Creditors i deutors per operacions comercials

Els comptes creditors són els deutes que tenen el seu origen en operacions comercials.

(400) Proveïdors: persones o entitats que venen a l’empresa béns que són l’objecte de tràfic habitual i que no cobren, és a dir, l’operació es fa a crèdit (ajornada).

El Pla general de comptabilitat defineix aquest compte com deutes amb subministradors de mercaderies i dels altres béns definits en el grup 3. En aquest compte s’inclouen els deutes amb subministradors de serveis utilitzats en el procés productiu. Figura en el passiu corrent del balanç. El seu moviment és el següent:

1. S’abonarà: per la recepció “amb conformitat” de les remeses dels proveïdors, a càrrec de comptes del subgrup 60.
2. Es carregarà:

• Per la formalització del deute en efectes comercials acceptats (lletres, pagarés…), amb abonament al compte 401.
• Per la cancel·lació total o parcial dels deutes de l’empresa amb els proveïdors, amb abonament a comptes del subgrup 57.
• Pels ràpels que corresponguin a l’empresa, concedits pels proveïdors, amb abonament al compte 609.
• Pels descomptes, no inclosos a la factura, que concedeixin els proveïdors a l’empresa pel pagament immediat, amb abonament al compte 606.
• Per les devolucions de compres efectuades, amb abonament al compte 608.
• Pels envasos i embalatges retornats a proveïdors que van ser carregats a la factura per aquests i rebuts amb facultat de devolució, amb abonament al compte 406.

Farem servir aquest compte quan el proveïdor decideixi documentar l’operació en un instrument formal de pagament, com pot ser una lletra de canvi.

(410) Creditors per prestacions de serveis: ho són per la compra d’altres béns o serveis.
(411) Creditors, efectes comercials a pagar: documentats (lletres, pagarés…). Són deutes per les prestacions de serveis.

(438) Avançaments de clients: quan els clients fan lliuraments en efectiu a l’empresa a compte de subministraments futurs.
(465) Remuneracions pendents de pagament: per salaris.
(475) Hisenda pública, creditora per conceptes fiscals: pagaments d’impostos.
(476) Organismes de la Seguretat Social, creditors: pagament de quotes de la Seguretat Social.

Els comptes de realitzable són els que representen un dret de cobrament per alguna contraprestació efectuada.

Per vendes de mercaderies:

(430) Clients
(431) Clients, efectes comercials a cobrar: documentats (lletres, pagarés…)

Per vendes d’altres serveis:

(440) Deutors
(441) Deutors, efectes comercials a cobrar: documentats (lletres, pagarés…)

Per altres inversions financeres a curt termini:

(540) Inversions financeres a curt termini d’instruments de patrimoni
(542) Crèdits a curt termini
(544) Crèdits a curt termini al personal
(548) Imposicions a curt termini

Per salaris:

(460) Avançaments de remuneracions

Per organismes públics:

(470) Hisenda pública, deutora per diversos conceptes
(471) Organismes de la Seguretat Social, deutors

Document en virtut del qual una persona, anomenada lliurador, ordena a un altre, denominada lliurat, que pagui una quantitat determinada amb una data determinada i en una data indicada a l’ordre d’una tercera persona (prenedor, tenidor o beneficiari).

La lletra de canvi ofereix la possibilitat al lliurador de portar-la al descompte a una entitat financera.

Els requisits de la lletra de canvi són:

1. Venciment: A la vista (el lliurat ha de pagar-la), a termini vista (pagar-la en la data determinada) i a data fixa (el lliurat té una pròrroga per pagar-la).
2. Endós: Consisteix a cedir el dret de cobrament a una altra persona.
3. Acceptació i pagament: Solament és indispensable quan el venciment és a la vista. El dia del venciment es presenta la lletra al cobrament.

Quan el document està signat i pagat, passa a poder del lliurat com a justificant de pagament.

La lletra de canvi ha de tenir els següents elements:anvers i revers.

A l’anvers hi destacarem els següents elements (figura):

• Lloc de lliurament: Lloc en què es confecciona la lletra, si no hi consta es considera que és el domicili del lliurador.
• Moneda: Indicació de la moneda en què s’ha expressat el deute.
• Import de la lletra: amb xifres.
• Data d’emissió o lliurament, dia mes i any.
• Venciment: dia de pagament de la lletra. Pot ser:
  • A dia concret, quan s’estableix una data determinada. És la forma més usual. Per exemple, venciment a data determinada: 20 de març de 2005.
  • A la vista, tal com el seu nom indica, es paga el dia que es presenta. Per exemple, la data de pagament es calcula a partir de la data d’acceptació.
  • A un termini comptat des de la data, es calcula la data de venciment a partir de la data de lliurament. Per exemple, a 30 dies de la data del lliurament.
• Nom del tenidor: persona que cobra al seu venciment la lletra de canvi.
• Import de la lletra: nominal de la lletra escrit amb lletres.
• Lloc de pagament: lloc en el que s’ha d’efectuar el pagament de la lletra.
• Número de compte corrent: es posaran els números corresponents al compte corrent d’on procediran els diners per compensar el deute.
• Clàusules: espai reservat per posar clàusules si és necessari.
• Nom i domicili del lliurat: identificació i domicili del lliurat, és a dir, qui paga la lletra.
• Signatura, nom i domicili del lliurador: espai per a la signatura identificació i domicili de qui ordena pagar la lletra. La signatura és imprescindible.
• Acceptació de la lletra: Signatura on el lliurat es compromet a pagar la lletra al venciment convingut.

Al revers han de figurar els següents elements (figura):

• Aval: clàusula en la qual l’avalista garanteix que la lletra serà pagada al tenidor, ja que respon en cas d’impagament.Hi ha de constar:
  • Nom de l’avalista
  • Data
  • Domicili de l’avalista
  • Signatura de l’avalista
  • Endós: espai consignat al primer endós. Hi ha de posar:
    • Per pagar a l’endossatari (el que rep la lletra endossada).
    • Nom i domicili de l’endossant (el que tramita i lliura la lletra a un tercer).
    • Zona del banc: espai en blanc reservat a altres operacions.

En el cas que el lliurador vulgui cobrar abans del venciment l’import líquid de la negociació d’efectes serà:

Líquid = Nominal - Descompte comercial - Comissió

S’ha de tenir en compte que la repercussió de la comissió és a vegades més gran que el que suposa el descompte, sobretot quan el període que es negocia és molt curt.

Els deutes de les operacions comercials es documenten amb factures on hi ha el valor de l’operació i el venciment.

La lletra de canvi pot aparèixer en el mateix moment o més tard, de la mateixa manera que pot girar-se en la seva totalitat o part del deute.

Girar una lletra de canvi no suposa comptablement parlant cap alteració en l’estructura patrimonial de l’empresa, només implica canviar la formalització d’un deute, se substitueix un crèdit amb factura per un altre amb lletra de canvi.

Quan el deute està formalitzat amb una lletra de canvi, el seu cobrament legalment està més assegurat.

Els comptes que utilitzarem per girar efectes a clients o deutors per reflectir a la comptabilitat les operacions amb efectes comercials són:

(431) Clients efectes comercials a cobrar.
(441) Deutors efectes comercials a cobrar.
(401) Proveïdors efectes comercials a pagar.
(411) Creditors efectes comercials a pagar.

Per comptabilitzar el cobrament de la lletra de canvi en comptes d’utilitzar el compte (431) Clients efectes comercials a cobrar, farem servir els següents comptes que s’ajusten més a la imatge fidel que estableix el Pla general comptable:

(4310) Clients efectes comercials en cartera.
(4410) Deutors efectes comercials en cartera.

El procés és el següent, el lliurador posa la lletra en cartera i la presenta al seu venciment en el lloc especificat per cobrar-la.

Descomptar una lletra de canvi consisteix a portar l’efecte a l’entitat financera, que anticiparà abans del venciment el nominal una vegada deduïda la comissió per la gestió de cobrament i els interessos corresponents pel temps que falta fins al venciment.

D’aquesta manera l’empresa disposa de liquiditat (diners) de manera immediata en no haver d’esperar-se a la data del venciment per fer-la efectiva.

Si arribat el venciment el lliurat no paga la lletra, l’entitat financera reclamarà l’import anticipat més les despeses generades pel retorn.

Els comptes a utilitzar en el descompte d’efectes són:

• (4311) Clients efectes comercials descomptats. On es recullen els deutes amb clients formalitzats amb lletres acceptades i que s’han descomptat.
  
• (4411) Deutors efectes comercials descomptats. On es recullen els deutes amb deutors formalitzats amb lletres acceptades i que s’han descomptat.
  
• (5208) Deutes per efectes descomptats. Recull els deutes a curt termini amb entitats de crèdit pel descompte d’efectes.
  
• (665) Interessos per descompte d’efectes. Reflecteix els interessos en les operacions de descompte de lletres i altres efectes.

La gestió de cobrament és una gestió que consisteix a lliurar una remesa d’efectes a una entitat financera perquè realitzi les operacions de cobrament d’aquests efectes.

El compte que utilitzaríem seria el (4312) Efectes comercials en gestió de cobrament.

La negociació de la lletra de canvi comporta que l’empresa obté l’efectiu de la lletra o pagaré abans del seu venciment. El banc anticipa a l’empresa l’import del pagaré. Posteriorment, el banc cobra la lletra al client al seu venciment. En realitat, el banc fa un préstec a l’empresa durant el temps que transcorre entre la data de descompte i la data de venciment del pagaré.

Els interessos i despeses de la gestió d’aquest préstec els cobra el banc a l’empresa per avançat i li abona una quantitat inferior al nominal del document.

De vegades l’empresa no negocia les lletres, sinó que les porta al banc en gestió de cobrament. En aquest cas, el banc no avança els diners a l’empresa.

Les despeses per la gestió de la negociació d’efectes o pagarés porta IVA, ja que el banc solament ha fet una gestió de cobrament.

És un document que conté una promesa de pagament. La persona que l’emet (signant) es compromet a pagar una quantitat de diners a una altra que s’anomena beneficiari o tenidor.

Es tracta d’un títol, igual com la lletra de canvi i el xec, i és regulat en els articles 94 al 97 de la Llei 19/1985, canviària i del xec. Els elements personals del pagaré són:

• El signant: persona que emet el document i promet fer el pagament, és l’obligat principal i directe.
• El beneficiari o tenidor: persona que rebrà l’import del pagaré. Pot ser la persona a la qual el signant va prometre pagar o aquella que, a causa de la circulació del pagaré, sigui la seva posseïdora legítima.

Un dels documents més utilitzats en les operacions comercials és el xec. El xec és un document formal en el qual qui l’expedeix (lliurador) ordena pagar a un banc (lliurat) una quantitat determinada contra els fons que hi hagi disponibles en el compte corrent bancari, a favor d’un creditor (tenidor). La seva correcta complementació és essencial perquè sigui vàlid.

L’endós és una clàusula que serveix per transmetre el xec i s’ha de formalitzar en el seu revers mitjançant la fórmula: “Pagueu per aquest xec a”. També hi ha de constar la signatura i la data en què es transmet.

En realitzar un endós es transfereix la propietat del document i, per tant, el dret a fer-lo efectiu.

Segons la forma en què es fa referència a la persona que té dret a cobrar l’import del xec, els xecs es poden classificar en:

1. Al portador: són xecs que porten escrita l’expressió al portador, i es caracteritzen pel fet que els pot cobrar qualsevol persona que els presenti al cobrament.

2. Nominatiu: són aquells xecs que van destinats a una persona determinada, que és l’única que pot cobrar-lo o ingressar-lo en compte.

3. Barrat: es caracteritza perquè està travessat per dues línies diagonals paral·leles, entre les quals s’escriu l’expressió “Banc i companyia” o bé l’abreviatura “i Cia”. Aquest tipus de xec només es podrà cobrar mitjançant l’abonament en compte corrent del tenidor. La finalitat de barrar un xec és la d’evitar que el puguin cobrar persones diferents a aquelles a favor de les quals s’ha estès.

4. Barrat general: entre les dues barres no hi ha cap designació, o només “Banc i Cia.” O algun altre terme equivalent.

5. Barrat especial: entre les dues barres hi ha el nom d’algun banc en especial. El lliurat només podrà pagar el xec en el banc especificat.

6. Xec conformat: és aquell en el qual l’entitat de crèdit manifesta que totes les dades ressenyades són conformes i que, durant el període indicat, pot ser satisfet. Aquest fet implica que la quantitat indicada en el document queda bloquejada en el compte corrent del lliurador fins la data en què la conformitat és vàlida. Aquesta conformitat se sol consignar en el dors del xec pel banc o entitat de crèdit i ha d’incloure la data fins a la qual aquesta clàusula és vàlida. S’utilitza molt per a fer pagaments de quantitats elevades i no haver de portar efectiu.

7. Xec bancari: una altra manera de disposar dels fons dipositats en un compte bancari és sol·licitant al banc que estengui un xec bancari.

El banc o entitat de crèdit l’expedeix i retira del compte l’import del xec, aquest fet ofereix la garantia que sempre es pagarà. El banc cobra una comissió per la gestió que realitza. Hi figuren els següents apartats:

• Dades identificatives del banc o caixa: codi de l’entitat (quatre dígits), codi de l’oficina o sucursal (quatre dígits), dígit de control de l’entitat i oficina (dos dígits), núm. de compte (deu dígits).
• Import expressat en xifres.
• Designació del beneficiari.
• Import del xec expressat en lletra.
• Lloc i data d’emissió (el dia i el mes s’han de consignar en lletra).
• Número correlatiu corresponent al xec.
• Signatura del lliurador.
• Zona destinada a impressió magnètica.
• A més a més, els talonaris de xecs disposen, al començament o al final, d’un fullet que fa la funció de matriu, on es van enregistrant les operacions de pagament realitzades per tal que en quedi constància.

La diferència que hi ha entre un xec conformat i un xec bancari és que el conformat el fa el lliurador, i el xec bancari el fa l’entitat financera.Un xec sense signar no té validesa.

Normalment, els rebuts formen part d’un talonari del qual es desprenen, i queda al mateix talonari una còpia de les dades, que serveix de comprovant a l’emissor.

Moltes vegades els pagaments es domicilien en una entitat bancària, per la qual cosa es fa necessària l’autorització per part del titular del compte, on a partir d’aquell moment s’efectuaran els pagaments.

Els elements bàsics que componen un rebut són:

• Dades identificatives de l’emissor del rebut (el venedor).
• Número del rebut, que ha de ser correlatiu.
• Localitat d’emissió.
• Import del rebut expressat en xifres.
• Data d’emissió.
• Venciment: data en què s’ha de pagar el rebut.
• Breu exposició de la causa del pagament.
• Si el pagament no és en efectiu, dades de l’entitat bancària i número de compte on es domicilia el pagament.
• Nom i domicili de la persona obligada al pagament (el comprador).
• Nom, signatura i segell de qui rep els diners.

Les operacions de tresoreria i finançament són les que realitza l’empresa que tenen a veure amb els cobraments i els pagaments i que afecten els fluxos monetaris de l’empresa. Per realitzar els cobraments i els pagaments l’empresa ho fa de diferents maneres:

1. En efectiu. Quan el cobrament o el pagament es fa en moneda o bitllets de curs legal. Es pot fer en euros o en moneda estrangera. A l’hora de comptabilitzar-ho s’ha d’utilitzar el compte (570). Caixa

2. Transferència bancària. A l’hora de realitzar una transferència bancària hi intervenen tres persones físiques o jurídiques: la persona que ordena la transferència (ordenant), la persona que rep la transferència (beneficiari) i l’entitat financera o entitats financeres de l’ordenant i del beneficiari.

3. Domiciliació bancària . Normalment es realitzen les domiciliacions bancàries en el pagament de determinats subministraments com poden ser llum, aigua, gas, telèfon. A l’hora de comptabilitzar-ho s’utilitza el compte (572) Bancs cte. ct.

4. Targetes bancàries. Darrerament són un mitjà habitual de pagament cobrament. N’hi ha de tres tipus:

• De dèbit: La quantitat a cobrar o a pagar s’anota automàticament en el compte bancari.
• De crèdit: Es posa a disposició del client una determinada quantitat de diners. El client en pot disposar una quantitat variable i la pot tornar a terminis establerts. L’exemple més conegut és la targeta Visa.
• Targetes moneder: També tenen el nom de moneders electrònics. Són targetes amb un xip incorporat que permet recarregar-les en un caixer automàtic i realitzar els pagaments.

5. Gir postal. És l’enviament de diners a través del correu. A través d’aquest procediment una persona física o jurídica lliura una quantitat de diners a l’oficina de correus especificant, que és la persona destinatària. La domiciliació bancària consisteix en el fet que una persona física o jurídica autoritza la seva entitat financera a realitzar determinats càrrecs al seu compte bancari.

6. Contra reemborsament. Es fa servir en la venda per correu, a les vendes realitzades per telèfon o per Internet. Consisteix a pagar les mercaderies en el moment de rebre-les.

7. Targetes d’establiments comercials. Els establiments comercials o les grans superfícies emeten les seves pròpies targetes de pagament. Quasi sempre permeten el pagament ajornat. Una de les raons de la creació d’aquestes targetes és aconseguir la fidelització del client.

A més de les operacions de tresoreria i finançament (en efectiu, transferència bancària, domiciliació bancària, targetes bancàries, gir postal, contra reemborsament i targetes d’establiments comercials) ja comentades, les entitats financeres també intervenen en les següents operacions:

1. Crèdits i préstecs a curt termini. Són aquells préstecs o crèdits el venciment dels quals és inferior a un any.

2. Préstecs a llarg termini. Són aquells préstecs obtinguts d’entitats financeres el venciment o devolució dels quals s’ha de realitzar en un termini superior a un any.

3. Emprèstits. Són grans préstecs que es divideixen en parts alíquotes que reben el nom d’obligacions. Aquesta divisió permet que un gran nombre de persones puguin adquirir-les i convertir-se en prestadors.

Les diferències entre l’extracte bancari i el llibre de bancs són per:

• Retards en el registre d’algunes operacions per falta d’informació.
• Registres per un import diferent al correcte.
• Omissió d’algun registre.
• Errors de càlcul en el llibre registre de bancs.

Els passos per a la conciliació són els següents:

• Comparar l’extracte de bancs amb el llibre registre de bancs.
• Identificar les diferències existents entre el llibre registre de bancs i l’extracte de bancs i establir de quina classe de diferència es tracta.
• Realitzar la conciliació per tenir els saldos iguals. Per realitzar aquesta conciliació és indiferent partir del saldo de l’extracte bancari per arribar al saldo del llibre registre de bancs o de forma contrària.
• Registrar les diferències. Si es tracta de diferències que es compensaran al llarg del temps no és necessari fer cap registre. Però si són diferències de caràcter permanent, s’ha de fer l’assentament corresponent.

És un contracte mitjançant el qual una empresa (empresa de facturatge) adquireix la facturació d’una altra empresa, avançant-li el pagament d’aquestes factures, nominal menys del descompte (interessos + despeses). L’empresa de facturatge pot assumir o no el risc de morosos:

1. L’empresa de facturatge assumeix el risc d’impagament. En aquest cas, l’empresa dóna de baixa el dret de cobrament. L’anomenarem facturatge sense recurs.

2. L’empresa de facturatge no assumeix el risc d’impagament. L’anomenarem facturatge amb recurs.

Les operacions comercials que realitza l’empresa no són totes de tipus estàndard, si no que es donen particularitats que el Pla General Comptable intenta registrar.

Estem parlant d’avançaments a compte de futures compres que es poden fer a proveïdors, o bé avançaments que ens poden fer els clients sobre les futures vendes. Aquests avançaments reben el nom de bestretes.

Es produeix quan els proveïdors exigeixen una bestreta abans del lliurament de les mercaderies i quan el client fa bestretes als seus proveïdors.

En els casos anteriors sempre s’ha de comptabilitzar amb IVA (si la bestreta porta l’IVA inclòs caldrà desglossar-lo).

La comptabilització de la bestreta de clients és:

La comptabilització de la bestreta a proveïdors és:

El deteriorament és la conseqüència de l’aplicació del principi de prudència, que indica que caldrà tenir en compte tots els riscos tan aviat como es coneguin.

Si es tenen dubtes de cobrament s’han d’efectuar les correccions valoratives necessàries: el compte (490) Deteriorament de valor de crèdits per operacions comercials recull l’import de les correccions valoratives per deteriorament de crèdits incobrables.

En el balanç de situació, el compte (490) se situarà en l’actiu corrent, sota el compte de Clients, amb signe negatiu.

Quan l’empresa qualifiqui raonablement de cobrament difícil el saldo d’un client, el comptabilitzarà en el compte (436) Clients de cobrament dubtós.

Si l’empresa finalment cobra el saldo del client, haurà de fer la reversió de la correcció efectuada, amb abonament al compte (794) Reversió del deteriorament de crèdits per operacions comercials.

Si l’empresa finalment dóna per perdut o considera irrecuperable el saldo del client:

Els comptes del subgrup (69) recullen les pèrdues reversibles, és a dir, que es poden recuperar.

Totes les correccions valoratives per deteriorament es doten amb càrrec a comptes de despeses recollits en aquest grup.

El PGC estableix que, quan el valor net realitzable de les existències és inferior al seu preu d’adquisició o el seu cost de producció, cal fer les correccions valoratives oportunes:

El compte (390) Deteriorament de valor de les mercaderies serveix per posar de manifest, al final de l’exercici, les pèrdues produïdes però que encara no s’han realitzat.

Al final de l’exercici següent farem la reversió i en aquesta mateixa data es comptabilitzarà el nou deteriorament, si s’escau.

Si la depreciació fos irreversible, s’ha de tenir en compte aquesta circumstància en valorar les existències. Es tindrà en compte en el moment de comptabilitzar el valor final de les existències.

El compte (473) Hisenda pública, retencions i pagaments a compte són les quantitats que es retenen a l’empresa i els pagaments que efectua l’empresa a càrrec d’impostos.

El compte (4751) Hisenda pública, creditora per retencions practicades és l’import de les retencions tributàries efectuades pendents de pagament a la Hisenda pública.