Activitats

1. Ovari: són les gònades femenines i en ells es formen els gàmetes femenins, anomenats òvuls. En els ovaris es troben els fol·licles ovàrics que contenen els ovòcits en els diferents estats de maduració i cèl·lules que secreten estrògens.
2. Trompes de Fal·lopi: són dos canals d’uns 10 centímetres de longitud que s’estenen des dels ovaris fins a l’úter. Són les encarregades de recollir els òvuls que venen des dels ovaris i dur-los a l’úter. És on es produeix la fecundació.
3. úter: és un òrgan muscular buit amb forma de pera d’entre 7 i 8 centímetres de longitud i uns 5-7 cm d’ample amb les parets molt gruixudes i elàstiques. És on s’allotjarà l’embrió i es desenvoluparà fins al seu naixement. Està situat darrere de la bufeta i davant del recte.
4. Coll de l’úter: en la part inferior de l’úter i s’uneix a la vagina.
5. Vagina: és l’òrgan femení de la copulació. És una cavitat allargada d’entre 8 i 15 cm de longitud, de parets musculoses i elàstiques.

1. Escrot: és un sac cutani exterior que conté els testicles i es localitza a nivell inferior i posterior del penis.
2. Testicle: són dues glàndules ovoides que es troben suspeses dins de l’escrot pel cordó espermàtic, una a cada costat del penis. Constitueixen les gònades masculines que produeixen els espermatozous i secreten testosterona.
3. Epidídim: són dues estructures en forma de coma d’uns 4 cm de longitud, cada una de les quals es troba adossada a les superfícies superior i posterior-lateral de cada testicle. Els espermatozoides poden romandre emmagatzemats i viables a l’epidídim durant mesos.
4. Pròstata: és la glàndula accessòria més gran del sistema reproductor masculí. La secreció prostàtica, a través de petits conductes que desemboquen a la paret posterior de la uretra, es descarrega en aquesta i s’afegeix al líquid seminal.
5. Vesícula seminal: en el seu interior es produeix una secreció alcalina i espessa, rica en fructosa, proteïnes i prostaglandines que es barreja amb l’esperma al llarg del conducte ejaculador.
6. Conducte deferent: són dos, cada un comença a la cua de l’epidídim i acaba en el conducte ejaculador del seu costat. Igual que l’epidídim, pot emmagatzemar espermatozous durant mesos.
7. Uretra: tub muscular que transporta l’orina i el semen fins a l’orifici extern de la uretra o meat uretral, localitzat en l’extrem del gland.

1. En cas de fracàs del mètode contraceptiu habitual o després d’una relació sexual no protegida.
2. És eficaç si es pren durant les setanta-dues hores després del coit.
3. No, perquè altera el cicle menstrual i pot no ser efectiva si s’utilitza de manera sistemàtica. A més, pot tenir efectes secundaris, com ara dolor de mama, nàusees, vòmits, mal de cap, marejos, alteracions dels cicle menstrual, etc.

1. Tenir el VIH no és el mateix que tenir la sida. Hi ha persones que poden tenir el virus i estar molts anys sense tenir símptomes de la malaltia i gaudir d’un bon estat de salut. Aquestes persones són seropositives; no tenen la sida, però poden transmetre el virus a altres persones.
2. Si és virus es multiplica actua destruint cèl·lules i l’efecte més important és que el sistema immunitari perd la capacitat per defensar-se de les infeccions produïdes per altres gèrmens i també la capacitat per destruir les cèl·lules anormals que es produeixen en el nostre organisme. Aquest fet facilita l’aparició de malalties que caracteritzen la sida:
   • Infeccions oportunistes: es produeixen quan el sistema immunitari es troba afectat.
   • Determinats tipus de càncers.
   • Alteracions neurològiques: provoquen alteracions greus de la consciència fins a arribar a la demència.

Però també es pot quedar adormit durant llargs períodes.

1. Vol dir que la persona afectada les pot encomanar a moltes altres persones amb les quals tingui contacte sexual, i cadascuna d’aquestes persones a la vegada pot contagiar els seus contactes. D’aquesta manera s’origina una cadena d’infeccions.
2. Els mètodes anticonceptius com la píndola, el diafragma o els espermicides no protegeixen d’un possible contagi. El mètode de barrera més efectiu en la prevenció de les MTS és el preservatiu masculí.
3. És fonamental per evitar problemes de salut a mitjà i llarg termini, ja que les malalties de transmissió sexual no tractades poden deixar seqüeles o complicacions importants, com ara esterilitat, artritis, alteracions neurològiques i fins i tot càncer.

1. Tècnica de laboratori que permet fecundar un òvul amb un espermatozoide fora de l’úter.
2. Per desencadenar l’ovulació.
3. Per preparar l’endometri per albergar l’embrió.

Espermatozoides: es formen als túbuls seminífers dels testicles i s’emmagatzemen a l’epidídim, on maduren.

Líquid seminal:

• Entre el 46 i el 80% del total és ric en fructosa i el produeixen les vesícules seminals.
• Entre el 13 i el 33% del total és ric en enzims (fosfatases) i en àcid cítric i procedeix de la pròstata
• Una petita part de líquid seminal ric en mucoproteïnes i que és la primera part que surt en l’ejaculació i té una funció lubricant és secretat per les glàndules de Cowper; actualment s’anomenen glàndules bulbouretrals i es troben a la uretra.