’inserció laboral i social per assolir la plena autonomia de la dona.

El servei d’atenció a nenes i nens que han patit violència de gènere (SAN) és un servei de caràcter ambulatori d’atenció específica i gratuït per als fills de famílies amb problemes de violència masclista.

En aquest servei es facilita un espai d’intervenció psicològica i educativa tant per a infants o adolescents com per a les seves mares o les persones adultes referents. La intervenció psicològica i educativa permet que millorin les relacions entre mares (o altres persones referents) i els seus fills, que s’identifiqui i s’interioritzi un model parental i alternatiu positiu, que es previnguin nous episodis de violència de masclista i que es promoguin relacions futures més igualitàries. El servei requereix que hi participin els infants, però també les seves mares o persones referents.

El servei d’atenció a homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH) és un servei gratuït i multidisciplinari. El seu objectiu és la promoció de relacions no violentes i va adreçat a tots els homes que volen relacionar-se d’una manera no violenta. L’objectiu és treballar les dificultats que puguin tenir els homes a l’hora de relacionar-se i permetre que adquireixin eines i recursos per millorar les seves relacions personals i el seu propi benestar canviant el model de masculinitat, allunyant-se de les pautes violentes. El servei atén aquells homes que han exercit o que exerceixen violència masclista i que volen participar-hi voluntàriament i, per tant, volen canviar i millorar les seves relacions personals.

La Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, preveuen diferents mesures que han de permetre que les dones i els seus fills i/o altres persones a càrrec es recuperin de la violència masclista i puguin viure en llibertat.

Les mesures més importants són:

1. Mesures per facilitar l’accés a un habitatge a les dones que hagin patit una situació de violència masclista, es trobin en situació de precarietat econòmica i per a les quals l’accés a un habitatge sigui necessari per recuperar-se.
2. Mesures per garantir el dret a l’ocupació i la formació ocupacional a les dones que hagin patit una situació de violència masclista.
3. Mesures per garantir l’orientació i l’atenció jurídica de les dones que hagin patit situacions de violència masclista. Els serveis d’atenció han de garantir l’orientació i atenció jurídica i el Departament de Justícia ha de tenir el sistema de prestació dels serveis d’assistència lletrada a les dones que han patit violència masclista en tot el territori català.
4. Mesures per garantir la supervivència econòmica de les dones que hagin patit violència masclista.
   • Ajuda econòmica específica per a dones amb dificultats especials per obtenir una ocupació que no disposin de rendes superiors al 75% del salari mínim interprofessional.
   • Renda activa d’inserció. Les dones que pateixen violència masclista de la parella, sempre que compleixin els requeriments establerts, poden acollir-se al programa de renda activa d’inserció (RAI). Per decidir sobre aquesta ajuda s’han de tenir en compte els ingressos i les rendes de la dona.
   • Indemnitzacions pensades per a dones que, a conseqüència de la violència masclista, pateixen seqüeles, lesions corporals o danys en la salut física o psíquica de caràcter greu (també s’hi inclouen infants i adolescents) i fills i filles de víctimes mortals com a conseqüència de violència masclista, que siguin menors de 26 anys i que en depenguin econòmicament en el moment de la mort.
   • Prestacions d’urgència social. Tenen dret a percebre les prestacions socials de caràcter econòmic que estableix la Llei 13/2006 per atendre situacions puntuals, urgents i bàsiques de subsistència com són l’alimentació, la roba o l’allotjament.
   • Fons de garantia de pensions i prestacions. Les persones que tenen reconegut judicialment el dret a percebre pensions alimentàries i compensatòries, si no hi ha constatació judicial d’aquest compliment, tenen dret a rebre la prestació econòmica si es troben en una situació de dificultat econòmica.
5. Mesures per garantir l’escolarització i el seguiment escolar dels fills de les dones que hagin patit violència masclista.
   • Garantia d’escolarització immediata dels fills de dones que hagin patit violència masclista quan hagin hagut de fer un canvi de residència per aconseguir protecció i seguretat.

L’acompanyament a les dones que pateixen i/o han patit situacions de violència masclista és fonamental perquè puguin recuperar-se i alliberar-se de les situacions de violència. Cal tenir en compte que, en moltes ocasions, són únicament els professionals que treballen en els diferents serveis els recursos disponibles de les dones per poder expressar la seva situació. Aquests professionals poden convertir-se en pilars fonamentals per a les dones a l’hora de poder recuperar-se i alliberar-se d’una situació de violència masclista en el si de la parella.

És fonamental que els professionals generin aquest vincle imprescindible per a la relació d’acompanyament i d’ajuda amb les dones. Cal procurar que no reprodueixin les situacions d’aïllament que hagin pogut viure. En aquest sentit, és fonamental que no es generin situacions de revictimització de les dones. Cal intervenir des d’un paradigma que no responsabilitzi la dona d’allò viscut o que no jutgi com s’ha comportat la dona.

Hi ha diferents models d’intervenció que poden guiar la intervenció dels professionals que tracten situacions de violència masclista. En aquest sentit, hi ha orientacions sobre com s’ha d’actuar amb les dones en el moment de detecció, atenció, recuperació i reaparició de situacions de violència masclista. També cal tenir present com s’ha d’actuar amb els homes que han exercit violència masclista i, finalment, amb els infants i adolescents que han viscut i presenciat aquestes situacions.

La intervenció amb dones que pateixen o han patit situacions de violència masclista, amb els seus fills o amb els homes agressors pot partir de diferents models d’intervenció.

Els principals models d’intervenció són:

• Model conductual: entén que la violència masclista és una resposta apresa en un context per exemple familiar.
• Model cognitivoconductual: concep la violència masclista com un problema individual com a resultat de pensaments, creences i comportaments erronis.
• Model clínic o psicopatològic: la causa fonamental de la violència masclista és un problema individual de l’agressor amb problemes psicopatològics o de personalitat relacionats amb traumes passats o experiències de violència familiar.
• Model interaccional: la causa fonamental de la violència masclista en l’àmbit familar té el seu origen en les normes socials i en l’estructura de la família i es transmet de generació en generació. La modificació de les pautes d’interacció és el model terapèutic que es proposa.
• Model ecològic: és una teoria social que considera que l’individu està immers en 4 sistemes a través dels quals s’interacciona.

Una perspectiva de gènere, un enfocament psicosocial i el model ecològic seran els elements fonamentals per poder acompanyar les dones que han patit violència masclista.

La perspectiva de gènere ens permet:

• Reconèixer que vivim en una estructura social patriarcal en què les relacions personals, i en concret les de parella, queden afectades per unes relacions de poder en funció del sexe.
• Reconèixer el caràcter social, històric i cultural de la violència masclista, que permet veure la situació que viu la dona més enllà de la seva dimensió interpersonal.
• Complementar-se amb un model d’anàlisi multicausal del problema que sigui capaç de relacionar els elements dels diferents sistemes que expliquen una situació de violència masclista.
• Reconèixer que les dones que han viscut o viuen situacions de violència masclista no són víctimes passives i carents. Per tant, això implica que les intervencions no han de ser anul·ladores de la capacitat de decisió de les dones i no han de tenir un caràcter paternalista.
• Considerar les dones que han viscut o viuen situacions de violència com a supervivents i no pas com a víctimes. Per tant, considerar-les com a agents actives i capaces de defensar-se i d’alliberar-se de les situacions de violència, fins i tot quan no ho aconsegueixen.

Cal combinar la perspectiva de gènere amb la intervenció des d’un enfocament psicosocial que no se centri en una anàlisi psicològica de la dona, sinó en una anàlisi de les dones en relació amb el procés de socialització que han viscut i en relació amb la posició social que ocupen en les nostres societats. Aquesta perspectiva d’intervenció és fonamental per fugir d’interpretacions només basades en la seva persona i no en el context que genera la violència masclista. També és l’enfocament psicosocial el que permet tenir en compte la influència de les condicions materials en la vida de les persones. Això és fonamental quan en les nostres societats són les dones les que pateixen més situacions de pobresa, precarietat laboral o exclusió social.

El model ecològic de Bronfenbrenner (1987) és un altre dels pilars per intervenir en situacions de violència masclista. Aquest model permet mostrar la interacció dels múltiples factors que expliquen una situació de violència masclista. Això permet fer una lectura de la violència masclista que no tingui un caràcter reduccionista. El model ecològic considera que la conducta humana no es pot entendre sense comprendre-la en el marc d’un espai socioambiental. En aquest espai socioambiental on ens desenvolupem hi existeixen un conjunt d’estructures, de diferents nivells, en què una estructura conté l’altra. Per a Bronfenbrenner, el procés d’influència entre la persona i l’ecosistema és continu i dinàmic.

1. Microsistema, on es donen les relacions més directes i íntimes entre les persones. La família, les relacions de parella o les relacions entre iguals (amics, feina, etc) formen part d’aquest microsistema.
2. Mesosistema, on interaccionen diversos àmbits on la persona participa de forma activa. Es pot entendre com la vinculació entre diversos microsistemes: relació entre família i amics, relació entre família i escola, entre d’altres.
3. Exosistema, format per àmbits on l’individu no està present però on es prenen decisions o es produeixen fets que li afecten directament. Els serveis socials, polítiques locals, indústria, mitjans de comunicació, el sistema judicial, el lloc de feina de la parella o el grup d’amics del germà, en son alguns exemples.
4. Macrosistema, que inclou els valors, les creences, els mites i les ideologies que són dominants en una cultura determinada.

Aquest model permet entendre que aquests quatre elements es retroalimenten i que, per tant, un canvi transcendent en un dels sistemes pot generar modificacions en els altres sistemes.

L’acompanyament de professionals és clau perquè les dones puguin alliberar-se d’una situació de violència masclista. És molt important tenir en compte principis i pautes en els diferents moments d’intervenció amb les dones que han patit violència masclista. Els aspectes que cal tenir en consideració en la detecció de situacions de violència masclista tenen trets diferencials i l’equip de professionals ha de tenir-los en compte:

• Les situacions de violència masclista, en moltes ocasions, poden no ser identificades per les persones que les pateixen com a situacions d’abús o de maltractament. En ocasions, inclús poden ser justificades o normalitzades dins de la parella.
• En moltes ocasions, és possible que la persona que viu o ha viscut una situació de violència masclista no ho reconegui o no ho verbalitzi perquè li faci por o li faci vergonya explicar-ho o perquè no és conscient de la violència que rep. Cal que els professionals siguin capaços de diferenciar entre les demandes implícites i les explícites pel que fa a la violència masclista.

• Les situacions de violència masclista no tenen per què ser identificades a partir de la persona que les pateix, sinó que és possible que altres persones pròximes (familiars, amics i amigues o bé altres professionals) recorrin als professionals per demanar ajuda o consell.
• Les situacions de violència masclista poden ser de difícil identificació pels mateixos professionals, perquè es pot tractar de conductes justificades i tolerades per una societat que se sustenta en un sistema patriarcal.
• De vegades, els inicis i algunes situacions de violència masclista s’expressen a través de l’abús i el maltractament psicològic. Això provoca que reconèixer-les sigui més dificultós. Per aquest motiu, és molt important que els professionals tinguin molt clares com poden ser totes les formes i tots els àmbits en què es pot produir violència masclista.
• Les actuacions de prevenció i sensibilització que es puguin donar en els diferents serveis i recursos pot facilitar la detecció de situacions de violència masclista. El fet que s’abordi la qüestió de la violència masclista genera processos de reflexió que poden permetre que les persones es reconeguin en les situacions a què es fa referència. De vegades, en activitats o accions de prevenció de situacions de violència masclista poden sorgir demandes en relació amb situacions de violència masclista viscudes o conductes i comportaments que mostren que aquestes situacions es poden haver viscut. Algunes conductes que poden indicar aquestes situacions són que la persona mostra una actitud de boicot i rebuig respecte del tema del qual es parla, que la persona minimitza o justifica les situacions de violència que s’estan tractant, que la persona de cop es mostra intranquil·la, nerviosa o avergonyida, etc.

Pautes d’actuació per a una bona detecció de situacions de violència masclista

Algunes de les pautes que convé seguir en el moment de la detecció són:

• Escoltar les dones i deixar que s’expressin. Una bona predisposició i l’actitud d’escolta dels professionals són els elements claus per afavorir la confiança de les persones a qui s’atén.
• Establir vincles professionals, però també de confiança, amb les dones que acudeixin al servei. Un vincle de confiança és el que permet que les persones expressin les seves preocupacions i inquietuds personals i que puguin deixar entendre que hi ha coses que no van bé.
• Tenir clars quins són els indicadors de violència masclista i estar atents a la seva presència.
• Escoltar les demandes, necessitats, angoixes i preocupacions de les persones sense jutjar-les.
• Facilitar espais on poder estar a soles i amb tranquil·litat, sense interrupcions, perquè les persones es puguin expressar i es puguin generar relacions de proximitat i en què la comunicació sigui fluïda.
• Tenir clars els indicadors de graus, tipus i àmbits de violència masclista per explorar-ne la intensitat: en quin estat es troba la persona i quin és el grau de consciència de la seva situació.
• És molt important oferir a la dona que vingui al servei sempre que ho necessiti i ho vulgui i, per tant, cal deixar clar que hi ha una disposició a seguir parlant sobre la qüestió encetada, facilitant així que torni a venir a fer una demanda més explícita o explicar amb més claredat la situació que està vivint.
• Recollir informació sobre la xarxa de suport de la persona; si disposa de persones de confiança amb qui tingui una relació propera, per explorar tant si es troba més o menys aïllada de les seves amistats, la família i del seu entorn proper, com si té persones a qui recórrer. És important saber si veu la seva família com a un agent de suport o si, per contra, podria dificultar la intervenció o ser un factor de risc.
• Orientar la persona que pateix violència i informar-la dels recursos específics existents. És molt important orientar la persona sobre les opcions i els recursos disponibles per poder buscar la informació i l’atenció que es necessita davant de la situació que està vivint.
• Si la persona arriba a una situació en què es creu que cal intervenir amb urgència, cal mostrar calma i serenitat davant de situacions de nerviosisme i situacions d’urgència que demandin una actuació immediata.

Els professionals han de tenir en compte diferents aspectes a l’hora d’atendre i donar assistència a situacions de violència masclista i han de conèixer quines són les pautes d’actuació.

Hi ha diferents aspectes que els professionals han de tenir presents en l’atenció i assistència de situacions de violència masclista:

• La detecció d’una situació de violència masclista ha de portar a prendre decisions de com actuar. És molt important reconèixer en quina fase d’alliberament de la violència masclista es troba la dona per saber com actuar. Si la dona es troba en les dues primeres fases (fase de resistència o fase de conflicte i ambivalència), pot oposar resistències a accedir serveis i a les recomanacions de separació o protecció. Sempre cal reconèixer fins a on pot arribar la nostra intervenció per no generar allunyaments de la dona de la nostra intervenció professional i per no potenciar situacions d’aïllament. A la vegada, és molt important respectar el ritme i les decisions de la dona. Això no ha d’impedir mai intervenir i posar en marxa mesures de protecció quan la dona es troba en situacions d’alta gravetat o tan esgotada o atemorida que es queda sense capacitat de decisió.
• Abans d’actuar i plantejar la derivació cap a un servei d’atenció, és necessari haver recollit la informació per poder valorar la situació de la dona que pateix o ha patit una situació de violència masclista i decidir cap a quins serveis se la deriva.
• Un cop recollida la informació, cal contactar amb els professionals dels diferents serveis especialitzats i assegurar-se de quina pot ser la millor derivació, quins són els recursos més adients. És en aquest moment que cal pensar sobre la idoneïtat que la dona denunciï la situació que està vivint.
• Cal orientar la dona respecte a les opcions i recursos disponibles al territori i valorar amb ella l’opció més adequada.
• Si la dona accepta el recurs i la derivació que el professional proposa, és molt important detallar-li tota la informació necessària i pertinent sobre el recurs o el servei.
• És molt important coordinar-se amb el servei i traspassar aquella informació necessària perquè no es produeixin situacions de revictimització de la dona.
• Faci el que faci la persona atesa, cal deixar constància dels telèfons que s’han de fer servir quan una persona es troba en una situació de violència masclista.
• Cal detectar amb celeritat si la situació és d’urgència i contactar amb aquells serveis que puguin oferir seguretat i protecció a la dona, que la puguin atendre per urgència sanitària o que la puguin acollir.
• En el cas que l’atenció sigui a una tercera persona, cal orientar-la igualment sobre les opcions i els recursos disponibles perquè pugui ajudar la dona que està vivint la situació de violència masclista.
• En el cas que la dona sigui derivada a un altre servei i/o recurs, cal fer un seguiment del cas i mantenir una coordinació amb els recursos als quals ha estat derivada la dona. També es pot fer seguiment mitjançant la mateixa persona afectada.

Pautes d’actuació per a una bona atenció de les situacions de violència masclista

Algunes de les pautes que cal seguir en el moment de l’atenció són:

• Estimular la conversa i donar-li espai perquè es pugui desfogar emocionalment, a la vegada que calmar-la i fer-la sentir tranquil·la o acollida.
• No forçar-la a tractar cap tema per al qual no es vegi preparada o no vulgui tractar, però alhora mostrar disposició a escoltar la història d’abús o maltractament. El fet que la persona expliqui la seva experiència l’ajuda a prendre consciència de la violència viscuda.
• Mostrar una actitud comprensiva, empàtica i acollidora a fi que la persona se senti escoltada i acompanyada.
• Deixar que la persona s’expressi amb les seves paraules i agrair-li la seva confiança.
• Deixar clar a la dona que pot parlar obertament i que la informació que es doni és de caràcter confidencial. Per això, és important que el professional sol·liciti el seu consentiment si es vol fer una derivació a un altre servei i s’han de cedir de les dades.
• Cal acceptar i creure sense reserves el relat de la situació de violència i procurar donar per vàlida la seva experiència. Per tant, no s’han de manifestar opinions pròpies, contradir el relat, posar en qüestió el relat, jutjar o culpabilitzar la dona.
• Fer conscient la dona de la seva fortalesa i de la seva capacitat de transformar la seva situació personal i alliberar-se de la situació de la violència masclista. No se l’ha de tractar amb una actitud paternalista.
• Fer propostes i informar sobre les accions que pot emprendre, però no forçar-la a fer actuacions que no vol fer o no es veu capaç de fer.
• Acceptar l’ambivalència de la persona en les seves demandes, en la seva presa de decisions, etc. És important respectar les decisions que prengui. I, per tant, com a professionals no ens hem d’enfadar ni frustrar si la persona no vol seguir les indicacions i recomanacions donades.
• Oferir un espai de temps en què la persona senti que no hi ha presses i que se li dona atenció.
• No mostrar cara de sorpresa, d’estupefacció, etc., davant el seu relat.
• Atendre la persona en un espai que sigui tranquil i adequat i en què es pugui estar a soles i sense interrupcions.
• Oferir una relació de suport immediat i d’aliança perquè la persona comprengui que pot comptar amb el professional.
• Deixar molt clar que la situació de violència masclista no és culpa d’ella, sinó que té a veure amb les persones que l’exerceixen. Per això, és important fer-li saber que no és mereixedora del que li està passant. Per tant, mai farem preguntes del tipus: “Què vas fer en aquell moment perquè ell t’agredís?”, “Què creus que pots fer per disminuir la situació de violència?”.
• Acompanyar-la a desxifrar aquelles creences patriarcals que tenim incorporades i que donen lloc a fer que les dones suportin situacions de violència masclista.

Com a professionals, hi ha diferents aspectes que cal tenir en compte en la recuperació, l’alliberament i la reparació de situacions de violència masclista a l’hora d’intervenir perquè la dona se’n pugui recuperar:

• Considerar que la recuperació de la dona és possible. La dona té habilitats i capacitats preservades que li permeten actuar com a subjecte i agafar les regnes de la seva vida. De fet, ha pogut sobreviure en un entorn hostil i agressiu gràcies a les seves capacitats i habilitats, que li han permès buscar camins per a la protecció i l’alliberament de la violència masclista. Les reaccions de les dones davant de la violència masclista sempre suposen una resistència amb la qual no accepten passivament la situació, sinó que intenten buscar la seva llibertat i integritat i la dels seus fills (si és el cas).
• La intervenció per tal que la dona es pugui alliberar i recuperar de la violència masclista depèn i queda condicionada pel moment en què es trobi la dona en relació amb les fases de l’alliberament.
• La recuperació i l’alliberament de la violència masclista només és possible si es posen a disposició de les dones els recursos socials, d’ajuda psicològica i econòmics necessaris per fer front a la separació i a la reconstrucció d’una nova vida. En aquest sentit, són de gran rellevància els recursos que l’administració pública posa a disposició de les dones.

Pautes d’actuació per a la recuperació de les situacions de violència masclista

Algunes de les pautes perquè la recuperació i l’alliberament de la violència masclista siguin possibles són:

• Acompanyar i proporcionar suport a la dona, però no decidir mai per ella. El fet que els professionals no decideixin per la dona no es contradiu amb el fet que els professionals, en determinades situacions, activin mecanismes de protecció que no ha demanat la dona. Situacions d’important gravetat (per la violència que es detecta que la dona està rebent), o situacions que bloquegen la dona perquè se sent aterrida o esgotada, justifiquen intervencions que garanteixin la seva protecció, inclús la protecció immediata.
• Estimular aquelles capacitats, habilitats, aptituds i actituds que permetran a la dona guanyar quotes de autonomia, allunyar-se de la violència i passar a tenir més control de la seva vida. Amb la intervenció professional sempre s’ha de contribuir a l’apoderament de la dona.
• Respectar el ritme i el temps que la dona necessita perquè es produeixi un procés de sortida i de recuperació de la situació de la violència masclista. És un procés que pot tenir molts alts i baixos. Aquest procés sovint és més lent del que es desitjaria. A la vegada, cal acceptar l’ambivalència de la persona en les seves demandes, en la seva presa de decisions, etc.
• Fer propostes i informar sobre quines accions pot emprendre, però no forçar-la a fer actuacions que no vol fer o no es veu capaç de fer.
• Fer conscient la dona de la seva fortalesa i de la seva capacitat de transformar la seva situació personal i alliberar-se de la situació de la violència masclista. No se l’ha de tractar amb una actitud paternalista.
• Ajudar-la a desconstruir i a desxifrar totes aquelles creences patriarcals que tenim incorporades i que donen lloc a fer que les dones suportem situacions de violència masclista.
• No desacreditar mai el discurs de la dona, sinó donar-lo per vàlid i absolutament creïble.
• No insistir en accions que no vol o no pot fer i que li donin entendre que les portes es tanquen, sinó actuar segons les indicacions.
• Tenir una actitud analítica i reflexiva per interpretar en quin moment es troba la dona i per poder decidir com cal intervenir, quan cal esperar i quan cal actuar.
• Per acompanyar una dona en el procés de recuperació i d’alliberament de la violència masclista, caldrà conèixer la seva situació familiar i relacional, els recursos interns i externs amb què compta, l’energia que té perquè la recuperació sigui possible, els intents de separació, el tipus i el grau de violència rebuda, el grau de sotmetiment a la persona agressora, el grau de consciència que té de la situació de violència masclista, els suports amb què compta i els possibles processos de revictimització que ha viscut.
• No fer ús de la concepció d’èxit a l’hora d’intervenir en els moments de recuperació. Així, és important introduir el concepte de millores o progressos al llarg del procés de recuperació i d’alliberament de la violència masclista.

Les intervencions, segons el moment en què es troba la dona i les diverses fases d’alliberament, són diferents. Aquestes intervencions han de potenciar que l’alliberament de la violència masclista sigui possible. Per intervenir en cada una de les fases hi ha un seguit de recomanacions (Roca, 2016):

1. En la fase de resistència, la dona encara no reconeix que visqui una situació de violència masclista. En aquesta fase, la intervenció dels professionals s’ha de basar a introduir que és mereixedora d’un tracte digne i d’estimació, a la vegada que se li han de donar alguns elements perquè comenci a identificar que existeix violència masclista en la seva vida. Cal ser extremadament curós perquè la dona no oposi resistència a la intervenció dels serveis.
2. En la fase de conflicte i ambivalència es comença a reconèixer que la relació no va bé, però no hi ha una intenció real de separació per part de la dona. La intervenció professional pot treballar en la identificació de la violència en la supervivent amb molta cura. Però en aquesta fase no es pot plantejar directament una separació com l’alliberament de la violència perquè pot generar un rebuig de l’ajuda i que es mantingui l’aïllament de la dona.
3. En la fase de qüestionament, la dona comença a obrir-se a altres persones: amistats, familiars i inclús serveis professionals. És en aquesta fase que comença a tenir una actitud oberta a ser escoltada, a expressar-se, a exterioritzar l’angoixa, a voler comprendre l’abast personal i vital en què es troba, a començar a elaborar raons per recuperar la seva llibertat, i fins tot pot iniciar la recerca d’alternatives a la situació. En aquesta fase, la dona comença a estar preparada perquè hi hagi altres visions que es confrontin amb la seva, per tant, els professionals poden començar a parlar amb més claredat de la situació de violència que viu la dona. Podríem dir que aquesta és una fase clau per l’inici cap a la recuperació de la violència masclista. En aquesta fase cal que la intervenció ajudi la dona a disminuir la seva vergonya i i li doni elements perquè qüestioni la violència de l’agressor i es desculpabilitzi ella de la situació viscuda. Cal ajudar que la dona reconegui que ha rebut un tracte injust, indigne i inacceptable. La dona encara no està pensant en la separació. Per tant, encara no acceptarà recomanacions de protecció o separació. Però, en canvi, és un bon moment per fer-li saber amb quines ajudes i recursos pot comptar o no en el futur.
4. En la fase de confrontació i ruptura la separació es fa efectiva. La intervenció dels professionals i dels serveis és clau perquè la dona pugui preparar activament la seva supervivència autònoma i la dels seus fills. Les respostes han de ser adequades al que necessiten la dona i els seus fills (si és el cas). També és necessari que els serveis especialitzats estiguin coordinats i posin en marxa tots els mecanismes de protecció i de seguretat. De fet, el moment de separació pot fer augmentar les possibilitats que la violència s’intensifiqui. Aquest moment requereix acompanyament perquè la dona pugui sostenir la fortalesa, la convicció, la valentia i sigui capaç d’afrontar la por i, a més, pugui prestar especial atenció a la pròpia seguretat i a la seus fills (si escau). En aquests moments es pot voler fer enrere o pot admetre acostaments a l’home justificats de diferents maneres (raons de creences, afectives i materials) que poden generar passos enrere. Per tant, la dona necessita ajuda per a la seva supervivència i la dels seus fills/es (si és el cas) i perquè la separació sigui possible:
   • Ajuda i accés a l’habitatge
   • Ajuda econòmica
   • Assessorament jurídic i acompanyament en la denúncia i en els processos judicials
   • Ajudes i protecció concretes per als seus fills/es (per exemple, canvi d’escola)
5. En les dues últimes fases de mantenir-se lliure i reconstrucció de la pròpia llibertat és quan realment es produeix el procés definitiu d’alliberament i de recuperació de la violència masclista. Per això és molt important que els serveis especialitzats en violència masclista, i en especial els d’acolliment, plantegin i articulin plans de millora que intervinguin en els següents aspectes:
   • Recuperació de l’autoestima i de la imatge personal: cal que els professionals treballin perquè les dones s’apoderin i reconstrueixin una imatge personal positiva d’elles mateixes, l’ajudin a guanyar el màxim de confiança en si mateixa i estimulin les seves potencialitats i els seus valors. Per tant, cal una intervenció per revertir les seqüeles que deixa la violència masclista. La dona ha de poder renovar la seva imatge i construir la seva identitat centrada en les seves qualitats, la seva fortalesa, la seva independència, el seu poder i el control sobre la seva vida.
   • Desconstrucció de creences patriarcals: cal que els professionals treballin perquè les dones desconstrueixin els mites, els valors i les actituds lligades a unes idees de parella, d’amor i de família patriarcal. Això ha de permetre generar noves creences que li permetin plantejar un futur feliç tingui o no tingui parella. A la vegada, li ha de permetre construir tots aquells límits i estratègies perquè la violència masclista no es faci present en la seva vida.
   • Seguretat i protecció: cal establir totes les mesures policials, judicials i mecanismes de protecció, com l’ingrés a una casa d’acollida, per assegurar la seguretat i la protecció dels seus fills/es (si és el cas).
   • Integració social i reinserció sociolaboral: cal que la dona pugui restablir relacions socials que ha perdut degut a l’aïllament que ha suposat la situació de violència masclista, generar noves xarxes socials, participar en espais socials lligats als seus fills/es (si és el cas) i compartir amb altres dones la situació viscuda i establir-hi vincles. A la vegada, cal que recuperi i restableixi vincles familiars que s’hagin pogut trencar si poden ser positius per recuperar-se de la situació de la violència masclista. Finalment, cal que es treballi pel reintegrament o accés al món laboral. En el cas que la dona treballés, s’haurà d’acompanyar la dona en la reincorporació a la seva feina tenint en compte o fent ús dels drets laborals que permeten assistir les dones supervivents de la violència masclista. En el cas que la dona no treballi i depengui de la seva parella, caldrà oferir-li la participació en programes d’inserció sociolaboral i ajudar-la.
   • Atenció i recuperació dels fills/es que han patit violència masclista: la intervenció durant la recuperació també ha de garantir l’acompanyament i tractament dels fills/es de les dones que han viscut la violència masclista, en el cas que en tinguin. Aquesta intervenció ha de potenciar el restabliment del vincles maternofilials, si poden haver quedat afectats per la situació de violència viscuda.
   • Suport legal i orientació: la intervenció en el moment de recuperació ha de garantir l’acompanyament en tot allò que requereixi el procés judicial que hi hagi obert.

En definitiva, l’objectiu és la recuperació i el restabliment del projecte de futur positiu que garanteixi a la dona llibertat i dignitat.

L’abordatge de la violència masclista, tant des del vessant de la intervenció com des del vessant de la recerca, s’ha centrat en les persones supervivents de les situacions de la violència masclista. És a dir, en les dones i els seus fills. Actualment, entre la comunitat científica i entre els professionals ha començat a sorgir un major interès per comprendre per què els homes exerceixen aquest tipus de violència, quines són les seves pautes de funcionament, quina construcció de la masculinitat han fet o quina és la dinàmica psicosocial d’aquest tipus d’agressor per poder començar a pensar quines actuacions es poden fer per intervenir amb homes que han exercit o exerceixen violència masclista. En aquest sentit, també és destacable que han començat a sorgir debats acadèmics i en el si de la societat civil organitzada sobre la possible construcció de noves masculinitats.

Algunes consideracions que s’han de tenir en compte a l’hora de detectar homes que exerceixen o han exercit violència masclista són les següents (Fernández i Roig, 2013):

• La detecció de l’exercici de la violència masclista presenta com a principal obstacle que els homes no acostumen a fer mai un reconeixement explícit de la situació de violència i el que fan és minimitzar o justificar la seva conducta violenta. En general, els homes no fan una demanda explícita i expressen el seu malestar de forma més implícita i encoberta. Així, poden arribar als serveis per altres problemes, com poden ser l’atur, l’ansietat, la depressió, el consum de substàncies tòxiques, els problemes a la feina, etc. Així, en l’atenció a aquestes problemes els professionals han de tenir present la importància de la detecció de situacions de violència masclista.
• Les dificultats de detecció d’homes que exerceixen o han exercit violència masclista també s’expliquen perquè els homes s’apropen menys a alguns serveis per ser atesos. La mateixa construcció de la masculinitat i dels suposats encàrrecs socials que tenen els homes en la societat fan que estiguin allunyats de serveis com els serveis socials, els serveis escolars o els mateixos serveis de salut. És important mantenir una atenció especial en aquells moments de crisi en què els homes es mobilitzen per buscar ajuda en serveis. Per exemple, moments com poden ser la separació o un ultimàtum per part de la dona, la pèrdua de contacte amb els seus fills, etc. Aquests casos poden ser clau per identificar que l’home ha exercit o exerceix violència masclista.
• La detecció de l’exercici de la violència masclista pot ser difícil perquè els mateixos professionals, de vegades, no identifiquen les conductes abusives o violentes, ja que socialment es consideren conductes justificades i tolerades per una societat que se sustenta en un sistema patriarcal. Per tant, és necessari que els professionals siguin conscients d’aquestes limitacions i prejudicis.
• La detecció dels homes que exerceixen o han exercit violència masclista també pot ser complexa per la inexistència d’un perfil d’home maltractador i per la falta d’uns indicadors de personalitat i psicològics determinats. Homes amb perfils molt diferents poden exercir o haver exercit violència masclista.
• Les converses i entrevistes amb els homes han de servir per indagar en aspectes relacionats amb la relació de parella, amb les relacions familiars i la violència masclista. En molts serveis s’indaga sobre aspectes complexos com els hàbits tòxics, però en canvi es pregunta poc sobre les relacions afectives i íntimes dels homes. Cal trencar amb aquells constructes socials que consideren que parlar de les emocions amb els homes no és possible.
• Per a la detecció de l’exercici de la violència masclista cal utilizar denominacions que fugin d’un llenguatge i recursos culpabilitzadors que poden generar actituds resistents i defensives per part dels homes en el reconeixement de la violència masclista. En aquest sentit, en el moment de la detecció és millor parlar de dificultats de control d’impulsos, de dificultats en la relació de la parella, del patiment que puguin sentir, etc., que de maltractament, d’abús o d’agressió. Això en cap cas vol dir mostrar-se tolerant cap a conductes d’aquest tipus.
• Per a la detecció de l’exercici de la violència masclista és necessari que els professionals dels diferents serveis concebin que l’home que exerceix violència masclista també és objecte de necessitat d’atenció.
• El desenvolupament d’accions de sensibilització i prevenció adreçades als homes poden ser afavoridores de la detecció de l’exercici de la violència masclista. El fet que hi hagi serveis que pretenen l’atenció específica als homes també obre la porta a la detecció de l’exercici de la violència masclista per part dels homes.
• La detecció de l’exercici de violència masclista en el cas dels homes sempre ha de comptar amb la valoració del risc per a la dona. En aquest sentit, si es detecta l’exercici de la violència masclista de l’home, cal posar en marxa el contacte amb professionals dels serveis a la dona, policials o judicials per garantir-ne la protecció i la seguretat. Aquesta valoració del risc és imprescindible per a la prevenció de la violència i la protecció de les víctimes.
• La detecció de l’exercici de la violència masclista per part dels homes es fa en moltes ocasions mitjançant terceres persones. Aquestes terceres persones poden ser la dona que pateix la violència, alguns familiars de la dona o del mateix home, amics de la parella, els fills, etc. Si la detecció de la violència masclista es fa a partir de la dona, cal tenir present que la dona pot posar en risc la seva seguretat física. Per intervenir amb l’home cal tenir el consentiment de la dona i valorar què pot suposar per a la dona.

Algunes consideracions que cal tenir en compte a l’hora d’atendre i intervenir amb homes que exerceixen o han exercit violència masclista són (Fernández i Roig, 2013):

• És necessari que existeixi un mínim reconeixement per part de l’home que ha exercit violència per iniciar un procés terapèutic. Cal que identifiqui situacions de violència que li comporten problemes a ell mateix i també al seu entorn, encara sigui de forma molt minimitzada, amb eufemismes o justificant la violència. Només amb motivació i voluntat de canvi per part dels homes poden iniciar un tractament terepèutic i, per tant, un procés de canvi personal.
• Cal incorporar aspectes congnitivoconductuals en el programa terapèutic orientats al control dels impulsos i la ira, així com el desenvolupament d’habilitats socials i comunicatives.
• Cal que els professionals reflexionin sobre els sentiments i sensacions que els produeix intervenir amb homes que han exercit violència masclista. Cal analitzar si aquests sentiments poden o no impossibilitar la intervenció.
• Cal creure en la capacitat de canvi de l’home i en la necessitat que prengui responsabilitat sobre les accions violentes que ha dut a terme.
• Durant la intervenció, és important que els homes es puguin sentir ben tractats, sense judicis, evitant discursos culpabilitzadors, amb escolta activa i empatia.
• A l’hora de plantejar un pla de treball amb l’home, cal recollir informació sobre el tipus, la intensitat i la freqüència de la violència exercida, l’historial de violència en anteriors parelles, l’existència de la violència en la seva família d’origen, la història de violència en altres àmbits, el consum de substàncies, l’estat físic i mèdic, les seves creences sobre les relacions de parella i amoroses, les seves creences sobre les dones, els antecedents psicopatològics propis i familiars, i també cal valorar el possible risc de reincidència pel que fa a la violència.
• Cal que la intervenció terapèutica pugui treballar des de les biografies dels homes i veure com la violència s’ha fet present en les seves vides. Aquesta és una estratègia idònia perquè els homes prenguin consciència de la seva situació i sigui més probable que vulguin buscar maneres alternatives de relacionar-se, allunyades de la violència.
• Cal fer un treball psicoeducatiu que inclogui treball grupal i individual. A més a més, cal que es provoquin dinàmiques experiencials, treball grupal i converses individuals.
• Cal treballar valors i creences masclistes dels homes que utilitzen la violència com una forma de control i dominació per raó de gènere. Així, cal abordar temes com la responsabilització de la violència exercida, la identitat i els rols de gènere, la història de vida en relació amb la violència, el concepte de masculinitat, els hàbits de relació i la construcció d’alternatives a les relacions basades en la violència.
• Cal intervenir amb l’home independentment de la intervenció i els serveis que estiguin atenent la dona supervivent de la violència masclista exercida per ell. Ha de quedar clar que el treball que pugui fer la dona és un procés independent i separat del que pugui fer la seva parella o exparella, i que aquest no significa que la relació pugui millorar. Aquest treball no és un element per recuperar la dona que s’ha maltractat.
• Cal que els programes terapèutics i psicoeducatius tinguin uns requisits per poder participar-hi: assistència continuada, compromís de participació, compromís de no exercir violència, no tenir un consum problemàtic d’alcohol o substàncies tòxiques, no tenir un trastorn mental greu, etcètera.
• Cal fer una valoració adequada del risc i de la intensitat de la violència, i decidir si cal una possible intervenció o si, al contrari, augmenta el risc per a la dona.

La violència masclista sempre impacta i ocasiona danys en l’infant o adolescent, tant si ha rebut violència directament com si n’ha estat testimoni presencial, si ha intervingut en el moment de la violència o si n’ha estat testimoni indirecte en observar els efectes de la violència en la mare.

Dones i infants o adolescents disposen de capacitats i habilitats que els poden ser útils en el seu procés de recuperació i d’alliberament de la violència viscuda. La dona podrà fer servir les seves capacitats i habilitats per dirigir la seva vida i per acompanyar els seus fills i filles en el seu procés de creixement i de recuperació de la situació viscuda. Els infants i adolescents són capaços de desenvolupar mecanismes i estratègies de superació de la situació viscuda. Per fer-ho, és imprescindible la intervenció de serveis i professionals que potenciïn els recursos i les capacitats de les dones i dels infants i adolescents. Això no significa deixar de reconèixer el patiment, la violència i el dolor que han viscut.

És imprescindible intervenir en aquells infants i adolescents que han viscut i patit situacions de violència masclista per dos motius: perquè la violència no es converteixi en un model d’aprenentatge per a l’infant o adolescent, i perquè la violència masclista no sigui interioritzada per l’infant o l’adolescent i apareguin, així, rols associats (agressor o víctima) com a pauta de conducta en les seves interaccions socials i/o de parella.

Cal tenir en compte les conseqüències tant a curt com a llarg termini en infants i adolescents que han viscut i patit situacions de violència masclista. Per tant, és necessari que les intervencions tinguin com a objectiu la recuperació dels infants i adolescents de les situacions de violència masclista i pal·liar les seqüeles que es poden viure de forma immediata, però també intervenir sobre les conseqüències a llarg termini:

1. Interiorització de la violència com a pauta de relació: aquesta és una de les conseqüències que es poden donar a curt i llarg termini pel fet d’haver viscut i patit la violència masclista. El fet de normalitzar i legitimar la dominació continuada i l’abús de l’home sobre la dona pot donar lloc a fer que la persona interioritzi aquesta pauta de relació i es converteixi en agressor o persona agredida en futures relacions.
2. Alteracions físiques i cognitives de diversos tipus:
   • Problemes de socialització
   • Símptomes depressius
   • Pors
   • Alteracions del son
   • Símptomes regressius
   • Problemes d’integració a l’escola i d’aprenentatge
   • Respostes emocionals i de comportament que evidencien patiment: ràbia, canvis sobtats d’humor, ansietat, etc.
   • Símptomes d’estrès posttraumàtic
   • Parentalització dels infants i adolescents

El posicionament de l’infant o adolescent davant de la violència i davant del seu pare i la seva mare pot prendre diverses formes. Aquest posicionament pot modificar-se amb el temps com a conseqüència de la mateixa evolució de l’infant o l’adolescent i en funció de les intervencions que es puguin produir en el seu entorn. És molt important tenir en compte tots els possibles posicionaments per poder intervenir adequadament amb aquells infants i adolescents que han viscut i patit situacions de violència masclista.

Els possibles posicionaments són (Plaza, 2013):

• La violència com a pauta normalitzada: l’infant o l’adolescent viu la violència com una cosa que es converteix en una pauta social normalitzada. En aquest cas, existeix un alt risc que en les futures relacions de l’infant o adolescent la violència estigui normalitzada.
• La negació de la violència com a mecanisme de defensa: l’infant o l’adolescent no accepta l’existència de la violència en la seva vida perquè és tan dolorós que no ho pot afrontar.
• La responsabilitat de la violència: l’infant o adolescent se sent responsable de la situació de violència i intenta fer tot el possible perquè les situacions de violència no es produeixin.
• El conflicte de lleialtats: l’infant o adolescent no vol prendre partit per cap dels progenitors. Això pot produir-se perquè el pare o la mare l’utilitzen com a intermediari de la relació o bé perquè se sent responsable d’influir en la relació de parella perquè no es produeixin més esclats de violència. Aquests infants i adolescents senten moltes sensacions de confusió, ambivalència, soledat i patiment perquè no saben si s’han de posicionar amb un adult o amb l’altre.
• El posicionament a favor de la mare o del pare: l’infant o adolescent es posiciona al costat d’un dels dos membres. Alguns infants i adolescents es posicionen al costat de la mare perquè senten que ha viscut una situació injusta i senten la necessitat de protegir-la. Això provoca que els infants i adolescents presentin dificultats a l’hora de separar les seves emocions i les de la seva mare. En ocasions, també pot succeir que l’infant o adolescent acabi reproduint el rol de l’agressor cap a la mare i establint-hi una relació de domini. Altres vegades, els infants i adolescents es poden posicionar al costat del pare perquè consideren que és la víctima de la situació i els fa pena. El consideren la víctima perquè ha hagut de marxar de casa, perquè està a la presó, perquè ha de passar una pensió, etc. També es poden posicionar al costat del pare per considerar que la mare és la culpable o la provocadora de les situacions. En aquest cas, la relació amb la mare es complica molt i es pot deterorirar a causa de les desautoritzacions que es produeixen per part del pare cap a la mare.

Els posicionaments de l’infant o de l’adolescent poden fer que l’infant prengui rols diferents (Cunninghan i Baker, 2007, esmentats a Plaza, 2013):

• Cuidador/a: se sent amb el deure de cuidar els seus germans o la seva mare i en les situacions de violència masclista sent que ha de protegir-los.
• Confident: es converteix en el confident d’un dels dos progenitors. Si ho és de la mare, la defensa i entén els sentiments que té o pot sentir. Si ho és del pare, el tracta millor i li justifica les situacions de violència.
• Assistent de l’abusador: la persona agressora l’utilitza per ajudar en l’abús i maltractament de la mare.
• Perfecció: intenta fer totes les accions possibles perquè les situacions de violència masclista no es produeixin.
• Mediador/a: intenta fer totes les accions possibles per posar pau.

És important que les intervencions amb infants i adolescents que han viscut i patit la violència masclista vagin acompanyades d’una intervenció coordinada i paral·lela a la de les seves mares. Aquesta intervenció amb les mares ha de procurar facilitar recursos a la mare perquè pugui acompanyar els seus fills/es i respondre a les seves necessitats, i perquè es puguin sentir assessorades i acompanyades enfront de la situació que viuen els seus fills/es i elles mateixes.