La proposta pedagògica de centre (PPC) i altres documents de planificació, organització i gestió

L’elaboració de la PPC correspon a l’equip docent del cicle. És responsabilitat de l’equip directiu o del director coordinar l’organització del procés, vetllar per la coherència, facilitar-ne l’aplicació a la pràctica docent i difondre el projecte a la comunitat escolar. L’equip directiu del centre també ha de garantir la coordinació sistemàtica entre els educadors d’educació infantil i els d’educació primària, a més de l’intercanvi d’informació entre tutors i tutores, per tal de facilitar l’acolliment dels infants en l’etapa nova.

En l’elaboració de la PPC, l’equip docent s’haurà de plantejar les qüestions que apareixen en la taula.

El debat i la reflexió sobre aquestes preguntes definirà els components i els continguts de la proposta pedagògica, que també ha d’incloure la planificació del període d’adaptació amb les mesures d’acolliment de l’alumnat nou que s’incorpora al centre.

L’equip docent haurà d’adaptar els objectius generals de cicle en termes de capacitats del Decret 21/2023, de 7 de febrer, que estableix el currículum d’educació infantil, als objectius i les característiques del centre (que s’hauran establert en el PEC), a les necessitats de l’alumnat i a les possibilitats de l’equip docent.

Aquests objectius estableixen les capacitats que s’espera hagin desenvolupat els infants com a conseqüència de la intervenció escolar en acabar el cicle de llar d’infants. Estan elaborats de manera general per a un alumne amb unes característiques comunes a la majoria de la població. Tot i així, s’han de contrastar i adaptar al perfil específic que un centre espera dels seus alumnes.

Els objectius no estan formulats amb caràcter terminal. És a dir, no són objectius que els alumnes hagin d’adquirir fins a un determinat punt, com seria el cas dels objectius d’aprenentatge, sinó que estan redactats en termes de capacitats que l’infant ha d’anar desenvolupant i millorant gràcies a l’activitat educativa.

El primer que ha de fer l’equip educatiu és analitzar i identificar les capacitats que té cada objectiu, ja que cadascun d’aquests objectius recull diversos tipus de competències que es redacten amb un verb en infinitiu o en gerundi, i fa referència a cinc grans tipus de capacitats humanes:

• Capacitats intel·lectuals o cognitives: tenen a veure amb el desenvolupament d’aprendre, de relacionar conceptes, d’analitzar la realitat (descobrir, resoldre, etc.).
• Capacitats motrius: fan referència al desenvolupament harmònic del propi cos i del moviment, perquè els infants se sentin segurs i tinguin una bona imatge d’ells mateixos (manipular, desplaçar-se, etc.).
• Capacitats d’equilibri personal o afectives: es refereixen a la necessitat de desenvolupar la personalitat orientada a respondre de manera positiva davant la realitat i d’acceptar-se a si mateixos (identificar les seves possibilitats, valorar, etc.).
• Capacitats de relació interpersonal: es refereixen a la capacitat de relacionar-se amb els altres, de cooperar en el treball (comunicar, compartir, etc.).
• Capacitats d’inserció i actuació social (participar, preocupar-se, etc.).

Vegem-ne un exemple a partir amb el següent objectiu (“Conèixer el propi cos i el dels altres, adonant-se de les seves possibilitats, i progressar en el seu domini, el moviment i la coordinació.”). Si l’analitzem, hi podem identificar les capacitats següents:

• Conèixer el propi cos i el dels altres.
• Adonant-se de les seves possibilitats.
• Progressar en el seu domini, el moviment i la coordinació.

Un cop identificades les diverses capacitats, l’equip docent ha d’adaptar els objectius a les característiques de l’entorn, del centre, de l’alumnat i al tarannà docent. Aquesta adaptació es pot fer de diferents maneres:

• Prioritzar alguna capacitat i justificar aquesta necessitat a partir de la realitat del centre. És a dir, donar més importància a alguna capacitat a desenvolupar. Per exemple, en zones de població rural dispersa serà prioritari potenciar la socialització, mentre que en zones amb molta immigració caldrà potenciar el desenvolupament lingüístic o de coneixement de les tradicions.
• Modificar l’objectiu i introduir-hi alguna frase aclaridora que matisi alguna capacitat en funció de la pròpia realitat i que reflecteixi alguna peculiaritat del context. Per exemple, si en un centre es considera que els infants són “massa moguts”, es pot introduir la frase “conèixer els perills que els envolten” en l’objectiu que parla de l’actuació sobre la realitat.
• Incorporar comentaris explicatius. Cada objectiu admet lectures diferents si es pensa en un col·lectiu concret. Així, a cada objectiu es pot afegir una explicació que completi aspectes que es considerin importants en l’entorn en què es treballa. Per exemple, a l’objectiu de domini del cos es pot afegir el següent: “Els nostres alumnes tenen un bon desenvolupament del moviment, ja que el barri disposa d’espais amplis en què es poden moure amb facilitat. No obstant això, tenen dificultats per controlar el cos i no actuen d’acord amb les seves possibilitats i limitacions.”

Recordem que els sabers constitueixen el conjunt de sabers culturals seleccionats que informen al docent sobre el que ha d’ensenyar i sobre el que els alumnes han d’aprendre. Pel que fa als sabers, haurem d’actuar de manera semblant a com hem adequat els objectius a les característiques del centre i dels alumnes. En aquest cas, però, parlarem de seqüenciació i organització. En el currículum, els sabers es presenten agrupats en un llistat en els quatre eixos de desenvolupament i aprenentatge. En l’etapa d’educació infantil, els eixos són les següents:

Eix 1. Un infant que creix amb autonomia i confiança

Eix 2. Un infant que es comunica amb diferents llenguatges

Eix 3. Un infant que descobreix l'entorn amb curiositat

Eix 4. Un infant que forma part de la diversitat del món que l'envolta

Seqüenciar els sabers que apareixen en els quatre eixos vol dir analitzar-los i ordenar-los en el temps. Per això cal tenir en compte la progressió que s’espera de l’infant en el seu aprenentatge, amb la finalitat que la seva adquisició permeti assolir els objectius d’aprenentatge. Implica determinar la resposta a la pregunta “quan ensenyar?”.

L’equip docent ha d’analitzar i decidir com es seqüenciaran els sabers al llarg del cicle. Atès que els canvis en aquestes edats es produeixen amb molta rapidesa, els sabers es poden distribuir, per exemple, en dos trams d’edat: 0-1 i 1-3. Aquesta tasca es pot dur a terme atenent a diferents criteris:

• Criteris psicopedagògics: implica seqüenciar els sabers a partir dels coneixements i les experiències prèvies de l’infant sobre els sabers (per exemple, l’estructuració de l’espai, saber si els infants distingeixen a dalt, a baix, a un costat, etc). També significa passar dels sabers més senzills als més complexos (per exemple, de la col·laboració activa a l’hora de dinar a la utilització dels coberts) i dels sabers més globals als més específics (per exemple, del reconeixement de si mateix davant el mirall a la identificació de les parts del cos).
• Criteris maduratius: implica tenir en compte el calendari evolutiu dels infants per saber què són capaços de fer en cada moment (per exemple, treballar el joc simbòlic als 2 anys, treballar el control de la marxa als 12 mesos, etc.). L’equip docent s’ha de plantejar la situació dels infants amb relació a un saber tenint en compte el seu desenvolupament habitual.
• Criteris derivats de l’anàlisi del context: implica analitzar la situació familiar i social dels infants amb relació als sabers per tal de prioritzar-ne uns quants. Per exemple, en un context en què hi hagi un índex elevat de població immigrada, es poden prioritzar sabers del llenguatge verbal (tal com abans s’hauria fet amb l’adaptació dels objectius), mentre que en un barri que no disposi d’espais mínims per satisfer les necessitats d’experimentació i manipulació, es poden prioritzar sabers relatius a activitats d’exploració i manipulació per tal de compensar aquesta carència.

Això implica agrupar i organitzar els sabers en funció de la manera com es treballaran en la pràctica. Les situacions de la pràctica educativa es poden convertir en eixos organitzadors dels sabers. Per exemple, les rutines (hàbits de la vida quotidiana: higiene, àpats, descans), els racons de joc, els moments significatius (l’hora del conte, l’assemblea, l’activitat a l’aire lliure), les situacions d’aprenentatge específiques (situació d’aprenentatge de control d’esfínters, de psicomotricitat). Els sabers de diverses àrees, doncs, es van relacionant a partir d’aquestes situacions.

Els sabers transversals fan referència a aspectes que han adquirit una rellevància especial en la societat en els últims anys (salut, sostenibilitat, coeducació, etc.). En l’educació infantil, els sabers transversals més destacables són els següents:

• Educació per a la salut: la finalitat és que els alumnes tinguin coneixements i hàbits bàsics per a la defensa i la promoció de la salut individual i col·lectiva. L’educador haurà de fomentar l’adquisició d’hàbits adequats de salut, higiene i nutrició, i treballar-los en les activitats de la vida quotidiana. Per exemple, rentar-se les mans abans de menjar i després d’anar al lavabo, raspallar-se les dents, el plaer de sentir-se net, etc.
• Educació per a la igualtat: molts dels comportaments sexistes de la societat es reprodueixen en l’àmbit escolar. L’escola es pot convertir en un lloc per corregir aquesta situació. L’educador pot actuar mitjançant l’ús d’un llenguatge no sexista, la distribució de funcions i responsabilitats independentment del sexe, la tria del material didàctic i la valoració igualitària dels comportaments associats al gènere masculí i femení.
• Educació per al consum: l’infant més petit de sis anys encara no ha adquirit autonomia com a consumidor. L’educador haurà de tenir en compte sabers de tipus actitudinal sobre l’ús de material reciclable, els bons hàbits d’alimentació, l’ús i la cura del material didàctic i les joguines, etc.
• Educació ambiental: es farà a partir de sabers actitudinals sobre el respecte i la cura del medi ambient. Es poden fer sortides perquè els infants observin la natura i s’adonin de la necessitat de mantenir l’entorn net. A l’escola se’ls pot sensibilitzar perquè mantinguin l’ordre a l’aula i perquè tinguin cura dels diferents elements que hi ha.
• Educació moral i per a la pau: la finalitat es formar futures persones dialogants, tolerants, compromeses envers la participació social i la relació personal. Implica educar des d’uns determinats valors, com la justícia, la cooperació i la solidaritat. L’educador ha de potenciar les relacions de grup i el diàleg, promoure la participació en campanyes de solidaritat, etc.

Un cop determinat què s’ha d’ensenyar i quan s’ha d’ensenyar, cal que l’equip docent es plantegi la manera com es durà a terme el procés d’ensenyament-aprenentatge perquè els infants assoleixin les capacitats recollides en els objectius i puguin aprendre els continguts proposats.

Cada educador té unes característiques personals pròpies i aporta als infants un model particular de relació i manera d’actuar. Això també és positiu per als infants, perquè d’aquesta manera veuen que les persones són diferents i que cada individu pot aportar aspectes positius. No obstant això, cal que tot l’equip tingui unes normes comunes que donin coherència al conjunt de l’actuació educativa.

El currículum dóna instruccions molt generals sobre les línies metodològiques més convenients. No obstant això, cal que l’equip docent les analitzi per tal de concretar-les en criteris i opcions bàsiques per al tractament dels sabers del currículum en la seva realitat concreta. En aquest sentit, haurà de prendre decisions sobre els aspectes següents:

1. Principis metodològics: l’equip docent ha d’assumir els principis que afavoreixen l’aprenentatge infantil. Són els següents:

• Aprenentatge significatiu: els aprenentatges dels alumnes han d’estar connectats amb els coneixements previs que tenen, perquè les tasques que duen a terme tenen sentit quan les relacionen amb el que ja saben. Cal tenir en compte que per afavorir la construcció d’aprenentatges significatius les activitats que es proposen han de ser motivadores i interessants.
• Globalització: l’infant percep la realitat com un tot. Les capacitats s’organitzen en diferents eixos i s’adapten a la forma d’aprendre dels infants. Les propostes educatives es basen en situacions amb sentit, funcionals i contextualitzades.
• El joc: En aquesta etapa el joc és el protagonista principal de la vida quotidiana. Un joc que genera gaudi i aprenentatge des del plaer i la llibertat d’acció, amb un acompanyament proper i respectuós. Així, qualsevol situació d’aprenentatge s’ha d’impregnar de caràcter lúdic.
• Els aspectes afectius i de relació: en l’educació infantil és imprescindible crear un clima càlid i acollidor en què l’infant se senti segur i confiat. Els alumnes necessiten establir una relació personal de gran qualitat amb l’educador que els pugui transmetre la confiança, la seguretat i la tranquil·litat necessària perquè es puguin desenvolupar. També és important la relació amb els altres infants, la qual constitueix tant un objectiu educatiu (normes, convivència) com un recurs educatiu de primer ordre (fer les activitats junts, jugar, esperar el torn, conversar).

2. Agrupament dels alumnes: la tendència més generalitzada és formar els grups segons l’edat cronològica (2-3 anys, 3-4 anys). Tot i que això es pot aplicar fàcilment a partir de parvulari, representa una dificultat en el tram de 0-3 anys, en què les diferències de mesos són determinants. Per exemple, les necessitats d’un infant de 13 mesos que comença a caminar són diferents de les necessitats d’un altre infant de 22 mesos que s’inicia en els processos del llenguatge.

Per tant, cada centre ha d’establir els seus criteris d’agrupament en funció dels ritmes de desenvolupament dels infants, la disponibilitat d’espais i la capacitat per integrar alumnes nous en els grups que ja estan formats. Per exemple, un infant que s’incorpori al centre als 10 mesos es podrà incorporar a un grup de 6-11 mesos lactants o a un altre de 11-18 mesos de caminants en funció de la disponibilitat de places. El més habitual és establir grups més o menys flexibles en què la diferència entre els alumnes no sigui més petita de 6 mesos ni més gran de 10, sempre en funció dels alumnes matriculats: 4-9 mesos, 10/18-20 mesos, 18/20-24/26 mesos, etc.

També cal preveure altres formes d’agrupament, com unir classes per celebrar festes o propostes puntuals (per exemple, una sessió de titelles). A més, es poden establir grups cooperatius que es formen amb infants de diferents edats. D’aquesta manera s’aconsegueix que els uns ajudin els altres i que els més petits tinguin un estímul per avançar en els seus aprenentatges.

Dins l’aula, l’educador també pot establir grups segons l’activitat a desenvolupar. Poden ser de la manera següent:

• Grup classe (grup gran): quan es fan tasques que l’educador dirigeix (narració d’un conte, explicacions sobre un tema, sessió de psicomotricitat, etc.).
• Grup petit: dividir la classe en grups de 3-6 alumnes que es reparteixen les responsabilitats de l’activitat (decorar la classe per Carnestoltes, treball per racons).
• Treball individual: cada infant fa la seva tasca individualment.

3. Organització dels recursos: una altra qüestió que s’haurà de concretar en la proposta pedagògica és com s’organitzaran els recursos d’espai, temps i materials didàctics. Les decisions que es prendran sobre aquests aspectes estaran condicionades pel nombre d’alumnes, les activitats a fer, la metodologia seleccionada, les característiques dels infants, etc.

• Organització dels espais: hem de partir de la base que l’espai del centre, tant interior com exterior, ja ens ve donat. Així, cal reflexionar sobre la manera com podem organitzar i distribuir l’espai disponible per obtenir el màxim rendiment possible. En aquest sentit, l’equip docent estableix com es distribuiran les aules entre els diferents grups, com s’organitzarà l’espai dins l’aula, com es distribuiran els espais comuns (com el menjador o el pati), quina serà disponibilitat d’espais per atendre les famílies, etc.
• Organització dels temps: hem de tenir en compte que la regularitat en el ritme de les activitats diàries ajuda els infants a adquirir la noció de temps, i també que hi ha d’haver una harmonia en l’alternança entre els períodes d’activitat i descans. En la proposta pedagògica hi ha d’aparèixer l’horari general del centre, en què cal especificar les hores d’activitats comunes, com el menjador, el pati, etc. També s’hi han de recollir les activitats programades per a tota l’escola, com ara les sortides o la celebració de festes populars, entre altres.
• Organització dels materials: les decisions respecte al material didàctic que s’utilitzarà també s’han de prendre de manera consensuada. L’equip docent ha d’establir uns criteris comuns tant pel que fa a la selecció dels materials (quins materials s’utilitzaran) com pel que fa a l’ús que se’n farà (quins materials seran d’ús individual i quins materials seran d’ús col·lectiu, quines seran les normes d’utilització, etc.).

L’avaluació és l’element curricular que permet recollir informació sobre el procés educatiu per revisar el que s’ha planificat i el que s’ha efectuat amb la finalitat de millorar la intervenció educativa. L’avaluació, per tant, està integrada en el procés d’ensenyament-aprenentatge, i ens aporta informació per verificar la coherència i el grau d’eficàcia en què s’ha concretat cada pas d’aquest procés.

En l’educació infantil, el seguiment i l’avaluació del desenvolupament de l’infant s’ha de basar en l’observació directa, atenta i sistemàtica, la conversa i la documentació pedagògica. Ha de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, dels progressos que ha fet en el desenvolupament i del grau d’assoliment de les competències específiques establertes. També ha de permetre conèixer i analitzar la pertinència dels recursos emprats per tal de facilitar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Per tant, cal establir els criteris que regiran l’avaluació des de dues vessants: l’avaluació del mateix procés d’ensenyament (l’organització de l’aula, les relacions amb els pares, la proposta pedagògica…) i el grau d’aprenentatge dels infants (l’adquisició de les competències específiques…). L’equip docent ha d’acordar les qüestions següents:

1. Què avaluarem? D’una banda, es tracta de comprovar si els infants estan adquirint les capacitats i estan assolint les competències específiques. És a dir, quins indicadors s’avaluaran en els alumnes al llarg del cicle (desenvolupament psicomotor, relació amb els companys, hàbits d’autonomia…). D’altra banda, es tracta de saber quins elements del procés d’ensenyament s’avaluaran (recursos didàctics, organització de l’espai…).
2. Com avaluarem? En aquest punt cal establir els instruments i les tècniques que es faran servir per obtenir la informació necessària per fer l’avaluació (pautes d’observació, diari de classe, entrevistes amb les famílies…).
3. Quan avaluarem? Cal decidir en quins moments durem a terme l’activitat avaluadora. En aquest sentit, es pot distingir entre les avaluacions següents:
   • Avaluació inicial: permet determinar les condicions de l’infant quan ingressa en el centre (situació d’aprenentatge, context sociofamiliar, estat de salut…). Aquesta informació la podem obtenir a partir de qüestionaris, entrevistes amb la família o observació durant el període d’adaptació.
   • Avaluació formativa: es fa durant el període educatiu i té com a referent els objectius que els educadors s’han proposat en cada unitat de programació. Aquest seguiment permet verificar els avenços i les dificultats per poder proporcionar l’ajuda adequada en cada moment. La informació, que quedarà registrada en el diari de classe o en l’escala d’estimació, la podem obtenir a partir de l’observació de l’infant.
   • Avaluació sumativa: es fa al final d’un període educatiu (curs, cicle o etapa) i permet determinar si s’han aconseguit, i fins a quin punt, els avenços en l’aprenentatge dels infants. Recull i sintetitza la informació que proporciona l’avaluació inicial i l’avaluació contínua, i ha de constatar si s’han assolit els objectius previstos. Aquesta informació quedarà registrada en els informes i els resums d’escolarització.

D’altra banda, a més dels documents d’avaluació interns que ha d’elaborar el centre mateix (escales estimatives, qüestionaris…), les llars d’infants han de disposar, per a cada infant, dels documents de registre que s’estableixen en el Decret 23/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil: la fitxa de dades bàsiques, el resum d’escolarització i l’informe global individualitzat de final de cicle.

En la figura i figura podeu observar, respectivament, els models de fitxa de dades bàsiques i de resum d’escolarització.

Considerant la importància que té per a l’infant, el període d’adaptació s’ha de planificar pedagògicament. Família i escola són responsables que aquest tram escolar es desenvolupi en condicions beneficioses per a l’infant.

La incorporació a l’escola infantil representa entrar en una situació desconeguda i la majoria d’infants experimenten un sentiment d’abandonament. L’infant s’ha d’enfrontar a un espai en què se sent desorientat i encara no s’ha investit d’afectivitat. A més, sent una desorientació temporal, ja que perd la noció de rutina quotidiana a la qual estava acostumat i s’ha de relacionar amb persones desconegudes, adults i infants. Tot això li provoca un sentiment de por i inseguretat, en tant que se separa de la família i l’univers relacional conegut.

Aquesta situació genera una sèrie de comportaments que l’educador ha de conèixer per prendre les mesures adequades. Aquests comportaments són els següents: inseguretat, plors, descontrol d’esfínters, vòmits, trastorns de l’alimentació i el son, agressivitat, etc. En el marc familiar es donen conductes similars: malsons, irritabilitat, més dependència envers els pares, etc. Aquestes alteracions del comportament no desapareixen fins que l’infant no estableix llaços afectius amb les persones amb les quals es relaciona i fins que no té prou coneixement de l’entorn físic i social nou.

Per a la família també representa una separació afectiva el fet de deixar l’infant en un entorn desconegut. És freqüent l’ansietat i la desconfiança envers l’escola. Aquests sentiments poden influir en els infants i, així, allargar o entorpir el procés d’adaptació.

L’equip educatiu ha de planificar aquest període de manera que el procés sigui breu i tingui el menor cost afectiu per als infants. A continuació es mostren algunes mesures aconsellables:

1. Respecte a la família:
   • Planificar conjuntament un calendari d’escolarització per a les primeres setmanes, durant les quals els infants s’incorporaran al centre de manera esglaonada. La permanència al centre serà curta durant els primers dies i s’anirà incrementant fins a arribar a la jornada plena. S’aconsella que algun familiar romangui amb els petits al centre, almenys el primer dia.
   • Crear un clima de confiança amb la família. Per fer-ho, cal oferir-los la informació necessària sobre les mesures a prendre i proporcionar-los prou detalls sobre l’estada del fill al centre. El fet que l’escola tingui una actitud receptiva permet que la família expressi les inquietuds i les canalitzi (parlar-ne, comprendre-les, reduir l’ansietat).
   • Fer l’entrevista inicial abans d’escolaritzar l’infant (juny). Si la família i el fill han tingut l’ocasió de conèixer l’escola mentre funcionava normalment, l’impacte negatiu serà menor (visitar les aules, el pati, jugar amb les joguines…).
2. Respecte als infants:
   • Programar per a aquest període activitats que permetin conèixer els altres (adults i companys) i l’espai escolar per perdre la por a allò que és desconegut.
   • Crear un ambient festiu i d’acollida amb activitats grupals, jocs, cançons, etc.
   • Establir i mantenir una rutina diària que serveixi de marc de referència en el desconcert dels primers dies.
   • Permetre el contacte amb els objectes personals que els infants porten de casa (objectes transitoris, com ninots de peluix, carteres, mantes o llençols donen seguretat a l’infant perquè són un tros de casa seva).
   • Crear espais individuals que donaran seguretat a l’infant: taquilla individual, lloc per dinar, lloc per dormir…).

L’article 98 de la LEC, sobre l’autonomia dels centres, determina que els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament. L’aplicació d’aquest article s’ha de concretar en les normes d’organització i funcionament del centre, document que cada centre ha d’elaborar.

Les NOFC constitueixen el conjunt de regles, normes i procediments que regulen la vida de la institució i fan possible que la seva estructura funcioni. En aquest document, que crea el centre escolar mateix, s’han d’explicitar les normes d’organització i funcionament.

És una eina per millorar les relacions entre la direcció, les famílies, els alumnes i els educadors. És a dir, regula l’actuació dels diferents estaments de la comunitat educativa per assolir una convivència adequada en el centre. Així mateix, en les NOFC es defineixen les funcions i les tasques de les persones que componen la comunitat educativa, se’n descriuen els perfils i se’n determinen les competències. Les NOFC s’integra en el projecte educatiu i s’ha d’impregnar, de manera explícita o implícita, dels valors i els trets d’identitat que assumeix el centre.

En un centre educatiu conviuen moltes persones amb interessos, valors i codis diferents. És normal que hi hagi malentesos, discrepàncies, etc. La conciliació d’aquestes diferències es fa necessària perquè l’activitat escolar requereix un clima de calma i perquè la solució dels conflictes és una actitud bàsicament educativa. Les NOFC ens permetrà assolir els objectius següents:

• Dotar el centre escolar i cadascun dels estaments que el componen d’un marc de referència per al funcionament.
• Agilitzar el funcionament, la presa de decisions i disminuir els conflictes del centre.
• Establir les responsabilitats dels membres de la comunitat educativa.
• Unificar la informació i la normativa, i fer-les més assequibles.

Ha de ser un document de redacció clara i ha de mantenir una coherència amb les directrius del PEC del qual forma part. L’administració ha publicat algunes de les normes que componen aquest document, però cada centre n’ha de crear un de propi. El document NOFC l’elabora la direcció del centre o la titularitat, com seria el cas d’una escola bressol que depengués d’un ajuntament, i el consell escolar o el consell de participació l’ha d’aprovar. Tot i que es considera un document a llarg termini, s’ha de revisar anualment.

El document NOFC és un text articulat, és a dir, es redacta per articles, de manera semblant a com es fa en les normes legals. El contingut ha de partir del que estableix la normativa vigent i s’ha de desenvolupar d’acord amb el context educatiu específic del centre. Tot i que les NOFC depenen molt de la grandària i les característiques del centre (per exemple, Les NOFC d’una llar d’infants serien molt diferents de les NOFC d’una escola que imparteix el cicle de parvulari i educació primària), els aspectes que s’hi haurien d’incloure són els següents:

1. Recursos humans: tot i que en el PEC ja s’han definit els aspectes més generals de l’estructura organitzativa i els recursos personals del centre, en l’RRI s’han d’especificar quines són les funcions i les responsabilitats de la direcció, el personal educador i el personal no docent, a més dels drets i els deures que tenen. També hi ha d’aparèixer el personal i els serveis vinculats al centre: serveis de suport, especialistes, serveis socials, etc.

2. Normativa de funcionament: cada centre redactarà un conjunt de normes referides a aspectes del funcionament del centre. Podríem destacar les normes relacionades amb els aspectes següents:

• Calendari i horari: el calendari escolar el fixa l’administració educativa, encara que el centre el pot concretar (dies de lliure disposició, vacances…). En l’horari s’han de considerar les variables que hi pot haver (infants que no es queden a dinar, ampliació de la franja horària…).

• Normes d’entrada i sortida: han de regular tot el que fa referència al lloc d’entrada i recollida d’infants.

• El menjador: la gran majoria de les escoles disposen de servei de menjador. Ha de tenir unes normes que han de formar part de les NOFC.

• Sortides escolars: les excursions i les activitats fora del recinte escolar també han de ser objecte de regulació.

• Agrupament dels alumnes: les normes també han de recollir l’oferta educativa del centre (aules de què disposa i infants que pot atendre).

3. Les relacions amb les famílies: cada centre ha de disposar de diversos mecanismes de relació amb les famílies (entrevistes, agendes, reunions…), els quals cal explicitar en les NOFC. Així mateix, aquest document ha de recollir els drets i els deures dels pares i les mares com a usuaris del servei d’atenció educativa dels fills. També es poden establir amonestacions en cas que les famílies incompleixin alguns deures, com la falta de respecte al personal, la desatenció a les indicacions pel que fa a l’horari, etc.

• Normativa d’admissió: cal establir els criteris d’admissió dels alumnes, els requisits i els barems en cas que la demanda sigui superior a l’oferta. Així mateix, cal explicitar els processos de preinscripció i matriculació, a més de la documentació que cal presentar. També hi ha d’haver les quotes que el centre estableix per prestar els diversos serveis: servei de menjador, quota d’ingrés i quota mensual, entre altres.

• Normativa higienicosanitària: cal elaborar unes normes d’higiene i salut que les famílies han de conèixer i complir per garantir unes condicions de salubritat, tant pel que fa al fill com pel que fa a la resta d’infants i personal del centre.

Davant determinats esdeveniments, el centre educatiu ha de preveure uns protocols d’actuació o procediments que determinin com cal actuar si es dóna la situació. Alguns d’aquests protocols que s’han d’incloure en les normes són les següents:

• Actuació davant un accident: en cas d’accident d’un infant, s’ha de preveure quina actuació s’ha de dur a terme.

• Detecció de maltractaments als infants: aquesta situació tan greu s’ha de recollir en les NOFC.

• Actuació davant d’un cas d’emergència general: la normativa vigent sobre prevenció de riscos laborals estableix l’obligació d’adoptar les mesures de prevenció contra incendis i evacuació dels treballadors i les treballadores. En aquest sentit, tots els centres han d’elaborar un pla d’emergència que s’ha de revisar i actualitzar periòdicament. És aconsellable utilitzar el manual Pla d’emergència del centre docent, editat pel Departament d’Educació. Els centres, a començament de curs, han de comprovar que el pla d’emergència està actualitzat i han de garantir que, com a mínim, es farà un simulacre durant el curs escolar, preferiblement durant el primer trimestre.
• Ús d’imatges d’alumnes: per a la publicació d’imatges, dades personals o materials elaborats pels alumnes, cal disposar de l’autorització corresponent signada per les persones que n’exerceixen la pàtria potestat. Cal especificar, al més concisament possible, la finalitat que tenen i la durada de l’autorització.

La programació general anual de centre és el document que recull la planificació general d’una escola per a un curs escolar.

La PGA ha d’explicitar la prioritat dels objectius globals i les activitats (juntament amb el seguiment i l’avaluació) per al curs. També ha d’incloure la concreció del calendari i l’horari de les activitats escolars i les reunions de contingut pedagògic i les de coordinació amb les famílies, entre altres.

Hi ha d’haver els objectius, les accions i les activitats concretes que es volen proposar, a més de l’especificació de les persones responsables, els horaris, els recursos, els terminis, etc. La PGA l’elabora la direcció, juntament amb el personal educador, i s’ha de presentar al consell escolar del centre (consell de participació) perquè l’aprovi.

La programació general anual desplega els objectius del projecte educatiu, de manera que ha de ser coherent amb aquest projecte. És un document a curt termini i el contingut s’ha d’estructurar de manera que, en finalitzar el curs, es pugui avaluar i transcriure en la memòria anual. L’avaluació de la PGA ens ajudarà a detectar les necessitats pendents i sobre aquesta base podrem elaborar la memòria del centre i la programació per al proper curs.

Hi ha diversos models per elaborar la programació general. Podríem dir que cada centre pot trobar el seu propi estil. En línies generals, la PGA hauria de contenir els aspectes següents:

1. La concreció dels diversos projectes. Es fa recollint alguns dels aspectes que en el PEC s’assenyalen com a declaració de principis, però que, pels motius que siguin, encara no formen part de la pràctica real del centre. Aquestes intencions es concreten en un pla específic que hauria de recollir el que volem amb relació a una qüestió en concret, els objectius que ens plantegem, el temps que necessitem per aconseguir-los i la manera com els avaluarem.

Alguns plans específics poden ser els següents:

• Establir relacions amb entitats del barri: casal d’avis (per exemple, per compartir experiències, explicar contes, cantar cançons tradicionals…).
• Incorporar un pla per fomentar la coeducació: recull els objectius per a un curs escolar, el procés per aconseguir-los, els recursos que calen i els mitjans per avaluar-los.

Per exemple, si en el PEC ens definim com un centre que vol intervenir per eliminar les discriminacions per raó de sexe que hi ha en la nostra societat, entenem la coeducació com el principi actiu que afavoreix l’eliminació de les discriminacions contra la dona, la superació de mites i tabús, i la diferenciació de rols sexistes. S’ha de transmetre la igualtat sense cap mena de discriminació.

Si volem que això sigui una realitat, podem elaborar un pla per fomentar la coeducació: fixarem un període de dos anys per estudiar les condicions reals i incorporar les mesures que puguem preveure, i un termini de dos anys més per analitzar la repercussió de la implantació d’aquest pla.

Haurem de descriure el procés per aconseguir aquest objectius.

També hem d’assenyalar els recursos personals, materials i funcionals que calen. En aquest cas, poden intervenir tots els professionals del centre, administratius, personal educador i personal no docent.

Cal indicar el temps que s’ha dedicat a analitzar el material i el que s’ha dedicat a incorporar els termes o els materials nous, i decidir com i quan ho avaluarem.

2. L’organització administrativa. S’hi inclou l’organització del centre, responsables dels òrgans unipersonals i col·legiats, dades estadístiques, de la situació de les instal·lacions i els equipaments, i el pressupost.

3. Horari general d’alumnes i professors, sortides i entrades, esbarjo, etc.

4. Programació de les activitats docents i el pla de les activitats extraescolars i complementàries. Cal preveure les sortides fora del centre que s’organitzaran durant el curs escolar.

5. Calendari de reunions dels òrgans de govern, de l’equip directiu i dels professors, sessions d’avaluació.

6. Activitats de formació. Cal fer una programació general i tenir en compte les que es puguin fer al centre, com i a qui afecten, etc.

7. Concreció dels moments d’informació a les famílies. És un altre aspecte de l’organització dels temps que també es pot incloure en aquest document.

En aquest document es document recull la valoració de les activitats que s’han dut a terme durant el curs escolar, d’acord amb l’aplicació que s’hagi fet del pla anual. La seva elaboració correspon a la direcció del centre amb les aportacions de l’equip educatiu, i l’aprova el consell escolar. S’ha de fer anualment en acabar el curs escolar i ha de contenir:

• L’avaluació que el centre fa de els seves activitats.
• La proposta d’intervenció que, d’acord amb l’avaluació realitzada, se suggereix, com a proposta d’intervenció en la nova planificació del curs següent.

La memòria anual s’ha d’anar elaborant al llarg del curs amb les aportacions dels membres de la comunitat educativa i les informacions que es van recollint en el dia a dia del centre. En la seva redacció pot seguir el mateix esquema que el pla anual i no només ha de valorar aquest, sinó que també ha d’entrar en altres aspectes del funcionament de l’escola com poden ser: les activitats realitzades i no programades, les problemàtiques que han sorgit, etc.