Residus sanitaris

El cost social i ambiental derivat dels residus ha fet necessària la regulació. La legislació és cada vegada més restrictiva i obliga que les empreses gestionin adequadament els residus que generen.

A Europa la norma base és la Directiva marc 2008/98/CE, de 19 de novembre, de residus i la Llista europea de residus establerta l’any 2000 (versió vigent del 2014).

La normativa espanyola sobre residus es compon per la legislació bàsica de l’Estat i les normes de desenvolupament aprovades per les comunitats autònomes. Al seu torn, els municipis també tenen potestat reglamentària per al desenvolupament de normatives sobre aquesta matèria.

La legislació bàsica de l’Estat espanyol és:

• Ordre AAA/699/2016, de 9 de maig, per la qual es modifica l’operació R1 de l’annex II de la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.
• Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.
• Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus.
• Reial decret 833/1988, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986 bàsica de residus tòxics i perillosos.

Actualment hi ha dotze comunitats autònomes que tenen legislació específica en matèria de gestió de residus sanitaris. La diferent normativa implica que la classificació i nomenclatura dels residus sanitaris no sigui homogènia per a tot el territori espanyol.

A taula s’indiquen els dotze desenvolupaments legals sobre residus sanitaris que hi ha a Espanya.

A Catalunya la normativa vigent que regula els residus sanitaris i la seva gestió és:

• Decret 152/2017, de 17 d’octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya (DOGC núm. 7477 de 19/10/2017). Va entrar en vigor el 19 de gener de 2018. Aquest decret és l’instrument normatiu que, sota el criteri de simplificació administrativa i normativa, estableix les vies de gestió dels residus que es produeixen o gestionen a Catalunya. En aquest decret es revisa la codificació, la classificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya i determina quins residus han de considerar-se com a perillosos incorporant la llista europea de residus. Per tant, la gestió dels residus que es produeixen o gestionen a Catalunya s’ha de dur a terme d’acord amb les vies de gestió de valorització o d’eliminació previstes en aquest decret.
• Guia sobre la codificació, la classificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya i Catàleg de residus de Catalunya, establerts d’acord amb la disposició addicional del decret. La guia és l’instrument que desenvolupa el decret pel que fa a la codificació, la classificació dels residus, i determina les vies de gestió tant de disposició com de valorització que classifica en 81 vies, la qual cosa amplia i enriqueix les opcions de gestió dels residus. Algunes de les vies es consideren tècnicament obsoletes o fins i tot contràries a la normativa, tot i que s’hi han incorporat per tal de respectar la llista oficial d’operacions vigent. El nou Catàleg de residus de Catalunya, publicat mitjançant el Decret 152/2017, incorpora la llista europea de residus i atribueix a cada residu les possibles vies per gestionar-lo.
• Altra normativa encara vigent en tot allò que no deroguen decrets posteriors.
  • Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris (DOGC núm. 2828 de 16/02/1999). Té per objecte l’ordenació i el control de la gestió dels residus sanitaris a Catalunya incloses les activitats de classificació, recollida, emmagatzematge, transport, tractament i disposició del rebuig, per tal de garantir la protecció de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals.
  • Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC núm. 2865 de 12/04/1999).

El fet que cada comunitat autònoma hagi desenvolupat la seva pròpia normativa fa que la classificació i nomenclatura dels residus sanitaris no sigui homogènia en tot el territori espanyol.

El Ministeri per la Transició Ecològica d’Espanya, després de fer una anàlisi de tota la normativa existent, ha establert de forma genèrica els següents tipus de residus sanitaris:

• Residus domèstics: residus generats en els centres sanitaris similars als residus generats com a conseqüència de l’activitat domèstica a les llars.
• Residus biosanitaris assimilables a urbans: residus propis de l’activitat sanitària que no porten associat un risc d’infecció. Per exemple, embenats, gases o guants. Poden ser gestionats conjuntament amb els domèstics.
• Cadàvers i restes humanes d’entitat suficient: residus que s’han de gestionar d’acord amb el Reglament de policia sanitària mortuòria.
• Residus biosanitaris: residus que comporten risc d’infecció i han de ser gestionats de manera diferenciada. En aquest grup s’inclouen també els residus tallants/punxants independentment de quin sigui el seu risc d’infecció.
• Residus químics: residus caracteritzats per la seva contaminació química.
• Residus de medicaments citotòxics i citostàtics: residus caracteritzats pels seus riscos carcinògens, mutàgens o per a la reproducció.
• Residus radioactius: residus contaminants per substàncies radioactives.

Les quatre últimes categories de residus esmentades tenen característiques de perillositat. Per tant, han de ser gestionats com a residus perillosos.

A Catalunya els residus es classifiquen en funció de la seva perillositat biològica. Els residus sanitaris s’inclouen en aquesta classificació.

1. Residus sense risc o inespecífics: on hi ha els residus del grup I i del grup II.
2. Residus de risc o específics

En el Catàleg de residus de Catalunya hi ha tots els residus classificats i codificats. Vegeu a figura la classificació i codificació dels residus sanitaris que inclou el catàleg.

Per a cada tipus de residu s’inclou:

• Descripció del tipus de residu.
• Codi identificador.
• Classe: indica si és perillós (P) o si no ho és (NP).
• Prioritat: indica la prelació d’operacions que estableix la jerarquia de gestió de residus especificada a la normativa: el valor 1 és el corresponent a les vies de gestió més prioritàries.
• Codi de les vies i subvies per a la seva gestió.

En el grup de residus sense risc o inespecífics hi ha el residus dels grups I i II.

• Grup I. Són residus assimilables a municipals. Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts i no plantegen cap exigència especial en la seva gestió. Encara que s’hagin generat en un centre sanitari, no tenen res a veure amb l’activitat sanitària, per tant, no plantegen exigències especials en la seva gestió. En aquest grup s’inclouen residus com cartró, paper, material d’oficines, despatxos, cuines, bars, menjadors, jardineria i d’altres. Aquest grup suposa aproximadament el 50% dels residus generats en un centre sanitari.
• Grup II. Són residus sanitaris no específics. Són residus generats com a conseqüència de l’activitat sanitària que per la seva naturalesa i composició són inerts i com els del grup I no plantegen exigències especials per ser gestionats fora del centre. El risc per a la salut i el medi ambient és similar al dels residus sòlids urbans. En canvi, dins del centre poden ser de risc per a malalts amb les defenses baixes i en general poden provocar fàstic i/o manies. S’inclouen en aquest grup els materials de cures com gases i apòsits, guixos, robes i materials d’un sol ús tacats amb sang o secrecions, sondes, catèters, bosses d’orina, sistemes d’alimentació parenteral, equips de degotament i d’altres residus no inclosos en el grup III. Aquests residus suposen de l’ordre del 40% dels residus generats en un centre sanitari.

Dins de l’àmbit sanitari sí que estan subjectes a requeriments addicionals i la recollida dels residus sanitaris del grup II (no específics) s’ha de fer en bosses de polietilè de galga adequada mai inferior a 220 mg/cm2 degudament acreditades pel Departament de Salut.

En el grup de residus de risc o específics hi ha els residus dels grups III i IV.

• Grup III. Residus sanitaris específics o de risc. Són residus que poden generar un risc per a la salut de les persones i per això requereixen l’adopció de mesures de prevenció en la manipulació, la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i la deposició tant dins com fora del centres sanitaris que els ha generat. Aquests residus suposen menys del 10% de la totalitat dels residus generats en un centre sanitari. En aquest grup s’inclouen els següents residus:
  • Residus sanitaris infecciosos: residus capaços de transmetre alguna malaltia infecciosa com, per exemple, còlera, diftèria, àntrax o tuberculosi.
  • Sang i hemoderivats en forma líquida en recipients.
  • Agulles i material punyent i tallant que s’ha utilitzat, com bisturís, agulles, llancetes i articles de vidre com cobreobjectes i portaobjectes i pipetes.
  • Vacunes vives i atenuades.
  • Cultius i reserves d’agents infecciosos com plaques de petri o hemocultius.
  • Residus d’animals inoculats biològicament. Són els animals d’experimentació.
  • Residus anatòmics humans de petita entitat obtinguts a conseqüència de traumatismes o activitats quirúrgiques. No s’inclouen les peces dentàries ni restes conservades en algun producte químic.

Cal destacar que els residus del grup III, per les seves característiques, requereixen un tractament específic previ a la seva gestió final. Per aquest motiu s’han de dipositar en recipients rígids, hermètics i retolats amb l’indicatiu “Residu de risc”. Cal recollir els residus tallants i punxants dins de recipients rígids més petits identificats amb l’indicatiu “Residu de risc”.

Els residus sanitaris específics líquids corresponents a mostres de sang, hemoderivats i altres líquids biològics que no puguin ser abocats pel desguàs s’han de recollir en recipients rígids impermeables i hermètics.

• Grup IV. Residus tipificats en normatives singulars, citotòxics. Són els residus especials no inclosos en el grup III. S’inclouen en aquest grup aquells residus tipificats en normatives singulars com:
  • Medicaments caducats, olis minerals i sintètics
  • Restes de substàncies químiques
  • Residus radioactius
  • Residus de laboratoris radiològics
  • Residus citotòxics (envasos, materials, restes en contacte amb medicaments per al tractament de càncer)

  Citotoxicitat

  Capacitat de certs compostos químics per destruir cèl·lules diana.

La gestió d’aquests residus està subjecta a requeriments especials des del punt de vista higiènic i mediambiental, tant dins com fora del centre generador. Els citotòxics (residus del grup IV) s’han de dipositar en recipients rígids de polietilè o poliestirè, d’un sol ús i hermètics, retolats amb l’indicatiu “Material contaminat químicament. Citotòxics”.

La gestió dels residus és el conjunt d’operacions a les quals se sotmeten els residus. Aquestes operacions inclouen les activitats de manipulació, classificació, recollida, transport, emmagatzematge, valorització i eliminació dels residus.

Als efectes de la gestió, la normativa sobre residus sanitaris distingeix i regula dos àmbits d’actuació diferenciats:

• Operacions intracentre: a dins del centre productor dels residus.
• Operacions extracentre: a fora del centre productor dels residus.

Les operacions que es fan a dins del centre que ha generat els residus formen part de la gestió interna dels centres, tot i que requereixen el seguiment de l’Agència de Residus de Catalunya.

Perquè l’Agència de Residus de Catalunya pugui fer el seguiment, tots els centres, serveis i establiments generadors de residus sanitaris han d’estar donats d’alta com a productors de residus sanitaris. La relació entre el centre sanitari i l’Agència s’estableix a través de la fitxa d’acceptació, que no deixa de ser un contracte entre el centre sanitari productor de residus i la planta de tractament de residus autoritzada.

El centre sanitari sol·licita a l’Agència de Residus de Catalunya el llibre de registre de control de residus sanitaris, que s’entrega al centre generador de residus i que ha d’estar a disposició de l’autoritat sanitària sempre que aquesta ho requereixi.

D’altra banda, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), a través dels seus professionals i serveis s’encarrega de la vigilància i el control de les activitats de gestió dels residus dins del centre.

Els centres i establiments sanitaris sotmesos a vigilància i control per l’Agència de Salut Pública (ASPCAT) són:

• Hospitals
• Centres d’atenció primària
• Centres mèdics d’especialitats i polivalents
• Laboratoris d’anàlisis clíniques i d’anatomia patològica
• Laboratoris de recerca i biomedicina
• Hospitals veterinaris
• Centres de cirurgia menor ambulatòria

Les activitats sotmeses a control són:

• Manipulació
• Segregació
• Classificació
• Emmagatzematge

Programa de gestió intracentre de residus sanitaris

El Departament de Salut, a través de l’ASPCAT, ha creat un programa de gestió intracentre de residus (PGIRS). Aquest programa és l’instrument perquè l’ASPCAT pugui dur a terme el control de les activitats de manipulació, classificació, recollida, transport i emmagatzematge dels RS a l’interior dels centres, serveis o establiments generadors de residus sanitaris.

El seu objectiu és millorar la seguretat i la higiene en el treball, garantir la protecció de la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals. El personal sanitari és el pilar fonamental per a l’execució d’aquest programa i, per tant, cal que conegui els criteris que han de garantir una gestió correcta dels RS.

L’Agència de Salut Pública, mitjançant el PGIRS, du a terme les següents accions:

• Donar suport i facilitar la informació necessària a tots els centres generadors d’RS que ho sol·licitin.
• Assessorar i impulsar la formació del personal implicat en la manipulació, la classificació i la recollida dels RS.
• Organitzar cursos i jornades d’informació i educació per al personal dels centres, serveis i establiments sanitaris.
• Establir els circuits de reconeixement de les característiques tècniques de les bosses i els recipients de recollida d’RS.
• Coordinar les activitats del Departament de Salut en matèria d’RS amb els centres generadors, com també amb els organismes públics i privats implicats en aquest àmbit d’actuació.
• Tutelar i garantir el compliment dels preceptes establerts en la normativa vigent.

És molt important que els centres generadors de residus sanitaris adoptin les mesures necessàries per assegurar que la gestió es faci d’acord amb allò que estableix la normativa de residus sanitaris. Per això cal que els centres elaborin un pla formal de gestió intracentre de residus sanitaris per escrit. El PGIRS de la Direcció General de Salut Pública posa a disposició de tots els implicats una guia de gestió intracentre de residus sanitaris per a l’elaboració del pla.

Aquest pla ha de ser convenientment analitzat i consensuat per totes les parts implicades. Ha d’incloure els aspectes següents:

• Designació dels responsables del pla
• Anàlisi de la situació actual
• Elaboració i redacció del pla
• Posada en marxa
• Control i seguiment

La responsabilitat de la correcta gestió referent a la classificació, la recollida, l’emmagatzematge i el lliurament dels residus sanitaris al personal transportista autoritzat correspon a la gerència del centre productor dels residus. El control i la inspecció del compliment del pla i, en definitiva, de la normativa de gestió intracentre dels residus sanitaris és competència del Departament de Salut.

Un cúmul d’activitats previstes i ordenades se succeeixen en la gestió interna dels residus sanitaris. La classificació correcta evita riscos innecessaris i suposa un benefici per a tothom (vegeu figura).

Font: Guia gestió de residus sanitaris 2000

La segregació és el primer pas perquè la gestió intracentre de residus sanitaris sigui eficient i amb uns costos econòmics i ambientals raonables.

La segregació, la recollida i l’emmagatzemament de residus contribueix a:

• Reduir al mínim la possibilitat de la contaminació creuada.
• Prevenir els riscos laborals i ambientals derivats d’una gestió incorrecta.
• Afavorir l’adequada manipulació posterior.

La segregació dels residus sanitaris s’ha de fer a partir de la identificació i correcta classificació de cada residu. La classificació es basa, fonamentalment, en la naturalesa dels residus i els seus riscos associats i s’adapta a l’ordenament jurídic vigent a Catalunya en matèria de residus.

Els residus s’han de recollir fent servir recipients específics per a cada tipus i no barrejant-los mai. L’autorització de reconeixement de les característiques tècniques de les bosses i els recipients de recollida de residus sanitaris correspon al PGIRS, així com la verificació de la seva utilització per part de centres, serveis i establiments sanitaris productors d’aquests residus.

Si es tracta de bosses de recollida, han d’estar dipositades sempre dins d’un contenidor o una estructura de suport. La recollida sempre s’ha de fer seguint criteris d’asèpsia, innocuïtat i economia.

Condicions d’envasament per a cada grup

Per a residus del grup II s’han d’utilitzar bosses de polietilè, preferentment fabricades amb material reciclat.

Cal que les bosses tinguin les característiques tècniques següents:

• Gruix mínim de 55 micròmetres (galga 220)
• Resistència al trencament
• Asèpsia a l’interior
• Absència a l’exterior d’elements sòlids, punxants i tallants
• Volum no superior a 90 litres
• Identificació externa del fabricant i el rètol “G II”12

Es recomana la utilització de bosses d’un color diferent del grup I, o bé al de les de la roba bruta.

La segregació a l’origen dels residus del grup III és el punt més rellevant de la gestió correcta dels residus sanitaris, ja que pel seu risc associat requereixen, primer, una gestió especial intracentre i, després, un transport i un tractament diferenciats a l’exterior del centre sanitari.

Tant pel seu risc, com pel cost de la seva gestió, cal segregar els residus del grup III dels residus dels altres grups de forma molt estricta i amb molta cura.

Els residus sòlids del grup III s’han de recollir en recipients amb les característiques tècniques següents:

• Rígids
• Estancs
• Opacs a la vista
• Resistents al trencament
• Asèpsia total a l’interior
• Impermeables
• Absència total a l’exterior d’elements sòlids, punxants i tallants
• Preferentment, de material reciclat
• Volum no superior a 60 litres
• De qualsevol color, diferent al blau, i amb el rètol indicatiu “Residus de risc”

Les sales d’operacions, els serveis ginecològics i d’anatomia patològica, els laboratoris i els bancs de sang han de disposar obligatòriament d’aquests tipus de recipients.

El personal sanitari ha de tenir en compte algunes bones pràctiques en el moment de segregar els residus del grup III:

• Separar les agulles de les xeringues (les xeringues s’han de llençar a les bosses del grup II).
• Recollir els residus tallants i punxants en els recipients impermeables, rígids i a prova de punxada, especialment destinats a rebre aquests residus.
• No omplir els recipients més enllà del 75% del seu volum.

Pel que fa als residus de líquids biològics, es recomana utilitzar el desguàs i evitar al màxim les esquitxades i la formació d’aerosols. L’única excepció a aquesta pràctica la constitueixen els residus líquids procedents de pacients amb infeccions no endèmiques a Catalunya i els cultius líquids de microbiologia, que s’han de tractar com a residus sòlids del grup III.

No s’ha de foradar mai ni forçar cap recipient que contingui residus líquids que sigui difícil d’obrir. En aquest cas, cal rebutjar-lo com a residu sòlid del grup III.

Els residus citotòxics (grup IV) s’han de segregar dels altres grups i acumular-se en recipients amb les característiques tècniques següents:

• Rígids
• Estancs
• Opacs a la vista
• Resistents al trencament
• Asèpsia a l’interior
• Absència a l’exterior d’elements sòlids, punxants i tallants
• Preferentment, de material reciclat
• Volum no superior a 60 litres
• De color blau
• Amb el rètol indicatiu “Material contaminat químicament. Citotòxics”
• D’un sol ús
• De polietilè, poliestirè o polipropilè
• Resistents als agents químics i als materials perforants

Els residus en els seus recipients es poden acumular de dues maneres:

• Acumulació local: quan els residus es dipositen en un envàs situat a la mateixa estança on es generen (o en una altra d’annexa, directament connectada).
• Acumulació centralitzada: quan els residus generats en estances diferents es concentren en un únic punt. Es realitza normalment al magatzem intermedi, que és on es guarden provisionalment els envasos plens de residus, per dirigir-se posteriorment a l’àrea d’emmagatzematge final.

El magatzem intermedi és l’espai on es guarden provisionalment les bosses i els recipients procedents dels llocs de generació a l’espera de la seva recollida i trasllat fins al magatzem final. En cas que no se’n disposi, cal delimitar un espai senyalitzat, però no s’ha de fer mai en estances on hi hagi activitat sanitària ni a les zones de pas, encara que només sigui per un espai de temps breu.

És convenient que aquest magatzem intermedi tingui ventilació i que disposi d’un rentamans, un desguàs per al buidat de líquids, com les bosses d’orina o altres recipients de drenatge, i que sigui un espai fàcil de netejar.

Transport intern

Els residus recollits en les diferents zones del centre s’han de transportar al magatzem central de residus sanitaris del mateix centre. Aquest transport s’ha de fer amb criteris de responsabilitat, agilitat, rapidesa, asèpsia, innocuïtat i seguretat.

Durant el trasllat intern s’ha de garantir que en tot moment els residus segregats dels diferents grups (II, III i citotòxics) es transportin separats, i que també es mantinguin separats els residus objecte de recollida selectiva com paper, vidre, plàstic, piles, fluorescents, etc.

Algunes recomanacions per al transport intern són:

• No arrossegar mai les bosses de residus ni els recipients per terra.
• És important que les bosses dels residus del grup II s’agafin per la part superior i es mantinguin allunyades del cos.
• Traslladar els contenidors convenientment tancats, garantint que els residus no quedin al descobert.
• Utilitzar contenidors o mitjans de transport a l’interior del centre amb una capacitat màxima de 3.000 litres que no tinguin cap element que pugui perforar els recipients i bosses que transporten. El seu disseny ha d’impedir la caiguda dels recipients i les bosses i han de ser fàcils de netejar i desinfectar.
• Convé que es netegin amb aigua, sabó i lleixiu periòdicament.
• Desinfectar els contenidors i els sistemes de transport que hagin contingut residus de risc després de cada operació.
• No és imprescindible crear circuits exclusius per al trasllat de residus, però sí que carros, contenidors i altres elements emprats en el trasllat han de ser d’ús exclusiu.
• El personal que transporta els residus ha de portar guants que siguin resistents a les punxades i que no es puguin perforar.

Magatzem central

Els residus sanitaris procedents de centres hospitalaris es podran emmagatzemar dins el mateix centre sanitari durant un període màxim de 72 hores, prorrogable a una setmana si el magatzem disposa de sistema de refrigeració adequat. En centres no hospitalaris es poden emmagatzemar dins el mateix centre en funció del volum de producció i de les característiques del residu durant un període màxim d’un mes.

El lloc d’emmagatzematge ha de ser ventilat, amb espai suficient, ben il·luminat, degudament senyalitzat i condicionat per tal de poder-hi realitzar la desinfecció i neteja corresponents.

El magatzem s’ha de poder tancar, ha de tenir fàcil accés des de l’exterior i ha d’estar protegit de la intempèrie, de les temperatures elevades i dels animals.

Les operacions extracentre són accions relacionades amb el transport i el tractament dels residus que es fa ja fora del centre productor.

En relació amb aquestes operacions extracentre, el centre productor dels residus té les obligacions següents:

• Donar-se d’alta com a productor de residus sanitaris.
• Utilitzar envasos acreditats pel Departament de Salut per a cada grup.
• Enviar els residus a una planta autoritzada per la junta de residus.
• Disposar de la fitxa d’acceptació quan es tracti dels grups III i citotòxics. Quan es tracti de residus del grup II, han de seguir el mateix camí que els residus municipals.
• Fer servir personal transportista autoritzat per la junta de residus, emplenant el full de seguiment per als residus dels grups III i citotòxics.

Els objectius de la gestió de residus extracentre són:

• Valoració del residu com a recurs
• Recollida selectiva
• Sistemes de deposició de rebuig respectuosos amb el medi

Correspon a l’Agència de Residus de Catalunya, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, la tutela i vigilància de la gestió extracentre dels residus sanitaris.

La gestió dels residus fora dels centres sanitaris inclou:

• Recollida
• Transport
• Disposició

La càrrega de residus en els camions de transport, independentment del grup en qüestió, ha de realitzar-se en condicions de seguretat i higiene, amb els mitjans i en els espais necessaris i amb la preservació del medi ambient i la salut de les persones.

Com que els residus dels grups I i II es consideren municipals i assimilables a municipals, respectivament, no està justificat que per a un dels dos grups es disposin requeriments més estrictes que per a l’altre en la seva gestió fora del centre sanitari. Els residus sanitaris del grup II poden ser compactats, conjuntament o separadament, amb els residus del grup I. Els dos grups poden lliurar-se a un mateix transportista i ser transportats en les mateixes condicions i al mateix destí.

La gestió dels residus del grup III i els citotòxics està sotmesa a criteris d’innocuïtat i asèpsia, per tal de garantir en tot moment l’eliminació dels gèrmens patògens i els contaminants químics.

En el transport d’aquests residus fora del centre cal tenir en compte que:

• No es poden compactar.
• No poden ajuntar-se, ja que cadascun requereix un tractament específic. Per tant, cal que els recipients de l’un i de l’altre es mantinguin ben diferenciats.
• Es transporten conjuntament en el mateix vehicle per empreses autoritzades per la junta de residus i inscrites al Registre de transportistes de residus.

Els vehicles de transport dels residus del grup III i els citotòxics han de complir una sèrie de prescripcions tècniques:

• L’espai de la càrrega ha de ser impermeable a l’aigua i estar delimitat per superfícies llises, rentables i fàcilment desinfectables.
• La seva estructura i el tancament han d’impedir el vessament del seu contingut.
• Han de disposar de recipients i utensilis per a la recollida de residus, en cas d’un trencament accidental.
• Han de disposar de l’anagrama identificador corresponent als residus del grup III i dels citotòxics.
• En cas de transports amb un recorregut superior a les 72 hores, han de ser refrigerats i han de mantenir els residus a temperatures no superiors als 4 °C.

S’anomena tractament a les accions aplicades als residus abans de la seva eliminació per neutralitzar-ne les condicions negatives (per exemple, la infecciositat o toxicitat) o bé per transformar-los millorant les seves condicions.

Els residus del grup I i del grup II no presenten risc i, per tant, es poden tractar amb mètodes mecànics com la trituració o la compactació per condicionar-los abans de dipositar-los a l’abocador controlat.

Per al tractament dels residus del grup III hi ha diverses tecnologies. Les més esteses, reconegudes i utilitzades són la incineració i l’esterilització, que, d’altra banda, són les que especifica el marc legal de Catalunya per al tractament dels residus sanitaris.

A Catalunya s’ha escollit l’esterilització mitjançant autoclau en lloc de la incineració o d’altres mètodes d’esterilització perquè:

• És un mètode de tractament físic que no afecta el medi ambient.
• És un mètode contrastat amb èxit en diferents països d’Europa, als EUA i al Canadà.
• L’autoclau industrial és un procés ben conegut a Catalunya a través de la indústria alimentària i tèxtil.

Els residus citotòxics s’incineraran en instal·lacions de residus especials. Aquesta incineració comporta la necessitat que el forn arribi a temperatures de 1.100 °C i que disposi de filtres especials per a l’eliminació dels gasos.

Molts residus del grup I que es produeixen en un centre sanitari poden ser objecte de la recollida selectiva. Entre aquests residus que ofereixen un potencial elevat de reciclatge es troben les fraccions següents:

• Matèria orgànica. Procedeix de les restes de la preparació d’aliments per al seu cuinat (sobretot vegetals crus), sobres del menjar i de la poda de jardins: herbes, branques, gespa, flors, fulles, etc. La quantitat produïda d’aquests residus varia considerablement en funció dels serveis de restauració del centre i de la superfície de les zones amb jardí de les quals disposa.
• Paper i cartró: El paper procedeix principalment de les àrees administratives, encara que una part important té una producció més difosa i està constituïda per diaris, revistes i altres publicacions de les habitacions, sales d’espera, zones de descans del personal sanitari, etc. El cartró es produeix en grans quantitats en els magatzems de fungibles.
• Plàstics. Procedents en gran quantitat del magatzem de proveïment per a la cuina i la neteja. La majoria són residus que procedeixen dels envasos.
• Vidre. Es produeix principalment als menjadors, cafeteries, bars, restaurants i procedeix dels envasos de begudes. També es produeixen quantitats de vidre importants en alguns serveis sanitaris procedents de les ampolles de sèrum.
• Metalls. Són residus fèrrics (llautó i acer) o bé no fèrrics (principalment, alumini). Procedeixen de llaunes de begudes, d’aliments o d’utensilis fora d’ús.
• Voluminosos. Com el seu nom indica, es caracteritzen per la seva grandària. Els més freqüents són: matalassos, mobiliari (cadires, sofàs, taules, etc.), televisors, ordinadors, electrodomèstics, impressores, etc. Per la seva grandària, moltes vegades plantegen veritables problemes de gestió.
• Tèxtils. Són, principalment, llençols, tovalloles, flassades, tovalles i tovallons.

El destí final d’aquests residus, un cop recollits selectivament i lliurats als gestors privats o als serveis municipals, és el reciclatge, que és la utilització dels materials continguts en els residus en un procés de producció com a matèria primera per a la fabricació de nous productes amb contingut reciclat. Això permet que els materials obtinguts dels residus s’integrin en un procés industrial i es tanqui el cicle dels materials estalviant recursos (primeres matèries verges).

Així i tot, el reciclatge dels materials és un element més en la gestió de residus, però no és un fi en si mateix. A vegades els esforços per aprofitar els materials dels residus no són ambientalment ni econòmicament viables.

El sentit comú i la responsabilitat de totes les persones implicades en la gestió dels residus sanitaris són imprescindibles per evitar possibles riscos. Per això s’han observat diverses normes elementals que, si no es compleixen, poden repercutir directament en qui no les compleix i també en altres persones implicades en el procés:

• No s’han de dipositar en un mateix recipient residus de diferent grup, segons la classificació establerta.
• És perillós dipositar material punxant i tallant a les bosses. Hi ha recipients específics per a aquest tipus de residus.
• No s’han de compactar mai les bosses ni els recipients.
• No s’han de traspassar els residus d’un recipient a un altre.
• No s’han de transportar les bosses obertes ni tampoc arrossegar-les per terra.
• No s’han de tornar a encapsular les agulles.
• No s’ha de remenar dins de les bosses i recipients.
• No s’han d’emplenar a vessar les bosses i recipients.
• Cal treballar sempre amb els guants posats.
• Cal netejar-se les mans amb aigua i sabó en finalitzar el treball o quan es canvia d’activitat.