afiliació f Acció d’afiliar o d’afiliar-se.
aprenentatge m Resultat de la interrelació entre la persona i l’ambient que suposa un canvi de tipus comportamental, conductual i de disposició o actitud respecte a una part o la totalitat de la realitat.
aprenentatge vicari m Adquisició o modificació de conductes a través de l’observació i imitació dels comportament dels models que s’observen. També s’anomena aprenentatge per observació o modelatge.
autodeterminació f Capacitat i dret d’una persona per actuar lliurement i prendre les pròpies decisions, assumint els riscos que se’n deriven.
autonomia personal i social f Capacitat de cada persona de prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure i, a la vegada, desenvolupar sense ajuda les activitats que li permetin fer-ho.
autotelisme m Activitat d’oci amb una finalitat per si mateixa.
AVD Sigla corresponent a activitats de la vida diària.
AVDA Sigla corresponent a activitats de la vida diària avançades.
AVDB Sigla corresponent a activitats de la vida diària bàsiques.
AVDI Sigla corresponent a activitats de la vida diària instrumentals.
càstig m imposició o privació després de realitzar una conducta moralment incorrecta.
conducta fPart observable del comportament humà i conjunt de respostes que té un individu en relacionar-se amb el seu entorn.
discapacitat fCondició d’una persona que presenta limitacions pel que fa a la capacitat per dur a terme unes determinades funcions, a causa d’un dèficit sensorial, físic o intel·lectual.
eficàcia f Capacitat de produir un efecte desitjat o aconseguir un objectiu determinat.
eficiència f Capacitat d’aconseguir un efecte o objectiu amb el mínim temps o esforç possible.
estímul m Allò que estimula.
extinció f Tècnica que ignora una conducta no desitjada quan es produeix per aconseguir que vagi desapareixent en no rebre cap reforç que la mantingui.
guia física f Ajuda que consisteix a forçar físicament els moviments de la funció motriu que es vol desenvolupar.
habilitat f Capacitat o destresa d’una persona per executar una activitat.
habilitats socials f Conjunt de capacitats que ens permeten funcionar amb més eficàcia en les nostres relacions interpersonals.
hàbit m Conducta apresa que la persona executa automàticament en el moment oportú i de manera adequada.
HAPS Sigla corresponent a habilitats d’autonomia personal i social.
intrínsec adj Que ve de dins, que forma part necessàriament d’una cosa.
intel·ligència f Capacitat intel·lectual que permet entendre, assimilar, raonar o reflexionar per tal d’atendre d’una manera efectiva les diferents situacions i/o conflictes de la vida diària.
intel·ligència emocional f Capacitat de reconèixer i manejar les emocions pròpies i alienes.
ludoteràpia f Ús del joc com a eina per a l’obtenció de benestar personal i grupal.
model d’atenció centrat en la persona m Metodologia d’atenció a la persona que implica reconèixer la singularitat i unicitat de la persona i fixar la mirada en les seves capacitats davant d’allò que la fa dependent, donant suport a la seva autodeterminació.
modelatge m Tècnica basada en l’observació d’un model que mostra una conducta, uns pensaments o unes actituds que es consideren adequats.
motivació f Conjunt de factors capaços de provocar, mantenir i dirigir la conducta envers un objectiu.
musicoteràpia f Ús de la música com a eina per a l’obtenció de benestar personal i grupal.
oci inclusiu m Oci entès com una necessitat primordial que s’ha d’integrar dins de la diversitat de les persones per garantir els seus drets.
pictograma m Dibuix o signe que expressa un concepte relacionat amb l’objecte al qual es refereix.
tècniques de modificació de la conducta f Conjunt d’estratègies i recursos que permeten fer canvis sobre una conducta, promoure que es mantingui o eliminar-la per adquirir-ne una de nova.
trastorn m Canvi en el funcionament d’un òrgan o del propi cos que obstaculitza el seu bon funcionament.
reforç positiu m Conseqüència positiva que s’obté després de realitzar una conducta. Per exemple, recompenses, afalacs, retirada de situacions no desitjades pel subjecte, etc.
resilència f Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
resocialització f Socialització que té lloc quan certes transformacions en les experiències de vida durant la socialització secundària són percebudes com a ruptures totals, de manera que l’individu sent la necessitat de construir una nova manera d’interpretar la realitat sobre la base del món de la socialització primària.
role playing m [angl.] Simulació, mitjançant una representació, d’una situació de la vida real.
rutina f Ritme d’activitat que es manté estable i que, un cop après, s’aplica repetidament gairebé sense ser-ne conscient.
