L'autonomia dels centres docents: el projecte educatiu de centre

Tot i que els sistemes educatius dels diferents països tenen un desenvolupament desigual, en tots es detecta una certa tendència a la descentralització. La descentralització educativa fa referència al fet de donar més responsabilitats als membres de la comunitat educativa i a les autoritats locals en la presa de les decisions que afecten el funcionament general del centre.

Durant molts anys, el sistema educatiu de l’Estat espanyol s’havia basat en centres dependents. L’educador o professor treballava de manera gairebé aïllada i aplicava un pla d’estudis tancat que, majoritàriament, havia decidit l’administració educativa. A partir dels anys vuitanta del segle XX, el sistema educatiu i el conjunt de la societat demanava cada cop més que els centres educatius fossin autònoms i poguessin establir els seus propis plantejaments en funció del seu context, la seva història com a institució i les seves formes organitzatives.

En la taula podeu observar una comparativa entre el centre autònom i el centre dependent.

Arran de les demandes socioeducatives, els poders públics van promulgar diverses lleis orgàniques que delegaven en els centres moltes de les decisions que abans es prenien des d’una administració educativa molt centralitzada. La primera d’aquestes lleis va ser la Llei orgànica del dret a l’educació (LODE), de 1985. El 1990 es va promulgar la Llei orgànica d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE) i el 1995, la Llei orgànica de la participació, l’avaluació i el govern dels centres docents (LOPEGCE). Aquestes lleis van garantir l’autonomia dels centres educatius.

La successió dels canvis polítics i socials de final del segle XX i principi del segle XXI van comportar la necessitat de promulgar una llei d’educació nova que disposés d’un ampli consens dels diferents sectors de la societat. D’aquesta manera, el 3 de maig de 2006 es va publicar la Llei orgànica d’educació (LOE), la qual va derogar la LOGSE i la LOPEGCE, i va modificar alguns articles de la LODE. La LOE és la llei orgànica vigent que regula el sistema educatiu de l’Estat espanyol. Recull i desenvolupa els plantejaments de les lleis orgàniques anteriors sobre l’autonomia dels centres educatius, tal com diu l’article 120.

Continuant amb el marc legislatiu i situant-nos a Catalunya, el juliol de 2009 es va publicar la Llei d’educació de Catalunya (LEC), primera llei d’àmbit autonòmic que regula l’educació no universitària en el territori català. La LEC, igual que la LOE, recull l’autonomia dels centres educatius com uns dels principis bàsics del sistema escolar, tal com s’expressa en la redacció.

La LEC també estableix la denominació dels centres docents segons els ensenyaments que imparteixen:

1. Escola bressol o llar d’infants: els centres que imparteixen el primer cicle d’educació infantil.
2. Parvulari: els centres públics que imparteixen el segon cicle d’educació infantil.
3. Escola: els centres públics que imparteixen el segon cicle d’educació infantil i l’educació primària.
4. Institut: els centres públics que imparteixen ensenyaments d’educació secundària.
5. Institut escola: els centres públics que, entre altres ensenyaments de règim general, imparteixen educació primària i educació secundària.

Un dels aspectes més innovadors de la Llei d’educació de Catalunya és la carta de compromís educatiu que cada centre haurà d’elaborar i el consell escolar haurà d’aprovar. Quan les famílies escolaritzin els fills en un centre educatiu, hauran de signar aquest document, en què hi haurà les normes bàsiques de convivència i el projecte educatiu, i s’hauran d’avenir a compartir els principis que l’inspiren. L’elaboració i la signatura de la carta de compromís és preceptiva en els ensenyaments d’educació infantil i educació bàsica (primària i secundària), i aconsellable en la resta d’ensenyaments en què el fet que la família s’impliqui en l’educació escolar sigui rellevant.

Posteriorment, el 5 d’agost de 2010 es va publicar el Decret d’autonomia dels centres educatius. Aquest decret desenvolupa els preceptes que estableix la LEC respecte a l’exercici de l’autonomia dels centres en un marc de gestió descentralitzada i compatible amb el funcionament integrat del sistema educatiu. A més, garanteix l’autonomia dels centres que presten el Servei Educatiu de Catalunya, els centres públics i privats sostinguts amb fons públics, en tres àmbits:

• Àmbit pedagògic: a partir del marc curricular establert, els centres poden concretar les competències clau, les competències específiques, els criteris d’avaluació, els sabers, els mètodes pedagògics i les situacions d’aprenentatge.
• Àmbit organitzatiu: els centres poden exercir l’autonomia organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament.
• Àmbit de gestió: la direcció dels centres disposa d’autonomia en matèria de gestió de personal i recursos econòmics dins del marc de la normativa vigent.

Respecte als centres privats no sostinguts amb fons públics, disposen d’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, amb les úniques limitacions que estableix l’ordenament per a aquest tipus de centres.

Així, doncs, es pot afirmar que la tendència del sistema escolar és implantar centres autònoms tant pel que fa a l’àmbit pedagògic com pel que fa a la gestió econòmica dels recursos i a l’elaboració de les seves normes d’organització i funcionament. D’aquesta manera, es configura un centre educatiu que s’adapta a les característiques de l’entorn, els alumnes i els docents, i també a les seves aspiracions, limitacions i possibilitats específiques. Des d’aquesta perspectiva, la funció de l’Administració educativa és garantir la unitat del sistema, coordinar actuacions i impulsar propostes, a partir d’uns plantejaments mínims i consensuats.

Aquesta autonomia s’ha de concretar en una sèrie de documents que han d’explicitar per escrit els objectius pedagògics i organitzatius d’un centre, a més dels mitjans que permetran assolir-los. Hi ha diverses raons que justifiquen el fet de reflectir per escrit els plantejaments d’un centre:

• Quan s’expressen per escrit, es matisa i es precisa el plantejament, sigui un objectiu, un aspecte organitzatiu, decisions curriculars o de qualsevol altre àmbit.
• Quan s’expressen per escrit, els diversos membres de la comunitat escolar els poden utilitzar i, així, poden informar als docents o als pares i mares que s’incorporen al centre sobre quina és la seva línia d’actuació.
• Quan s’expressen per escrit, es pot constatar si s’han assolit i, si escau, es poden modificar.

El document més rellevant que ha d’elaborar un centre escolar és el projecte educatiu de centre (PEC), que també inclourà el desplegament curricular concretat en la proposta pedagògica i el projecte lingüístic. Altres documents que s’hauran d’elaborar són la programació anual del centre i la memòria anual. Sense perdre de vista la unitat i la coherència que aquests documents han de tenir entre si, es poden estudiar per separat.

Podríem definir el PEC com el document que recull les decisions de la comunitat educativa sobre la identitat, els principis pedagògics bàsics i les opcions educatives del centre. Té la finalitat d’orientar l’activitat de cada centre, donar-hi sentit i respondre a les seves necessitats particulars. En el PEC el centre imprimeix la seva personalitat.

Tant la LEC com la LOE atorguen al projecte educatiu de centre una importància cabdal com a document inspirador de l’activitat educativa d’un centre escolar. Es tracta del primer document, que constitueix el punt de partida de la planificació d’un centre i concreta el principi d’autonomia que les lleis reconeixen als centres educatius.

Posteriorment, el Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil, diu que cada centre educatiu ha d’elaborar un projecte educatiu. En aquest projecte s’han de concretar els principis pedagògics i organitzatius, els valors, els objectius i les prioritats d’actuació. Ha d’incloure el següent:

• La concreció per al desenvolupament del currículum.
• Les característiques de l’entorn social, cultural i sociolingüístic, i els criteris d’ús de la llengua catalana en el centre.
• Els criteris de no-discriminació i d’inclusió educativa.
• Els criteris per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat.
• La concreció dels criteris metodològics, organitzatius i de seguiment i observació de l’infant.
• L’organització de l’horari escolar, que inclourà les mesures per a l’acolliment i l’adaptació dels infants.
• La concreció dels mitjans de relació amb les famílies.

El projecte educatiu ha d’impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa, i també la relació entre el centre i l’entorn social. Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

El PEC s’ha d’elaborar quan el centre educatiu comença a funcionar. És un document a mitjà i a llarg termini, és a dir, no s’elabora cada curs escolar. Tot i així, sí que cal revisar-lo, perquè s’ha d’adequar a les demandes de l’entorn i als canvis legislatius. Correspon a la direcció del centre fer la proposta del PEC. Seguidament, el claustre o l’equip docent ha de col·laborar en l’elaboració i també és interessant comptar amb la participació de les famílies. L’aprovació del PEC correspon al consell escolar.

Ha de ser un projecte de centre, és a dir, fruit del diàleg i el consens de la comunitat educativa. És important que les famílies se sentin vinculades a l’elaboració del PEC i que se’l facin seu a partir de qualsevol sistema de representació, si més no, participant en el debat i l’aprovació.

S’ha d’aprofitar el període d’elaboració del PEC per reflexionar sobre la pràctica educativa i per consensuar els principis i els valors que donen identitat al centre. La idea d’educar és diferent segons els educadors i les educadores, no tothom té la mateixa idea sobre intervenció educativa. Així, convé posar-se d’acord en els temes que l’equip o la direcció del centre consideri bàsics per tal que la tasca educativa sigui coherent i tingui l’efecte que cerquem.

Un aspecte que adquireix una rellevància especial en el context educatiu actual és la transmissió de valors com una funció bàsica del sistema escolar. Una escola no es pot concebre com un tot abstracte i impersonal, sinó que es tracta d’una xarxa de persones que es comuniquen entre elles i que comparteixen una sèrie de valors que els infants assumeixen.

Moltes vegades, els educadors no són conscients de la influència dels seus valors individuals o dels propis de l’escola com a institució. Precisament, el que permet el bon desenvolupament d’un centre és la comunicació i la cohesió òptima dels valors que els membres de l’equip comparteixen. En aquest sentit, el PEC ha de recollir de manera més o menys explícita els valors subjacents que impregnen l’activitat educativa del centre escolar.

Alguns dels valors imprescindibles en la pràctica educativa són els següents:

• El compromís i la participació.
• La responsabilitat compartida.
• La tolerància com a manera d’arribar a un pacte que permeti l’exercici de la llibertat individual i, així, eviti el perjudici als altres.
• L’obra ben feta; es tracta d’arribar a aquesta fita en el treball quotidià.
• Tots els que afavoreixen la convivència en la societat: el respecte, la solidaritat, la companyonia, la generositat, etc.

El PEC, com a document unificador de l’activitat educativa d’un centre, agrupa altres documents, com la proposta pedagògica, les normes d’organització i funcionament del centre i el pla lingüístic, i s’estructura en diferents apartats que descriuen les característiques del centre. Aquests apartats, que poden sorgir de la resposta a quatre qüestions, els podem veure en la figura.

El PEC s’estructura en els apartats següents:

• Anàlisi del context (on som?)
• Trets d’identitat (qui som?)
• Objectius del centre (què pretenem?)
• Estructura organitzativa (com ens organitzem?)

Per tal que el PEC pugui donar la resposta més adequada a la realitat en què es troba, a part de conèixer la legislació bàsica que afecta el centre, ha de recollir informació sobre l’entorn i analitzar-la.

L’anàlisi del context ha d’incloure els elements següents:

- Marc legislatiu: tot centre educatiu ha de conèixer la legislació que se li aplica. Les disposicions principals que afecten els ensenyaments d’educació infantil són les següents:

• La Constitució i l’Estatut.

• La LOE i, especialment, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC).
• El Decret 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del primer cicle de l’educació infantil.
• El Decret 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil.

• El Decret 102/2010 d’autonomia dels centres educatius.
• L’Ordre 484/2009 del procediment i dels documents i els requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil.
• Els edictes i les ordenances, entre altres, que l’ajuntament del territori en què s’ubica el centre publica de manera local.

1. La situació geogràfica: es pot fer una anàlisi del lloc físic en què s’ubica el centre (clima, característiques físiques, comunicacions, descripció del barri, poble, etc.).
2. La situació socioeconòmica i cultural: es pot fer una anàlisi de l’entorn en què s’ubica el centre educatiu. Es poden analitzar, entre altres, els elements següents:

• El nivell econòmic: sectors de treball dels pares, incidència de l’atur, professions, etc.
• El nivell sociocultural: formació acadèmica dels pares, motivacions, moviments culturals, religiosos, activitats associatives, etc. També s’ha de buscar informació sobre les possibilitats culturals de l’entorn: biblioteques, ludoteques, serveis (centres d’atenció primària, bombers, mercat, etc.).
• El nivell demogràfic: tipus d’habitatge, nivell de qualitat de vida, població originària o immigrada, hàbits culturals (temps lliure, hàbits alimentaris), etc.
• Anàlisi del mateix centre: la història, la raó per la qual es va crear, les característiques físiques de l’edifici (aules, patis, estat físic, etc.), el nombre d’alumnes i l’edat que tenen, els nivells educatius, etc.

Els trets d’identitat són els principis amb els quals la institució s’identifica (d’acord amb la realitat ja analitzada). Es tracta d’enumerar i explicar els acords de la comunitat educativa sobre algunes qüestions bàsiques que en formen la identitat i sobre les quals no hi pot haver interpretacions diferents. Expressen la manera com es posiciona el centre davant d’idees de caràcter social, ideològic i pedagògic.

Els trets d’identitat fan referència als aspectes següents:

1. La línia metodològica del centre: no és fàcil definir aquest aspecte, però convé consensuar-lo amb un debat ampli a fi que sigui coherent amb el plantejament global del centre. És possible que, per aconseguir el consens de l’equip, s’hagin d’establir línies generals d’actuació que possibilitin un cert marge d’actuació individual.

Hi ha moltes maneres d’educar, de manera que no sempre hi ha coincidència entre el que volen pares i el que volen els educadors. El PEC ha de tenir una línia pedagògica que s’ha d’explicar als pares quan matriculen els fills al centre.

2. La confessionalitat: cal que els centres donin a conèixer la seva opció confessional. D’altra banda, hem d’esmentar que totes les institucions públiques, i especialment els centres docents, han de ser ideològicament neutrals i han de respectar el pluralisme, la llibertat ideològica i religiosa individual i l’aconfessionalitat de l’Estat.

3. El pluralisme i els valors: un objectiu ineludible de tota institució escolar consisteix a formar els alumnes en el marc d’un conjunt d’actituds, valors i normes. Aquest tret d’identitat especifica els valors amb els quals s’identifica el centre.

4. La coeducació: el fet de pronunciar-se en aquest sentit implica un compromís clar dels mateixos educadors en l’anàlisi dels tabús i els estereotips integrats en l’acció quotidiana. Es tracta de combatre’ls activament mitjançant la proposta d’accions educatives per la igualtat i la superació d’estereotips de gènere. La coeducació ja s’ha generalitzat a tots els centres i la convivència entre ambdós gèneres s’utilitza com a factor educatiu.

5. Tractament de la diversitat: el PEC ha de ser prou flexible per permetre concrecions individuals ajustades a les característiques, als ritmes de desenvolupament i aprenentatge i a les singularitats de cada infant, perquè es puguin atendre les diferències intel·lectuals, ètniques, culturals, físiques i d’aprenentatge, entre altres, que presenten els alumnes. D’aquesta manera, el centre podrà fer efectiva una educació inclusiva.

6. La llengua d’aprenentatge: el centre escolar ha d’adoptar el català com a llengua vehicular, independentment de la llengua familiar. Això és possible perquè es considera que els infants que tenen contacte amb més d’una llengua abans dels 3 anys les poden incorporar com a primera llengua.

7. L’adaptació dels infants a l’escola: el lligam afectiu que s’estableix entre educadors i infants és primordial per al bon desenvolupament dels aprenentatges. Per aquest motiu, és important considerar atentament les condicions en què s’acullen els pares i els infants en començar el curs escolar.

8. La relació amb les famílies: l’escola s’ha de definir sobre la importància que dóna a aquesta relació que, si bé és important en totes les etapes educatives, és cabdal en l’educació infantil. El lligam entre escola i família és important perquè els infants tinguin ple suport, a més d’un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i social. Així mateix, s’hauran de concretar els mitjans de relació amb les famílies dels infants.

L’escola ha de manifestar els propòsits que persegueix com a institució. Els objectius constitueixen els fins que l’escola es proposa assolir com a centre. Tenen la funció de concretar i delimitar els trets d’identitat. Es tracta de traslladar els principis esmentats anteriorment a objectius globals en els quals es basarà l’activitat educativa.

No han de ser formulacions de caràcter gaire general com, per exemple, “aconseguir un desenvolupament de la personalitat de l’alumne”, ja que els faria massa amplis i difícilment comprovables.

Han de tenir les característiques següents:

• Possibles: cal evitar la tendència a redactar els objectius de manera utòpica, ja que això en dificulta la valoració o la connexió amb la pràctica educativa.
• No interpretables: que no es puguin entendre de manera diferent.
• Comprensibles: atès que es dirigeixen a diferents col·lectius, cal cuidar-ne la redacció i evitar les paraules massa professionalitzades.

Per tal d’assolir els objectius del centre, cal dissenyar una estructura organitzativa que ho faci possible. Es tracta del conjunt d’elements o òrgans que integren el centre (director, equip docent, secretari, monitors, psicopedagog, etc.), les funcions i les relacions que s’estableixen entre ells.

El procediment per elaborar aquest apartat és el següent:

1. Definir cada element (òrgan) i enumerar-ne les funcions generals: director, educador, PAS, AFA, consell escolar, etc. Hi ha els òrgans següents:

• Òrgans unipersonals: director (tasques generals de coordinació i representació), cap d’estudis (coordinació pedagògica i organitzativa) i secretari (tasques administratives, comptabilitat, etc.).
• Òrgans col·legiats:
  • Consell escolar o consell de participació en el cas d’una llar d’infants: representa el conjunt de la comunitat educativa i pren les decisions principals del centre, com l’aprovació del pressupost, les activitats complementàries o els criteris per a l’admissió dels alumnes, entre altres.
  • Equip educatiu o claustre: el formen el conjunt d’educadors. Tenen diferents funcions (elaborar i aprovar la proposta pedagògica i les programacions, proposar activitats complementàries, etc.). També hi pot haver l’equip de tutors, la comissió d’activitats extraescolars, etc.

2. Descriure les relacions entre els diversos òrgans. Aquesta descripció es reflectirà en l’organigrama de funcionament, que és la representació gràfica de l’estructura de l’escola. Podem veure un exemple d’organigrama en la figura.

3. L’horari general del centre: les hores en què és obert.

4. Els serveis que ofereix i les activitats extraescolars: menjador, sortides, activitats en horari extraescolar.

En l’estructura organitzativa del PEC es defineixen les funcions generals dels diferents òrgans, les quals es concretaran en les normes d’organització i funcionament del centre.

El PL és el document en què s’expliciten tots els aspectes del centre educatiu relacionats amb el tractament, l’ensenyament i l’ús de les llengües. El PL s’ha d’entendre com un procés de reflexió del tractament de les diverses llengües que hi ha en un centre. Forma part del projecte educatiu i ha de tenir en compte tant el marc legal com la diagnosi de la realitat del centre. :::

Les referències legals les trobem en la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística de Catalunya.

La Llei 8/2022, del 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament o no universitari.

La Llei d’educació de Catalunya dedica el títol II a desenvolupar les directrius del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya.

També hem de tenir en compte que els infants que viuen en contacte amb dues llengües les incorporen sense dificultat i, per tant, són nens i nenes bilingües. Per això, les escoles bressol poden adoptar el català com a llengua vehicular sense que representi un perjudici per als que tenen una altra llengua materna, ans al contrari, aquest fet representa un avantatge per al desenvolupament social i cognitiu dels infants.

Quant a l’atenció als pares, és important remarcar que s’ha d’establir una bona relació, enteniment i diàleg amb ells per obtenir la seva col·laboració i assolir els objectius comuns: l’educació dels infants.