Activitats

1. Ovari
2. Úter
3. Vagina
4. Trompes de Fal·lopi
5. Bufeta urinària
6. Clítoris
7. Llavis menors
8. Llavis majors
9. Orifici uretral
10. Orifici vaginal
11. Himen
12. Anus
13. Intestí gros

1. Vesícula seminal
2. Pròstata
3. Epidídim
4. Testicle
5. Prepuci
6. Escrot
7. Bufeta urinària
8. Ampul·la del conducte deferent
9. Conducte deferent
10. Conducte ejaculador
11. Cos cavernós
12. Cos esponjós
13. Uretra
14. Gland
15. Orifici uretral
16. Glàndula de Cowper
17. Anus
18. Intestí gros

El cicle menstrual consta de les fases següents:

1. Creixement del fol·licle i secreció d’estrògens: el cicle comença amb el creixement d’un o diversos fol·licles ovàrics, dels quals normalment només arriba a madurar un. A mesura que creix el fol·licle, les cèl·lules que l’envolten segreguen una quantitat progressivament més gran d’estrògens, els quals intervenen augmentant el gruix de la mucosa uterina. La maduració dels fol·licles i la secreció d’estrògens són estimulades per l’hormona hipofisiària FSH.
2. Ovulació i secreció de progesterona: cap al catorzè dia, després d’haver-se iniciat el creixement fol·licular, l’hormona LH provoca l’ovulació, que consisteix en la ruptura del fol·licle madur, el qual allibera un ovòcit. Aquest ovòcit és recollit per la trompa de Fal·lopi, on es transforma en òvul madur. La resta de fol·licles es transformen en una glàndula endocrina temporal anomenada cos luti o cos groc, que segrega l’hormona anomenada progesterona. Si l’òvul és fecundat, el cos luti perdura tota la gestació, ja que és estimulat per l’hormona gonadotropina coriònica que segrega l’embrió. La progesterona inhibeix el creixement de nous fol·licles, per la qual cosa el cicle menstrual s’atura. Si no es produeix la fecundació, el cos luti degenera a partir del vint-i-sisè dia de l’inici del cicle, i la secreció de progesterona disminueix progressivament.
3. Menstruació: cap al dia vint-i-vuit de l’inici del cicle, si no hi ha hagut fecundació, comença la desintegració de la mucosa uterina, en la qual es produeix la ruptura de vasos sanguinis. La sang, amb restes de mucosa, s’expulsa a l’exterior a través de la vagina. El procés de sagnat o menstruació pot durar quatre o cinc dies, durant els quals s’inicia un nou cicle.

Les malalties de transmissió sexual o malalties venèries són infeccions que es poden transmetre d’una persona a una altra per contacte físic durant les relacions sexuals. Poden ser causades per virus, bacteris o paràsits.

L’única manera de prevenir les infeccions de transmissió sexual és evitant les situacions i els comportaments de risc:

• La utilització correcta del preservatiu (masculí o femení) és el mètode preventiu més eficaç, ja que actua com a barrera.
• Si es tenen relacions sexuals orals, anals o genitals sense protecció (sense utilitzar preservatiu) amb una persona infectada, encara que aquesta no presenti cap lesió aparent.
• Si la parella sexual té o ha tingut una infecció de transmissió sexual.
• Si es té una parella sexual nova o més de dues parelles sexuals en el darrer any.
• Si es té o la parella té relacions sexuals amb altres persones.
• Si es tenen relacions sexuals sota els efectes de les drogues o de l’alcohol.
• Si s’han compartit (o la parella sexual) xeringues, agulles o altres estris que serveixen per injectar-se droga, estris per fer-se tatuatges o pírcings o bé joguines sexuals.