Resum

Les instal·lacions fotovoltaiques autònomes no disposen d’accés a la xarxa elèctrica de distribució i, per tant, s’han d’abastar de manera autònoma generant l’energia elèctrica i emmagatzemant-la per poder-la utilitzar en el moment necessari.

Els elements bàsics d’aquestes instal·lacions són:

  • Mòduls fotovoltaics: són els encarregats de generar l’energia elèctrica necessària per a la instal·lació.
  • Bateries o acumuladors: són els encarregats d’emmagatzemar l’energia elèctrica dels mòduls en forma d’energia electroquímica. Els tipus més emprats en aplicacions autònomes són els de plom-àcid amb electròlit líquid, tot i que actualment està en augment la utilització d’electròlit gelificat o bateries de gel.
  • Regulador de càrrega: és l’encarregat de controlar la càrrega dels mòduls a la bateria i de controlar-ne l’estat donant la informació necessària.
  • Convertidor CC/CA: és l’element que permet transformar el corrent continu de la bateria o acumulador en corrent altern amb els valors de tensió i freqüència normalitzats (230/400 V CA, 50 Hz). Tanmateix, permet donar la potència simultània necessària dels equips o càrregues de la instal·lació.
Figura Elements de les instal·lacions autònomes

Les instal·lacions fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica generen electricitat i la injecten a la xarxa distribuïdora, que percep una prima econòmica per l’energia generada i que està estipulada pel reial decret en vigor.

Els elements bàsics d’aquestes instal·lacions són:

  • Mòduls fotovoltaics: són els encarregats de generar l’energia elèctrica.
  • Inversor: és l’encarregat de la transformació del corrent continu dels mòduls fotovoltaics en corrent altern amb els mateixos valors de tensió i freqüència que la xarxa elèctrica a la qual la instal·lació està connectada (230/400 V CA, 50 Hz). Aquests inversors disposen de controls MPPT per optimitzar la producció energètica dels mòduls fotovoltaics. Tanmateix, han de permetre la seva desconnexió de manera automàtica quan es detecten pertorbacions de tensió i freqüència fora de rang a la xarxa elèctrica.
  • Quadre de proteccions de la interconnexió: aquest quadre disposa d’un conjunt de dispositius obligatoris per a la instal·lació de connexió a la xarxa. Aquests dispositius són:
    • Interruptor diferencial: és l’encarregat de desconnectar la instal·lació davant d’un defecte d’aïllament que perjudiqui les persones. La sensibilitat d’aquest dispositiu és de 30 mA.
    • Interruptor de control de potència: és l’encarregat de limitar la potència màxima que pot generar la instal·lació als valors declarats en el projecte. Igualment, permet desconnectar la instal·lació davant de sobretensions o curtcircuits fortuïts.
    • Comptador de l’energia elèctrica exportada a la xarxa i importada d’aquesta: permet la quantificació del flux d’energia de la instal·lació en tots dos sentits: importació i exportació.
    • Fusible d’inici de línia: és una protecció redundant per evitar desperfectes a la xarxa de distribució.
Figura Elements de les instal·lacions connectades a la xarxa
Figura
Figura
Anar a la pàgina anterior:
Resultats d'aprenentatge
Anar a la pàgina següent:
Principis bàsics de l'energia solar