Presentació

Tota transacció comercial hauria de finalitzar amb el respectiu cobrament i pagament per cadascuna de les parts que hi intervenen. Davant l’increment del comerç internacional, els mitjans de pagament habituals s’han anat diversificant i sofisticant gràcies al desenvolupament de nous mitjans que pagament que volen cobrir els diferents riscos d’aquestes transaccions a nivell global.

La unitat “Selecció i gestió de mitjans de pagament simples” té la finalitat de conèixer els mitjans de pagament més tradicionals, els simples, la particularitat dels quals resideix en el fet que no van units a cap altre document de la transacció comercial. S’analitza la normativa d’aquest tipus de mitjans de pagament i s’avaluaran els possibles riscos de les transaccions comercials, així com les diferents garanties i avals que es poden fer servir. El principal risc per part de l’exportador és el no-cobrament de la mercaderia lliurada; així mateix, s’avaluarà quines opcions existeixen per fer front a la gestió dels impagats i el protest d’efectes no pagats.

A la unitat “Mitjans de pagament documentaris. El crèdit documentari” s’analitzen els mitjans de pagament que van associats a altres documents de la relació comercial com factures, transport…, amb la idea de donar més seguretat a la transacció. A partir d’una visió ràpida de la documentació requerida en les transaccions internacionals es relaciona quins mitjans de pagament documentaris es poden utilitzar i quines característiques presenten. A més de les variants documentàries dels mitjans de pagament simple, remesa documentària i ordre de pagament documentària, s’estudia en profunditat el crèdit documentari, mitjà de pagament actualment essencial en les transaccions comercials mundials. Es mostra el funcionament d’aquest mitjà de pagament i les normatives, tipologies i variants que existeixen.

A la unitat “Garanties i altres formes de pagament internacionals” es descriuen les diferents garanties que existeixen actualment, accessòries i independents, així com la seva relació amb els mitjans de pagament documentaris i la diferent normativa aprovada pels organismes internacionals, com la Cambra de Comerç Internacional. La principal missió d’aquestes garanties és cobrir els riscos de les transaccions comercials a través d’avals i fiances. Es tracten també altres mitjans de pagament més recents, com les obligacions de pagament bancàries, que tenen com a particularitat principal el seu funcionament totalment electrònic, amb el qual es pretén substituir els mitjans més tradicionals. També s’estudien els mitjans de pagament específics, com són el forfetatge, el facturatge i la confirmació de pagaments. Es basen principalment en la compra de les factures i remeses per part del banc, avançant així l’import a l’exportador, i fins i tot es pot donar la possibilitat d’assegurar el risc quan es fan sense recurs. Si un mateix banc ofereix la combinació d’aquests últims productes estem davant del concepte supply chain finance, o cadena de subministrament de finançament.

És important anar interioritzant els conceptes principals dels mitjans de pagament, ja que aquests es van repetint i ampliant amb les particularitats de cadascun dels diferents mitjans de pagament estudiats. Per aquest motiu, és necessari que aneu estudiant els continguts i fent les activitats d’aprenentatge i els exercicis d’autoavaluació proposats.

Entre els diferents recursos trobareu també resums, adreces d’interès, glossari i bibliografia complementària, que us permetrà aprofundir i ampliar els continguts de les diferents unitats.

Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge