La contractació del personal conductor

L’activitat del transport per carretera no seria possible sense el personal conductor. Malgrat això, de vegades aquesta professió no té el reconeixement que es mereix, i cada cop és menys atractiva per a les noves generacions.

Generalitzant, les tasques que assumeix un conductor d’un vehicle de transport per carretera són les següents:

• Conduir el vehicle.
• Calcular la ruta més convenient, en consonància amb les indicacions del departament de tràfic.
• Assegurar les mercaderies per a evitar pèrdues i danys.
• Ajudar o fer operacions de càrrega o descàrrega. Així i tot, amb l’aprovació del Reial decret 3/2022, quedarà prohibida la càrrega i descàrrega de mercaderies (llevat d’excepcions) per part del conductor.
• Dur a terme el manteniment diari dels vehicles.
• Garantir una distribució segura dels pesos, donant compliment als límits de MMA per eix.

La naturalesa de l’activitat del transport per carretera comporta unes condicions laborals que, a vegades, no aconsegueix atreure treballadors joves que esdevinguin el relleu de la força laboral actual.

D’altra banda, la manca de conductors podria revertir-se explicant els atractius que presenta la professió, com per exemple:

• El transport és un factor clau de la cadena de distribució. Sense conductors, el desabastiment seria inevitable.
• El transport internacional obre la porta a visitar nous països i a fer ús o aprendre altres idiomes.

D’acord amb l’estudi “Els perfils de l’oferta de treball” (SEPE 2020), almenys la meitat de les ofertes de treball per al perfil professional de conductor de transport per carretera són a temps parcial.

El mateix estudi detalla les competències específiques que s’exigeix als candidats d’aquestes ofertes de feina; entre les quals destaquen:

• Conèixer la documentació que s’ha de dur a bord del vehicle, en relació amb aquest i la mercaderia, quan s’inicia la marxa.
• El compliment estricte de la normativa reguladora del sector i dels protocols de prevenció de riscos laborals.
• La puntualitat.
• La supervisió i manipulació de la càrrega.
• El manteniment, la neteja i la desinfecció del camió.

Pel que fa a la formació i a l’experiència exigides, en la majoria de vacants de conductor de transport per carretera es demana el següent:

• Tenir el Certificat d’Aptitud Professional (CAP), i els permisos i llicències en vigor que correspongui per a la tipologia de transport en qüestió: carnet C o C+E, carnet ADR, etc.
• Tenir coneixements de sistemes de navegació i de mecànica.
• En el transport internacional, tenir coneixements d’idiomes (especialment francès i anglès).
• Tenir experiència professional d’almenys entre 1 i 2 anys.

Així, el perfil dels conductors de transport per carretera a Espanya, s’ajusta en molts casos a les característiques següents:

• Acostumen a ser homes, representant més del 98% dels contractes totals.
• Solen tenir una edat avançada, tenint més de 45 anys aproximadament un 44% del total.
• Hi ha una presència molt destacada de treballadors estrangers, superant el 20% del total.

Una de les condicions sine qua non per a poder accedir a la professió del transport per carretera és l’obtenció del permís de conducció corresponent. En funció de l’objecte del transport el conductor haurà de tenir en vigor un permís del tipus C o D.

Dins de la classe C trobem quatre permisos diferents: el C1, el C1+E, el C i el C+E. El període de vigència és de cinc anys mentre el seu titular no compleixi 65 i cada tres anys, a partir d’aquesta edat. Cadascun d’aquests permisos habilita a la conducció d’un vehicle o conjunt de vehicles determinats:

• El permís C1 autoritza a la conducció de vehicles la MMA dels quals excedeixi de 3.500 kg i no sobrepassi els 7.500 kg (vegeu la figura).
• El permís C1+E autoritza a conduir conjunts de vehicles composts per un vehicle tractor (dels quals autoritza a conduir el permís C1) i un remolc o semiremolc la MMA del qual excedeixi de 750 kg, sempre que la MMA del conjunt excedeixi de 12.000 kg. També autoritza a conduir conjunts de vehicles composts per un vehicle tractor (dels quals autoritza a conduir el permís B) i un remolc o semiremolc la MMA del qual excedeixi de 3.500 kg, sempre que la MMA del conjunt no excedeixi de 12.000 kg.
• El permís C autoritza la conducció de vehicles la MMA dels quals sigui superior als 3.500 kg.
• El permís C+E habilita per a conduir conjunts de vehicles composts per un vehicle tractor (dels quals autoritza a conduir el permís de la classe C) i un remolc o semiremolc la MMA del qual excedeixi de 750 kg.

A la taula podeu veure un resum dels permisos i els tipus de vehicles corresponents:

Per a l’obtenció dels permisos C1 i C1+E, l’edat mínima són 18 anys. Per a l’obtenció dels permisos C i C+E, l’edat mínima és 21, però també es podrà obtenir amb 18 anys sempre que el sol·licitant sigui titular del certificat d’aptitud professional (CAP) en la modalitat de qualificació inicial ordinària.

Dins de la classe D trobem quatre permisos diferents: el D1, el D1+E, el D i el D+E. El període de vigència és de cinc anys mentre el seu titular no compleixi 65 i cada tres anys, a partir d’aquesta edat. Cadascun d’aquests permisos habilita a la conducció d’un vehicle o conjunt de vehicles determinats:

• El permís D1 autoritza a conduir vehicles dissenyats i construïts per al transport d’un màxim de 16 passatgers (a més del conductor), la longitud màxima dels quals no excedeixi els 8 metres.
• El permís D1+E autoritza a conduir conjunts de vehicles composts per un vehicle tractor (dels quals autoritza a conduir el permís de la classe D1) i un remolc la MMA del qual excedeixi de 750 kg.
• El permís D autoritza a conduir vehicles dissenyats i construïts per al transport de més de vuit passatgers (a més del conductor).
• El permís D+E autoritza a conduir conjunts de vehicles composts per un vehicle tractor (dels quals autoritza a conduir el permís de la classe D) i un remolc la MMA del qual excedeixi de 750 kg.

Per a l’obtenció dels permisos D1 i D1+E, l’edat mínima és 21 anys, tot i que també es podran obtenir amb 18 anys sempre que el sol·licitant sigui titular del certificat d’aptitud professional (CAP) en la modalitat de qualificació inicial ordinària. Així i tot, i fins a complir els 21 anys, el titular d’aquests permisos només podrà efectuar serveis d’àmbit nacional.

Per a l’obtenció dels permisos D i D+E, l’edat mínima és 24 anys, tot i que també es podran obtenir d’acord amb els criteris següents:

• Tenir 23 anys i ser titular del certificat d’aptitud professional (CAP) en la modalitat de qualificació inicial accelerada.
• Tenir 21 anys i ser titular del certificat d’aptitud professional (CAP) en la modalitat de qualificació inicial ordinària.
• Tenir 21 Anys i ser titular del certificat d’aptitud professional (CAP) en la modalitat de qualificació inicial accelerada. En aquest cas, només es podran conduir vehicles de transport de viatgers en serveis regulars el trajecte dels quals no superi els 50 km.
• Tenir 20 anys i ser titular del certificat d’aptitud professional (CAP) en la modalitat de qualificació inicial ordinària. En aquest cas, només es podrà conduir dins del territori nacional fins que el titular del permís tingui 21 anys.
• Tenir 18 anys i ser titular del certificat d’aptitud professional (CAP) en la modalitat de qualificació inicial ordinària. En aquest cas, només es podrà conduir vehicles sense passatgers o, en el cas de transport de viatgers en serveis regulars el trajecte dels quals no superi els 50 km, es podrà conduir vehicles dins del territori nacional.

L’obtenció o renovació de qualsevol permís de conducció està supeditada a la superació d’una revisió mèdica que certifiqui que es disposa de les aptituds psicofísiques per a la conducció d’un vehicle. Les àrees que ha de cobrir aquesta exploració mèdica es detallen en l’Annex 4 del Reglament General de Conductors, i són les següents:

1. Capacitat visual.
2. Capacitat auditiva.
3. Sistema locomotor.
4. Sistema cardiovascular.
5. Trastorns hematològics.
6. Sistema renal.
7. Sistema respiratori.
8. Malalties metabòliques i endocrines.
9. Sistema nerviós i muscular.
10. Trastorns mentals i de conducta.
11. Trastorns relacionats amb el consum de substàncies.
12. Aptitud perceptiva-motora.
13. Altres processos oncològics no hematològics.

En els annexos 2 i 3 del Reial decret 170/2010, pel qual s’aprova el Reglament de centres de reconeixement destinats a verificar les aptituds psicofísiques dels conductors, poden consultar-se el model d’informe d’aptitud psicofísica i el model d’història clínica, respectivament.

Atès que els conductors professionals passen moltes hores a l’any a la carretera, amb el consegüent desgast que això comporta, és recomanable complementar les revisions obligatòries per la renovació del permís de conducció amb revisions mèdiques anuals concertades per les mateixes empreses de transport. D’aquesta forma es poden detectar hipotètics problemes de salut en l’interval de temps que transcorre entre dues renovacions del permís de conduir.

La formació per a exercir amb garanties l’activitat professional del transport per carretera no podia limitar-se a l’obtenció dels permisos de conducció corresponent. Així doncs, amb l’esperit de dotar el personal conductor d’una major capacitació, es va aprovar la Directiva 2003/59/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a la qualificació inicial i a la formació contínua dels conductors de determinats vehicles destinats al transport de mercaderies o de viatgers per carretera.

A l’Estat espanyol, aquesta normativa s’ha transposat a través del Reial decret 284/2021, pel qual es regula la qualificació inicial i la formació contínua dels conductors de determinats vehicles destinats al transport per carretera.

El fruit principal d’aquesta norma ha estat l’establiment de les condicions per a l’obtenció de l’anomenat certificat d’aptitud professional (CAP), dividit en una qualificació inicial i en la realització de cursos de formació contínua, necessari per a la conducció per vies públiques espanyoles de vehicles que efectuïn una activitat de transport per carretera i pertanyin a empreses establertes en qualsevol Estat membre de la Unió Europea, per a la qual resulti obligatori estar en possessió de permisos de conducció de les categories C1, C1+E, C, C+E, D1, D1+E, D o D+E.

Estan exempts de la qualificació inicial els conductors en possessió dels següents permisos de conduir:

• De les categories D1, D1+E, D, D+E, expedits abans de l’11 de setembre de 2008.
• De les categories C1, C1+E, C, C+E, expedits abans de l’11 de setembre de 2009.

Els conductors en actiu han de renovar el CAP cada 5 anys seguint un curs de formació contínua de 35 hores.

El certificat acreditatiu de la qualificació inicial del conductor podrà obtenir-se en dues modalitats: ordinària o accelerada. En ambdues modalitats haurà de superar-se un curs de formació obligatòria, integrat per classes presencials i formació pràctica (que poden incloure l’ús de les TIC), a més d’un examen.

En addició a la qualificació inicial del CAP, els conductors hauran de cursar cada 5 anys una formació complementària. Aquesta, haurà de permetre als conductors actualitzar els coneixements essencials per a l’exercici de les seves funcions, i en especial en relació amb la seguretat en carretera, la salut i la seguretat en el treball i la reducció de l’impacte mediambiental de la conducció.

Per a donar compliment a l’exigència de la formació contínua, els conductors hauran de superar un curs d’una durada de 35 hores.

El sector del transport per carretera és un sector amb un marc normatiu extensíssim i en constant revisió. A més, la digitalització de les empreses i els vehicles del transport per carretera és un fet. Per aquesta raó, la formació contínua tindrà en compte l’evolució legislativa i tecnològica del moment.

La normativa preveu algunes exempcions pel que fa a l’obligatorietat d’obtenir el CAP. Així, els conductors de determinats vehicles no hauran de dur a terme una formació complementària a l’obtenció del permís de conduir. És el cas dels conductors dels vehicles següents:

1. Vehicles la velocitat màxima autoritzada dels quals no superi els 45 quilòmetres per hora.
2. Els que s’utilitzin per part dels serveis de les Forces Armades, la protecció civil, els bombers, els Cossos i Forces de Seguretat i els serveis d’ambulàncies d’emergència.
3. Els que estiguin sent sotmesos a proves en carretera per a fins de millora tècnica, reparació o manteniment, o bé siguin nous o transformats i encara no s’hagin posat en circulació.
4. Aquells que exigeixin estar en possessió d’un permís de conduir de les categories D o D1, conduïts, sense passatgers, per personal de manteniment en els desplaçaments cap a o des del centre de manteniment a l’empresa de transports per a la qual efectua el manteniment, sempre que la conducció no constitueixi l’activitat principal del conductor.
5. Els fets servir en situacions d’emergència o que es trobin destinats a missions de salvament.
6. Els utilitzats en les classes pràctiques i en els exàmens destinats a l’obtenció del permís de conducció o del CAP.
7. Els usats per a realitzar transport privat particular de viatgers o mercaderies.
8. Els emprats per a dur a terme transport privat complementari en els quals exclusivament es transportin materials, equips o maquinària per a ús del conductor en l’exercici de la seva professió.
9. Els usats per a circular en les zones rurals per al proveïment de la mateixa empresa del conductor, sempre que es tracti de transport privat complementari i sigui ocasional.
10. Els vehicles fets servir o llogats sense conductor per empreses agrícoles, hortícoles, forestals, ramaderes o pesqueres per al transport de mercaderies en el marc de la seva pròpia activitat empresarial, excepte si la conducció forma part de l’activitat principal del conductor o si la conducció supera una distància superior a 100 quilòmetres al voltant del centre d’explotació.

Finalitzat el curs de formació, els aspirants a l’obtenció del CAP acreditatiu de la qualificació inicial, hauran de superar, en un termini no superior a un any, un examen. L’examen constarà de cent preguntes tipus test, cadascuna de les quals comptarà amb quatre respostes alternatives. Vint-i-cinc d’aquestes preguntes estaran referides a la formació obligatòria específica (dels permisos C o D, segons correspongui). Per a aprovar serà necessari obtenir una puntuació no inferior a la meitat del total de punts possibles.

Hauran de convocar-se exàmens almenys sis vegades a l’any, que poden ser anunciats de forma conjunta d’una sola vegada. El cost d’inscripció a l’examen és de 33,45 euros.

Els conductors que efectuïn transports de mercaderies i ampliïn o modifiquin les seves activitats per a efectuar transport de viatgers, i que estiguin en possessió del corresponent certificat d’aptitud professional, només estaran obligats a realitzar la formació obligatòria específica per als permisos D, D+E, D1 i D1+E del programa del curs de qualificació inicial. De la mateixa manera, els conductors que efectuïn transports de viatgers i ampliïn o modifiquin les seves activitats per a efectuar transport de mercaderies, i que estiguin en possessió del corresponent certificat d’aptitud professional, únicament estaran obligats a dur a terme la formació obligatòria específica per als permisos C, C+E, C1 i C1+E del programa del curs de qualificació inicial.

L’òrgan competent expedirà a cadascun dels aspirants que superin l’examen de qualificació inicial la corresponent targeta de qualificació del conductor. Els conductors obligats a estar en possessió del CAP, hauran de portar-la a bord del vehicle en tot moment en què es trobin conduint.

A l’anvers de la targeta de qualificació professional, trobem inclosa la següent informació (vegeu la figura):

• El text «targeta de qualificació del conductor» imprès en la llengua o les llengües oficials de l’Estat membre que expedeix la targeta.
• L’esmena del nom de l’Estat membre que expedeix la targeta.
• El signe distintiu de l’Estat membre que expedeix la targeta.
• La informació específica de la targeta expedida, numerada de la següent manera:
  • 1. Cognoms del titular.
  • 2. Nom del titular.
  • 3. Data i lloc de naixement del titular.
  • 4a. Data d’expedició de la targeta.
  • 4b. Data d’expiració de la targeta.
  • 4c. Designació de l’autoritat que expedeix la targeta.
  • 4d. Un número diferent del número del permís de conducció, per a ús administratiu.
  • 5a. Número del permís de conducció.
  • 5b. Número de sèrie de la targeta.
  • 6. Fotografia del titular.
  • 7. Signatura del titular.
  • 8. Residència, domicili o adreça postal del titular.

Font: BOE

En el revers de la targeta expedida, trobem més informació, numerada de la següent manera (vegeu la figura):

• 9 Categories de vehicles per a les quals el conductor compleix les obligacions de qualificació inicial i de formació contínua.
• 10. Codi harmonitzat de la Unió Europea «95».
• 11. Un espai reservat perquè es puguin inscriure comentaris indispensables per a la seva gestió o relatives a la seguretat viària.

Font: BOE

En determinades classes de transports per carretera, la tinença del permís de conducció i el CAP ha de ser complementada per autoritzacions específiques o formacions supletòries per al conductor. És el cas, per exemple, del transport de mercaderies perilloses, que obliga a instruir el conductor sobre els riscos (i com prevenir-los) vinculats a una operació de transport d’aquesta mena. De la mateixa manera, i en el transport d’animals vius, és necessari que el conductor superi una formació obligatòria que el capaciti per vetllar pel benestar dels animals al llarg del transport. Finalment, i en el transport escolar, s’exigirà al personal conductor que aporti el Certificat de delictes de naturalesa sexual.

D’altra banda, les empreses dedicades al transport de mercaderies o viatgers per carretera que contractin conductors de tercers països (és a dir, no pertanyents a la UE), hauran de sol·licitar un certificat per a aquests.

La conducció de vehicles que transporten mercaderies perilloses requereix una autorització administrativa especial, coneguda com a permís de mercaderies perilloses ADR. Aquest permís autoritza al transport de mercaderies perilloses, acreditant que el conductor disposa dels coneixements necessaris per a transportar i manipular aquesta classe de càrregues durant el seu transport. Serà requisit indispensable per a l’obtenció d’aquest permís l’antiguitat d’almenys 1 anys del permís B de conducció.

El permís està dividit en una modalitat bàsica, la qual requereix ampliacions per al transport de determinades mercaderies. Així, la modalitat bàsica autoritza al transport de qualsevol mena de matèries perilloses excepte matèries explosives (classe 1) i radioactives (classe 7), i sempre en vehicles diferents dels vehicles cisterna. En definitiva, la modalitat bàsica del permís ADR autoritza el conductor a transportar les mercaderies perilloses següents:

• Classe 2. Gasos.
• Classe 3. Líquids inflamables.
• Classe 4.1. Matèries sòlides inflamables, matèries autoreactives i matèries explosives dessensibilitzades sòlides.
• Classe 4.2. Matèries que poden experimentar inflamació espontània.
• Classe 4.3. Matèries que en contacte amb l’aigua desprenen gasos inflamables.
• Classe 5.1. Matèries comburents.
• Classe 5.2. Peròxids orgànics.
• Classe 6.1. Matèries tòxiques.
• Classe 6.2. Matèries infeccioses.
• Classe 8. Matèries corrosives.
• Classe 9. Matèries i objectes perillosos diversos.

La formació bàsica ADR està regulada per l’Ordre de 18 de juny de 1998, per la qual es regulen els cursos de formació per a conductors de vehicles que transportin mercaderies perilloses i els centres de formació que podran impartir-los, i té una durada de 24 hores. Aquesta formació, l’aprofitament de la qual és condició sine qua non per a presentar-se a l’examen corresponent, versa sobre els continguts següents:

• Disposicions generals aplicables al transport de mercaderies perilloses, inclosos els documents relatius al conductor, els documents relatius al vehicle, els documents relatius a la càrrega, l’obligatorietat o no de la figura de l’acompanyant del conductor, les normes reguladores de la circulació dels vehicles que transportin mercaderies perilloses, les limitacions a la circulació de vehicles que transportin mercaderies perilloses i l’estacionament i vigilància d’aquests.
• Conducta que el conductor del vehicle ha d’observar abans, durant i després de la càrrega o descàrrega de vehicles que transportin mercaderies perilloses.
• Finalitat i funcionament de l’equip tècnic dels vehicles, tals com: sistemes de frenada, mitjans d’extinció d’incendis, equipament elèctric, limitadors de velocitat i tacògraf, entre d’altres.
• Classes de matèries perilloses i riscos associats.
• Mesures de prevenció i seguretat adequades als diferents tipus de risc.
• Etiquetatge i senyalització dels perills.
• Prohibicions de càrrega conjunta en un mateix vehicle o contenidor.
• Precaucions que hauran d’adoptar-se en la càrrega i la descàrrega de mercaderies perilloses.
• Manipulació i estiba dels embalatges.
• Comportament i primers auxilis en cas d’accident o incident de trànsit.
• Responsabilitat civil i assegurances.
• Impacte en el medi ambient i contaminació.
• Transport multimodal.

El permís ADR té una vigència de cinc anys, prorrogable per períodes de 5 anys per mitjà de la superació de cursos de “reciclatge” (que tindran una durada d’almenys la meitat d’hores dels cursos de formació inicial). Aquest permís, regulat per la legislació europea, permet transportar mercaderies perilloses als països que tinguin signat el conveni ADR (vegeu la figura).

L’exclusió del transport de mercaderies en cisternes, material explosiu o radioactiu del permís bàsic ADR, comporta l’existència de tres classes d’ampliacions per a aquest:

• Ampliació ADR Cisternes.
• Ampliació ADR Explosius.
• Ampliació ADR Radioactius.

Per a l’obtenció del permís ampliat, el conductor en qüestió haurà de participar en cursos de formació (en aquest cas de 12 hores) i superar l’examen corresponent.

Els conductors que transportin èquids, bovins, ovins, caprins, porcins o ocells de corral hauran de disposar d’un certificat de competència. Aquest certificat justifica davant la llei que el conductor està en possessió dels coneixements necessaris per a assegurar el benestar animal durant el transport. Per a obtenir-lo, és necessari superar el curs de Benestar Animal en el transport. Aquest curs, que tindrà una durada mínima de 20 hores, versarà sobre els continguts següents:

• Normativa de la Unió Europea en matèria de protecció dels animals durant el transport.
• Normativa d’àmbit nacional i d’àmbit autonòmic sobre protecció dels animals durant el transport.
• Fisiologia dels animals, necessitats de menjar i aigua, comportament animal i concepte d’estrès.
• Aspectes pràctics de la cura i la manipulació d’animals.
• Aptitud per al transport dels animals.
• Cures d’emergència als animals.
• Criteris de seguretat per al personal que treballa amb animals.
• Aspectes de seguretat viària relacionats amb el transport d’animals, i actuació en cas d’accident.
• Neteja i desinfecció dels mitjans de transport i contenidors.

L’escassetat de conductors en el mercat laboral espanyol (motivada per la precarietat i el poc interès que la professió desperta entre els més joves) provoca que sigui habitual la contractació de conductors no pertanyents al país de residència de l’empresa de transport que els contracta.

Les plantilles de conductors de les empreses de transport catalanes compten des de fa anys amb un considerable nombre de treballadors procedents de països de l’Europa de l’Est, pertanyents a la UE. Els desajustaments entre la demanda i oferta de conductors han provocat que, darrerament, la cerca de personal s’estengui, fins i tot, a conductors no pertanyents a la Unió Europea.

La inexistència d’un document uniforme d’abast internacional que certifiqui si un conductor està autoritzat a efectuar serveis de transport públic, dificulta la comprovació que els conductors treballen legalment, fet que pot provocar que determinats conductors es trobin en una situació de contractació irregular.

L’ocupació irregular de conductors comporta en la majoria dels casos condicions laborals i econòmiques desfavorables, provocant riscos per a la seguretat viària i una greu distorsió de la competència entre les empreses que recorren a tals pràctiques i les que sí que compleixen la normativa vigent.

Per intentar remeiar aquesta situació, es va aprovar l’Ordre FOM/3399/2002, per la qual s’estableix un certificat de conductor per a la realització de l’activitat de transport per conductors de tercers països. Aquesta norma estableix que els conductors assalariats nacionals d’un tercer país no pertanyent a la Unió Europea que efectuïn transports de mercaderies o de viatgers amb autobús, siguin públics o privats complementaris, hauran d’aportar un certificat de conductor (vegeu la figura).

Per a l’expedició del certificat de conductor, haurà d’aportar-se una sol·licitud en la qual consti el CIF de l’empresa sol·licitant, acompanyada de la següent documentació:

• Document d’identitat del conductor.
• Permís de conducció del conductor en vigor. Quan es tracti d’un permís de conducció expedit per una autoritat diferent de l’espanyola, serà necessari un informe de la Prefectura provincial de trànsit corresponent que acrediti la validesa d’aquest per a conduir a Espanya.
• Documentació acreditativa de la situació d’alta en la Seguretat Social del conductor, en la qual ha de constar el seu número d’afiliació.
• En els casos que resulti obligatori, i quan no estigui reflectit en el permís de conducció, la documentació acreditativa d’estar en possessió del CAP.

El certificat de conductor tindrà una validesa de dos anys o fins que expiri el termini de validesa del permís de conducció del conductor.

El fet de treballar amb menors d’edat comporta que els conductors que operin serveis de transport escolar hauran de sol·licitar el certificat de delictes de naturalesa sexual. Des de l’any 2015, aquest certificat és obligatori per tots aquells treballadors que, en el marc de les seves funcions laborals, tinguin contacte habitual amb menors. La presentació d’aquest certificat acredita que l’interessat no ha comès delictes de naturalesa sexual.

Així doncs, aquest certificat complementarà el permís D o D1 que habilita a conduir un autocar, i el CAP en la modalitat de transport de viatgers.

La contractació en el sector del transport de mercaderies per carretera s’articula entorn del II Acord general per a les empreses de transport de mercaderies per carretera. Aquest acord es va subscriure d’una part, i en representació de les empreses, per la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM) i per la Confederació Espanyola d’Operadors del Transport (CEOT) i, de l’altra, i en representació dels treballadors, pels sindicats Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT).

Aquest acord, la vigència del qual s’estendrà fins a la seva substitució per una versió revisada d’aquest, permet establir l’estructura de la negociació col·lectiva en el sector, i al mateix temps, conté disposicions normatives que són d’aplicació directa a les relacions laborals en el sector. La negociació col·lectiva en el sector es desenvolupa en l’àmbit provincial.

El personal que presti els seus serveis en empreses de transport de mercaderies per carretera es classificarà en algun dels següents grups professionals:

• Grup I: Personal Superior i Tècnic.
• Grup II: Personal Administratiu.
• Grup III: Personal de Moviment.
• Grup IV: Personal de Serveis Auxiliars.

La categoria professional de Conductor s’inclou en el Grup III: Personal de moviment.

Alguns dels aspectes que regula el II Acord, pel que fa a la forma dels contractes del sector del transport per carretera, són: el període prova, l’extinció del contracte, les modalitats de contractació, la jornada laboral, les hores extres, les vacances, el calendari laboral, les retribucions i el règim disciplinari, entre d’altres.

La durada màxima del període de prova serà de sis mesos per a tècnics titulats, de tres mesos per a la resta del personal del Grup I i de dos mesos per als altres treballadors.

Durant el període de prova, el treballador tindrà els drets i obligacions corresponents a la seva categoria professional i al seu lloc de treball, en condicions d’igualtat respecte a la resta d’empleats. Al llarg del període de prova, la resolució de la relació laboral podrà produir-se a instàncies de qualsevol de les parts, sense necessitat de preavís i sense que cap de les parts tingui dret a cap indemnització.

Superat el període de prova sense que hi hagi hagut desistiment per part de les parts, el contracte tindrà plens efectes, computant-se el temps dels serveis prestats a efectes d’antiguitat.

Els treballadors que voluntàriament deixin de prestar serveis en l’empresa, hauran de comunicar-ho per escrit i amb una antelació mínima de quinze dies a la data del cessament per a contractes que superin l’any de durada i una antelació de set dies per a contractes de durada inferior. L’empresa tindrà dret a deduir de la liquidació del treballador una indemnització equivalent al salari dels dies deixats de preavisar.

De la mateixa manera, i a excepció dels supòsits d’extinció contractual amb preavís legalment establert, de l’acomiadament disciplinari, dels contractes d’interinitat i dels de durada determinada en els quals el cessament en el treball coincideixi amb la data de finalització prevista en el contracte, l’empresari que decideixi prescindir dels serveis d’un treballador haurà de comunicar-l’hi per escrit amb una antelació de quinze dies. L’incompliment del preavís donarà dret al treballador al cobrament, juntament amb la liquidació, d’una indemnització equivalent al salari dels dies que faltin de preavís.

La temporalitat és una de les problemàtiques principals en la contractació a Espanya. El II Acord general, i d’acord amb el que estableix l’Estatut dels treballadors, estableix que la durada màxima dels contractes eventuals per circumstàncies de la producció és de 12 mesos en un període de referència de 18 mesos.

Un dels altres aspectes sensibles dels contractes de treball a Espanya és l’abundància de contractes a temps parcial. En l’àmbit del transport per carretera, i per la naturalesa de l’activitat, la majoria dels contractes de treball se subscriuen a jornada completa. Tanmateix, el II Acord general deixa clar que el contracte de treball s’entendrà subscrit a temps parcial sempre que s’acordi la prestació de serveis durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any, inferior a la jornada de treball d’un treballador a temps complet.

La jornada de treball ordinària màxima serà de quaranta hores setmanals de treball efectiu, de mitjana en el còmput anual, i distribuïda de manera irregular. Amb caràcter general, la jornada ordinària no pot excedir de deu hores diàries de treball efectiu.

Donada la peculiaritat de les activitats de logística, vinculades directament a les determinacions del client, que exigeix una permanent activitat de les empreses, haurà d’existir la possibilitat d’establir jornades, torns i horaris del personal que permetin la correcta prestació del servei, sense perjudici de les corresponents compensacions o drets a retribució que procedeixin o es pactin, si escau.

El Reial decret 1561/1995, sobre jornades especials de treball, aprofundeix en l’objectiu de definir un marc normatiu per a les jornades de treball en el sector del transport per carretera, ateses les seves particularitats. Aquest marc normatiu es basa en la distinció, per al còmput de la jornada en els diferents sectors del transport, entre temps de treball efectiu i temps de presència.

En l’àmbit del transport per carretera es considera temps de presència els períodes diferents de les pauses i dels descansos, durant els quals el conductor no duu a terme cap activitat de conducció o altres treballs i no està obligat a romandre en el seu lloc de treball, però ha d’estar disponible per a respondre a possibles instruccions que li ordenin iniciar o reprendre la conducció. Concretament, s’inclouen dins el temps de presència els períodes següents:

• Els períodes durant els quals el treballador acompanyi a un vehicle transportat en transbordador o tren.
• Els períodes d’espera en fronteres o els causats per les prohibicions de circular.
• Les dues primeres hores de cada període d’espera de càrrega o de descàrrega. La tercera hora i següents es consideraran temps de treball efectiu, tret que es conegui per endavant la seva durada previsible.
• Els períodes de temps en els quals, en el marc d’una conducció en equip, el conductor romangui assegut o estirat en una llitera durant la circulació del vehicle.

Els temps de presència no podran excedir en cap cas de vint hores setmanals de mitjana en un període de referència d’un mes (ampliable a dos). Les hores de presència no computaran a l’efecte de la durada màxima de la jornada ordinària de treball, ni per al límit màxim de les hores extraordinàries.

Pel que fa al descans entre jornades de treball, aquest serà com a mínim de deu hores, podent-se compensar les diferències fins a les dotze hores establertes en la legislació laboral. D’altra banda, pel que fa als descansos setmanals, s’estableix el següent:

• Els conductors que realitzin serveis de transport nacional tindran dret a gaudir en el seu domicili almenys set de cada dotze descansos setmanals.
• Els conductors que duguin a terme serveis de transport internacional tindran dret a gaudir en el seu domicili almenys cinc de cada dotze descansos setmanals.
• Almenys la meitat dels descansos setmanals en domicili que es portin a cap al llarg de l’any seran descansos no reduïts.
• Per cada descans setmanal en domicili no gaudit pel treballador, aquest adquirirà el dret a un dia laborable de permís retribuït, el gaudi del qual s’afegirà a les vacances anuals o a un descans setmanal en el seu domicili en el següent mes natural.
• Es procurarà que el nombre més gran possible de descansos setmanals que es duguin a terme en el domicili del treballador coincideixin el cap de setmana. S’estableix que almenys un dels descansos setmanals realitzats en el domicili del treballador en cada període de dotze setmanes consecutives haurà de coincidir amb el cap de setmana.

Les vacances anuals tindran una durada no inferior a trenta dies naturals, podent ser gaudides en dos períodes com a màxim, excepte pacte en contra, al llarg de l’any natural. El personal que sigui acomiadat durant el transcurs de l’any, tindrà dret a l’abonament del salari corresponent a la part de vacances meritades i no gaudides.

El període o períodes de vacances es fixaran de comú acord entre l’empresari i el treballador, d’acord amb el calendari de vacances fixat per l’empresa. El treballador coneixerà les dates que li corresponguin almenys dos mesos abans de l’inici del període de vacances.

El salari dels professionals del transport per carretera està compost del salari base i els complements salarials que correspongui en cada cas. El salari base consistirà en una retribució fixa quantificada en conveni col·lectiu. Els complements salarials, que són quanties addicionals al salari base, es classificaran de la següent manera:

• Complements personals: són aquells que es derivin de les condicions personals del treballador que no hagin estat valorades en fixar el salari base. És el cas del complement d’antiguitat, pel qual els anys de treball en una empresa suposaran per al treballador un complement d’un cinc per cent del salari base al cap de cinc anys, un deu per cent al cap de deu anys, un quinze per cent al cap de quinze anys i un vint per cent al cap de vint o més anys.
• Complements de lloc de treball: són aquells que es deriven de les característiques especials c del lloc de treball ocupat. El més comú és el complement salarial de nocturnitat, el qual s’abona per cada hora o fracció d’hora treballada entre les 22 i les 6 del matí.
• Complements per quantitat o qualitat de treball: són aquells que s’estableixen per a retribuir una millor qualitat o una major quantitat de treball realitzat, i són, entre altres, les primes o incentius, els plusos d’activitat i d’assistència i les hores extraordinàries.
• Complements de venciment periòdic superior al mes: són les gratificacions extraordinàries de març, juliol i de Nadal. L’import de cadascuna d’elles serà de 30 dies de sou o salari basi més, si és el cas, els complements personals, per cada any complet de serveis. Les empreses que ho desitgin podran prorratejar en els dotze mesos de l’any tots o alguns dels complements de venciment periòdic superior al mes.
• Plus Conveni: aquest complement dependrà de l’establert en cadascun dels convenis provincials corresponents.

A banda del salari, existeix una altra compensació econòmica de l’empresa al treballador: la dieta. La dieta és un concepte extrasalarial de naturalesa indemnitzatòria o compensatòria, que té com a finalitat compensar les despeses de manutenció o allotjament del treballador, ocasionades a conseqüència d’un desplaçament. Tindrà dret a percebre dieta, el personal que a causa del servei que presti es vegi obligat a dinar, sopar o pernoctar i esmorzar fora de la localitat del seu domicili i de la de prestació habitual del seu servei.

El règim disciplinari recull les faltes, podent ser aquestes accions o omissions, comeses pels treballadors en el marc del seu treball que suposin una infracció de les obligacions que al treballador li venen imposades per l’ordenament jurídic, pel II Acord general, pels convenis col·lectius o altres normes i pactes, individuals o col·lectius. Les faltes comeses pels treballadors es classificaran en lleus, greus i molt greus.

Abans d’imposar sancions per faltes greus o molt greus les empreses comunicaran per escrit els fets als treballadors interessats, amb la finalitat que, si ho desitgen, puguin exposar, en el termini de tres dies laborals, les al·legacions que estimin oportunes.

Sempre que es tracti de presumptes faltes molt greus l’empresa podrà acordar la suspensió d’ocupació del treballador com a mesura cautelar, i pel temps estrictament necessari per a l’esclariment dels fets, amb el límit d’un mes, sense perjudici de la sanció que finalment sigui procedent imposar. Les sancions imposades als treballadors dependran de la gravetat de la falta, i comportaran el següent:

• Per faltes lleus: amonestació verbal o per escrit i suspensió d’ocupació i sou de fins a dos dies.
• Per faltes greus: suspensió d’ocupació i sou de 3 a 15 dies, i suspensió de la possibilitat d’ascens fins a 3 anys.
• Per faltes molt greus: suspensió d’ocupació i sou de 16 a 45 dies, inhabilitació definitiva per a l’ascens i acomiadament.

El sector del transport per carretera té un gruix molt considerable de treballadors autònoms, els quals no se sotmeten a la negociació col·lectiva, però que també tenen regulades les condicions en què duen a terme la seva feina. Així, el Reial decret 128/2013, sobre ordenació del temps de treball per als treballadors autònoms que realitzen activitats mòbils de transport per carretera, estableix les condicions relatives al temps de treball, el temps de descans, les pauses i el registre les jornades de treball.

Pel que fa al temps de treball setmanal, aquest no sobrepassarà les 48 hores. No obstant això, podrà ampliar-se fins a les 60 hores sempre que la durada mitjana del mateix no superi les 48 a la setmana en un període de quatre mesos naturals. Pel que fa a la nocturnitat, el conductor autònom que efectuï treball nocturn no podrà dur a terme una jornada diària que excedeixi de les deu hores per cada període de 24 hores consecutives.

Pel que fa als temps de conducció i descans, els conductors autònoms se sotmetran, de la mateixa manera que els conductors assalariats, a la normativa europea de temps de conducció i descans.

Finalment, i pel que fa al registre de les jornades de treball, el conductor autònom haurà de registrar diàriament el seu treball i conservar-ne la documentació associada durant almenys 2 anys.

La negociació col·lectiva en el sector del transport per carretera no seria possible sense l’existència dels sindicats i les associacions empresarials o patronals. Pel que fa a la representació sindical, els dos sindicats majoritaris en el transport per carretera són CCOO i UGT. Pel que fa a la representació empresarial, destaquen la CETM i ASTIC.

Les principals funcions dels sindicats són:

• La representació institucional dels treballadors i treballadores.
• La participació en la negociació col·lectiva.
• La participació en la resolució de conflictes laborals.
• La promoció d’eleccions de representants dels treballadors/as.
• La participació activa en qualsevol iniciativa vinculada a les condicions de treball.

Les empreses de 50 o més treballadors hauran de comptar amb un comitè d’empresa, l’òrgan col·legiat que actuarà en representació de la força laboral. En les empreses de menys de 50 i més de 10 treballadors la figura dels comitès d’empresa serà substituïda per la del delegat de personal, que exercirà les mateixes funcions.

Tant el comitè d’empresa com els delegats, tenen dret a rebre informació de l’empresa en temes que puguin afectar els treballadors, i per això podran sol·licitar:

• Informació trimestral sobre l’evolució general del sector del transport per carretera i la situació econòmica de l’empresa. Podran incloure’s previsions de contractació (i la seva modalitat), així com informació sobre accidents de treball i malalties professionals, estudis sobre medi ambient laboral i mecanismes de prevenció.
• Informació, almenys anualment, relativa a l’aplicació en l’empresa del dret d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, amb especial atenció a l’aplicació del pla d’igualtat (obligatori per empreses de més de 50 treballadors).
• Informació comptable, en la periodicitat que correspongui, en relació amb el balanç, els comptes de resultats, la memòria, entre d’altres.

El comitè d’empresa, a més, tindrà dret a ser informat i consultat sobre totes les decisions de l’empresa que poguessin provocar canvis rellevants en l’organització del treball i en els contractes de treball.

A banda del dret a la informació, el comitè d’empresa té les següents competències:

• Exercir una labor de vigilància en el compliment de les normes laborals, de les condicions de seguretat i salut en el treball i de vigilància del respecte i l’aplicació del principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes.
• Participar en la gestió d’obres socials en benefici dels treballadors i els seus familiars.
• Col·laborar amb la direcció de l’empresa en l’increment de la productivitat i en la posada en marxa de mesures de conciliació.
• Informar els treballadors a qui representa dels temes i assumptes que repercuteixin en les relacions laborals.

La defensa dels interessos dels treballadors i de les empreses, respectivament, convergeixen en el Consell Nacional de Transports Terrestres, l’òrgan superior d’assessorament, consulta i debat sectorial de l’Administració en assumptes que afectin el funcionament del sistema de transports.