Glossari

  • afiliació fAcció d’afiliar o d’afiliar-se.
  • aprenentatge m Resultat de la interrelació entre la persona i l’ambient que suposa un canvi de tipus comportamental, conductual i de disposició o actitud respecte a una part o la totalitat de la realitat.
  • aprenentatge vicari m Adquisició o modificació de conductes a través de l’observació i imitació dels comportament dels models que s’observen; també anomenat aprenentatge per observació o modelatge.
  • autodeterminació f Capacitat i dret d’una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos que se’n deriven.
  • autonomia personal i social f Capacitat de cada persona de prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure i, a la vegada, desenvolupar sense ajuda les activitats que li permetin fer-ho.
  • autotelisme m Dit quan l’activitat d’oci te una finalitat en si mateixa.
  • AVD Sigla corresponent a activitats de la vida diària.
  • AVDA Sigla corresponent a activitats de la vida diària avançades.
  • AVDB Sigla corresponent a activitats de la vida diària bàsiques.
  • AVDI Sigla corresponent a activitats de la vida diària instrumentals.
  • càstig m Conseqüència desagradable al realitzar una conducta, per exemple la prohibició de fer alguna cosa desitjada, una reprimenda, etc.
  • conducta fPart observable del comportament humà i conjunt de respostes que té un individu en relacionar-se amb el seu entorn.
  • discapacitat fCondició d’una persona que presenta limitacions pel que fa a la capacitat per dur a terme unes determinades funcions, a causa d’un dèficit sensorial, físic o bé intel·lectual.
  • eficàcia f Capacitat que per produir un efecte desitjat o aconseguir un objectiu determinat.
  • eficiència f Capacitat d’aconseguir un efecte o objectiu amb el mínim temps o esforç possible.
  • estímul m Allò que estimula.
  • extinció f Tècnica que ignora una conducta no desitjada quan es produeix, per aconseguir que vagi desapareixent en no rebre cap reforç que la mantingui.
  • guia física f Ajuda que consisteix a forçar físicament els moviments de la funció motriu que es vol desenvolupar.
  • habilitat f Capacitat o destresa d’una persona per executar una activitat.
  • habilitats socials f Conjunt de capacitats que ens permeten funcionar amb més eficàcia en les nostres relacions interpersonals.
  • hàbit m Conducta apresa que la persona executa automàticament en el moment oportú i de manera adequada.
  • HAPS Sigla corresponent a habilitats d’autonomia personal i social.
  • intrínsec mQue ve de dins, que forma part necessàriament d’una cosa.
  • intel·ligència f Capacitat intel·lectual que permet entendre, assimilar, raonar o reflexionar per tal d’atendre d’una manera efectiva les diferents situacions i/o conflictes de la vida diària.
  • intel·ligència emocional f Capacitat de reconèixer i manejar les emocions pròpies i alienes.
  • ludoteràpia f Ús del joc com a eina per a l’obtenció de benestar personal i grupal.
  • model d’atenció centrat en la persona m Metodologia d’atenció a la persona que implica reconèixer la singularitat i unicitat de la persona, i fixar la mirada en les seves capacitats davant d’allò que la fa dependent, donant suport a la seva autodeterminació.
  • modelatge m Tècnica basada en l’observació d’un model que mostra una conducta, pensaments o actituds que es consideren adequats.
  • motivació f Conjunt de factors capaços de provocar, mantenir i dirigir la conducta envers un objectiu.
  • musicoteràpia f Ús de la música com a eina per a l’obtenció de benestar personal i grupal.
  • oci inclusiu m Oci entès com una necessitat primordial, que s’ha d’integrar dins de la diversitat de les persones per garantir els seus drets.
  • pictograma m Dibuix o signe que expressa un concepte relacionat amb l’objecte al que es refereix.
  • tècniques de modificació de conducta f Conjunt d’estratègies i recursos que permeten fer canvis sobre una conducta, promoure que es mantingui o eliminar-la per adquirir-ne una de nova.
  • trastorn mCanvi en el funcionament d’un òrgan o del nostre cos que obstaculitza el seu bon funcionament.
  • reforç positiu m Conseqüència positiva que s’obté després de realitzar una conducta, per exemple recompenses, afalacs, retirada de situacions no desitjades pel subjecte, etc.
  • resilència f Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
  • resocialització f Socialització que té lloc quan certes transformacions o canvis en les experiències de vida durant la socialització secundària són percebuts com a ruptures totals, de manera que l’individu sent la necessitat de construir una nova manera d’interpretar la realitat sobre la base del món de la socialització primària.
  • role playing m [angl.] Simulació, mitjançant una representació, d’una situació de la vida real.
  • rutina f Ritme d’activitat que es manté estable i que, un cop après, apliquem repetidament gairebé sense adonar-nos-en.
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Índex general