Finançament de la compra de vehicles

Les empreses de transport requereixen una inversió considerable, essent la compra de vehicles industrials una de les partides amb més pes.

Les inversions que ha d’afrontar qualsevol empresa de transport depenen de les fonts de finançament disponibles. Aquestes, poden classificar-se d’acord amb diferents criteris: la procedència, la propietat i el termini de devolució.

Segons la procedència del capital, les alternatives de finançament poden classificar-se en dos grans grups:

• Fonts de finançament internes: conjunt de recursos que han estat generats per l’activitat de l’empresa, com per exemple, els beneficis no distribuïts.
• Fonts de finançament externes: conjunt de recursos que no han estat generats per l’activitat de l’empresa, com per exemple, els préstecs.

Segons la pertinença del capital, les alternatives de finançament poden classificar-se en:

• Fonts de finançament pròpies: conjunt de recursos aportats pels socis (capital) i de recursos generats per l’activitat de l’empresa.
• Fonts de finançament alienes: conjunt de recursos propietat de persones físiques o jurídiques no vinculades a l’empresa. Aquestes opcions de finançament suposen un cost per a l’empresa.

Segons el termini de devolució, les alternatives de finançament poden classificar-se en:

• Fonts de finançament a curt termini: conjunt de recursos la devolució dels quals es produirà en un termini inferior a un any. Un clar exemple d’aquesta classe de finançament són les pòlisses de crèdit.
• Fonts de finançament a llarg termini: conjunt de recursos la devolució dels quals es produirà en un termini igual o superior a un any. Els lísings de vehicles formen part d’aquest grup.

Les fonts de finançament pròpies es divideixen, de la mateixa manera que les fonts de finançament en el seu conjunt, en internes i externes.

El ventall de fonts de finançament pròpies i internes comprèn:

• Les reserves: constituïdes pels beneficis generats per l’empresa i que no s’han distribuït entre els socis. Permeten afrontar noves inversions sense haver de fer front a costos financers.
• Les amortitzacions: la renovació dels actius de l’empresa de transport és possible a través d’aquesta fórmula d’autofinançament, per la qual l’empresa deprecia comptablement el seu immobilitzat a mesura que aquest perd valor.
• Les provisions: dotació de recursos davant l’expectativa que existeixi una obligació de pagament en el futur.

Pel que fa a les fonts de finançament pròpies i externes, aquestes estan integrades per les aportacions dels socis (capital). En el sector del transport per carretera, i en el cas de les persones jurídiques, predomina la forma jurídica de Societat Limitada (SL) La constitució d’una SL requereix una aportació inicial de capital de tan sols 3.000 euros, que es divideixen en participacions. El capital inicial pot ampliar-se en el futur per mitjà de noves aportacions, en cas que es vulgui emprendre noves inversions o reequilibrar la situació financera de l’empresa sense acudir al finançament aliè.

Les fonts de finançament aliè suposen un cost financer per a l’empresa. Tot i que poden classificar-se en funció de múltiples criteris, podem distingir tres grups:

• El finançament bancari, integrat principalment per préstecs i línies de crèdit.
• El finançament vinculat a l’adquisició d’immobilitzat, integrat pel lísing (arrendament financer) i el rènting (arrendament operatiu).
• El finançament vinculat al pagament de l’operativa comercial, com el confirming.

Dins el finançament aliè existeixen altres alternatives, tals com:

• Inversors: és cada cop més habitual que persones físiques o jurídiques que disposen d’un excedent de liquiditat inverteixin en projectes o empreses a canvi d’una rendibilitat futura.
• Subvencions: l’única de les fonts de finançament aliè que no presenta un cost per a l’empresa, atès que els recursos provenen de les institucions públiques.

El canvi de paradigma pel que fa a l’adquisició de vehicles ha comportat un canvi en el model de negoci de molts concessionaris industrials. El limitat marge que aporta la venda de vehicles nous i el bon moment que travessa el mercat de vehicles de segona mà, ha comportat la proliferació de dues grans línies de negoci: el rènting i el finançament (inclòs el lísing).

Pràcticament, la totalitat dels concessionaris industrials de l’Estat ofereixen el rènting de vehicles, que suposa l’arrendament d’aquest i una sèrie de contrapartides complementàries a canvi del pagament d’una quota fixa mensual.

Per aquelles empreses que prefereixin la tinença final del vehicle, els concessionaris (amb la col·laboració d’entitats bancàries o financeres) en permeten finançar la compra. Tot i que les alternatives són diverses, es pot distingir entre:

• Finançament amb quota final: en aquesta modalitat de préstec, els concessionaris ofereixen una quota mensual fixa i lleugerament inferior, a canvi del pagament d’una quota final al venciment del préstec.
• Finançament amb entrada o sense i sense quota final: en aquesta modalitat de préstec, s’ofereix reduir la quota mensual a través del pagament d’una entrada, atès que no existeix cap quota final al venciment.

Indiscutiblement, els préstecs són encara l’opció predominant quan les empreses de transport necessiten finançar la compra d’un vehicle. A causa de la crisi financera del 2008, el Banc Central Europeu ha optat per una política expansiva que ha comportat que el tipus d’interès interbancari (és a dir, el tipus d’interès al qual els bancs es presten diners entre si) es mantingui en l’entorn del 0% en l’última dècada. Aquest fet ha suposat una caiguda del tipus d’interès a què els bancs presten diners a empreses i particulars. L’entorn de tipus d’interès baixos ha facilitat l’accés al crèdit, que, d’altra banda, s’ha restringit a causa de condicions més restrictives per a la concessió de préstecs.

Les tres variables que afecten un préstec bancari són:

• El valor finançat: en el finançament de vehicles industrials l’import finançat sol coincidir amb el 100% del valor de compra del vehicle.
• El termini de devolució: és habitual que s’adapti el termini de devolució del préstec a la vida útil projectada per l’actiu en qüestió. Per tant, en la compra de vehicles industrials, les operacions de finançament acostumen a pactar-se a 4 o 5 anys.
• El tipus d’interès: és el preu dels diners; la contrapartida a pagar a canvi del finançament.

És innegable que les empreses amb una mida de la flota més gran i amb una situació financera més confortable tindran més facilitat per accedir al finançament bancari i tindran un major poder negociador per gaudir de condicions més beneficioses (termini de devolució flexible, tipus d’interès més baix, entre d’altres).

La combinació de les variables de valor finançat, tipus d’interès i termini de devolució, juntament amb el sistema d’amortització escollit, determinarà la manera com l’empresa de transport farà la devolució del capital prestat a l’entitat bancària.

El conjunt de pagaments, anomenats quotes d’amortització, es componen de dos elements: la devolució del capital i el pagament d’interessos. El sistema d’amortització que s’esculli determinarà quina proporció de la quota, normalment mensual, es destina al retorn del capital i quina a la liquidació d’interessos. Els sistemes d’amortització més habituals en el finançament d’un vehicle són:

• El sistema francès
• El sistema alemany
• El sistema americà

En el sistema francès la quantitat que s’amortitza és creixent al llarg de la vida del préstec. L’objectiu és el pagament d’una quota constant que faciliti la previsió de tresoreria del deutor. Així, és un sistema d’amortització en el qual a l’inici de l’amortització la major part de la quota correspon a interessos, però en què a mesura que es va reduint el capital pendent es paguen menys interessos (vegeu la figura).

En el sistema alemany la quota a pagar disminueix al llarg de la vida del préstec. Els interessos disminueixen en la mateixa proporció que ho fa el capital pendent, sent la quantitat corresponent a la devolució del capital (amortització) l’única variable que roman constant (vegeu la figura).

En el sistema americà la quantitat que s’amortitza mensualment és sensiblement més baixa que en el sistema francès i en el sistema alemany, atès que durant la vida del préstec es liquiden només interessos, però no s’amortitza capital. Això permet alleugerir les tensions de tresoreria del deutor, però en molts casos suposa un allargament de la vida del préstec en tant que l’amortització del capital (que resta pendent al complet) tendeix a refinançar-se.

Qualsevol empresa de transport que necessiti finançament per afrontar les seves inversions haurà de comparar les diferents alternatives que se li presentin per escollir aquella amb les millors condicions. Encara que el termini de devolució també és una variable a tenir en compte a l’hora de fer la tria entre les diferents alternatives de finançament disponibles, l’interès de l’operació acostuma a ser l’element determinant per prendre la decisió final. En aquest punt, és crucial distingir entre dos conceptes que determinen el cost de qualsevol operació financera:

• El TIN, o tipus d’interès nominal, és l’interès que l’entitat financera cobra en concepte d’ajornament dels pagaments (és a dir, per prestar el capital que s’està finançant). Es tracta d’un percentatge fix que el banc rep com a pagament pels diners que ha prestat al client. Normalment, es calcula de forma mensual.
• La TAE, o la taxa anual equivalent, és el percentatge que expressa el cost anual d’un finançament. Per al seu càlcul es té en compte el TIN de l’operació, però també altres factors, com ara la freqüència dels pagaments, les comissions bancàries per cancel·lació o amortització i les despeses que genera l’operació.

Per tant, la TAE és la variable que permet homogeneïtzar qualsevol producte financer a un període d’un any per tal de poder-lo comparar amb un altre producte similar, sigui de la mateixa entitat financera o d’altres entitats. Per contra, el TIN, que només expressa el preu dels diners, se sol utilitzar com a reclam per captar l’atenció de clients potencials, però pot estar lluny del cost real final de l’operació, que el determinarà la TAE.

Per mitjà de les variables del valor finançat (V), termini de devolució (n) i tipus d’interès (i) es pot determinar el cost financer que un préstec té per a l’empresa de transport. El primer pas és fer servir la fórmula que permet calcular els interessos que es pagaran durant la vigència del finançament. Un cop es coneix aquesta xifra, i per tal d’imputar aquests interessos en la comptabilitat de costos, es procedirà al seu repartiment en funció dels anys de vida útil del vehicle finançat. Atès que el sistema d’amortització francès és el més estès en el finançament bancari a Catalunya, es planteja el càlcul del cost financer amb aquest mètode, que és el proposat per l’Observatori de costos del transport de mercaderies a Catalunya:

1) En primer lloc, es calculen els interessos de tota la vida útil del préstec. Val a dir, però, que la distribució del pagament d’interessos durant la vida del préstec no és uniforme, sinó que decreix a mesura que avança l’amortització.

2) Un cop es coneixen els Interessos, es calcula el Cost Financer (CF).

L’adquisició d’un vehicle per part d’una empresa de transport genera una sèrie d’obligacions de caràcter documental, fiscal i registral. Aquestes, variaran en funció de si s’adquireix un vehicle nou o de segona mà.

En el supòsit de compra d’un vehicle nou, les passes a seguir són les següents:

1) Un cop formalitzada l’adquisició del vehicle amb el concessionari industrial, aquest entrega la documentació relativa al vehicle: permís de circulació (si el concessionari industrial entrega el vehicle matriculat), targeta d’inspecció tècnica, manual d’instruccions i manteniment del vehicle i garantia.

Algunes de les informacions que consten a la targeta d’inspecció tècnica del vehicle són la marca, el model, la matrícula, la cilindrada, la potència o el seu pes (vegeu la figura).

2) A continuació, l’adquirent ha de liquidar l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) a l’ajuntament del municipi que consti en el permís de circulació. L’IVTM és un tribut local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per vies públiques.

3) Si el concessionari industrial no ha assumit la matriculació del vehicle, l’adquirent haurà de dirigir-se a l’Agència Tributària per fer la liquidació de l’Impost de matriculació. La presentació d’aquest impost es duu a terme per mitjà del Model 576: Impost especial sobre determinats mitjans de transport. Els vehicles de categoria N1, N2 i N3 (transport de mercaderies) i de categoria M2 i M3 (transport de viatgers) no estan subjectes a aquest impost i, en conseqüència, no han de presentar la declaració.

Un cop fet aquest tràmit, l’adquirent ha de dirigir-se a la seu provincial de la DGT per liquidar les taxes de matriculació. En l’actualitat el cost de les taxes és de 99,77 euros, el pagament de les quals és condició sine qua non per obtenir el número de matrícula del vehicle i el permís de circulació. Amb aquest número ja es poden sol·licitar les plaques de matrícula homologades del vehicle.

4) Finalitzada la matriculació, tan sols cal contractar l’assegurança del vehicle. Com a mínim, la llei obliga a tenir la suficient cobertura de Responsabilitat Civil. Així i tot, les cobertures de l’assegurança poden ampliar-se a criteri de l’adquirent.

En cas que l’adquirent opti per la compra d’un vehicle de segona mà en comptes d’un vehicle nou, els tràmits a seguir varien sensiblement. En primer lloc, i atès que no existeix la garantia que ofereix un concessionari industrial, caldrà fer una inspecció del vehicle en qüestió per tal de comprovar que funciona en òptimes condicions.

Si es vol formalitzar aquest tràmit, la DGT ofereix la possibilitat de sol·licitar un “informe de l’estat del vehicle”, un document gratuït que permet comprovar la inexistència d’embargaments i liquidacions d’impostos pendents, requisits indispensables perquè el vehicle pugui ser transmès. Aquest informe també permet conèixer la vigència de la inspecció tècnica del vehicle.

Un cop s’ha comprovat que l’estat del vehicle de segona mà que es vol adquirir és l’adequat, cal procedir a la signatura del contracte de compravenda per formalitzar la compravenda amb el venedor.

La compravenda d’un vehicle pesant és sensiblement més complexa que la d’un turisme. D’entrada, qualsevol vehicle l’MMA del qual superi els 3.500 kg haurà d’estar en possessió de la corresponent autorització de transport públic o privat complementari, segons correspongui.

La transferència d’un vehicle pesant pot suposar, en el cas del transport de mercaderies, el canvi de titular d’una tractora i un remolc. És aconsellable que es faci un contracte de compravenda diferenciat per a ambdós béns.

Els vehicles industrials de segona mà poden presentar quilometratges elevats i un desgast significatiu, raó per la qual ha de quedar especificat en el moment de la transferència l’estat actual i real del vehicle. El contracte de compravenda és el document que atorga seguretat i ofereix una garantia en cas que allò que es declari en el moment de la compravenda pugui esdevenir fals i, per tant, ser susceptible d’una reclamació.

No hi ha una forma obligatòria per a la confecció del contracte de compravenda; tanmateix, hi ha una sèrie d’informacions que no poden ser omeses. Són les següents:

• DNI i nom i cognoms del comprador i el venedor.
• Dades del camió (matrícula, número de bastidor, marca, model i quilometratge).
• Data i hora de la signatura del contracte.
• Informació sobre qualsevol homologació, modificació o avaria del camió.
• Signatura de comprador i venedor en totes les fulles del document.
• Preu i forma de pagament.

Per garantir que el vehicle transferit és efectivament propietat del venedor, es pot recórrer novament als “informes de vehicles” de la DGT, escollint en aquest cas l’informe de titular de vehicles, el qual permet comprovar els vehicles que són titularitat d’una determina persona física o jurídica. Aquesta modalitat d’informe està subjecte al pagament de taxes, amb un cost de 8,67 euros.

La compravenda d’un vehicle de segona mà duu associada la transferència del vehicle. Per formalitzar aquest canvi de titularitat, els interessats hauran de dur una sèrie de tràmits.

El comprador d’un vehicle usat disposa d’un termini màxim de 30 dies des de la signatura del contracte de compravenda per a fer efectiu el canvi de titularitat. Una vegada efectuat el tràmit, s’expedirà un nou permís de circulació a nom del nou titular.

Abans d’efectuar-se la transferència del vehicle es comprovarà que el vehicle es troba en situació d’alta administrativa i que es troba lliure de càrregues. Per acreditar aquest fet, es comprovarà que:

• El vehicle no es troba donat de baixa temporalment.
• L’Impost de Circulació de l’any anterior ha estat abonat.
• Les hipotètiques sancions imposades per infraccions del vehicle han estat abonades.
• El vehicle es troba lliure de qualsevol limitació de disposició i lliure d’embargaments i precintes.

Si el vehicle és apte per ser transferit, i abans de fer el canvi de titularitat a la seu provincial de la DGT, ha de justificar-se el pagament, exempció o no subjecció de l’impost de transmissions patrimonials (ITP).

La liquidació de l’ITP en les transmissions de vehicles es duu a terme presentant el Model 620. La gestió d’aquest impost ha estat transferida a les Comunitats Autònomes i, per tant, la seva gestió a Catalunya recau en l’Agència Tributària de Catalunya.

La compravenda d’un vehicle no es troba subjecta a l’impost si la part venedora és o bé una companyia mercantil, o bé un empresari/ària o professional que transmet un vehicle afecte a l’activitat professional o industrial que desenvolupa, com és el cas del transport de mercaderies o de viatgers. Així i tot, cal presentar el Model 620 indicant que el vehicle que es transfereix no es troba subjecte a l’ITP.

Si bé una venda per part d’un professional no està subjecta a l’ITP, sí que ho està a l’IVA. La compravenda ha d’acompanyar-se d’una factura on consti l’IVA corresponent, que es determinarà d’acord amb el següent:

• Si no es va deduir IVA suportat en la compra del bé, l’operació de venda del vehicle estarà subjecta, però exempta; és a dir, no s’aplica IVA.
• Si es va deduir 100% de l’IVA suportat, la venda estarà subjecta i no exempta, aplicant el tipus del 21% de l’IVA al total de la contraprestació rebuda.
• Si es va deduir part de l’IVA suportat, només estarà subjecta a l’IVA la part vinculada a l’activitat econòmica i, en conseqüència, només s’aplicarà IVA a la part proporcional del preu de venda acordat.

Per a la transmissió d’un autobús o un vehicle de transport de mercaderies amb una MMA superior a 6 tones i una capacitat de càrrega que excedeixi les 3,5 tones, serà necessari també presentar l’autorització de transport corresponent.

Una vegada s’ha comprovat l’alta administrativa del vehicle i s’han fet totes les gestions relatives a l’ITP/IVA, cal procedir al pagament de les taxes corresponents al canvi de titularitat a la DGT. Per a tramitar el canvi de titularitat d’un vehicle ha d’adquirir-se la taxa 1.5, amb un cost de 55,70 euros.

És aconsellable que el venedor del vehicle efectuï una notificació de venda tan bon punt es rubriqui la venda d’aquest. Aquesta notificació protegeix el venedor davant un hipotètic retard per part del comprador a l’hora d’efectuar el tràmit de transferència del vehicle.

Durant el marge de temps en què no s’efectua la transferència, les multes dels radars fixos, assegurances o relacionades amb la ITV continuen arribant al transmitent. Si existeix una notificació de venda, però, la responsabilitat passa a ser de l’adquirent.

La baixa definitiva és un tràmit necessari per a retirar un vehicle de la circulació quan aquest arriba a la fi de la seva vida útil. Per a donar de baixa un vehicle s’ha d’acudir a un centre autoritzat de tractament de vehicles, el qual s’encarregarà de realitzar la baixa del vehicle. El titular del vehicle un certificat de destrucció del vehicle i el justificant de la baixa definitiva, que ha de conservar-se, atès que permet acreditar davant qualsevol Administració que el vehicle ha estat donat de baixa.

En el moment d’efectuar la baixa s’haurà de presentar la documentació del vehicle: permís de circulació i targeta de la ITV. En cas de defunció del titular del vehicle, cal presentar una declaració responsable de baixa per defunció del titular. El tràmit de baixa definitiva d’un vehicle és gratuït.

En el supòsit que un vehicle no hagi de fer-se servir durant un període de temps, se’n pot sol·licitar una baixa temporal. Durant el període en què un vehicle estigui de baixa temporal no podrà circular i estarà exempt de pagar l’impost municipal de circulació.

La situació de baixa temporal es podrà revertir, o passar a baixa definitiva, quan s’estimi oportú. Les baixes de caràcter temporal tenen una durada màxima d’un any. Abans de la finalització de la baixa, es podrà sol·licitar una pròrroga que tindrà una durada d’un any, sense que existeixi una limitació al nombre de pròrrogues que es poden encadenar.

En el moment de finalització del termini de la baixa temporal, si no s’ha sol·licitat una pròrroga, el vehicle tornarà de manera automàtica a la situació d’alta administrativa, amb totes les implicacions que això té.

Independentment que un vehicle hagi estat donat de baixa temporalment, i sempre que estigui estacionat a la via pública, haurà d’estar amb l’assegurança i la ITV en vigor. És aconsellable doncs guardar-lo en una propietat privada durant el període de baixa temporal.

El tràmit de baixa temporal d’un vehicle està sotmès a la liquidació de taxes; en concret de la taxa 4.1, amb un cost de 8,67 euros.