Introducció

El concepte de seguretat i higiene en el treball no és un concepte estàtic, sinó que ha estat objecte de nombroses definicions que amb el temps han anat evolucionant, de la mateixa manera que s’han produït canvis en les condicions i circumstàncies laborals han canviat.

Inicialment, l’objectiu principal de la protecció dels treballadors en cas d’accident o malaltia professional era la reparació del dany corporal causat. Posteriorment, es va evolucionar cap a la seguretat, amb l’objectiu d’evitar els accidents, fins a arribar al paradigma actual de prevenció de riscos laborals.

Podríem dir que el vertader concepte de seguretat i higiene en el treball no neix fins a la Revolució Industrial, iniciada el 1744 a Anglaterra amb la invenció de la màquina de vapor de James Watt, que va donar lloc al naixement de les grans indústries i fàbriques, que van fer augmentar considerablement el nombre d’accidents. Però no va ser fins al segle XIX quan es van començar a prendre mesures eficaces com l’establiment d’inspeccions en fàbriques, que va començar a Anglaterra amb la Llei de fàbriques i que es va estendre a altres països. També va contribuir també la creació d’associacions, principalment sindicals, que tenien com a una finalitat que els empresaris milloressin les condicions de treball dels empleats a les fàbriques.

Amb l’evolució de la indústria i la tecnologia, la seguretat laboral va seguir avançant. A finals del segle XIX i principis del segle XX, es van començar a introduir mesures legislatives més rigoroses. A Alemanya va establir el primer sistema d’assegurança obligatòria per a treballadors l’any 1883, que cobria accidents laborals, malalties i incapacitats. A França, la Llei sobre accidents de treball de 1898 va establir responsabilitats clares per als empresaris en cas d’accidents laborals. Aquestes iniciatives van ser fonamentals per establir els fonaments del que avui coneixem com a seguretat i salut laboral.

Durant el segle XX, després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció i el creixement industrial van portar a un nou enfocament en la seguretat laboral. Organitzacions internacionals com l’Organització Internacional del Treball (OIT) van començar a establir estàndards i directives per millorar les condicions de treball arreu del món.

Des d’un punt de vista tècnic, la seguretat i higiene en el treball fan referència a la disciplina que, amb caràcter pluridisciplinari, s’encarrega de prevenir els riscos laborals. Les diferents disciplines són:

• Seguretat
• Higiene industrial
• Ergonomia
• Psicosociologia
• Medicina del treball

La seguretat, que és la disciplina que exposem en aquest crèdit, és possiblement la disciplina preventiva amb més rellevància dins l’àmbit de la prevenció de riscos, ja que la seva acció es dirigeix específicament a prevenir els nombrosos accidents de treball que desgraciadament ocorren.

La seguretat en el treball es defineix com el conjunt de tècniques i procediments orientats a eliminar o disminuir els riscos que poden provocar accidents de treball i el dany que poden produir a les persones. Aquesta disciplina integra tècniques i procediments per assegurar, des de la fase de disseny dels llocs de treball fins al mateix desenvolupament de les tasques, que les condicions de treball siguin acceptables i els perills potencials estiguin controlats.

La seguretat té com a objectiu prevenir els accidents de treball, que són esdeveniments anòmals, no desitjats i inesperats que, en la majoria dels casos, es poden evitar. Aquests accidents interrompen l’activitat normal del treball i poden ocasionar lesions a les persones.

En el seu afany per evitar accidents, la seguretat actua de manera preventiva, detectant els riscos abans que es materialitzin. Aquests són els coneixements que introduirem a la unitat didàctica “Condicions de seguretat i tècniques d’anàlisi de riscos”.

A la unitat didàctica “Llocs de treball i senyalització” es tracten els temes relacionats amb la normativa de seguretat en els llocs de treball i la seva senyalització.

La seguretat també actua de manera protectora, adequant les màquines i els equips de treball per evitar riscos o per aconseguir que els que no han pogut ser evitats no s’arribin a materialitzar i ocasionin accidents, i també protegint el treballador mitjançant mesures de protecció col·lectiva i els equips de protecció individual (EPI). Aquests coneixements són els que trobareu en la unitat anomenada “Protecció”.

A la unitat didàctica “Prevenció” es parla de conceptes de prevenció entorn de tres temes molt importants en l’àmbit de la seguretat: el risc químic, el risc elèctric i el risc d’incendi i explosió.

En l’àmbit laboral hi ha una sèrie d’activitats que per la seva complexitat poden donar lloc a unes situacions de treball molt perilloses. Aquestes activitats estan agrupades en la unitat didàctica “Treballs especials”. Es tracta dels treballs en alçada, en recintes confinats amb soldadura i de transvasament de líquids inflamables.

La seguretat en el treball és una part fonamental de la prevenció de riscos. Té una terminologia particular i unes tècniques bàsiques que cal conèixer. La pluridisciplinarietat de les tècniques, cada cop més patent avui dia, es manifesta d’una manera molt clara en la prevenció de riscos professionals. L’enfocament pluridisciplinari fa necessària la col·laboració de diversos experts en la resolució de les situacions, o fa que, més freqüentment, una mateixa persona reuneixi coneixements de matèries diferents. Aquest és un dels reptes que pot tenir aquest crèdit: l’amplitud i l’abast dels coneixements que heu d’adquirir.