Activitats

El pàncrees segrega tres hormones que participen en el metabolisme dels hidrats de carboni regulant el nivell de glucosa en sang (glucèmia):

• Insulina: facilita que les cèl·lules absorbeixin la glucosa de la sang (aportant energia o emmagatzemant-la com a glucogen o lípids), és a dir, redueix la glucèmia o glucosa en sang. És hipoglucemiant.
• Glucagó: degrada el glicogen (o glucogen) hepàtic, alliberant glucosa i també facilita la conversió dels aminoàcids en glucosa. Augmenta la glucèmia. És hiperglucemiant.
• Somatostatina: inhibeix la secreció d’insulina i glucagó.

© 2013 Amadeo Blasco; www.aula2005.com

Complicacions de la diabetis:

• Complicacions agudes:
  • Hiperglucèmia
  • Cetoacidosi diabètica
  • Síndrome hiperosmolar
  • Hipoglucèmia
• Complicacions tardanes o cròniques:
  • Retinopatia
  • Neuropatia diabètica
  • Nefropatia diabètica
  • Vasculopatia diabètica

A l’adenohipòfisi es produeixen vuit hormones que són abocades al torrent sanguini per estimular la producció d’hormones en les glàndules endocrines. Aquestes hormones són:

• Tirotropina (TSH): hormona estimulant de la glàndula tiroide. Provoca la producció d’hormona tiroïdal per part del tiroide.
• Adrenocorticotropina (ACTH): hormona estimulant de les glàndules suprarenals. Actua sobre l’escorça de la glàndula suprarenal estimulant la producció de corticosteroides.
• Hormona del creixement o somatostatina (GH): hormona que estimula el creixement d’ossos, músculs i òrgans.
• Prolactina (PRL): provoca la producció de llet a la glàndula mamària després del part.
• Gonadotropines
  • (FSH): hormones estimulants de testicles i ovaris. Determina el desenvolupament dels fol·licles ovàrics i estimula l’espermatogènesi.
  • (LH): estimula la formació del cos luti (formació cel·lular de l’ovari).
• Endorfina: actua a nivell de receptors de dolor en el cervell.
• Melanotropina (MSH): s’encarrega d’estimular directament la producció de melanina a nivell dels melanòcits de la pell.

La cura dels peus respecte a la higiene requereix: eixugat, hidratació, tallat d’ungles recte, ús de mitges i mitjons transpirables i que no estrenyin i ús de calçat adequat. Són recomanacions per a totes les persones, tinguin o no diabetis.

Les recomanacions per a persones amb alt risc són:

• Controlar la temperatura de l’aigua (aigua tèbia o controlada amb termòmetre a uns 37 °C).
• Extremar la higiene, assecat i d’hidratació diaris.
• Evitar fonts de calor directa (no posar els peus davant del foc, bosses d’aigua calenta…).
• Utilitzar calçat adaptat a la forma del peu, de pell tova, que pugui acoblar-se a qualsevol deformitat. Ha d’estar folrat i evitar costures o adorns que puguin lesionar el peu.
• Revisar el peu diàriament per detectar qualsevol petita rascada, amb l’ajuda d’un mirall si hi ha dificultats de flexibilitat.
• No utilitzar llimes per a les dureses. Derivar el tall de les ungles al podòleg, de manera especial les persones amb dificultats de flexibilitat i/o de visió.
• Consultar sempre el metge davant qualsevol petita ferida, encara que no faci mal.
• Observar si existeix pèrdua de sensibilitat (neuropatia).