Introducció
El sistema esquelètic muscular permet la mobilitat al cos gràcies a l’acció d’estructures rígides -els ossos, que serveixen de sosteniment a la resta del nostre organisme-, d’uns elements contràctils -els músculs, que aporten el moviment- i de les articulacions. Les patologies associades al sistema osteomuscular són les derivades de les patologies òssies (com ara patologies degeneratives -osteoporosi-, patologies carencials, infeccioses, traumàtiques o tumorals), les derivades dels músculs esquelètics (com la distròfia) i de les articulacions (com l’artritis, l’esquinç o les luxacions).
Les persones en general han de fer un ús apropiat del sistema musculoesquelètic amb la finalitat d’evitar lesions, i per això és fonamental seguir les normes o les recomanacions per evitar fatigues i lesions derivades. En particular, les i els auxiliars d’infermeria, a més de seguir aquestes recomanacions, també han de conèixer les diferents posicions que poden adoptar els pacients enllitats, sobretot les indicacions i contraindicacions associades a possibles canvis posturals indicats al pla de cures, per la qual cosa s’han de saber portar a terme les mobilitzacions pertinents de forma adequada i precisa. Les i els auxiliars d’infermeria poden traslladar els pacients/clients -en llit i en cadira de rodes- i poden ajudar-los a la deambulació -amb ús de crosses, caminadors o bé amb l’ajuda del sanitari.
La pell és l’òrgan més extens del cos, i és la primera barrera del nostre organisme enfront de les agressions externes. Les cures de la pell són responsabilitat de l’equip d’infermeria, i per aquest fet és fonamental el concepte d’higiene com a necessitat bàsica de salut, tenint en compte les consideracions generals per a qualsevol tècnica d’higiene i la protocolarització de les tècniques de neteja -generals i parcials-. La realització de qualsevol d’aquestes tècniques es farà de manera seqüencial, acurada i precisa, sent obligació de l’auxiliar la interiorització de cadascuna d’elles.
En el primer apartat, “Sistema osteomuscular”, veurem l’anatomia del sistema osteomuscular i quina relació té amb la higiene postural, les mobilitzacions, els trasllats i les deambulacions dels pacients. El sistema o aparell locomotor, també conegut com a sistema musculoesquelètic, permet a l’ésser humà interaccionar amb el medi que ens envolta mitjançant el moviment o la locomoció, i serveix de sosteniment i protecció a la resta d’òrgans del cos. Per la seva banda, l’ergonomia és “la ciència d’adaptar el treball a l’home”, és a dir, és l’estudi de tots aquells factors que fan referència a la nostra activitat i poden millorar el confort i la satisfacció dels treballadors a l’hora de desenvolupar la feina. Per acabar, identificarem i descriurem les etapes del procés d’atenció d’infermeria (PAI) i el paper del TCAI.
En el segon apartat, “Higiene i neteja del pacient”, es fa una introducció a la histologia i a la fisiologia de la pell i els annexos cutanis (cabell i ungles) i s’expliquen els diferents procediments d’higiene i neteja en l’àmbit sanitari. La pell humana és la capa externa del cos; en humans, és l’òrgan més gran del sistema integumentari i actua com a barrera protectora que aïlla l’organisme del medi que l’envolta, protegint i contribuint a mantenir íntegres les seves estructures, alhora que actua com a sistema de comunicació amb l’entorn. El manteniment i la cura de la pell és responsabilitat de l’equip d’infermeria, i això implica el manteniment de la higiene corporal i la vigilància de les possibles lesions cutànies, com ara les UPP (úlceres per pressió).
Per assolir els objectius d’aquesta unitat cal que feu els exercicis d’autoavaluació i les activitats proposades. En cas de dubte, podeu preguntar al fòrum de l’assignatura, ja que així us podran ajudar els vostres companys o el professor.