Resum
El sistema locomotor, aparell locomotor o sistema musculoesquelètic permet a l’ésser humà interaccionar amb el medi que els envolta mitjançant el moviment o la locomoció, i serveix de sosteniment i protecció a la resta d’òrgans del cos.
Està format pel sistema osteoarticular (ossos, articulacions i lligaments) i el sistema muscular (músculs i tendons, que uneixen els ossos). L’os és un teixit conjuntiu, de notable elasticitat, lleuger i de gran duresa, i està compost per cèl·lules especialitzades i fibres que formen una matriu.
En anatomia, una articulació o desllorigador és el conjunt d’estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos. La part de l’anatomia que s’encarrega de l’estudi de les articulacions és l’artrologia. El procés de moviment es descriu usant termes anatòmics específics. Inclou el moviment dels òrgans, les articulacions, les extremitats i les seccions específiques del cos. La terminologia utilitzada descriu aquest moviment d’acord amb la seva direcció, pel que fa a la posició anatòmica de les articulacions.
Hi ha diverses maneres de classificar les malalties del sistema osteomuscular. No obstant això, la classificació més habitual és segons criteris de localització i de tipus etiopatogènic, i aquestes classificacions no són estàtiques i estan en constant evolució.
Podríem definir el concepte de l’ergonomia com “la ciència d’adaptar el treball a l’home”, és a dir, és l’estudi de tots aquells factors que fan referència a la nostra activitat i poden millorar el confort i la satisfacció dels treballadors a l’hora de desenvolupar la feina.
En el sector sanitari, moltes tasques comporten l’adopció de postures no adequades i/o la manipulació manual de càrregues, com ara la manipulació de malalts (la més característica). Molts dels estudis evidencien una elevada incidència de patologia musculoesquelètica entre el personal encarregat de la cura i el maneig de pacients en hospitals i geriàtrics.
Els canvis posturals es defineixen com la variació en la posició del pacient en el llit per evitar les complicacions de la manca de mobilitat. Les posicions més freqüents utilitzades per als canvis posturals són el decúbit supí i lateral esquerre i dret. El canvi postural s’ha de dur a terme per reduir la durada i la magnitud de la pressió sobre les zones vulnerables del cos i evitar exposar la pell a forces de pressió i cisalla.
La pell humana és la capa externa del cos. En humans, és l’òrgan més gran del sistema integumentari. El manteniment i la cura de la pell és responsabilitat de l’equip d’infermeria; això implica el manteniment de la higiene corporal i la vigilància de les possibles lesions cutànies com les UPP (úlceres per pressió).
Hi ha moltes causes diferents que originen malalties en la pell, però d’altres faciliten o col·laboren en la seva aparició. Així, moltes persones tenen una predisposició hereditària per al desenvolupament de psoriasi o neurodermatitis; això pot ser reforçat, però, per exemple, per l’estrès o qualsevol altra infecció, a més pot exacerbar el transcurs de la malaltia una altra vegada per una infecció bacteriana o viral.
Entesa com a sinònim de neteja, la higiene és el conjunt d’activitats que una persona realitza per mantenir nets la pell, els cabells, les dents, les ungles… A més d’evitar i prevenir l’aparició de malalties, la higiene té una finalitat que es concreta en una sèrie d’objectius; en la seva consecució exerceix un paper rellevant l’auxiliar d’infermeria.
L’equip d’infermeria planifica, realitza i avalua les cures higièniques i de neteja que reben els pacients per millorar la seva necessitat de seguretat (prevenció d’infeccions), de benestar, d’estima i autoestima. Els procediments generals d’higiene del pacient poden realitzar-se a la dutxa, a la banyera o al llit, en funció del seu grau d’independència.