L'obstrucció de la via aèria per cossos estranys (OVACE)

L’obstrucció de la via aèria es produeix en la majoria de casos per l’entrada d’un cos estrany (menjar com espines de peix, pinyols d’oliva, trossos de carn, pinyols de préssec…) a les vies respiratòries que impedeix o dificulta l’entrada d’aire als pulmons. Com que la víctima està inicialment conscient i respon sovint, hi ha l’oportunitat d’intervencions precoces que poden salvar-li la vida.

Però si l’actuació es retarda o no dona resultat, provocarà una absència d’oxigen al cervell, amb la conseqüent pèrdua de consciència de la persona. Per aquest motiu, sense una ràpida identificació del problema i una intervenció immediata, la vida de la víctima es veurà compromesa.

Vegeu el següent vídeo del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), on s’explica clarament l’actuació que cal fer en cas d’ennuegament:

Abans de dur a terme cap mena d’actuació, hem de comprovar com és l’obstrucció de la via aèria, si és completa o parcial.

En cas que l’obstrucció sigui incompleta, parcial o lleu, la víctima pot parlar, tossir i respirar; quan ens ennueguem menjant hem d’intentar tossir, perquè la tos genera pressions elevades i sostingudes a la via aèria, i pot expulsar el cos estrany. En aquest cas no s’han de donar MAI cops a l’esquena, perquè empitjoren l’estat de la víctima.

L’actuació que s’ha de fer és encoratjar la víctima a seguir tossint. Se li ha de dir : “Tus, tus, tus més fort, no paris.” Si tot va bé la víctima expulsarà el cos estrany, potser vomitant (bastant freqüent). Si no ho aconsegueix, aquesta obstrucció incompleta canviarà a obstrucció completa.

Si, en canvi, l’obstrucció és completa, la víctima farà el signe universal d’ennuegament: posar-se les mans al coll. És el signe que ens indica que no hi ha entrada d’aire. En aquests casos, la víctima:

• No pot parlar però sí assentir.
• No pot respirar o bé respira amb molta dificultat amb una respiració sibilant.
• Fa intents silenciosos de tossir.
• Fa el signe universal d’ofec: posar-se les mans al coll.
• Pot tenir un color blavós de la pell: cianosi.
• Pot arribar a estar inconscient.

L’actuació que cal fer, si la víctima encara està conscient, és la següent:

1. Envolta la víctima amb un braç, col·locant el palmell a la part alta del tòrax.
2. Inclina la víctima una mica endavant.
3. Amb el taló de l’altra mà dona-li 5 cops interescapulars enèrgics.
4. Si el cos estrany no ha sortit amb aquests 5 cops interescapulars, envolta la persona amb els braços i col·loca-li un puny a la boca de l’estómac, i amb l’altra mà empeny cap amunt i cap a dins de forma enèrgica. Aquesta és la maniobra de Heimlich o compressions abdominals. Repeteix aquesta maniobra cinc vegades.
5. Repeteix aquestes dues maniobres: 5 compressions interescapulars / 5 maniobres de Heimlich (compressions abdominals) fins que el cos estrany es mobilitzi i la persona respiri amb normalitat.
6. Si la víctima queda inconscient, truca al 112 i comença a fer les maniobres de reanimació cardiopulmonar(RCP).

Si tot i així no s’aconsegueix l’extracció del cos estrany, s’han de fer les compressions damunt d’una superfície dura, com ara la vora d’una taula o la cantonada d’un sofà; per exemple.

Hi ha alguns casos particulars en què la maniobra de Heimlich no s’ha de fer o s’ha de fer amb algunes variacions i, per tant, l’actuació en cas d’ennuegament serà diferent; són els següents:

• En el cas de víctimes obeses: si el rescatador (socorrista) té dificultats per envoltar amb els braços tot el perímetre abdominal de la persona ja que té un abdomen prominent. Per tal de garantir la seguretat de la víctima, tot i que estigui conscient, no es farà la maniobra de Heimlich, sinó compressions toràciques.
• En el cas de dones embarassades: per evitar possibles lesions al fetus es faran les compressions toràciques en lloc de la maniobra de Heimlich.
• Si el revifador i la víctima són la mateixa persona: quan la víctima es troba sola o actua per iniciativa pròpia; es durà a terme la maniobra d’Autoheimlich.

En casos en què la víctima està inconscient, o queda inconscient per manca d’aire al cervell, s’ha de fer una reanimació cardiopulmonar (RCP). La tècnica és la següent:

1. Verificar que les vies aèries estan obertes.
2. Agenollar-se al costat de la víctima a l’altura del pit.
3. Posar el palmell de la mà recolzant el taló de la mà al centre del pit de la víctima (en el punt entremig dels dos mugrons).
4. Enllaçar les dues mans.
5. Sempre que sigui possible fer les compressions directament a la pell de la víctima. Si la víctima va molt abrigada, si és possible se li ha de tallar la roba, abric, jersei… Si no és possible s’ha de tenir present que quan es facin les compressions toràciques el tòrax ha de baixar 5 cm perquè les compressions siguin efectives.
6. Posar els braços rectes i col·locar les mans enllaçades a la part central del pit per començar a fer les compressions. És molt important tenir els braços rectes i fer el moviment amb tot el cos, en bloc i NO només amb els braços.
7. Fer 30 compressions toràciques fent força amb el cos sense doblegar els braços, amb una freqüència d’unes 100-120 compressions per minut.
8. Les compressions han de ser d’una profunditat aproximadament de 5-6 cm.
9. Cada 30 compressions, obrir la via aèria amb la tècnica front-mentó, tapar el nas i fer dues insuflacions mitjançant el boca a boca comprovant de reüll que el pit de la víctima s’eleva.
10. No s’ha d’estar més de 10 segons obrint les vies aèries i fent les dues ventilacions.
11. Seguir fent cicle 30 compressions - 2 ventilacions fins que arribi l’ajuda amb el DEA, s’apliqui el DEA i s’indiqui que s’ha de parar de fer l’RCP.
12. En cas que no es disposi de DEA, cal seguir fent RCP amb cicle 30 compressions - 2 ventilacions fins que arribi l’ajuda especialitzada, la víctima comenci a respirar o el rescatador estigui extenuat.
13. En cas que hi hagi dos socorristes o més, haurien de fer torns de dos minuts cadascú, això evitarà el cansament i permetrà mantenir la bona qualitat de les compressions toràciques. Dos minuts representen 5 cicles de 30 compressions toràciques / 2 ventilacions o insuflacions.

A la figura podeu veure un resum de l’algoritme de l’ERC d’ennuegament adult. També trobareu un bon resumen en el vídeo següent; és en anglès, però, si aneu a la icona de configuració, podreu posar subtítols en castellà.

Font: ERC 2010

L’obstrucció de la via aèria per cossos estranys en nens és molt més freqüent que en adults. Una anatomia més reduïda que la dels adults, així com la facilitat amb què els infants es posen coses a la boca, expliquen aquesta major incidència.

Com es pot prevenir un ennuegament?

• És important que els adults supervisin quan els nens mengen. Han de menjar asseguts, sense córrer ni jugar.
• S’ha de tallar en trossos ben petits el menjar sòlid.
• Ensenyar que s’han de mastegar bé els aliments.
• Vigilar que les joguines siguin adequades a l’edat del nen, i evitar les que estiguin formades per peces petites en menors de cinc anys.
• No donar fruita seca a nens menors de cinc anys. Vigilar amb les crispetes, caramels durs o enganxosos, pastanaga crua, aliments amb pinyols.
• Recollir de terra qualsevol objecte que sembli perillós si s’empassés, com peces petites de Lego, taps de bolígrafs, monedes, peces de puzle, etc.

En nens de més d’un any la seqüència d’actuació és idèntica a la dels adults, però, si el nen està inconscient, primer s’ha d’obrir la via aèria i fer 5 insuflacions de rescat abans d’iniciar la maniobra de reanimació cardiopulmonar (RCP).

Si l’obstrucció és incompleta, parcial o lleu vol dir que la víctima pot parlar, tossir i respirar. Quan s’ennuegui menjant, ha d’intentar tossir, perquè la tos genera pressions elevades i sostingudes a la via aèria, i pot expulsar el cos estrany. En aquest cas no s’han de donar MAI cops a l’esquena ja que empitjoren l’estat de la víctima.

En aquest cas, l’actuació és encoratjar la víctima a seguir tossint. Se li ha de dir: “Tus, tus, tus més fort, no paris…” Si tot va bé, la víctima expulsarà el cos estrany, potser vomitant (bastant freqüent). Si no ho aconsegueix, aquesta obstrucció incompleta canviarà a obstrucció completa.

Vegeu el vídeo següent, del programa España directo (RTVE). Veureu que en el cas del lactant només li fan 5 cops interescapulars, i encara mancarien per fer les compressions abdominals:

Si l’obstrucció és completa, la víctima farà el signe universal d’ennuegament: posar-se les mans al coll. És el signe que ens indica que no hi ha entrada d’aire. En aquests casos, la víctima:

• No pot parlar però sí assentir.
• No pot respirar o bé respira amb molta dificultat amb una respiració sibilant.
• Fa intents silenciosos de tossir.
• Fa el signe universal d’ofec: posar-se les mans al coll.
• Pot tenir un color blavós de la pell: cianosi.
• Pot arribar a estar inconscient.

L’actuació que cal fer, si la víctima encara està conscient, és la següent:

1. Envolta la víctima amb un braç, col·locant el palmell a la part alta del tòrax.
2. Inclina la víctima una mica endavant.
3. Amb el taló de l’altra mà dona-li 5 cops interescapulars enèrgics.
4. Si el cos estrany no ha sortit amb aquests 5 cops interescapulars, envolta la persona amb els braços i col·loca-li un puny a la boca de l’estómac i amb l’altra mà empeny cap amunt i cap a dins enèrgicament. Aquesta és la maniobra de Heimlich o compressions abdominals. Repeteix aquesta maniobra cinc vegades.
5. Repeteix aquestes dues maniobres: 5 compressions interescapulars / 5 maniobres de Heimlich (compressions abdominal) fins que el cos estrany es mobilitzi i la persona respiri amb normalitat.
6. Si la víctima queda inconscient , truca al 112 i comença a fer les maniobres d’RCP.

En nens menors d’un any, és a dir, lactants, la seqüència d’actuació té unes característiques especials respecte a la dels altres infants.

Si l’obstrucció és incompleta, parcial o lleu, vol dir que el lactant pot plorar, tossir i respirar; si s’ennuega menjant ha d’intentar tossir, ja que la tos genera pressions elevades i sostingudes a la via aèria, i pot expulsar el cos estrany. En aquest cas no s’han de donar MAI cops a l’esquena ja que empitjorarien l’estat de la víctima.

L’actuació és deixar el lactant que tussi i plori. Si tot va bé la víctima expulsarà el cos estrany, potser vomitant (bastant freqüent). Si el lactant estava en posició estirada s’ha d’incorporar per facilitar l’expulsió del cos estrany. Si no ho aconsegueix, aquesta obstrucció incompleta canviarà a obstrucció completa.

Si, en canvi, l’obstrucció és completa, el lactant deixarà de plorar i el to de la pell de la cara s’anirà fent blavosa. En aquests casos, el lactant:

• No pot plorar.
• No pot respirar o bé respira amb molta dificultat amb una respiració sibilant.
• Fa intents silenciosos de tossir.
• Pot tenir un color blavós de la pell: cianosi.
• Pot arribar a estar inconscient.

L’actuació que cal fer, si la víctima encara està conscient, és la següent:

1. Col·loca el lactant de bocaterrosa i recolza’l damunt l’avantbraç, tot subjectant-lo amb la mà fermament per la mandíbula i amb el cap lleugerament més baix que el tronc.
2. Amb la base de l’altra mà, dona cinc cops forts i enèrgics entre les escàpules. Si no ha expulsat el cos estrany seguirem amb el següent punt.
3. Canvia el nen de mà i col·loca’l panxa enlaire damunt de l’altre avantbraç, tot subjectant-li el cap amb la mà, en una posició més baixa que el tronc.
4. Fes cinc compressions toràciques amb el tou del dit índex i cor al centre del pit, a nivell de la línia que uneix els dos mugrons, però més fort i a ritme lent.
5. Cal observar la boca, per si de cas el cos estrany fos visible.
6. Repeteix aquestes dues maniobres fins que expulsi el cos estrany, respiri millor o perdi el coneixement, moment en el qual s’hauran de començar les maniobres d’RCP i trucar al 112 si no s’ha fet abans.

A la figura podeu veure l’algoritme d’actuació comú en cas d’ennuegament en nens i lactants; mentre que a la taula podeu veure un quadre comparatiu amb les característiques específiques de cada cas, pel que fa a la seqüència d’actuació.

Font: ERC 2010