Prevenció de riscos laborals i seguretat viària

El sector del transport per carretera és una de les activitats econòmiques que presenta un dels índexs més elevats de sinistralitat. L’activitat de conducció en si mateixa implica l’assumpció dels riscos derivats de la circulació per la xarxa viària, però quan aquesta es desenvolupa de forma professional i de manera continuada cal contemplar altres riscos.

La norma de màxim rang en l’àmbit de la PRL és la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals. L’objecte d’aquesta llei és promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels riscos derivats del treball. Aquest objectiu engloba la protecció de la seguretat i de la salut, l’eliminació o la disminució dels riscos derivats del treball i la informació, la consulta, la participació i la formació dels treballadors en matèria preventiva.

L’establert per la Llei de PRL es complementa amb altres normes, les quals regulen el següent:

• Els requisits mínims que han de reunir les condicions de treball per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors.
• Les limitacions o prohibicions que afectaran les operacions, els processos i l’exposició a agents que comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.
• Els procediments d’avaluació dels riscos per a la salut dels treballadors i la normalització de metodologies i guies d’actuació preventiva.
• Les modalitats d’organització, de funcionament i de control dels serveis de prevenció.
• Les condicions de treball o mesures preventives específiques en treballs especialment perillosos. Aquest punt és especial rellevant en el marc del transport de mercaderies perilloses.
• El procediment de qualificació de les malalties professionals.

En qualsevol actuació encaminada a donar compliment a l’esmentat prèviament, s’ha de tenir en compte els principis que han de regir l’acció preventiva:

• Evitar els riscos.
• Avaluar els riscos que no siguin evitables.
• Combatre els riscos a l’origen.
• Adaptar el treball a la persona amb l’objectiu últim d’atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes d’aquest en la salut.
• Tenir en compte els avenços tècnics en l’àmbit de la protecció i seguretat.
• Planificar la prevenció adoptant mesures que anteposin la protecció col·lectiva a la individual.
• Donar les instruccions corresponents en matèria de prevenció als treballadors.

D’acord amb l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2015-2020, elaborada per l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), el sector del transport és l’activitat econòmica amb l’índex més elevat d’accidents de treball del sector serveis. La majoria d’aquests accidents, molts d’ells greus o mortals, són derivats d’un accident viari.

Els riscos a què està sotmès un conductor de transport de mercaderies per carretera, més enllà dels inherents a l’activitat de conducció, depenen de la tipologia concreta de transport que dugui a terme.

Dues de les actuacions que més poden contribuir a mitigar els riscos a què estan sotmesos els conductors en el transport per carretera són:

• L’estricte compliment de la normativa de temps de conducció i descans.
• L’adequada capacitació del personal conductor: permís de conducció, CAP, autoritzacions específiques, formació continua, etc.

Els riscos associats a l’activitat del transport per carretera poden classificar-se en diferents grups, com per exemple:

• Riscos associats a les condicions de seguretat. Aquests riscos estan vinculats a l’espai físic (com per exemple el camió o un moll de càrrega) en què el conductor duu a terme la seva feina.
• Riscos associats a la via i la climatologia. Aquests riscos estan lligats a la circulació per la xarxa viària i a les alteracions que el clima pot comportar en la conducció.
• Riscos higiènics. Aquests riscos es deriven de l’exposició del conductor a diferents agents contaminants, entre els quals s’inclouen aspectes físics com el soroll o les vibracions.
• Riscos ergonòmics. Aquests riscos són causats per l’adopció de postures forçoses, per la realització de moviments repetitius i per la manipulació de càrregues.
• Riscos psicosocials. Aquests riscos estan lligats a les condicions en què el conductor ha de dur a terme la seva feina, les quals poden repercutir en la seva salut mental.

En el lloc de treball, el conductor està sotmès a una sèrie de riscos que es deriven de la disposició dels materials i eines necessaris per a l’acompliment de les tasques, així com de la interacció amb maquinària o vehicles que operen en el mateix espai de forma simultània. Els principals riscos associats a les condicions de seguretat són:

• Les caigudes al mateix nivell.
• Les caigudes a diferent nivell.
• L’atropellament per part de vehicles o equips de treball en moviment.
• L’atrapament per la bolcada de vehicles o maquinària.
• La caiguda d’objectes que estiguin sent manipulats.
• Els cops, els xocs o els aixafaments.
• Els incendis o explosions.
• L’electrocució.

A la taula es poden veure els diferents riscos, les conseqüències i els factors de risc.

La circulació per la xarxa viària comporta la interacció amb altres conductors (alguns d’ells professionals i molts d’altres, no), i l’assumpció dels riscos derivats intrínsecament de l’activitat de conducció. A més, la probabilitat i la gravetat d’un potencial accident creix si les condicions climatològiques (pluja, vent, neu, etc.) són adverses. Així, dins els riscos associats a la via i la climatologia podem distingir entre:

• La seguretat viària.
• Les condicions climatològiques adverses.

La seguretat viària està en gran part vinculada a l’estat i al manteniment dels eixos viaris pels quals ha de circular el conductor. A més, aquelles vies que suporti volum de tràfics més elevats presentaran un risc més elevat que aquelles menys transitades. Amb tot, els principals factors de risc que poden generar un sinistre a la carretera són:

• Els comportaments imprudents, especialment en trajectes de curta durada o habituals.
• Una planificació inadequada de la ruta.
• El consum d’alcohol o estupefaents.
• La velocitat inadequada.

La climatologia adversa pot causar, entre d’altres, una reducció en l’adherència del vehicle. Aquesta manca d’adherència farà més difícil mantenir el control del vehicle, fet que podrà incrementar la tensió del conductor, fatigant-lo i incrementant les possibilitats que aquest pugui distreure’s. La climatologia adversa pot manifestar-se de diferents maneres:

• La pluja, que mulla l’asfalt i redueix l’adherència.
• La boira, que redueix el camp visual.
• El vent, que dificulta el control del vehicle.
• La neu, que pot impedir la circulació.
• La sortida o la posta del sol, que pot causar enlluernaments.

Els agents contaminants a què estan exposats els conductors professionals poden classificar-se en tres grans grups: contaminants químics (com la pols), contaminats físics (com el soroll) i contaminants biològics (com els virus). En el transport de mercaderies perilloses aquests riscos augmentaran de forma exponencial. D’acord amb la classificació prèvia i la naturalesa de l’activitat de conducció els riscos higiènics es poden classificar en:

• Riscos vinculats al soroll.
• Riscos vinculats a les vibracions.
• Riscos vinculats als contaminants químics.

Durant la circulació per vies amb un volum de tràfic intens, els conductors de transport per carretera estan exposats a nivells de soroll molt elevats. Aquests pics de soroll poden produir-se també en les operacions de càrrega i descàrrega de la mercaderia, en funció de les particularitats del centre de treball en què s’expedeixi o es lliuri la càrrega. Amb tot, hi ha una sèrie de factors de risc que poden contribuir al fet que aquest risc es manifesti amb més freqüència i amb major intensitat:

• Un manteniment inadequat del vehicle.
• La interacció amb emissores de ràdio.
• Nivells de soroll anormalment elevats en l’entorn, com per exemple, els derivats d’obres en l’eix viari pel qual s’estigui circulant.

La conducció d’un vehicle suposa, en major o menor mesura, l’exposició continuada a les vibracions que genera el vehicle. Aquestes es transmeten a través del seient, el qual ha d’estar dissenyat de la forma més ergonòmica possible amb l’objectiu de minimitzar aquesta transmissió. Així, els principals factors de risc que contribueixen a incrementar l’exposició a les vibracions són:

• El funcionament deficitari dels sistemes d’amortiment del vehicle.
• El disseny de seients poc ergonòmics.
• El manteniment deficient de la xarxa viària, que comporta l’existència de clots i contribueix a fer l’asfalt més irregular.

Els gasos que expulsa un vehicle de transport per carretera, així com els vapors que es generen quan s’omple el dipòsit de carburant, són dos dels principals factors de risc en relació amb l’exposició del conductor a agents químics. Aquests riscos creixen exponencialment en el transport de mercaderies perilloses (gasos, matèries radioactives, matèries tòxiques, etc.) raó per la qual els conductors especialitzats en aquesta classe de transport perceben un plus de perillositat.

La monotonia i el sedentarisme inherents a l’activitat de conducció comporten que el conductor hagi de mantenir forçosament la mateixa postura durant llargues jornades de treball. Aquest fet, unit a la manipulació de la càrrega en els supòsits en què la normativa ho permet, comporta l’exposició reiterada a dos riscos ergonòmics:

• Les postures forçoses.
• La manipulació de càrregues.

La conducció és una activitat que requereix mantenir una mateixa postura durant diverses hores de forma continuada. Aquest fet pot tenir un impacte negatiu sobre la salut del conductor, en tant que pot conduir a patir lesions a l’esquena, dolors articulars i problemes de circulació, entre d’altres. Aquesta situació es pot agreujar si existeixen els factors de risc següents:

• La incorrecta regulació del seient.
• El deteriorament del seient.
• La disposició errònia dels retrovisors.

Una de les principals demandes dels treballadors i les empreses del sector del transport ha estat la prohibició de la realització d’operacions de càrrega i descàrrega per part dels conductors. Amb l’entrada en vigor del Reial decret 3/2022 aquesta demanda serà atesa, ja que la imposició per part dels carregadors que els conductors assumeixin la manipulació de la càrrega comporta, en molts casos, accidents de treball derivats de l’execució d’una tasca per a la qual no s’ha estat format.

Les condicions de treball d’alguns professionals del transport per carretera, exposats a llargues jornades de treball, a pernoctar en el vehicle i, en alguns casos, a no retornar al seu domicili durant setmanes, poden contribuir a fer que es manifestin riscos de caràcter psicosocial, tals com:

• La fatiga mental.
• L’estrès.
• La violència o els robatoris.

La fatiga del conductor pot manifestar-se tant físicament com mentalment. En el primer cas, es manifestarà muscularment a causa d’haver de mantenir la mateixa postura durant diverses hores; en el segon cas, es manifestarà a través d’una reducció de la concentració a causa d’haver d’estar en alerta sempre que s’està al volant. Els principals factors de risc que poden contribuir a la fatiga del conductor són:

• La por a patir un accident.
• L’adaptació a torns de treball amb horari irregular.
• La manca de descans entre jornades.

L’estrès és un sentiment de tensió física o emocional provocat per una situació o pensament que ens fa sentir frustrats, furiosos o nerviosos. Les conseqüències de l’estrès són la irritabilitat, la manca de concentració, l’alteració del son o l’ansietat. La conducció pot ser en molts casos estressant, especialment quan:

• Les jornades de treball són extremadament llargues.
• Els horaris que cal complir són molt ajustats.
• Els volums de tràfic són molt elevats i canviants.

La manca d’estacionaments vigilats i la limitació que suposa el compliment dels límits de conducció màxima diària i ininterrompuda, obliga els conductors de transport per carretera a estacionar, i fins i tot pernoctar, en zones no vigilades. Això els exposa a potencials robatoris, els quals són més factibles si:

• La mercaderia transportada té un valor elevat.
• Es treballa de nit i en solitari.

Als robatoris cal afegir la violència a què els professionals del transport per carretera estan exposats a causa de potencials discussions derivades de les interaccions amb altres conductors.

La política de prevenció de riscos laborals de l’empresa de transport per carretera vetllarà per minimitzar els riscos a què estan exposats els professionals del sector. L’actuació en matèria de minimització dels riscos pot dividir-se en: mesures preventives, ús d’Equips de Protecció Individual (EPI) i accions de vigilància de la salut.

En l’àmbit de les mesures preventives, hauran de facilitar-se al personal conductor totes aquelles instruccions i recomanacions que puguin contribuir a eliminar o mitigar riscos laborals de qualsevol classe. Les mesures preventives que s’acordin estaran associades a cadascun dels riscos existents, com ara:

• Riscos associats a les condicions de seguretat
• Riscos associats a la via i la climatologia
• Riscos higiènics
• Riscos ergonòmics
• Riscos psicosocials

A la taula es detallen les mesures preventives que s’han d’adoptar per a minorar els riscos associats a les condicions de seguretat:

A la taula es detallen les mesures preventives que s’han d’adoptar per als riscos associats a la via i a la climatologia.

A la taula es detallen les mesures preventives associades als riscos higiènics.

A la taula es detallen les mesures preventives associades als riscos ergonòmics.

A la taula es detallen les mesures preventives associades als riscos psicosocials.

Equipar-se de forma adequada pot suposar en molts casos evitar o mitigar les conseqüències d’un accident laboral. Per aquesta raó, i donant compliment a la llei, és important que les empreses facilitin els seus conductors els Equips de Protecció Individual (EPI) necessaris per acomplir les tasques que els siguin encomanades. Per norma general, tots els conductors de transport per carretera haurien de rebre els EPI següents:

• Guants de protecció contra riscos mecànics.
• Calçat de seguretat amb sola de goma antilliscant i reforçada a la zona capdavantera.
• Roba d’alta visibilitat.

És crucial també adaptar els EPI que rep cada conductor a les particularitats dels serveis de transport per carretera que aquest efectuï.

Finalment, cal assenyalar que els EPI han de trobar-se sempre en òptim estat, i per aquesta raó cal estar atent a la vida útil de cadascun dels equips de protecció indicada pel fabricant. Així i tot, i tan aviat com es detecti qualsevol deteriorament en algun dels EPI, caldrà que l’empresa el substitueixi per un en òptim estat.

La vigilància de la salut dels treballadors consisteix en la recollida, l’anàlisi i la interpretació sistemàtica de dades sobre els riscos i els problemes de salut patits pels treballadors, amb la finalitat d’adoptar les mesures preventives adequades. La informació que es deriva de la vigilància de la salut pot ser útil per a:

• Detectar nous riscos o riscos que havien passat desapercebuts.
• Proposar intervencions preventives.
• Adaptar el treball a cada treballador.
• Avaluar l’eficàcia de les mesures preventives adoptades.
• Analitzar les tendències sobre l’estat de salut dels treballadors i la seva evolució.

La vigilància de la salut pot ser:

• Individual, quan la recollida d’informació es fa per a cada treballador en particular. Són formes de vigilància de la salut individual els qüestionaris de símptomes, el control biològic, les proves de detecció precoç i els exàmens de salut.
• Col·lectiva, quan les dades aportades per la vigilància individual es complementen amb altres dades i informacions, sanitàries i no sanitàries, provinents d’altres fonts, com els sistemes d’informació sanitària, amb l’objectiu de tenir una visió global de l’estat col·lectiu de salut en relació amb l’àmbit laboral.

La millora de la seguretat a la carretera passa per l’establiment d’un codi que defineixi les normes a seguir pels usuaris de la xarxa viària. Tant la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, com el Reglament General de Circulació han contribuït a la creació d’un marc normatiu que regula aspectes tals com els límits de velocitat, l’ús de l’enllumenat, la senyalització viària o la prioritat de pas dels vehicles, entre d’altres.

És important també que els conductors coneguin els protocols a seguir en cas d’accident, a fi de minorar les conseqüències d’aquests per a les persones. Amb tot, cal dirigir els esforços a reduir tant com sigui possible el nombre d’accidents i, per aquesta raó, cal fer èmfasi en el conjunt d’actuacions conegudes com a tècniques de conducció preventiva.

D’acord amb la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Viària, tots els conductors estan obligats a respectar els límits de velocitat establerts. A més, i tenint en compte les característiques i l’estat de la via, del vehicle i de la seva càrrega i les condicions meteorològiques, ambientals i de circulació haurà d’adequar-se la velocitat a fi que pugui detenir-se el vehicle dins dels límits del camp de visió del conductor i davant qualsevol obstacle que pugui presentar-se.

En contraposició als excessos de velocitat, cal analitzar el fenomen de la velocitat anormalment reduïda, la qual suposa la circulació a una velocitat significativament menor a l’adequada pel tipus de via i la situació del trànsit. Circular d’aquesta manera entorpeix de manera evident la marxa dels altres vehicles i pot derivar amb facilitat en situacions de risc. Així i tot, l’impacte de la velocitat anormalment reduïda és poc significatiu en tant que factor de risc per a la seguretat viària.

Molts conductors pensen, de manera errònia, que quan es mantenen dins dels límits de velocitat permesos per a la via en la qual es troben, estan circulant a una velocitat segura. La importància de la velocitat no radica solament en el compliment dels límits màxims, sinó en mantenir una velocitat adequada a les circumstàncies de la circulació.

La velocitat d’una via ve determinada pel traçat d’aquesta, per la composició del trànsit que hi circula (percentatge de cada tipus de vehicles, sobretot pesats), la intensitat de la circulació i la capacitat de la carretera. Per analitzar la velocitat de circulació cal fer distinció entre:

• Velocitat màxima: límit superior de velocitat permès per a la via per la qual s’està circulant.
  Per als vehicles que duguin a terme serveis de transport escolar i de menors o que transportin mercaderies perilloses, es reduirà en 10 quilòmetres per hora la velocitat màxima de la taula, en funció de la mena de vehicle i de la via per la qual circula.
• Velocitat mínima: límit inferior de velocitat permès per a la via per la qual s’està circulant.
  D’acord amb la normativa, es prohibeix la circulació en autopistes i autovies de vehicles de motor a una velocitat inferior a 60 quilòmetres per hora, i en la resta de vies, a una velocitat inferior a la meitat de la genèrica assenyalada per a cada categoria de vehicles en la taula.
• Velocitat inadequada: velocitat no adaptada a les condicions climatològiques o a les circumstàncies de la via, del trànsit, del vehicle o del mateix conductor. Encara que aquesta velocitat es trobi dins dels límits permesos per a la via, impedeix que el conductor pugui controlar el vehicle en un determinat moment o en situacions problemàtiques que se li presentin.
• Velocitat adequada: velocitat que permet estar en condicions de dominar el vehicle davant qualsevol obstacle o imprevist.

Qualsevol conductor d’un vehicle que circuli darrere d’un altre haurà de deixar, entre tots dos, un espai lliure que li permeti detenir-se, en cas de frenada brusca, sense col·lidir amb ell, tenint en compte la velocitat i les condicions d’adherència i frenada.

La separació que es deixi amb el vehicle precedent haurà de permetre al vehicle perseguidor fer un avançament amb seguretat. Específicament, els vehicles amb una MMA superior a 3.500 kg i els vehicles i conjunts de vehicles de més de 10 metres de longitud hauran de guardar una separació mínima de 50 metres, excepte quan els avançaments estiguin prohibits, quan hi hagi més d’un carril destinat a la circulació en el seu mateix sentit o quan la circulació estigués tan saturada que no permeti avançaments.

En les interseccions la preferència de pas es determinarà d’acord amb la senyalització que la reguli. Si no hi hagués senyalització que regulés la preferència de pas, el conductor estarà obligat a cedir el pas als vehicles que s’aproximin per la seva dreta, excepte en els següents supòsits:

• Tindran preferència els vehicles que circulin per una via pavimentada enfront dels que ho fan per una via sense pavimentar.
• Els vehicles que circulin per raïls tindran prioritat sobre els altres usuaris.
• En les glorietes, els que es trobin dins de la via circular tindran preferència sobre els que pretenguin accedir-hi.
• Els vehicles que circulin per una autopista o autovia tindran preferència sobre els que pretenguin accedir-hi.

En cas que una intersecció estigués regulada per semàfors, els conductors hauran d’actuar d’acord amb el que aquests indiquin. En les interseccions amb senyal de “cedeixi el pas” o “stop”, els conductors cediran sempre el pas als vehicles que transitin per la via preferent, amb independència del costat pel qual s’aproximin, i arribant a detenir per complet la seva marxa quan sigui necessari.

La parada i l’estacionament hauran d’efectuar-se de tal manera que el vehicle no obstaculitzi la circulació ni constitueixi un risc per a la resta dels usuaris de la via, evitant que pugui posar-se en moviment en absència del conductor. En el cas dels vehicles amb una MMA superior a 3.500 kg, dels autobusos o dels conjunts de vehicles, i quan la parada o l’estacionament es realitzi en un lloc amb un pendent significatiu, el conductor del vehicle haurà, a més, de deixar-lo adequadament calçat, sigui fent ús de falques o recolzant una de les rodes directrius en la vorada de la vorera.

En qualsevol cas, i encara que es compleixi l’anterior, està prohibit aturar-se:

• En les corbes i canvis de rasant de visibilitat reduïda, en les seves proximitats i en els túnels.
• En passos a nivell, passos per a ciclistes i passos per a vianants.
• En els carrils o part de les vies reservats exclusivament per a la circulació o per al servei de determinats usuaris.
• En les interseccions i en les seves proximitats si es dificulta el gir a altres vehicles, o en vies interurbanes, si es genera perill per falta de visibilitat.
• En els llocs on s’impedeixi la visibilitat de la senyalització als usuaris.
• En autopistes i autovies, excepte en les zones habilitades a tal efecte.
• En els carrils destinats a l’ús exclusiu del transport públic urbà, o en els reservats per a les bicicletes.
• En zones senyalitzades per a ús exclusiu de minusvàlids i passos per a vianants.

D’altra banda, està prohibit estacionar en els següents casos:

• En tots els casos en què està prohibida la parada.
• En els llocs habilitats per l’autoritat municipal com a estacionament amb limitació horària sense col·locar el distintiu requerit.
• En zones senyalitzades per a càrrega i descàrrega.
• En zones senyalitzades per a ús exclusiu de minusvàlids.
• Sobre les voreres, passejos i altres zones destinades al pas de vianants.
• Davant dels guals correctament senyalitzats.
• En doble fila.

Qualsevol vehicle que circuli entre la posta i la sortida del sol per vies urbanes o interurbanes prou il·luminades, o a qualsevol hora del dia per túnels i passos inferiors haurà de dur encès, a més de l’enllumenat de posició, l’enllumenat de curt abast.

L’enllumenat de llarg abast haurà de ser utilitzat per qualsevol vehicle que circuli a més de 40 quilòmetres per hora, entre la posta i la sortida del sol, fora de ciutat i per vies insuficientment il·luminades o a qualsevol hora del dia per túnels i passos inferiors, excepte quan hagi d’utilitzar-se l’enllumenat de curt abast o d’encreuament per a evitar els enlluernaments.

No podrà fer-se servir la llum de llarg abast quan el vehicle es trobi aturat o estacionat. L’enllumenat de llarg abast o de carretera haurà de ser substituït pel de curt abast o d’encreuament tan aviat com s’apreciï la possibilitat de produir enlluernament a altres usuaris de la mateixa via o de qualsevol altra via, i molt especialment als conductors de vehicles que circulin en sentit contrari.

També serà obligatori utilitzar l’enllumenat (antiboira, de curt abast o de llarg abast) quan existeixin condicions meteorològiques o ambientals que disminueixin sensiblement la visibilitat, com en cas de boira, pluja intensa, nevada, núvols de fum o de pols.

La llum antiboira davantera només podrà fer-se servir en aquests casos o en trams de vies estretes amb moltes corbes. La llum antiboira posterior solament s’encendrà quan les condicions meteorològiques o ambientals siguin especialment desfavorables, com en cas de boira espessa, pluja molt intensa, fort nevada o núvols densos de pols o fum.

La senyalització és el conjunt de senyals i ordres dels agents de circulació, senyals circumstancials que modifiquen el règim normal d’utilització de la via, semàfors, senyals verticals de circulació i marques viàries destinades als usuaris de la via a fi d’advertir-los i informar-los, o a reglamentar el seu comportament d’acord amb les circumstàncies de la via o de la circulació.

Tots els usuaris de les vies de circulació estan obligats a obeir els senyals que estableixin una obligació o una prohibició, així com a adaptar el seu comportament d’acord amb la resta de senyals que hi hagi a la via. Els usuaris han d’obeir les prescripcions indicades pels senyals, encara que semblin estar en contradicció amb les normes de comportament en la circulació.

L’ordre de prioritat entre els diferents tipus de senyals de circulació és el següent:

1. Senyals i ordres dels agents de circulació.
2. Senyalització circumstancial que modifiqui el règim normal d’utilització de la via.
3. Semàfors.
4. Senyals verticals de circulació.
5. Marques viàries.

Els vehicles també llueixen una sèrie de senyalitzacions de caràcter informatiu, alertant la resta d’usuaris de la seva presència a la via. En l’àmbit del transport per carretera, les meves significatives són:

• Senyal V-6. Vehicle llarg. Indica que el vehicle o conjunt de vehicles té una longitud superior a 12 metres (figura i figura).

• Senyal V-10. Transport escolar. Indica que el vehicle està realitzant aquesta classe de transport (figura).

BOE

• Senyal V-11. Transport de mercaderies perilloses. Indica que el vehicle transporta mercaderies perilloses (figura).

• Senyal V-13. Conductor novell. Indica que el vehicle està conduït per una persona el permís de conducció de la qual té menys d’un any d’antiguitat (figura).

RGV

• Senyal V-23. Distintiu de vehicles de transport de mercaderies. Senyalitza un vehicle d’aquesta classe. Està constituïda per marques reflectores utilitzades per a incrementar-ne la visibilitat i facilitar el reconeixement de camions, vehicles llargs i pesats i els seus remolcs (figura i figura).

• Senyal V-25. Distintiu ambiental. Identifica la classificació ambiental que el vehicle té en el Registre de Vehicles: 0 emissions, ECO, C i B (figura).

DGT

Mantenir una distància de seguretat adequada, fins i tot per sobre de la mínima exigida, i adaptar-la a les condicions de la via, és clau per evitar bona part dels accidents.

En paral·lel a mantenir la distància de seguretat, el conductor ha de ser observador en tot moment, de manera que pugui anticipar informació necessària per adaptar la seva conducció. Per poder dominar l’anticipació és indispensable que:

• Es faci un ús breu, però freqüent, dels retrovisors, tenint en compte l’existència d’angles morts.
• Es deixin de banda les distraccions. A la carretera, les distraccions més habituals i al mateix temps perilloses són: el telèfon mòbil, el cansament, els sistemes de navegació, els acompanyants i el cansament.

Una bona anticipació pot marcar la diferència en situacions tals com:

• Avançaments: s’observarà cap endavant (especialment en vies de doble sentit) i cap endarrere pels retrovisors interior i esquerre. Es retornarà a la dreta una vegada es vegi el vehicle avançat pels miralls dret i interior, mantenint la distància adequada.
• Incorporacions: en els canvis de carril i les incorporacions a una altra via, és necessari assegurar-se, amb especial atenció als angles morts, que no hi ha altres vehicles ocupant l’espai al qual ens desplacem.
• Glorietes: quan se circula pel carril exterior d’una via circular, el retrovisor esquerre permet advertir qualsevol vehicle que s’aproximi per aquest costat, intentant creuar-se des de l’interior, podent anticipar una col·lisió.
• Passos per a vianants: en l’aproximació a un pas per a vianants, és aconsellable alertar des de la distància la presència de vianants. En cas que un obstacle dificulti aquesta comprovació, s’ha de reduir la velocitat de forma que no hi hagi risc d’atropellament.
• Sortir del cotxe: en el moment de sortir del vehicle en un carrer, i abans d’obrir una porta del costat de la calçada, ha de comprovar-se que no s’aproximen vehicles, ciclistes o vianants.

Quan es produeix una emergència els minuts que transcorren fins que arriben els serveis de socors són vitals. Per aquesta raó, és vital estar preparat i saber com actuar en cas de patir un accident de trànsit.

La conducta PAS (Protegir, Alertar, Socórrer) està reconeguda i establerta en l’àmbit internacional per a qualsevol mena d’actuació inicial davant una emergència. D’acord amb la conducta PAS, les primeres actuacions tindran com a objectiu la protecció en l’escenari de l’accident, a continuació s’alertarà els serveis d’emergència i, en darrer lloc, i només si es tenen els coneixements adequats, es socorrerà els ferits.

Per aconseguir la màxima protecció les passes a seguir són:

• Estacionar el vehicle en un lloc segur, on no destorbi ni produeixi nous accidents de trànsit.
• Apagar el vehicle i encendre les llums d’emergència.
• Abans de sortir del vehicle, posar-se l’armilla reflectora.
• Fer ús dels triangles de senyalització per senyalitzar l’accident de trànsit. En cas que la via sigui de doble sentit a 50 metres i en tots dos sentits; i si és d’un sentit, el primer a 50 metres i l’altre, si fos necessari, a 150 metres com a mínim.

Un cop assegurada l’àrea de l’accident, és important facilitar tan ràpidament com es pugui l’actuació dels serveis d’emergència. En l’àmbit europeu, el número de telèfon d’emergències és el 112. A l’hora de donar l’avís als serveis d’emergència, és crucial comunicar la màxima informació possible del lloc de l’incident, sent breu i concís a l’hora de transmetre les dades.

Una vegada s’ha alertat els serveis d’emergència, se socorrerà les víctimes només si es tenen els coneixements per a fer-ho. Una actuació precipitada o la desconeixença de les tècniques adequades, podria agreujar l’estat de les víctimes i provocar seqüeles irrecuperables. Si no se sap què fer i com fer-ho, és millor no fer res.

El transport de mercaderies perilloses comporta haver d’afegir a les conseqüències d’un accident a la xarxa viària, el perill de la mercaderia transportada. A Catalunya, hi ha diverses zones on el risc de transportar mercaderies perilloses és considerable, atès que existeixen una sèrie d’elements vulnerables. Es dona el cas, per exemple, que zones turístiques o nuclis de població són, alhora, zones de pas obligat per al transport de mercaderies perilloses.

Atès que els riscos en cas d’accident durant el transport de mercaderies perilloses creixen exponencialment, és necessari un pla que doni una resposta ràpida i eficaç en cas que es produeixi una emergència, dirigida a minimitzar els possibles danys a les persones, els béns i el medi ambient, i que permeti restablir els serveis bàsics per a la població en el menor temps possible.

Amb aquest esperit, la Generalitat va aprovar el pla TRANSCAT, que és el marc orgànic i funcional per fer front a totes les emergències relacionades amb el transport de mercaderies perilloses a Catalunya. Els seus objectius principals són:

• Establir les zones i els municipis de Catalunya amb major exposició al risc pel transport de mercaderies perilloses.
• Establir l’estructura organitzativa de resposta en la gestió d’una emergència per accident en el transport de mercaderies perilloses.
• Establir les funcions bàsiques dels operatius i organitzacions que integren el pla i els mecanismes de coordinació entre ells per tal de resoldre les emergències eficaçment.

Les mercaderies transportades en la majoria dels accidents que es van produir entre el 2015 i el 2019 en el transport de mercaderies perilloses foren gasoil, GLP, gas natural liquat i benzina; i la majoria d’incidents van tenir lloc en autopistes (AP-7 i AP-2) i autovies (A-2), a causa de les restriccions a la circulació dels vehicles que transporten mercaderies perilloses per determinades vies.

A Espanya, el màxim responsable de la seguretat viària i de l’ordenació del trànsit és la Direcció General de Trànsit (DGT). Aquest organisme gestiona tràmits lligats a les multes, a la documentació dels vehicles, als permisos de conducció o a la circulació per la xarxa viària, entre d’altres.

El procés d’homogeneïtzació que travessa el sector del transport per carretera a la Unió Europea, fa indispensable conèixer altres actors d’àmbit europeu que tenen un paper clau en la millora de la seguretat viària i la reducció d’accidents. Els principals organismes europeus amb qui col·labora activament la DGT són:

• El High Level Group (HLG). L’HLG és un grup format pels representants dels organismes de seguretat viària dels estats membres de la UE que s’encarrega d’assessorar la Comissió sobre pràctiques per a la millora de la seguretat viària. A més, coordina l’aplicació de la legislació, els programes i les polítiques públiques en l’àmbit de la seguretat viària.
• L’International Motor Vehicle Inspection Comittee (CITA). La CITA és l’associació internacional d’organitzacions dels sectors públic i privat que participen en el compliment de la normativa sobre vehicles de carretera. La prioritat d’aquest organisme és la millora de la seguretat viària i la protecció del medi ambient.
• L’Expert Group on Urban Mobility. Aquest grup d’experts, que depèn de la DG MOVE, té com a missió facilitar l’intercanvi d’informació i la cooperació en qüestions de mobilitat urbana entre els estats membres i la Comissió Europea, contribuint així a millorar la cohesió i l’harmonització de les mesures adoptades en els estats membres i a la UE.
• L’Expert Group on Road Infrastructure Safety. Aquest grup d’experts, que depèn de la DG MOVE, assessora la Comissió sobre l’establiment d’especificacions comunes dins la UE en matèria de senyalització viària, proporciona orientació sobre com avaluar la seguretat viària i assisteix en el desenvolupament d’indicadors clau de rendiment (KPI) relacionats amb les infraestructures i en l’elaboració d’una classificació de les carreteres que adapti millor el límit de velocitat al disseny i el traçat de la carretera, prioritzant la seguretat.

Fora de l’àmbit europeu, existeixen altres organitzacions i iniciatives internacionals que contribueixen a la millora de la seguretat viària. Moltes d’aquestes iniciatives emanen de les Nacions Unides, sent les principals les següents:

• El Fòrum Mundial per a la Seguretat Viària. Aquest fòrum és un òrgan permanent del sistema de les Nacions Unides centrat en la millora de la seguretat viària.

• El Comitè de Transport Interior (CTI) és la plataforma de les Nacions Unides per al transport interior que ajuda a abordar de manera eficaç les necessitats mundials i regionals del transport interior.
• El Grup de Col·laboració de les Nacions Unides per a la Seguretat Viària. Aquest grup celebra reunions bianuals per a debatre qüestions de seguretat viària en el món.
• La Prévention Routière Internationale (PRI). Aquesta organització internacional no governamental va néixer amb l’objectiu promoure la cooperació entre les institucions nacionals que s’ocupen de la seguretat viària. La PRI té estatus consultiu en les Nacions Unides i en el Fòrum Internacional del Transport (IFT) i és signatària de la Carta Europea de Seguretat Viària.

La Carta Europea de la Seguretat Viària, impulsada l’any 2006, és una invitació per part de la Unió Europea als diferents sectors socials, incloses les empreses, a realitzar accions concretes, avaluar resultats i conscienciar a la ciutadania, inclosos els treballadors, en matèria de seguretat viària.

Mitjançant la signatura de la Carta Europea de la Seguretat les empreses signatàries adquireixen el compromís de col·laborar en la reducció dels accidents de trànsit. La signatura de la Carta Europea ha de ser una eina que permeti el desenvolupament de procediments, protocols i activitats encaminades a vetllar per la integritat dels treballadors.

Amb més de 3.800 entitats públiques i privades signants, la Carta ha enfortit la cultura de la seguretat viària a tot Europa, millorant el coneixement de la societat sobre les causes dels accidents i contribuint a crear mesures i solucions de caràcter preventiu.

En concret, els objectius de la carta són:

• Fer costat a associacions, escoles, universitats, empreses i autoritats locals europees per emprendre mesures de seguretat viària a Europa.
• Reconèixer les contribucions de la societat civil a la seguretat viària.
• Facilitar l’adquisició i l’intercanvi de coneixements en matèria de seguretat viària a la Unió Europea entre els membres de la societat civil.
• Facilitar el diàleg per a la transferència d’experiències i pràctiques de seguretat viària entre els governs dels Estats membre de la Unió Europea.

La seguretat viària, i en especial l’impacte que l’activitat del transport per carretera té sobre aquesta, depenen en gran manera que es garanteixi que les empreses i els professionals implicats compten amb la capacitació necessària per prestar serveis de transport en condicions segures.

Aquesta és la funció de les autoritzacions de transport, l’obtenció de les quals està subjecta al compliment d’una sèrie de requisits entre els quals es troba la competència professional. Aquesta comporta que en qualsevol empresa de transport hi ha almenys un responsable que compta amb els coneixements necessaris per exercir la professió.

Pel que fa als conductors, el Certificat d’Aptitud Professional, tant en la seva qualificació inicial com en la formació complementària, esdevé el garant que qualsevol conductor professional té els coneixements necessaris per conduir de forma segura, inclosa la formació en matèria de prevenció de riscos laborals.

Les autoritzacions per al transport públic o el transport privat complementari no se circumscriuen solament a l’àmbit autonòmic o estatal, sinó que s’estenen a l’àmbit de la UE i fins i tot n’hi ha de caràcter extracomunitari. Així, les llicències comunitàries habiliten a dur a terme serveis de transport dins les fronteres de la UE, mentre que les autoritzacions de la Conferència Europea de Ministres de Transports (CEMT) habiliten a efectuar transports en el si dels països membre de l’International Transport Forum (ITF). En cas que un país no pertanyés a la UE ni tampoc a la ITF, seria necessària l’existència d’un conveni bilateral entre els països afectats.