Glossari

  • afiliació f.Acció d’afiliar o d’afiliar-se.
  • aprenentatge m. Resultat de la interrelació entre la persona i l’ambient que suposa un canvi de tipus comportamental, conductual i de disposició o actitud respecte a una part o la totalitat de la realitat.
  • autodeterminació f. Capacitat i dret d’una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos que se’n deriven.
  • autonomia personal i social f. Capacitat de cada persona de prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure i, a la vegada, desenvolupar sense ajuda les activitats que li permetin fer-ho.
  • AVD Activitats de la vida diària.
  • AVDA Activitats de la vida diària avançades.
  • AVDB Activitats de la vida diària bàsiques.
  • AVDI Activitats de la vida diària instrumentals.
  • càstig m. Conseqüència desagradable al realitzar una conducta, per exemple la prohibició de fer alguna cosa desitjada, una reprimenda, etc.
  • conducta f.Part observable del comportament humà i conjunt de respostes que té un individu en relacionar-se amb el seu entorn.
  • discapacitat f.Condició d’una persona que presenta limitacions pel que fa a la capacitat per dur a terme unes determinades funcions, a causa d’un dèficit sensorial, físic o bé intel·lectual.
  • estímul m.Allò que estimula.
  • extinció f. Tècnica que ignora una conducta no desitjada quan es produeix, per aconseguir que vagi desapareixent en no rebre cap reforç que la mantingui.
  • guia física f. Ajuda que consisteix a forçar físicament els moviments de la funció motriu que es vol desenvolupar.
  • habilitat f. Capacitat o destresa d’una persona per executar una activitat.
  • habilitats socials pl. f. Conjunt de capacitats que ens permeten funcionar amb més eficàcia en les nostres relacions interpersonals.
  • hàbit m. Conducta apresa que la persona executa automàticament en el moment oportú i de manera adequada.
  • HAPS Habilitats d’autonomia personal i social.
  • intrínsec m.Que ve de dins, que forma part necessàriament d’una cosa.
  • intel·ligència f. Capacitat intel·lectual que permet entendre, assimilar, raonar o reflexionar per tal d’atendre d’una manera efectiva les diferents situacions i/o conflictes de la vida diària.
  • intel·ligència emocional f. Capacitat de reconèixer i manejar les emocions pròpies i alienes.
  • model d’atenció centrat en la persona m. Metodologia d’atenció a la persona que implica reconèixer la singularitat i unicitat de la persona, i fixar la mirada en les seves capacitats davant d’allò que la fa dependent, donant suport a la seva autodeterminació.
  • modelatge m. Tècnica basada en l’observació d’un model que mostra una conducta, pensaments o actituds que es consideren adequats.
  • motivació f. Conjunt de factors capaços de provocar, mantenir i dirigir la conducta envers un objectiu.
  • tècniques de modificació de conducta f. Conjunt d’estratègies i recursos que permeten fer canvis sobre una conducta, promoure que es mantingui o eliminar-la per adquirir-ne una de nova.
  • trastorn m.Canvi en el funcionament d’un òrgan o del nostre cos que obstaculitza el seu bon funcionament.
  • reforç positiu m. Conseqüència positiva que s’obté després de realitzar una conducta, per exemple recompenses, afalacs, retirada de situacions no desitjades pel subjecte, etc.
  • role playing [angl.] Simular, mitjançant una representació, una situació de la vida real.
  • rutina f. Ritme d’activitat que es manté estable i que, un cop après, apliquem repetidament gairebé sense adonar-nos-en.
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Índex general