afiliació f.Acció d’afiliar o d’afiliar-se.
aprenentatge m. Resultat de la interrelació entre la persona i l’ambient que suposa un canvi de tipus comportamental, conductual i de disposició o actitud respecte a una part o la totalitat de la realitat.
autodeterminació f. Capacitat i dret d’una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos que se’n deriven.
autonomia personal i social f. Capacitat de cada persona de prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure i, a la vegada, desenvolupar sense ajuda les activitats que li permetin fer-ho.
AVD Activitats de la vida diària.
AVDA Activitats de la vida diària avançades.
AVDB Activitats de la vida diària bàsiques.
AVDI Activitats de la vida diària instrumentals.
càstig m. Conseqüència desagradable al realitzar una conducta, per exemple la prohibició de fer alguna cosa desitjada, una reprimenda, etc.
conducta f.Part observable del comportament humà i conjunt de respostes que té un individu en relacionar-se amb el seu entorn.
discapacitat f.Condició d’una persona que presenta limitacions pel que fa a la capacitat per dur a terme unes determinades funcions, a causa d’un dèficit sensorial, físic o bé intel·lectual.
estímul m.Allò que estimula.
extinció f. Tècnica que ignora una conducta no desitjada quan es produeix, per aconseguir que vagi desapareixent en no rebre cap reforç que la mantingui.
guia física f. Ajuda que consisteix a forçar físicament els moviments de la funció motriu que es vol desenvolupar.
habilitat f. Capacitat o destresa d’una persona per executar una activitat.
habilitats socials pl. f. Conjunt de capacitats que ens permeten funcionar amb més eficàcia en les nostres relacions interpersonals.
hàbit m. Conducta apresa que la persona executa automàticament en el moment oportú i de manera adequada.
HAPS Habilitats d’autonomia personal i social.
intrínsec m.Que ve de dins, que forma part necessàriament d’una cosa.
intel·ligència f. Capacitat intel·lectual que permet entendre, assimilar, raonar o reflexionar per tal d’atendre d’una manera efectiva les diferents situacions i/o conflictes de la vida diària.
intel·ligència emocional f. Capacitat de reconèixer i manejar les emocions pròpies i alienes.
model d’atenció centrat en la persona m. Metodologia d’atenció a la persona que implica reconèixer la singularitat i unicitat de la persona, i fixar la mirada en les seves capacitats davant d’allò que la fa dependent, donant suport a la seva autodeterminació.
modelatge m. Tècnica basada en l’observació d’un model que mostra una conducta, pensaments o actituds que es consideren adequats.
motivació f. Conjunt de factors capaços de provocar, mantenir i dirigir la conducta envers un objectiu.
tècniques de modificació de conducta f. Conjunt d’estratègies i recursos que permeten fer canvis sobre una conducta, promoure que es mantingui o eliminar-la per adquirir-ne una de nova.
trastorn m.Canvi en el funcionament d’un òrgan o del nostre cos que obstaculitza el seu bon funcionament.
reforç positiu m. Conseqüència positiva que s’obté després de realitzar una conducta, per exemple recompenses, afalacs, retirada de situacions no desitjades pel subjecte, etc.
role playing [angl.] Simular, mitjançant una representació, una situació de la vida real.
rutina f. Ritme d’activitat que es manté estable i que, un cop après, apliquem repetidament gairebé sense adonar-nos-en.
