Glossari

  • afrontament m Conjunt de respostes cognitives o conductuals que emet la persona quan interpreta que una situació o circumstància pot ser danyosa, amenaçant o de repte, en sentir-se físicament o socialment vulnerable. en copying
  • alexitímia f Característica de la personalitat consistent en la incapacitat per identificar i expressar amb paraules l’experiència emocional per què s’està passant.
  • alienar v tr Fer perdre el seny, la raó.
  • ansietat f Resposta emocional que dóna l’organisme com a resultat de l’apreciació que no es té control sobre la situació i el curs dels esdeveniments, de manera que la persona es manté en alerta, en hipervigilància, i sent aprensió, una sensació semblant a la por.
  • assertivitat f Estil comunicatiu o estratègia d’afrontament que es distingeix de l’agressió i de la passivitat. La persona assertiva és capaç de reconèixer els límits personals tant propis com dels altres. El comunicador assertiu no té por de defensar les seves opinions o intentar influenciar els altres, però sempre respectant els límits del seu interlocutor i intentant aprendre de l’opinió d’aquest, tot i que en un principi sigui oposada a la seva. La persona assertiva també és capaç de defensar-se a sí mateixa enfront de l’intent d’invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius.
  • autonomia f Capacitat de les persones d’escollir els seus mètodes de treball, gestionar el seu temps de treball i descans, i prendre decisions relacionades amb la seva responsabilitat.
  • autonomia f Llibertat del treballador per prendre les decisions oportunes sobre la manera d’executar la tasca que té encomanada amb relació a l’ordre, mètodes, tasques, quantitat de treball, etc.
  • avaluació de riscos f Procediment que permet identificar tots els riscos associats a un lloc de treball, amb la finalitat d’eliminar-los o, si no es pot, de reduir-los al màxim. A més, l’ha de fer personal tècnic especialitzat.
  • burnout m Vegeu síndrome del cremat.
  • càrrega de treball f Volum o quantitat de treball físic o psíquic per unitat de temps. Quantitat d’energia i capacitat que la persona aporta per realitzar la feina.
  • càrrega mental f Esforç intel·lectual que ha de realitzar el treballador per fer front al conjunt de requeriments que rep el sistema nerviós per percebre informació, processar-la i elaborar informes.
  • clima social m Conjunt de característiques de l’entorn de treball que vincula la implicació dels treballadors, la cohesió, el suport, l’autorealització i l’estabilitat en el treball. és un indicador de les característiques psicosocials de les organitzacions.
  • comunicació interna f Conjunt de processos que permeten l’intercanvi d’informació entre els membres dels diferents estaments jeràrquics i departaments de l’organització, i que implica beneficis per a l’organització i la salut dels treballadors.
  • condició de treball m Circumstància que es dóna en l’entorn on té lloc l’activitat laboral i que incideix en la salut del treballador entesa en els aspectes de benestar físic, mental i social.
  • contingut de la tasca m Grau en què el conjunt de tasques que desenvolupa el treballador activa una certa varietat de capacitats humanes, respon a una sèrie de necessitats i expectatives del treballador i en permet el desenvolupament psicològic.
  • control m Capacitat que tenen els treballadors per influir en el que succeeix en el seu entorn laboral.
  • control m Convenciment absolut, per part de la persona resilient, que tot allò que li passa en la vida depèn d’ella mateixa, és a dir, té el locus de control intern, i no extern, de forces o poders estranys a la pròpia persona.
  • copying m Vegeu afrontament.
  • crisi d’angoixa f Aparició temporal i aïllada de por o malestar intensos en els quals s’aprecien alguns dels símptomes característics.
  • cultura d’empresa f Conjunt de principis, creences, normes i valors compartits per tots els membres de l’organització que determinen la “manera de fer les coses” habitual en l’empresa.
  • depressió f Trastorn de l’afecte o de l’estat d’ànim caracteritzat per una tristesa patològica.
  • distrès m Estat que es produeix quan les exigències del medi són excessives, intenses o llargues en el temps, i superen la capacitat de resistència i d’adaptació de l’organisme d’un individu (Pose, 2005).
  • doble presència f Lema substitut de doble jornada que adjectiva la vida de la majoria de dones adultes que s’han d’enfrontar a l’activitat laboral i al treball domesticofamiliar com a únic horitzó viable i obligat. Implica un denominador comú: la manca de temps per viure.
  • empresa xarxa f Model organització de l’activitat empresarial que, per tal de mantenir la competitivitat en un entorn canviant, formula estratègies basades en la descentralització i l’ús intensiu de les TIC que permeten un abaratiment dels costos empresarials.
  • estrès laboral m Resultat d’una relació entre les exigències o requeriments que es produeixen en el món laboral i la capacitat dels treballadors de donar resposta a aquests requeriments. Consisteix en una resposta fisiològica, cognitiva i conductual que es caracteritza per un sobreesforç especial de l’organisme per recuperar l’homeostatis o equilibri amb el medi o entorn
  • estrès laboral m Resposta fisiològica, cognitiva i conductual que es caracteritza per un sobreesforç especial de l’organisme per recuperar l’homeostatis o equilibri amb el medi o entorn.
  • estressor m Conjunt de situacions físiques o psicosocials de caràcter estimulant que es donen en el treball i que, amb freqüència, produeixen tensió i altres resultats desagradables per a la persona.
  • eutrès m Estat en què les respostes de l’individu davant de les exigències externes estan adaptades a les pròpies normes fisiològiques (Pose, 2005).
  • exigència del treball f Requeriment o requisit necessari que s’ha de complir.
  • exigència psicològica f Requeriment, exigència de tipus cognitiu, intel·lectual, emocional o relacional que es dóna en l’ambient de treball.
  • factor de motivació m Factor relacionat amb el contingut del treball. Quan es dóna en la feina, crea uns alts nivells de satisfacció en els treballadors; si no es dóna no hi haurà aquesta satisfacció. sin. factor satisfaccional
  • factor de risc m Situació potencial de dany, o font d’un possible dany, a la seguretat i la salut dels treballadors. sin. perill
  • factor de risc psicosocial m Característica de les condicions de treball, sobretot la que n’afecta l’organització i que incideix en la salut de les persones, principalment, mitjançant mecanismes psicològics.
  • factor higiènic m Vegeu factor insatisfactori.
  • factor insatisfactori m Factor que fa referència a condicions extrínseques, que tenen a veure amb el context laboral. Quan aquestes condicions no es donen, generen insatisfacció en el treballador. Però quan aquestes condicions sí es donen no generen, necessàriament, satisfacció en el treballador. sin. factor higiènic
  • factor satisfaccional m Vegeu factor de motivació.
  • flexibilitat laboral f Capacitat d’adaptar el factor treball a les condicions generals del mercat i les circumstàncies específiques de l’empresa.
  • flexiseguretat f Combinació de la flexibilitat organitzativa que demanen les empreses per fer front als reptes de la globalització, amb la seguretat que demanen els treballadors.
  • formació f Conjunt d’activitats informatives o pedagògiques que persegueixen la modificació o l’adquisició de coneixements, hàbits o actituds, que permeten l’adaptació al medi o a requisits nous o exigents de l’entorn laboral.
  • grau de participació m Nivell o intensitat en què els treballadors col·laboren o intervenen com a resposta en un o més grups.
  • histograma m Representació gràfica d’una variable en forma de barres. La naturalesa gràfica de l’histograma permet veure pautes que són difícils d’apreciar en una simple taula numèrica. Aquesta eina s’utilitza, especialment, en la comprovació de teories i proves de validesa.
  • iniciativa f Acció d’avançar-se als altres per actuar i tenir dret a fer propostes.
  • karoshi m Tipus d’estrès laboral consistent en la mort de treballadors per excés de treball en entorns laborals molt exigents, per motius de producció i poca preocupació per la salut laboral.
  • mesura pal·liativa f Mesura per mitigar, atenuar o suavitzar els dolor o els efectes negatius d’un mal o error, però sense arribar-lo a resoldre.
  • mètode m Plantejament teòric que defineix el conjunt del procés investigador, que justifica totes les actuacions que s’han de realitzar i per què s’han escollit, i defineix què pretenem amb la seva aplicació.
  • mobbing m Maltractament persistent, deliberat i sistemàtic d’un individu per part d’un o diversos membres d’una organització amb l’objectiu d’aniquilar-lo psicològicament i socialment, i que abandoni l’organització.
  • monotonia f Qualitat d’allò que resulta, per exemple, de la realització de les mateixes activitats per part del treballador amb la mateixa seqüència o similar, i en unes condicions de l’entorn coincidents.
  • motivació del treball f Estat anímic que justifica la conducta humana. Cerca de satisfaccions mitjançant el treball que compensin l’esforç.
  • patologia f Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
  • patró de conducta m Manera de ser i de comportar-se apresa que influeix en la salut psicofisiològica de les persones.
  • perill m Propietat o aptitud intrínseca d’alguna cosa d’ocasionar danys.
  • personalitat f Conjunt de trets de la persona, adquirits o innats (caràcter i temperament), que conformen la manera de ser i comportar-se davant tot allò que l’envolta.
  • proactiu -iva adj Que actua de manera anticipada per prevenir o evitar una cosa, en comptes d’esperar que ocorri.
  • psicometria f Branca de la psicologia experimental que s’ocupa de la mesura de les funcions mentals en general, i de les característiques psíquiques de l’individu, en particular.
  • psicosociologia f Tècnica preventiva que s’encarrega de l’estudi de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el treball, que poden donar lloc a factors de risc psicosocial.
  • psicosomàtic -a adj Relatiu o pertanyent al psiquisme i, alhora, al cos. Dit del mètode, l’actitud, etc., en virtut del qual hom atén el malalt tot referint-se, alhora, als aspectes biològic i psíquic.
  • reactiu -iva adj Que actua com a reacció per corregir els efectes de quelcom que s’hauria pogut evitar.
  • repetitivitat f Repetició, per part del treballador, del mateix cicle de treball durant la jornada laboral.
  • responsabilitat f Consciència de les obligacions que té el treballador que, portat fins a termes exagerats, pot generar una sensació de culpabilitat.
  • risc laboral m Probabilitat que la capacitat d’ocasionar danys d’un element s’actualitzi en les condicions d’utilització o d’exposició, i generi danys.
  • risc psicosocial m Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cadascuna de “les interaccions entre el contingut, l’organització i la gestió del treball i les condicions ambientals, d’una banda, i les funcions i necessitats del treballador d’una altra. Aquestes interaccions podrien exercir una influència nociva sobre la salut dels treballadors per mitjà de les seves percepcions i experiències”.
  • ritme de treball m Temps que necessita el treballador per realitzar una tasca concreta, que variarà en funció de cada individu, i del grau de fatiga i altres circumstàncies del treballador.
  • rol m Patró de conducta esperat de la persona que ocupa una posició determinada o lloc de treball.
  • salut f Estat que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix com l’estat de benestar físic, mental i social complet, i no merament l’absència de malaltia. Aquest concepte reflecteix la consideració integral de tots els aspectes de la persona, i accepta com a integrant de la salut no solament el benestar físic o somatofisiològic de la persona, sinó que també inclou els aspectes de benestar mental i social.
  • sentit del treball m Raó de ser que té a veure amb els valors que el treballador aprecia en el fet de realitzar la seva la feina.
  • símptoma m Manifestació subjectiva d’un estat patològic.
  • símptoma de conversió f Disfunció sensorial o motora resultat del fracàs adaptatiu i que es relaciona amb l’estrès de manera simbòlica i instrumental.
  • síndrome del cremat f Resposta a una situació d’estrès laboral crònic en què el treballador desenvolupa actituds i sentiments negatius envers les persones amb qui treballa i envers el propi rol professional, i alhora mostra símptomes d’esgotament emocional. en burnout
  • suport social m Possibilitat que té el treballador de rebre el tipus d’ajut que necessita en el moment en què ho necessita, tant per part dels seus companys com per part dels superiors.
  • teletreball m Modalitat d’organització i execució del treball per part d’una persona que s’efectua a distància, fora de l’espai immediat on el resultat del treball és processat, per mitjà d’un equipament informàtic que permet la transmissió per sistemes de comunicació a distància.
  • validesa de contingut f Validesa que fa referència al grau en què les preguntes que es plantegen són representatives de la matèria que s’intenta mesurar. Aquesta validesa s’assegura a partir d’una planificació i delimitació acurades de la matèria que ha de ser objecte de mesurament.
  • varietat en el treball f Presència de tasques, seqüències o elements diversos en la l’execució de la feina per part del treballador.
  • violència en el treball f Situació definida per l’OIT com a “tota acció, incident, comportament que s’aparta d’allò que és raonable, mitjançant el qual una persona és agredida, amenaçada o humiliada o lesionada per una altra en l’exercici de la seva activitat professional o com a conseqüència directa d’aquest”.
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Índex general