Introducció

Els riscos derivats de l’organització i la càrrega de treball han estat objecte d’estudi des dels l’àmbits de l’ergonomia i la psicosociologia.

L’ergonomia i la psicosociologia aplicada és una de les quatre especialitats que componen l’estructura dels coneixements de la prevenció de riscos laborals, segons està establert en l’annex VI del Reglament dels serveis de prevenció.

Els riscos ergonòmics i els riscos psicosocials constitueixen el que s’ha anomenat nous riscos o riscos emergents, que es caracteritzen per ser els darrers que han aparegut en el panorama de la prevenció de riscos laborals, tot i que, segons diversos estudis fets, són els que quantitativament afecten un major nombre de persones, i representen també les majors despeses en prestacions socials.

Avui en dia els trastorns musculoesquelètics o l’estrès i la violència en el treball han esdevingut patologies de primer ordre dins de l’àmbit laboral i han centrat l’atenció dels especialistes en prevenció de riscos laborals, els quals han donat una especial rellevància a la disciplina de l’ergonomia i la prevenció dels riscos psicosocials.

Aquesta incorporació tardana pot explicar-se per la major o menor evidència del nexe de causalitat entre els danys produïts sobre la salut del treballador i les condicions de l’activitat laboral que els generen. En aquells àmbits on aquest nexe es mostra de forma més evident -com la seguretat o la higienehan estat objecte tradicional d’atenció des del punt de vista preventiu. En el cas de l’ergonomia i la psicosociologia, és més difícil d’apreciar la interrelació entre les condicions de treball i els danys per a la salut dels treballadors que es causen.

Així mateix, existeix una altra nota comuna entre ambdós tipus de riscos -els ergonòmics i els psicosocials-: l’escassa regulació normativa existent sobre les mesures de prevenció i protecció concretes que cal adoptar per prevenir-los. Aquesta deficiència rau en la dificultat que suposa en alguns àmbits, com el psicosocial, establir mesures genèriques sense realitzar una anàlisi de cada situació concreta.

L’ergonomia i la psicosociologia aplicada sintetitzen l’esforç d’adaptar el lloc de treball i els mitjans de treball al treballador, mitjançant les adaptacions i recursos per evitar riscos en la salut dels treballadors derivats d’un incorrecte disseny del lloc de treball, tant des d’un punt de vista físic com organitzatiu.

En aquest sentit, considerem aquesta especialitat preventiva com aquella que aborda els factors de risc derivats de la càrrega de treball i de l’organització del treball. Podem definir l’ergonomia i la psicosociologia aplicada com aquella especialitat preventiva que té com a objecte assolir una correcta adaptació física, psicosocial i funcional entre el treballador i els equips i sistemes de treball que es donen en l’organització.

L’ergonomia, segons la definició de l’Organització Internacional del Treball (OIT), consisteix en “l’aplicació conjunta de les ciències biològiques i d’enginyeria per garantir l’adaptació mútua òptima de l’home i el seu treball, mesurant-se els beneficis en termes d’eficiència i benestar de l’home”.

L’ergonomia tracta de conèixer el millor disseny per a l’adaptació del lloc de treball a la persona, tenint en compte factors físics, psicològics i mediambientals. Per fer-ho s’ajuda de diferents tècniques i disciplines, com la medicina, l’enginyeria, la psicologia, la física i altres.

La psicosociologia s’ocupa d’aquells aspectes relacionats amb la influència del treball sobre el benestar psíquic del treballador. Podem definir-la com aquella tècnica preventiva que s’encarrega de l’estudi de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el treball i que poden donar lloc a factors de risc psicosocial, els quals provoquen intervencions o accions preventives que actuïn directament sobre els treballadors, sobre els sistemes organitzatius, o sobre ambdós.

Anar a la pàgina següent:
Objectius