Immobilitzat i fons de finançament

Els elements de l’actiu es divideixen en dos grans grups, actiu corrent i actiu no corrent en funció del temps que es preveu, que aquests béns o drets, romanguin en l’empresa. En general, l’actiu corrent està format pels actius que es convertiran en efectiu durant l’anomenat cicle d’explotació de l’empresa (entès aquest com el període que passa des que es compren matèries primeres fins que es cobra de clients). Per a la gran majoria d’empreses aquest cicle dura menys de 12 mesos.

Tot aquell actiu que no pugui classificar com a corrent tindrà consideració d’actiu no corrent. Com a norma general componen aquest grup d’actius tots aquells béns i drets que s’estima van a romandre en l’empresa un llarg període de temps i ajudaran a l’empresa a desenvolupar la seva activitat.

Per tant, l’immobilitzat comprèn els elements del patrimoni destinats a servir de forma duradora en l’activitat de l’empresa. Està format pel que el PGC denomina Actiu no corrent, que recull en el grup 2.L’actiu no corren està format per:

(20) Immobilitzacions intangibles. És tot aquell actiu que és identificable, té caràcter no monetari i manca d’aparença física.

L’immobilitzat intangible representa el conjunt d’elements patrimonials de naturalesa no tangible (material) amb una via útil estimada superior a un any. La característica principal d’aquests elements d’immobilitzat és que compleixi almenys un dels dos requisits següents:

1. Ser separable, és a dir, que l’empresa el pugui vendre o cedir en arrendament per a fer-ne l’explotació.
2. Que hagi sorgit de drets legals o contractuals.

(21) Immobilitzacions materials. Són aquells elements patrimonials tangibles, mobles o immobles, que formen part del patrimoni de l’empresa i que col·laboren en el desenvolupament de l’activitat d’aquesta.

L’immobilitzat material representa el conjunt d’elements patrimonials de caràcter tangible de llarga durada.

(22) Inversions immobiliàries. Estan formades per actius no corrents que siguin immobles i que es tinguin per obtenir rendes i plusvàlues. Els fluixos d’efectiu derivats d’aquestes inversions immobiliàries són independents de l’activitat normal de l’empresa.

(24,25 i 26) Inversions financeres a llarg termini. És qualsevol actiu que sigui: un instrument de patrimoni d’una altra empresa, o que suposi un dret contractual a rebre efectiu o un altre actiu financer…

Totes les empreses necessiten proveir-se d’una sèrie de béns i drets que es mantinguin molt de temps a les pròpies empreses per tal de dur a terme la seva activitat. L’adquisició d’aquests elements patrimonials es denomina inversió.

Per adquirir els béns duradors l’empresa necessita diners. Aquests béns formaran part de la infraestructura de l’empresa durant diversos exercicis econòmics, amb l’objectiu d’obtenir un benefici com a conseqüència de la seva utilització.

Entre els actius financers podem destacar:

• efectiu i equivalents
• crèdits per a operacions comercials
• crèdits a tercers
• valors adquirits a altres empreses
• altres actius financers com poden ser crèdits al personal, fiances i dipòsits constituïts…

No hem de confondre una inversió amb una despesa perquè, encara que tots dos conceptes signifiquin una sortida de diners de tresoreria o un augment de les obligacions de pagament de l’empresa, quan es fa una inversió augmenta l’actiu no corrent de l’empresa i quan es produeix una despesa s’adquireixen béns o es consumeixen serveis per al desenvolupament quotidià de l’activitat empresarial (subministraments, reparacions…) que no s’arriben a incorporar al patrimoni.

En el moment de l’adquisició, els béns d’immobilitzat es valoraran al preu d’adquisició, que inclou, a més del preu de compra (un cop deduïts els descomptes), totes les despeses necessàries que s’hagin d’efectuar fins a posar-los en funcionament: despeses d’instal·lació, muntatge, transport…

Les despeses financeres produïdes abans de posar en funcionament l’immobilitzat no s’inclouran en el preu d’adquisició si el període de temps que l’empresa utilitza perquè l’immobilitzat estigui en condicions de funcionament és superior a un any.

Els deutes originats per la compra d’elements d’immobilitzat no financer es recolliran en els comptes següents:

• (523) Proveïdors d’immobilitzat a curt termini
• (525) Efectes a pagar a curt termini (documentats: lletres de canvi, pagarés…)

Els drets originats per la venda d’immobilitzat es recolliran en els comptes següents:

• (543) Crèdits a curt termini per alienació d’immobilitzat
• (5431) Efectes a cobrar a curt termini (documentats: lletres de canvi, pagarés…)

Tots els béns de què disposa una empresa tenen, al llarg del temps, una depreciació progressiva i irreversible de valor. Aquesta pèrdua de valor es pot produir com a conseqüència de diferents motius:

• pel pas del temps
• per l’ús del bé
• a causa del desenvolupament tecnològic

Tenint en compte que un dels objectius de la comptabilitat és mostrar la imatge fidel del patrimoni, el més lògic seria registrar aquestes pèrdues de valor a mesura que es van produint.

Per comptabilitzar les amortitzacions, el PGC estableix la utilització d’un compte de despeses (68_) i, com a contrapartida, un compte corrector del grup 2 (actiu no corrent).

Aquest compte corrector figurarà a l’actiu no corrent del balanç, minorant (restant) la partida en què es comptabilitzi l’element patrimonial corresponent (grup 28 del PGC).

Es registra una despesa, però no es comptabilitza una sortida de diners de tresoreria; això significa que l’empresa, mitjançant l’amortització, està estalviant per tal que, quan el bé deixi de ser funcional per a l’empresa, en pugui adquirir un altre de les mateixes característiques sense necessitat de recórrer a fonts de finançament aliè.

Per calcular la quantitat per la qual amortitzarem un bé al final de l’exercici econòmic, utilitzarem el mètode lineal, que consisteix a amortitzar el bé en quantitats iguals durant la seva vida útil, és a dir:

L’immobilitzat material en curs està format per una sèrie de comptes que recullen immobilitzat material en període d’adaptació, construcció o muntatge.

A l’hora de comptabilitzar l’alienació d’un immobilitzat material, s’hauran de seguir els passos següents:

• càlcul del valor comptable,
• càlcul del benefici o la pèrdua,
• comptabilització de l’operació de venda.

L’IVA repercutit de la venda del mobiliari es calcula sobre l’import de la venda.

Hi ha una sèrie de fets extraordinaris (inundacions, incendis…) que poden afectar directament algun dels elements de l’immobilitzat material, de manera que perdi totalment el seu valor. En aquest cas, es produeix una pèrdua del mateix import que el valor comptable del bé.

Com a conseqüència d’aquest fet, haurem de donar de baixa el bé en la nostra comptabilitat i anotar la pèrdua que s’ha produït al compte (678) Despeses excepcionals.

El Pla general de comptabilitat reserva el grup 2 per a l’actiu no corrent, és a dir, per a l’immobilitzat, i el defineix de la manera següent: l’immobilitzat comprèn els actius destinats a servir de manera duradora en les activitats de l’empresa, incloent-hi les inversions financeres de venciment, venda, alienació o realització, la permanència a l’empresa dels quals s’espera que sigui d’un termini superior a un any.

(20) Immobilitzacions intangibles. És l’immobilitzat format per béns intangibles i drets susceptibles de valoració econòmica, la permanència o durabilitat a l’empresa dels quals és superior a un any. S’inclou en aquest grup l’import satisfet per l’ús de programes informàtics i les despeses de desenvolupament de pàgines web, sempre que la utilització estigui prevista durant diversos exercicis.

(200) Recerca. És la indagació original i planificada que persegueix descobrir nous coneixements i una comprensió superior dels existents en els terrenys científic o tècnic.

El moviment és el següent:

• S’ha de carregar per l’import de les despeses que hagin de figurar en aquest compte, amb abonament al compte 730.

• S’ha d’abonar per la baixa de l’actiu, en el cas que hi hagi dubtes raonables sobre l’èxit tècnic o la rendibilitat del projecte, amb càrrec al compte 670.

(201) Desenvolupament. És l’aplicació concreta dels èxits obtinguts de la recerca o qualsevol altre tipus de coneixement científic a un pla o disseny en particular per a la producció de materials, productes, mètodes, processos o sistemes nous, o substancialment millorats, fins que s’inicia la producció comercial. El moviment és el següent:

• S’ha de carregar per l’import de les despeses que hagin de figurar en aquest compte, amb abonament al compte 730.
• S’ha d’abonar per la baixa de l’actiu, si s’escau, amb càrrec al compte 670. Pels resultats positius, si s’escau, inscrits en el registre públic corresponent, amb càrrec al compte 203 o 206 segons el procediment.

(203) Propietat industrial. En aquest compte es comptabilitza l’import satisfet per la propietat o pel dret de l’ús o la concessió de l’ús de les diferents manifestacions de la propietat industrial, en els casos en què, per les estipulacions del contracte, les hagi d’inventariar l’empresa adquirent. Aquest concepte inclou, entre altres, les patents d’invenció, els certificats de protecció de models d’utilitat pública i les patents d’introducció. El moviment és el següent:

• S’ha de carregar:
  • Per l’adquisició a altres empreses, amb abonament, generalment, a comptes del subgrup 57.
  • Pels resultats de desenvolupament positius i inscrits en el registre públic corresponent, amb abonament al compte 201.
  • Pels desemborsaments exigits per a la inscripció en el registre corresponent, amb abonament, generalment, a comptes del subgrup 57.

• S’ha d’abonar per les alienacions i en general per la baixa de l’actiu, amb càrrec, generalment, a comptes del subgrup 57 i, en cas de pèrdues, al compte 670.

(205) Drets de traspàs. És l’import satisfet pels drets d’arrendament de locals, en què l’adquirent i el nou arrendatari subroguen els drets i les obligacions del transmissor derivats d’un contracte anterior.

El moviment és el següent:

• S’ha de carregar per l’import de la seva adquisició, amb abonament, generalment, a comptes del subgrup 57.
• S’ha d’abonar per les alienacions i en general per la seva baixa de l’actiu, amb càrrec, generalment, a comptes del subgrup 57 i, en cas de pèrdues, al compte 670.

(206) Aplicacions informàtiques. En aquest compte es comptabilitza l’import satisfet per la propietat o pel dret de l’ús de programes informàtics tant adquirits a tercers com elaborats per la mateixa empresa.

També inclou les despeses de desenvolupament de les pàgines web, sempre que la seva utilització estigui prevista durant diversos exercicis. El moviment és el següent:

• S’ha de carregar:
  • Per l’adquisició a altres empreses, amb abonament a comptes del subgrup 57.
  • Per l’elaboració pròpia, amb abonament al compte 730 i, si s’escau, al compte 201.

• S’ha d’abonar per les alienacions i en general per la seva baixa de l’actiu, amb càrrec, generalment, a comptes del subgrup 57 i, en cas de pèrdues, al compte 670.

(21) Immobilitzacions materials. Són els elements dels actius tangibles representats per béns, mobles o immobles, excepte els que hagin de ser classificats en altres subgrups, en particular en el subgrup 22. Els comptes d’aquest subgrup han de figurar en l’actiu no corrent del balanç.

El moviment és el següent:

• S’han de carregar pel preu d’adquisició o cost de producció o pel seu canvi d’ús, amb abonament, generalment, a comptes dels subgrups 22 o 576, al compte 731 o, si s’escau, a comptes del subgrup 23.
• S’han d’abonar per les alienacions, pel seu canvi d’ús i en general per la seva baixa de l’actiu, amb càrrec, generalment, a comptes dels subgrups 22 o 57 i, en cas de pèrdues, al compte 671.

Es classifiquen en els comptes següents:

• (210) Terrenys i béns naturals. En aquest compte es comptabilitzen solars de naturalesa urbana, finques rústiques, altres terrenys no urbans, mines i pedreres. Es valoraran a preu d’adquisició més les despeses de condicionament més l’estimació inicial del valor actual de les obligacions presents derivades dels costos de rehabilitació del solar.

• (211) Construccions. En aquest compte es comptabilitzen els edificis destinats a l’activitat productiva. El seu preu d’adquisició o cost de producció estarà format, a més de totes les instal·lacions i elements que tinguin caràcter de permanència, per totes les taxes inherents a la construcció i els honoraris facultatius de projecte i direcció d’obra. S’han de comptabilitzar separadament dels terrenys.
• (212) Instal·lacions tècniques. En aquest compte es comptabilitzen les unitats complexes d’ús especialitzat en el procés productiu, que comprenen edificacions, maquinària, material, peces o elements, incloent-hi els sistemes informàtics que, per bé que són separables per naturalesa, estan lligats de manera definitiva pel seu funcionament i sotmesos al mateix ritme d’amortització. S’hi inclouen, així mateix, els recanvis vàlids exclusivament per a aquests tipus d’instal·lacions.
• (213) Maquinària. En aquest compte es comptabilitza el conjunt de màquines o béns d’equip mitjançant els quals es fa l’extracció o l’elaboració dels productes. En aquest compte hi han de figurar tots els elements de transport intern que es destinin al trasllat de personal, animals, materials i mercaderies dins les factories, tallers, etc. sense sortir a l’exterior. La seva valoració inclourà des de les despeses d’adquisició o de fabricació i construcció fins a la posada en condicions de funcionament.
• (214) Utillatge. En aquest compte es comptabilitza el conjunt d’estris i eines que es poden utilitzar autònomament o conjuntament amb la maquinària, incloent-hi els motlles i les plantilles. La seva valoració inclourà des de les despeses d’adquisició o de fabricació i construcció fins a la posada en condicions de funcionament.
• (215) Altres instal·lacions. En aquest compte es comptabilitza el conjunt d’elements lligats de manera definitiva per al seu funcionament i sotmesos al mateix ritme d’amortització, diferents dels assenyalats en el compte 212. Inclou, així mateix, els recanvis la validesa dels quals és exclusiva per a aquest tipus d’instal·lacions.
• (216) Mobiliari. En aquest compte es comptabilitza el mobiliari, material i equips d’oficina, amb l’excepció dels que han de figurar en el compte (217) Equips per a processos d’informació.
• (217) Equips per a processos d’informació. En aquest compte inclouríem ordinadors, impressores i altres equips electrònics.
• (218) Elements de transport. En aquest compte inclouríem els vehicles de totes classes utilitzables per al transport terrestre, marítim o aeri de persones, animals, materials o mercaderies, excepte els que s’hagin de registrar en el compte (213) Maquinària.
• (219) Un altre immobilitzat material. En aquest compte es comptabilitza qualsevol altra immobilització material no inclosa en els altres comptes del subgrup 21. S’hi han d’incloure els envasos i embalatges que per les seves característiques s’hagin de considerar immobilitzat i els recanvis per a l’immobilitzat que tingui un cicle d’emmagatzemament superior a un any.

Són les inversions en accions o altres valors a llarg termini d’empreses alienes a la nostra. Els subcomptes més importants d’aquest grup són:

(220) Inversions en terrenys i béns naturals
(221) Inversions en construccions
(25) Altres inversions financeres a llarg termini
(250) Inversions financeres permanents en capital (patrimoni)
(251) Valors representatius de deute a llarg termini. Està format per inversions a llarg termini en obligacions, bons o altres valors de renda fixa.
(252) Crèdits a llarg termini. Consisteix en crèdits o préstecs no comercials concedits a terceres persones.
(254) Crèdits a llarg termini al personal. Està format per crèdits a llarg termini concedits al personal.

L’empresa que necessita un bé o equip es posa en contacte amb la societat de lísing perquè aquesta l’adquireixi del fabricant.

L’operació de lísing es desenvolupa de la manera següent:

1. L’empresa de lísing lloga el bé a l’usuari durant un temps determinat a canvi del pagament d’una sèrie de quotes.
2. L’usuari té el dret d’utilitzar un actiu durant un període de temps determinat.

L’usuari, en el moment d’iniciar un contracte de lísing, pot optar:

• Per la compra: només ha de pagar el valor residual o materialitzar l’última quota. En aquest moment exerceix l’opció de compra. És el que s’anomena lísing financer.
• Per l’ús del bé: en aquest cas l’empresa paga una quota d’arrendament i en cap moment té la intenció d’exercir l’opció de compra. És el que s’anomena lísing operatiu.

Tractament comptable del lísing financer

Les fonts de finançament d’una empresa són els diferents mitjans que utilitza per obtenir els recursos necessaris per aconseguir-ne la continuïtat.

Podem dir que són la font originària de l’actiu de l’empresa. Els podem classificar en:

• Recursos propis, la procedència dels quals són les aportacions dels socis (capital social) i dels beneficis no distribuïts.
• Recursos aliens, que són els recursos procedents de tercers i que l’empresa ha de retornar en un termini més o menys llarg de temps, amb interessos o sense. Es divideixen en:
  • deutes a llarg termini (passiu no corrent, deutes a més d’un any)
  • deutes a curt termini (passiu corrent, deutes a menys d’un any)

El PGC recull els comptes que representen el patrimoni net:

• (100) Capital social
• (112) Reserva legal
• (113) Reserves voluntàries
• (129) Resultat de l’exercici

La majoria de les reserves estan constituïdes per una part del benefici que queda a l’empresa perquè la llei ho exigeix, ho exigeixen els estatuts mateixos de la societat o perquè l’empresa ho decideix lliurement. Aquestes reserves es doten amb càrrec al compte (129) Resultat de l’exercici.

El compte (526) Dividend actiu que cal pagar representa els deutes amb els accionistes per dividends actius.

El compte (120) Romanent està format pels beneficis no repartits ni aplicats específicament a cap altre compte després d’haver aprovat els comptes anuals i d’haver distribuït els resultats.

En els préstecs, la quantitat que es lliura s’abona pel total concedit en un compte bancari en el moment de la signatura del contracte. La devolució o l’amortització que ha de fer el client pot ser mitjançant un pagament únic o pagaments periòdics (anuals, semestrals, trimestrals, mensuals).

Les empreses, a vegades, necessiten diners, però no saben exactament en quin moment ni quants en necessitaran. En aquestes circumstàncies, l’obtenció i la utilització d’un préstec és perjudicial per als interessos de les empreses.

L’obtenció d’un préstec sempre suposa el pagament d’un interessos en el moment de la seva devolució.

El compte que reflectiria els interessos a pagar pel préstec concedit és una despesa del grup 6 del PGC pimes.

Els assentaments comptables d’un préstec seran:

Obtenció del préstec:

Devolució del préstec:

La solució més apropiada és obrir un compte de crèdit (línia de crèdit).

Els comptes de crèdit consisteixen en el fet que el banc posa a disposició de l’empresa una certa quantitat de diners durant un temps determinat. L’empresa només ha de fer ús dels diners que necessiti i quan li calgui i ha de pagar els interessos per la quantitat utilitzada i no per la quantitat total concedida.

El seu funcionament és semblant als comptes corrents i s’ha de pagar un:

interès deutor: que és un tipus d’interès aplicat sobre el saldo disposat. Es pot triar entre un tipus fix i un tipus variable. Habitualment, es referencia a l’EURIBOR a tres mesos, revisable trimestralment i coincidint amb la liquidació d’interessos i un interès creditor: és aquell que remunera els saldos positius.