Despeses i ingressos en el PGC

Els comptes de gestió estan formats pels ingressos i despeses generats amb l’activitat ordinària de l’empresa.

Entenem per activitat ordinària allò a què es dedica l’empresa. Per exemple, una empresa que comercialitza productes alimentaris, la seva activitat ordinària consistiria a comprar aquests productes per després tornar-los a vendre.

Una empresa dedicada a la fabricació de roba esportiva la seva activitat ordinària és la fabricació d’aquests productes i, per tant, genera uns ingressos en la venda d’aquests productes.

Al mateix temps això li genera una sèrie de despeses, com són les compres de les primeres matèries per la confecció d’aquests productes, però a la vegada ha de pagar l’electricitat que consumeix l’empresa, els sous que ha de pagar als treballadors, els impostos que ha de pagar a l’ajuntament, el lloguer de la nau industrial i d’altres.

Les empreses, independentment de l’activitat que desenvolupin (comercial, industrial o de serveis), necessiten adquirir una sèrie de béns i de serveis (subministraments, tributs, mà d’obra…) que són necessaris per al desenvolupament normal de la seva activitat.

Les empreses fan una despesa quan adquireixen o consumeixen algun bé o servei que obtenen de l’exterior a canvi d’una contraprestació i que no s’integra en el patrimoni empresarial. Això ocorre quan contracten treballadors, quan consumeixen algun subministrament…

No s’ha de confondre una despesa amb un pagament: una despesa es produeix quan s’adquireixen o consumeixen béns o serveis, mentre que un pagament es produeix quan hi ha una sortida de diners de tresoreria.

Les empreses fan un ingrés quan presten o venen algun bé o servei que no està integrat en el patrimoni empresarial a canvi d’una contraprestació. Això succeeix quan les empreses duen a terme serveis de transport, col·laboracions amb empreses…

No s’ha de confondre un ingrés amb un cobrament: es produeix un ingrés quan es venen béns o es presten serveis; en canvi, es produeix un cobrament quan hi ha una entrada de diners a la tresoreria de l’empresa.

Uns exemples de despeses poden ser: compra de primeres matèries, pagament del rebut del telèfon, pagament d’un lloguer, pagament d’aigua, gas, electricitat, etc.

Uns exemples d’ingressos poden ser: Vendes de mercaderies, ingressos d’interessos, ingressos per arrendaments.

Hem d’assignar un compte a cada una d’aquestes despeses i aquests ingressos per poder-ho comptabilitzar i ho farem amb els comptes del Pla general comptable.

Els comptes de gestió no tenen saldo inicial, ja que es tanquen anualment. Les despeses i les pèrdues sempre s’anoten en el deure. Els ingressos i tots els conceptes que representen beneficis sempre s’anoten a l’haver. Durant l’exercici el saldo dels comptes de despeses és deutor i el dels ingressos és creditor.

Compres i despeses

El Pla general de comptabilitat defineix el grup (6) Compres i despeses, com aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per a revendre’ls, sense alterar la seva forma o substància, o després de sotmetre’ls a processos industrials d’adaptació o transformació. Comprèn també totes les despeses de l’exercici, incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la variació d’existències adquirides i altres despeses i pèrdues de l’exercici.

En general, tots els comptes del grup 6 tenen saldo deutor i s’abonaran quan es tanqui l’exercici, amb càrrec al compte (129) Resultat de l’exercici. Malgrat això, hi ha algunes excepcions i aquests comptes tenen saldo creditor:

(606) Descomptes sobre compres per pagament immediat.
(608) Devolucions de compres i operacions similars.
(609) Ràpels per compres.

Operacions de despeses de gestió

El Nou Pla general de comptabilitat (NPGC) defineix el grup (6) Compres i despeses com a aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per revendre’ls, alterant la seva forma o amb adaptacions a través de processos industrials (transformació o construcció). Comprèn també totes les despeses de l’exercici incloses les adquisicions de serveis i de materials consumibles, la variació d’existències comprades i les pèrdues extraordinàries de l’exercici.

Despeses

Tots els comptes de despeses tenen saldo deutor, Els seus augments s’anoten al deure. Els anotarem a l’haver en traspassar-les a Pèrdues i guanys a final de l’exercici.

A tota empresa durant el procés econòmic sorgeixen una sèrie de despeses en les quals s’inicia una doble circulació econòmica, per un costat surten diners i com a contrapartida es rep alguna cosa real o una contraprestació en béns i serveis que col·laboren en el procés productiu.

Els comptes del grup 6 són comptes de gestió i no apareixen en el balanç de l’empresa.

Tipus de despeses

Segons la seva naturalesa podem diferenciar dos tipus de despeses:

  • Les despeses de l’explotació, que són les generades per l’activitat principal de l’empresa.
  • Les despeses financeres, que són les ocasionades per la disposició de fons aliens destinats a l’adquisició de béns i serveis.

Els subgrups que formen les despeses són els següents:

(62) Serveis exteriors.
(63) Tributs.
(64) Despeses de personal.
(65) Altres despeses de gestió.
(66) Despeses financeres.
(67) Despeses extraordinàries.
(68) Dotacions amortització.

(62) Serveis exteriors

Els serveis exteriors són de naturalesa variada, comprats per l’empresa i que no formen part del preu d’adquisició de l’immobilitzat o de les inversions financeres temporals ni de l’activitat pròpia de l’empresa. És a dir, els serveis encarregats a altres empreses.

Quan l’empresa adquireix determinats serveis els ha de comptabilitzar com a despeses. A més, no ha d’oblidar enregistrar correctament l’IVA.

Si l’operació es fa al comptat:

Taula Comptabilització del pagament d’una despesa al comptat
Deure Haver
(62_) Serveis exteriors X
(472) Hisenda pública IVA suportat X
(410) Creditors per prestació de serveis X
X
(410) Creditors per prestació de serveis X
(570) Caixa X

O bé a crèdit (termini inferior a un any):

Taula Operació de despesa a crèdit
Deure Haver
(62_) Serveis exteriors X
(472) Hisenda pública IVA suportat X
(410) Creditors per prestacions de
serveis
X

Es classifiquen en els següents comptes:

(620) Despeses d’investigació i desenvolupament de l’exercici.
(621) Arrendaments i cànons.
(622) Reparacions i conservació.
(623) Serveis de professionals independents.
(624) Transports.
(625) Primes d’assegurances.
(626) Serveis bancaris i similars.
(627) Publicitat, propaganda i relacions públiques.
(629) Altres serveis.
(628) Subministraments.

(63) Tributs

És el subgrup de despeses en les quals hem d’incloure les quantitats que l’Estat exigeix coactivament de les persones físiques i jurídiques per fer front a les despeses públiques com per exemple l’IBI (impost sobre béns immobles), l’IAE (impost sobre activitats econòmiques), les recollides de residus, ocupacions de via pública, etc. Es classifiquen en els següents comptes:

(630) Impost sobre beneficis. Impost que l’empresa ha de pagar en el supòsit que tingui beneficis segons la llei fiscal que la reguli. S’utilitza únicament el compte (6300). Impost corrent per la comptabilització de la despesa per impost sobre beneficis.
(631) Altres tributs. Import dels tributs dels quals l’empresa és contribuent i que no tenen assentament específic en altres comptes.

Els tributs constitueixen els ingressos de l’Estat o d’altres organismes públics.

(64) Despeses de personal

El subgrup Despeses de personal recull les retribucions al personal, qualsevol que sigui el concepte pel qual se satisfan (remuneracions al personal, indemnitzacions per acomiadament, jubilacions, etc.), quotes de la Seguretat Social a càrrec de l’empresa i altres despeses de caràcter social.

Els comptes del subgrup (64) Personal recullen les despeses del personal que forma part de la plantilla de l’empresa. Les despeses originades per persones que no formen part de la plantilla de l’empresa es recolliran en comptes del subgrup (62) Serveis exteriors.

Per l’empresa les despeses de personal estan formades principalment per un sou brut assignat als treballadors més la quota que l’empresa ha de pagar a la Seguretat Social pel fet de tenir-los contractats. Els treballadors per la seva part hauran de pagar:

  • Quota del treballador a la Seguretat Social.
  • Pagaments a compte de l’IRPF (impost sobre la renda de les persones físiques).

L’empresa pagarà al treballador el seu sou brut menys:

  • La quota del treballador a la Seguretat Social, que la reté per ingressar-ho en la data prevista a aquest organisme.
  • Pagaments a compte de l’IRPF, que li reté per ingressar-ho a Hisenda.

L’empresa retindrà tant la Seguretat Social com l’IRPF de la nòmina del treballador.

Posteriorment l’empresa ingressarà:

  • A la Seguretat Social durant el més següent la quota de l’empresa més la quota del treballador.
  • A Hisenda a trimestre vençut la retenció a compte de l’IRPF que li ha practicat al treballador.

Per tant a final de cada mes quan l’empresa paga la nòmina al treballador ho farà només pel sou net, és a dir, el sou brut menys la quota del treballador a la S.S. i menys les retencions de l’IRPF. Les quotes de la Seguretat social s’abonaran al compte (476) Organismes de la Seguretat Social creditora i els creditors de l’IRPF al compte (4751) Hisenda pública creditora per retencions practicades.

Les despeses de personal estaran formades pels següents comptes:

(640) Sous i salaris. Són remuneracions, fixes o eventuals, al personal de l’empresa (import brut de la nòmina) a la figura presentem un model de nòmina.

Figura La nòmina paper pot tenir molts formats

En aquest compte es reflecteixen una sèrie de comptes que tenen a veure amb el personal de l’empresa.

(641) Indemnitzacions. Les indemnitzacions són les quantitats que es lliuren al personal de l’empresa per rescabalar un dany o prejudici. S’inclouen específicament en aquest compte les indemnitzacions per acomiadament i jubilacions anticipades.

Taula Comptabilització de les indemnitzacions
Deure Haver
(641) Indemnitzacions X
(572) Bancs cte. ct. X
(476) Organismes de la Seguretat Social creditors X
(4751) Hisenda Pública, creditor per retencions practicades X

(642) Seguretat Social a càrrec de l’empresa. El compte 642 reflecteix els imports satisfets pel pagament de les quotes de l’empresa a favor de la Seguretat Social per les prestacions que aquesta realitza.

(643) Retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d’aportació definida. Les retribucions a llarg termini mitjançant sistemes d’aportació definida son aportacions addicionals a plans de pensions externs.

Taula Comptabilitzacio de les aportacions inicials als plans de pensions
Deure Haver
(643) Retribucions a llarg termini amb sistemes d’aportació definida X
(572) Bancs ct. ct. X

En el cas que quedin pendents de pagament:

Taula Comptabilització d’aportacions inicials als plans de pensions pendents de pagament
Deure Haver
(643) Retribucions a llarg termini amb sistemes d’aportació definida X
(466) Remuneracions mitjançant sistemes d’aportació definida pendents de pagament X

(649) Altres despeses socials. Són aquelles despeses obligatòries o no per normativa legal. Un exemple podria ser les beques d’estudi, subvencions a economats i menjadors, despeses de formació del personal, primes d’assegurances de vida, sanitaris o d’accidents per al personal de l’empresa, etc.

(4751) Hisenda pública, creditor, per retencions practicades. L’empresa està obligada a fer aquesta retenció i a ingressar-ne l’import a la Delegació d’Hisenda corresponent, en els períodes establerts. El salari net o líquid a percebre serà la diferència entre el total meritat (suma d’ingressos pel treballador) i el total de deduccions. El compte utilitzat,(570) Caixa o (572) Bancs cte. ct.

Exemple de comptabilització del compte 4751

Paguem la nòmina del personal a través de transferència bancària. El sou brut és de 3.000€. La Seguretat social a càrrec de l’empresa és de 180 €. La Seguretat Social a càrrec de treballador és de 70€. L’IRPF és del 13% sobre el sou brut (0,13 x 3.000 = 390).

Taula Comptabilització d’una nòmina
Deure Haver
(640) Sous i Salaris 3.000
(642) Seguretat Social a càrrec de l’empresa 180
(476) Organismes de la Seguretat Social creditors 250
(4751) Hisenda pública, creditor, per retencions practicades 390
(57_) Caixa o bancs cte. ct. 2.540

Amb les relacions entre l’empresa i el personal hi ha altres punts a tenir en compte que inclouen els següents comptes:

(460) Remuneracions anticipades. Les remuneracions anticipades són les bestretes lliurades al personal a compte de les remuneracions periòdiques (lliuraments a compte).

Exemple de comptabilització del compte 460

El treballador FUS demana una bestreta a compte de la remuneració del mes següent de 600 €:

Taula Comptabilització de remuneracions anticipades
Deure Haver
(460) Remuneracions anticipades 600
(572) Bancs cte. ct. 600

En el moment de la compensació es carregarà a despeses personal:

Taula Comptabilització de la compensació
Deure Haver
(64_) Despeses personal 600
(460) Remuneracions anticipades 600

(465) Remuneracions pendents de pagament. Les remuneracions pendents de pagament són les remuneracions meritades i que encara no s’han pagat.

El compte(460). Remuneracions anticipades figuraran a l’actiu. Remuneracions pendents de pagament, figurarà en el passiu.

Exemple de comptabilització del compte 465

El cap de recursos humans ens ha anunciat que el 50% de la paga extraordinària, és a dir 2.000 €, queda pendent de pagament.

Taula Comptabilització de les remuneracions pendents de pagament
Deure Haver
(640) Sous i salaris 2.000
(465) Remuneracions pendents de pagament 2.000

Quan es paguen les remuneracions:

Taula Comptabilització de les remuneracions pendents
Deure Haver
(465) Remuneracions pendents de pagament 2.000
(572) Bancs cte. ct. 2.000

(65) Altres despeses de gestió

Aquest grup està format per les despeses que no estan compreses en altres subgrups i que no tenen caràcter extraordinari. Les despeses representen el consum de recursos productius que realitza l’empresa per desenvolupar el seu procés de creació de valor.

L’esquema comptable seria el següent:

Taula Comptabilització d’altres despeses de gestió
Deure Haver
(65_) Altres despeses de gestió X
(43_) Clients X
o
(44_) Deutors diversos X
o
(570) Caixa X
o
(572) Bancs X

(659) Altres pèrdues en gestió corrent. El compte Altres pèrdues en gestió corrent reflectirà la regularització anual d’eines i utillatge.

Taula Comptabilització altres pèrdues de gestió corrent
Deure Haver
(659) Altres pèrdues de gestió corrent X
(214) Eines i utillatge X

Els comptes que formen aquest subgrup són:

(650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables. Pèrdues per deteriorament en insolvències fermes de clients i deutors del grup 4. S’ha de carregar per l’import de les insolvències fermes, amb abonament a comptes dels subgrups 43 i 44.

Taula Comptabilització de crèdits incobrables
Deure Haver
(650) Pèrdues de crèdits comercials incobrables X
(436) Clients de dubtós X
o
(446) Deutors de dubtós cobrament X

Exemples de comptabilització del compte 659

L’empresa BKB havia venut en l’exercici anterior productes per un import de 5.000 €. Un dels seus clients que s’havia considerat de dubtós pagament es considera definitivament insolvent.

Taula Comptabilització de clients de dubtós cobrament
Deure Haver
(650) Pèrdues de crèdits
comercials incobrables
5.000
(436) Clients de dubtós cobrament 5.000

Un client que deu a l’empresa 500 € el declaren amb fallida i l’empresa considera irrecuperable el crèdit.

Deure Haver
(650) Pèrdues de crèdits
comercials incobrables
500
(430) Clients 500

(66) Despeses financeres. El subgrup Despeses financeres està format per les despeses a pagar com a preu de préstecs i crèdits obtinguts.

Les despeses financeres estan formades per totes les despeses de naturalesa financera.

El subgrup (66) Despeses financeres es dividirà amb els següents comptes:

  • (662) Interessos de deutes. Són l’import dels interessos dels préstecs rebuts i altres deutes pendents d’amortitzar, sigui quina sigui la manera en què s’instrumentin aquests interessos. S’ha de carregar a la meritació dels interessos per l’íntegra d’aquests, amb abonament, generalment a comptes dels subgrups 16, 17, 40, 51, o 52, i si s’escau al compte 475.
Taula Comptabilització d’interessos de deutes
Deure Haver
(662) Interessos de deutes X
(572) Bancs cte. ct. X
  • (665) Interessos descompte d’efectes (lletres de canvi) i operacions de facturatge (factoring). Són els interessos en les operacions de descompte de lletres i altres efectes, així com operacions de facturatge en les quals l’empresa reté substancialment els riscos i beneficis dels drets de cobrament.

S’ha de carregar per l’import dels interessos, amb abonament, generalment, al compte (5208). Deutes per efectes descomptats o (5209) Deutes per operacions de facturatge.

Taula Comptabilització interessos descompte efectes
Deure Haver
(572) Bancs cte. ct. X
(665) Interessos per descompte
d’efectes
X
(626) Serveis bancaris i similars X
(5208) Deutes per efectes descomptats X
(5109) Deutes per operacions de facturatge X

Exemple de comptabilització del compte 665

Negociem amb el Banc X un efecte de 3.000 € domiciliat en el Banc Z i el seu venciment és de 30 dies. Sabent que el Banc X aplica: el 8% per negociacions a trenta dies i que les comissions són de 3 per mil per lletres domiciliades (mínim 3 €).

Taula Comptabilització d’interessos descompte d’efectes
Deure Haver
(572) Bancs ct. ct. 2.971.00
(626) Serveis bancaris o similars 9.00
(665) Interessos descompte d’efectes 20,00
(5208)Deutes per efectes descomptats 3.000

  • (668) Diferències negatives de canvi. Són les pèrdues produïdes per modificacions del tipus de canvi en partides monetàries denominades en moneda diferent de la funcional.
  • (669) Altres despeses financeres. Són les despeses de naturalesa financera no recollides en altres comptes, incloent-hi la quota anual que correspon imputar a l’exercici de les despeses de formalització de deutes, així com les petites diferències de caixa.

Pèrdues procedents d’actius no corrents i despeses excepcionals (67)

Aquest subgrup comprèn les despeses o pèrdues d’una quantia important que no es poden considerar continuats o comuns a l’hora de calcular el resultat de l’empresa.

També recullen les pèrdues produïdes per l’alienació de l’immobilitzat, ja sigui per la seva venda o per la baixa en l’inventari (total o parcial), com a conseqüència de pèrdues o depreciacions irreversibles d’aquests actius.

Si l’operació es realitza en efectiu:

Taula Comptabilització despeses extraordinàries
Deure Haver
(678) Despeses Extraordinàries X
(570) Caixa X

Si l’operació es fa a través del compte corrent bancari:

Taula Comptabilització despeses extraordinàries
Deure Haver
(678) Despeses extraordinàries X
(572) Bancs cte. ct. X

Exemple de comptabilització del compte 678

L’empresa BBK ha tingut una inspecció d’Hisenda i per irregularitats li han posat una multa de 6.000 € que paga amb xec bancari.

Taula Comptabilització despeses extraordinàries
Deure Haver
(678) Despeses extraordinàries 6.000
(572) Bancs cte. ct. 6.000

El formaran els següents comptes:

  • (670) Pèrdues procedents de l’immobilitzat intangible. Són aquelles pèrdues ocasionades per l’alienació de béns de naturalesa no corpòria (no física) susceptibles de valoració econòmica o per la seva baixa a l’actiu com a conseqüència de pèrdues irreversibles. S’han de carregar per la pèrdua produïda en l’alienació o baixa de l’immobilitzat intangible, amb abonament als comptes del grup 2 que corresponguin o al compte (580) Actius no corrents mantinguts per la venda.
  • (671) Pèrdues procedents de l’immobilitzat material. Són aquelles pèrdues ocasionades per l’alienació de béns de naturalesa corpòria (física) susceptibles de valoració econòmica o per la seva baixa a l’actiu com a conseqüència de pèrdues irreversibles. S’han de carregar per la pèrdua produïda en l’alienació o baixa de l’immobilitzat, amb abonament als comptes del grup 2 que corresponguin o al compte.
  • (672) Pèrdues procedents de les inversions immobiliàries. Són aquelles pèrdues ocasionades per l’alienació de les inversions immobiliàries o per la seva baixa a l’actiu. S’han de carregar per la pèrdua produïda en l’alienació o baixa de l’immobilitzat, amb abonament als comptes del grup 2 que corresponguin o al compte.
  • (678) Despeses extraordinàries. Són les pèrdues i despeses de caràcter excepcional i quantia significativa, que atenent a la seva naturalesa, no s’han de comptabilitzar en altres comptes del grup 6. Per poder comptabilitzar una despesa extraordinària s’han d’acomplir els següents requisits: El seu origen no ha de ser de l’activitat ordinària de l’empresa i que la seva freqüència no sigui continuada. A títol d’exemple assenyalem els següents: Les despeses produïdes per les inundacions, sancions, multes, incendis, etc.

(68) Dotacions per amortitzacions. Els comptes del grup Dotacions per amortitzacions recullen els comptes que l’empresa destina al final de l’exercici a cobrir la pèrdua de valor que han sofert els elements d’immobilitzat. Els comptes que formen part d’aquest grup són:

  • (680) Amortització de l’immobilitzat intangible.
  • (681) Amortització de l’immobilitzat material.
  • (682) Amortització de les inversions immobiliàries.

Vendes i ingressos

El Pla general de comptabilitat defineix el grup (7) Vendes i ingressos com l’alienació de béns i prestacions de serveis que són objecte del tràfic de l’empresa, i comprèn també altres ingressos, variació d’existències i beneficis de l’exercici.

En general, tots els comptes del grup 7 tenen saldo creditor i es carregaran quan es tanqui l’exercici, amb abonament al compte (129) Resultat de l’exercici. També aquí hi ha algunes excepcions i aquests comptes tenen saldo deutor:

  • (706) Descomptes sobre vendes per pagament immediat.
  • (708) Devolucions de vendes i operacions similars.
  • (709) Ràpels sobre vendes.

Els ingressos que habitualment s’inclouen en la factura són:

  • Ports: ingressos que origina el trasllat de la mercaderia. Es comptabilitzaran com a més valor de la venda, al compte (700) Vendes de mercaderies o al compte (759) Ingressos per serveis diversos, com un més ingrés.
  • Envasos i embalatges: se’n diferencien dos tipus:
    • Reutilitzables (amb dret a devolució). En aquest cas, el client els torna al proveïdor i aquest n’abona l’import i emet la factura de rectificació corresponent. Es comptabilitza en el compte (437) Envasos i embalatges a tornar per clients.
    • No reutilitzables. L’import d’envasos i embalatges incrementa l’import del compte (700) Vendes de mercaderies, és un més ingrés.
  • Si s’aplica dins de factura el descompte comercial i el descompte per cobrament immediat, l’import serà un menys ingrés.
  • Si el descompte per cobrament immediat es fa fora de factura, es comptabilitzarà al compte (706) Descomptes sobre vendes per pagament immediat.

Operacions d’ingressos de gestió

El grup Operacions d’ingressos engloba tots els ingressos derivats de la venda de béns i prestació de serveis generats amb l’activitat ordinària de l’empresa. També s’inclou en aquest grup els ingressos de caràcter financer i extraordinari.

Els ingressos representen increments de net i ens permetran, junt amb les despeses, calcular el resultat obtingut per l’empresa durant l’exercici econòmic.

Segons el Pla general comptable els ingressos s’enregistraran en el grup 7, i els defineix com l’alienació de béns i prestació de serveis que són objecte de tràfic a l’empresa, i altres ingressos com la variació d’existències i els beneficis extraordinaris de l’exercici.

Els comptes d’operacions d’ingressos conjuntament amb les despeses figuren al balanç perquè se salden a final de l’exercici pel seu trasllat al compte de (129) Pèrdues i guanys.

Tipus d’ingressos

Segons la seva naturalesa podem distingir entre diferents tipus d’ingressos. Els que s’han originat de les operacions continuades es divideixen en:

  • Ingressos d’explotació: Són els generats per l’activitat principal de l’empresa, com poden ser les vendes de mercaderies.
  • Ingressos financers: Els generats per la cessió de recursos propis a terceres persones (préstecs a terceres persones), com poden ser a un treballador, a un banc (compte corrent, cte. de crèdit…).

(74) Subvencions, donacions i llegats

Aquests comptes comptabilitzen les subvencions rebudes de les administracions públiques, empreses o particulars amb la intencionalitat de compensar dèficits de l’explotació o assegurar una rendibilitat mínima.

S’abonaran per l’import concedit amb càrrec als subgrups (44) Deutors, (47) Administracions públiques, o (57) Tresoreria.

Els comptes que formen part d’aquest subgrup (740) Subvencions, donacions i llegats a l’explotació són els rebuts de les administracions públiques, empreses o particulars, en general, per tal d’assegurar la rendibilitat mínima o compensar dèficit d’explotació de l’exercici o d’exercicis previs.

S’ha d’abonar per l’import concedit, amb càrrec a comptes dels subgrups 44, 47, o 57.

Taula Comptabilització de subvencions oficials
Deure Haver
(47_) Administracions públiques X
o
(570) Tresoreria X
o
(440) Deutors diversos X
(740) Subvencions oficials a l’explotació X

Exemple de comptabilització del compte 740

La Generalitat de Catalunya ens concedeix una subvenció de 15.000 € per poder-li assegurar la rendibilitat mínima.

Taula Comptabilització de subvencions a l’explotació
Deure Haver
(4708) HP deutora per
subvencions concedides
15.000
(740) Subvencions oficials a l’explotació 15.000

(75) Altres ingressos de gestió

Els comptes del grup 75 recolliran els ingressos no compresos a altres subgrups, quan no tinguin caràcter extraordinari. Formaran part d’aquest subgrup els següents comptes:

(752) Ingressos per arrendament. Els meritats pel lloguer de béns mobles o immobles cedits per l’ús o la disposició per tercers. S’abonarà per l’import dels ingressos amb càrrec a comptes del subgrup (44) Deutors o (57) Tresoreria.

Si l’operació es realitza al comptat en efectiu es comptabilitza:

Taula Comptabilització d’ingressos
Deure Haver
(570) Caixa X
(752) Ingressos per arrendaments X
(477) HP IVA repercutit X

Exemple de comptabilització del compte 752

L’empresa BBK té una nau industrial llogada a l’empresa ABC i li cobra un lloguer a través del banc per valor de 2.000 €. L’IVA de l’operació és del 16 %.

Taula Comptabilització d’ingressos
Deure Haver
(572) Bancs compte corrent 2.420
(752) Ingressos per arrendaments 2.000
(477) HP IVA repercutit 420

IVA

L’haurem de tenir en compte a l’hora de comptabilitzar les vendes i els ingressos i utilitzarem el compte (477) Hisenda pública IVA transferit.

Si l’operació es realitza a crèdit:

Taula Comptabilització d’ingressos
Deure Haver
(44_) Deutors diversos X
(752) Ingressos per arrendaments X
(477) HP IVA repercutit X

(753) Ingressos de propietat industrial cedides en explotació. Són quantitats fixes i variables que es perceben per la cessió en explotació del dret d’ús o la concessió de l’ús de les diferents formes de propietat industrial. S’abonarà per l’import dels ingressos amb càrrec a comptes del subgrup (44) Deutors o (57) Tresoreria.

(754) Ingressos per comissions. En aquest compte hi comptabilitzarem aquelles quantitats fixes o variables que es perceben per serveis de mediació, sempre que es realitzin amb caràcter esporàdic. Si la mediació fos l’objecte principal de l’activitat de l’empresa, els ingressos per aquest concepte s’enregistrarien en el comptes (705) Prestació de serveis.

Si l’operació es realitza al comptat en efectiu:

Taula Comptabilització d’ingressos per comissions
Deure Haver
(570) Caixa X
(75_) Ingressos per comissions X
(477) HP IVA repercutit X

Si l’operació es realitza a través del compte corrent bancari:

Taula Operació d’ingressos al comptat
Deure Haver
(572) Bancs compte corrent X
(754) Ingressos per comissions X
(477) HP IVA repercutit X

Si l’operació es realitza a crèdit:

Taula Operació d’ingressos a crèdit
Deure Haver
(44_) Deutor diversos X
(754) Ingressos per comissions X
(477) HP IVA repercutit X

(755) Ingressos per serveis al personal. Inclouen aquells ingressos obtinguts per l’empresa per serveis prestats al personal, com poden ser d’economats, de transport, d’habitatge, menjadors, etc. S’abonarà per l’import dels ingressos amb càrrec generalment a comptes del subgrup (57) Tresoreria o del compte (649) Altres despeses socials.

Si l’operació es realitza al comptat en efectiu:

Taula Ingressos per serveis al personal al comptat
Deure Haver
(570) Caixa X
(755) Ingressos per serveis al personal X

Si l’operació es realitza a través del compte corrent bancari:

Taula Ingressos per serveis al personal cobrant per bancs
Deure Haver
(572) Bancs compte corrent X
(755) Ingressos per serveis al personal X

Si l’operació es realitza a crèdit:

Taula Ingressos per serveis al personal a crèdit
Deure Haver
(649) Altres despeses socials X
(755) Ingressos per serveis al personal X

(759) Ingressos per serveis diversos. En aquest compte s’inclouen aquella prestació de serveis per part de l’empresa a altres empreses o particulars, sempre que aquesta sigui de caràcter esporàdic.

(76) Ingressos financers

Aquest subgrup recull els interessos i rendes meritades a favor de l’empresa per inversions realitzades que tenen caràcter financer.

Les empreses amb el disponible sobrant per no tenir-lo inactiu, l’inverteixen i aquestes inversions els generen uns ingressos que reben el nom de financers. Per exemple, tenen els diners al compte corrent, a un compte d’estalvi, el poden deixar al personal, etc.

Formen part d’aquest subgrup els comptes següents:

(762) Ingressos de crèdits. Import dels interessos de préstecs i altres crèdits, meritats a l’exercici. S’ha d’abonar a la meritació dels interessos, tant implícits com explícits, per l’íntegra d’aquests, amb càrrec a comptes dels subgrups, (25) Altres inversions financeres a llarg termini, (26) Fiances i dipòsits constituïts a llarg termini, (43) Clients, (44) Deutors diversos, o (54) Altres inversions financeres a curt termini i si s’escau al compte (473) HP Retencions i pagaments a compte.

Si els ingressos de crèdits són a llarg termini:

Taula Comptabilització d’ingressos de crèdits a llarg termini
Deure Haver
(25_) Altres inversions financeres a llarg termini X
(473) HP retencions i pagaments a compte X
(7620) Ingressos de crèdits a llarg termini X

Si els ingressos de crèdits son a curt termini:

Taula Comptabilització d’ingressos de crèdits a curt termini
Deure Haver
(54_) Altres inversions financeres a curt termini X
(473) HP retencions i pagaments a compte X
(7621) Ingressos de crèdits a curt termini X

(768) Diferències positives de canvi. En el compte (768) es comptabilitzen aquells beneficis produïts per la variació del tipus de moneda, tipus de canvi de crèdit o deutes que s’han produït a la seva cancel·lació o bé a final de l’exercici.

Si les diferències de canvi són positives i es realitza en efectiu:

Taula Comptabilització de diferències de moneda
Deure Haver
(571) Caixa moneda estrangera X
(768) Diferències positives de canvi X

O bé si l’operació es realitza a través d’una entitat financera:

Taula Comptabilització de diferències de moneda
Deure Haver
(573) Bancs en moneda estrangera X
(768) Diferències positives de canvi X

(769) Altres ingressos financers. Recull tots aquells ingressos financers que no estan reflectits en altres comptes com per exemple els interessos dels comptes corrents generats. S’abonarà per import dels ingressos meritats.

Si l’operació es realitza en efectiu:

Taula Comptabilització d’altres despeses financeres
Deure Haver
(572) Bancs X
(769) Altres ingressos financers X

(77) Beneficis procedents d’actius no corrents i ingressos excepcionals

En aquest subgrup es recullen els beneficis que es produeixin per l’alienació de l’immobilitzat (material o intangible) i els ingressos de tipus extraordinari (obtinguts fora de l’activitat ordinària de l’empresa i que es produeixen de forma aïllada). També comptabilitzarem en aquest subgrup les subvencions de capital que s’han d’imputar al resultat de l’exercici.

Formen part d’aquest subgrup els comptes següents:

(770) Beneficis procedents de l’immobilitzat intangible. Són beneficis procedents de l’alienació de l’immobilitzat intangible. S’han d’abonar pel benefici obtingut en l’alienació amb càrrec, generalment, als comptes del grup 5 que corresponguin.

(771) Beneficis procedents de l’immobilitzat material. Són els comptes que comptabilitzen els beneficis procedents de l’alienació de l’immobilitzat material. S’han d’abonar pel benefici obtingut en l’alienació amb càrrec, generalment, als comptes del grup 5 que corresponguin.

(778) Ingressos excepcionals. En aquest compte es comptabilitzen aquells beneficis o ingressos de quantia important que no són habituals a l’hora d’avaluar resultats futurs de l’empresa. Per ser extraordinaris han de complir les següents condicions:

  • No ha de ser conseqüència de l’activitat ordinària de l’empresa.
  • S’ha d’esperar que no succeeixin amb freqüència.

Si l’operació es realitza a través de l’entitat financera:

Taula Comptabilització d’ingressos excepcionals
Deure Haver
(572) Bancs cte. ct. X
(778) Ingressos excepcionals X

Si l’operació es realitza en efectiu:

Taula Comptabilització d’ingressos excepcionals
Deure Haver
(570) Caixa X
(778) Ingressos excepcionals X

Exemple de comptabilització del compte 778

L’empresa XlS durant l’exercici anterior va considerar que un crèdit d’un client era insolvent. En aquest exercici el client paga en efectiu el deute. L’import de l’operació era de 1600 €.

Taula Comptabilització d’ingressos excepcionals
Deure Haver
(570) Caixa 1.600
(778) Ingressos excepcionals 1.600

Funcionament dels comptes de gestió

Les compres i despeses són necessaris per a l’obtenció d’una venda i d’uns ingressos. Per obtenir un producte que després vendrem és necessari per exemple comprar materials, pagar uns salaris, etc.

En l’operació de venda es pot produir un benefici o una pèrdua que modificarà el net patrimonial.

El benefici o pèrdua és el resultat dels comptes que integren els grups 6 i 7.

Els comptes dels grups 6 i 7 no són tots sols ni beneficis ni pèrdues, sinó que són despeses necessàries per obtenir els ingressos.

Per conèixer el resultat des del punt de vista comptable (benefici o pèrdua), només fa falta traslladar al compte de Pèrdues i guanys tant les compres i les despeses com les vendes i els ingressos que s’han obtingut en el període. Com hem vist, les despeses les anotem al deure i els ingressos els anotem a l’haver.

Hem de tenir en compte que hi ha alguns comptes del grup 6 que representen un ingrés per a l’empresa, com poden ser els ràpels sobre compres, els descomptes per pagament immediat, les devolucions de compres, tots els que no figurin a la factura de la compra. Per tant, el seu tractament comptable serà com el dels ingressos.

Càlcul de l’import de la factura

A fi d’obtenir l’import total de la contraprestació (total a pagar) hem de considerar l’import brut de cada article, els descomptes aplicats, les despeses a càrrec del comprador i els tipus impositius d’IVA que s’hi inclouen (figura).

Figura Esquema d’una factura

L’import brut és el resultat de multiplicar les quantitats de cada article pel seu preu unitari corresponent.

Els descomptes són bonificacions o rebaixes que s’apliquen sobre el valor de la mercaderia. El càlcul dels descomptes es fa de la manera següent:

  • El descompte comercial és un percentatge que s’ha de calcular sobre l’import de cada article o sobre la suma dels imports si tots tenen el mateix percentatge. La comptabilització és sempre dins de factura.
  • El descompte per pagament immediat es calcula sobre el total de la factura o sobre la base imposable (si es reflecteix dins de factura). Si la comptabilització és fora de factura, es comptabilitza en el compte (606) Descomptes sobre compres per pagament immediat.
  • El descompte per volum o ràpel pot ser una quantitat global o un tant per cent. Si la comptabilització és fora de factura, es comptabilitza en el compte (609) Ràpels per compres.

Les despeses a càrrec del comprador

Suposen un increment en l’import de la compra. Les despeses que habitualment s’inclouen en la factura són:

  • Ports: són les despeses que origina el trasllat de la mercaderia fins al lloc designat pel comprador.
  • Assegurança: són activitats exemptes de l’IVA, però quan s’inclouen a la factura s’aplica sobre aquestes el tipus impositiu establert per als béns o serveis facturats.
  • Envasos i embalatges: se’n diferencien dos tipus:
    • Reutilitzables (amb dret a devolució). En aquest cas, el client els torna al proveïdor i aquest n’abona l’import i emet la factura de rectificació corresponent. Es comptabilitza en el compte (406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors.
    • No reutilitzables. L’import d’envasos i embalatges incrementa l’import de la factura.
  • Si el descompte comercial i el descompte per pagament immediat són aplicats dins de factura, l’import serà un menys valor de l’import de la factura. Si el descompte per pagament immediat s’aplica fora de factura, es comptabilitzarà al compte (606) Descomptes sobre compres per pagament immediat.

Els comptes en el balanç de situació

En el balanç de situació hi pot haver els comptes d’envasos que tenen un tractament específic. Es tracta d’envasos i embalatges retornables, tan a proveïdors com dels clients.

Els comptes a utilitzar són:

(437) Envasos i embalatges a tornar per clients: se situarà en l’actiu corrent, sota el compte de clients, amb signe negatiu.

(406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors: se situarà en el passiu corrent, sota el compte de proveïdors, amb signe negatiu.

Exemple d'envasos reutilitzables

Comptabilitzeu el supòsit següent: l’empresa compra mercaderies a crèdit per un import de 5.700 €. En la factura figura un descompte comercial del 3%. També hi figuren les despeses: envasos (300 €), assegurances (150 €), transport (420 €) i envasos reutilitzables (230 €). L’IVA de l’operació és del 21%.

El proveïdor ens retorna la meitat dels envasos reutilitzables i l’altra meitat se li han trencat.

Paguem pel banc al proveïdor anterior.

Taula Comptabilització d’envasos reutilitzables
Deure Haver
a
(600) Compres de mercaderies 6.399
(406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors 230
(472) Hisenda pública, IVA suportat 1.392,09
(400) Proveïdors 8.021,09
b
(400) Proveïdors 139,15
(406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors 115
(472) Hisenda pública, IVA suportat 24,15
X
(602) Compra d’altres aprovisionaments 115
(406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors 115
c
(400) Proveïdors 7.881,94
(572) Bancs cte. ct. 7.881,94

Anar a la pàgina anterior:
Resum
Anar a la pàgina següent:
Activitats