Activitat

Avantatges del transport per carretera:

És l’únic mitjà de transport que pot fer el servei porta a porta.

Flexibilitat, s’adapta a horaris, restriccions, etc. El transport de mercaderies és discrecional, això vol dir que no està regit per horaris ni rutes perpètues.

És dels més econòmics, ja que hi ha molta competència que fa que els preus d’aquest transport s’ajustin molt als preus de cost del transportista. El cost del transport s’ha anat reduint els darrers anys, tot i l’augment del preu del gasoil.

Desavantatges del transport per carretera:

L’emissió de gasos, sorolls o els pneumàtics són elements que fan malmetre el nostre medi i això el converteix en un mitjà molt contaminant. També cal una inversió en el manteniment de les vies de comunicació de forma continuada: reasfaltar, pintar les línies, etc.

Les xifres i estadístiques ens confirmen que el transport per carretera té una taxa de sinistralitat alta si el comparem amb altres tipus de transport.

Avantatges del transport per ferrocarril:

Poc contaminant, en relació amb les tones transportades: la locomotora és l’únic vehicle que contamina, la resta (vagons) no desprenen cap tipus de gas contaminant.

Poca sinistralitat, en relació amb les tones transportades. El fet d’anar per carrils i a una velocitat baixa fa que no hi hagi gaires sinistres. A més, no existeixen problemes de trànsit ni col·lapses en les vies fèrries.

Desavantatges del transport per ferrocarril:

Necessitat de grans inversions en infraestructures: túnels, viaductes, vies i tota una sèrie de mesures de seguretat que fan que la inversió en aquest transport sigui molt elevada.

No és competitiu en distàncies curtes, ja que es necessita temps en les càrregues i descàrregues, i la velocitat del tren no és gaire alta.

No és un transport ràpid i sovint no compleix horaris: esperes a les estacions, procés de càrrega i descàrrega lenta i velocitat baixa dels combois.

1. Massa en càrrega: massa efectiva del vehicle i de la seva càrrega, inclosa la massa del personal de servei i dels passatgers.
2. Massa per eix: massa que gravita sobre el sòl, transmesa per la totalitat de les rodes acoblades a aquest eix.
3. Eix retràctil: eix que pot elevar-se o abaixar-se mitjançant el dispositiu d’elevació de l’eix.
4. Grup d’eixos: eixos que formen part d’un bogi. En el cas de dos eixos, el grup es denomina tàndem, i tàndem triaxial en el cas de tres eixos. Convencionalment es considera que un sol eix és un grup d’un eix.

En relació amb les masses, està prohibida la circulació en els casos següents:

• Vehicles amb rodes pneumàtiques o d’elasticitat similar que exerceixin sobre el paviment una pressió superior a 9 quilograms per centímetre quadrat de superfície bruta de suport. S’assimilen a aquests vehicles els denominats «erugues» en els quals les superfícies de contacte amb el terra siguin planes i no presentin sortints, i els previstos en el paràgraf segon de l’apartat 5.1 de l’article 12 del reglament.
• Vehicles de tracció animal proveïts de rodes no pneumàtiques o d’elasticitat similar, amb massa en càrrega que sobrepassi els 150 quilograms per centímetre d’ample de banda de rodament.
• Vehicles en què els pneumàtics suportin càrregues superiors a les que determinin les seves normes de seguretat (en funció dels seus índexs de càrrega i velocitat màxima del vehicle).
• Vehicles amb masses per eix que excedeixin els límits indicats a la taula 1 de l’annex del reglament.
• Vehicles amb massa màxima autoritzada superior als límits indicats en la taula 2 de l’annex del reglament.
• Trens de carretera en què la distància entre l’eix posterior del vehicle motor i el davanter del remolc sigui inferior a 3,00 metres.
• Vehicles o conjunts de vehicles en els quals la massa suportada per l’eix motor o els eixos motors sigui inferior al 25% de la massa total en càrrega del vehicle o conjunt de vehicles.
• Vehicles de motor de 4 eixos la massa màxima autoritzada dels quals en tones és superior a 5 vegades la distància en metres compresa entre els centres dels eixos extrems del vehicle.

• Vagó tremuja. Els vagons tremuja poden ser oberts o tancats. Els primers s’utilitzen per al transport de minerals, carbó per a centrals elèctriques, pedra per a construcció o balast per al manteniment de la infraestructura ferroviària. També s’empren per proveir de carbó la indústria metal·lúrgica.
• Vagó obert. Els vagons oberts s’utilitzen en una gran varietat de tràfics: minerals (especialment carbó), productes metal·lúrgics, rails o fustes.
• Vagó plataforma. El vagó consisteix en una plataforma, sense vores, que li atorga una gran flexibilitat per transportar càrregues de mides diverses.
• Vagó gàbia. Els vagons gàbia, també anomenats vagons de bestiar o vagons hisenda, estan destinats al transport de bestiar en peu.
• Vagó cisterna. Els vagons cisterna o vagons tanc estan destinats al transport a granel de productes líquids o gasosos.
• Vagó tancat. Els vagons tancats protegeixen les càrregues de les inclemències climàtiques.
• Vagó refrigerat. Els vagons refrigerats s’empren per transportar mercaderies que requereixen climatització.

Amb relació a les empreses que gestionen transport de mercaderies per ferrocarril hi ha, per exemple, l’AEFP (Asocciació d’Empreses Ferroviàries Privades), la Continental Rail, Comsa Rail Transport, AZVI Tracción Rail…

• L’associació membre de la FIATA a l’Estat espanyol és la Federació Espanyola de Transitaris, Expedidors Internacionals i Assimilats, FETEIA.
• Els membres associats a la ciutat de Melilla de l’associació FETEIA són Agencia Cabrero, Agencia López Almendáriz, Antonio Mena e hijos, SL, la Marítima Peregar, SA i Transportes Nieves, SA.
• Els quatre documents que es poden adquirir són l’FBL, l’FCR, l’FCT i l’SDT.

Proves: llocs i terminis

Les proves per a l’obtenció del certificat es desenvolupen a les quatre capitals de província de Catalunya més les Terres de l’Ebre. a) Àmbit territorial de Barcelona: recinte firal la Farga, de l’Hospitalet de Llobregat, c. Barcelona, 2, l’Hospitalet de Llobregat b) Àmbit territorial de Girona: aules II-05, II-06 i II-07. Escola Politècnica Superior. Universitat de Girona. Campus Montilivi, Girona c) Àmbit territorial de Lleida: Universitat de Lleida, Campus de Cappont, Facultat de Dret i Economia, c. Jaume II, 73, Lleida d) Àmbit territorial de Tarragona: Complex Educatiu de Tarragona (antiga Universitat Laboral), Autovia de Salou, Tarragona e) Àmbit territorial de les Terres de l’Ebre: Serveis Territorials d’Educació, c. Providència, 5-7, Tortosa

Consten de dues convocatòries a l’any, a les quals cal inscriure’s prèviament.

Documentació

El document acreditatiu original (DNI, passaport o permís de conduir) de l’aspirant.

La fotocòpia del certificat d’empadronament o una altra documentació que acrediti que el domicili habitual és a Catalunya. S’accepta un canvi de domicili fora de Catalunya, si s’ha fet un cop el termini de presentació de les sol·licituds ha finalitzat.

La carta de pagament, degudament validada per l’entitat bancària.

Requisits

El domicili que consti a la inscripció ha de pertànyer a l’àmbit territorial d’actuació del tribunal corresponent.

El canvi de domicili no reflectit al document nacional d’identitat s’ha de justificar el dia de l’examen mitjançant el certificat d’empadronament actualitzat, expedit per l’ajuntament corresponent, o s’ha d’autoritzar la consulta d’aquestes dades a l’Administració.

El certificat d’empadronament ha d’acreditar que l’aspirant residia a la població corresponent amb anterioritat a la data de finalització del termini de presentació de les sol·licituds.

Taxes

La inscripció només és vàlida si es paga la taxa corresponent: 24,65 €.

Les sol·licituds que es presenten per internet compten amb una bonificació del 10% sobre la taxa d’inscripció a les proves.

Més informació: Proves de competència professional per al transport interior i internacional de mercaderies i viatgers

Seus de Tarragona i Girona

Tarragona: Servei Territorial de Ports i Transports, c. d’Anselm Clavé, 1 (Casa Gasset)

Girona: Servei Territorial de Ports i Transports, plaça de Pompeu Fabra, Girona

Terminis

Es pot reclamar en qualsevol moment. La reclamació es presenta, a elecció del reclamant, davant la seu de la junta arbitral del lloc d’origen o destinació del transport o de subscripció del contracte, si no es pacta res en sentit contrari en el moment de subscriure el contracte.

Documentació

Les reclamacions han d’anar acompanyades obligatòriament d’un escrit de demanda en el qual es detalli la reclamació tot exposant els fets i, si escau, els fonaments de dret en què es basa. Si la reclamació es fa en línia, s’ha d’adjuntar l’escrit de demanda al formulari en format PDF.

Si s’acompanya la reclamació d’altres documents, cal assenyalar-los en el formulari: escrit de demanda, pacte de sotmetiment, albarans o conformes de lliurament dels serveis o expedicions, CMR (convenció reguladora del contracte de transport internacional de mercaderies per carretera), factures, comunicacions escrites entres les parts, bitllets o títols de transport, peritatges o fotografies, i d’altres documents que tinguin la finalitat d’acreditar els fets.

Requisits

La junta resol obligatòriament les reclamacions econòmiques que no excedeixen de 15.000 €, tot i que també pot intervenir en reclamacions de més de 15.000 € si hi ha pacte exprés en aquest sentit o si les parts hi convenen.

Taxes

No hi ha taxes associades a aquest tràmit.

Altres informacions

Les reclamacions es resolen amb únic tràmit de vista oral, ràpid i de caràcter antiformalista. Si el reclamant no pot comparèixer davant la junta, pot nomenar una altra persona, mitjançant un escrit, perquè el representi. En la mateixa sessió de la vista oral o, si s’escau, dins d’un termini breu, la junta arbitral resol la controvèrsia plantejada mitjançant un laude que tot seguit es notificarà a les parts.

Més informació: Reclamació davant la Junta Arbitral del Transport