La farmaciola d'urgències i la seguretat i l’autoprotecció

Una farmaciola pot ser qualsevol dispositiu, com per exemple una caixa, maleta, armari, etc., que contingui el material sanitari i medicaments necessaris per atendre símptomes i signes lleus. És imprescindible que la farmaciola i tot el material que conté estigui ben identificat.

Per poder actuar correctament davant d’un accident cal tenir a punt la farmaciola amb el material que realment és útil en cas d’emergència i el llistat dels telèfons d’emergència. També cal preveure’n la correcta reposició (convé revisar-la un cop a l’any) i el manteniment.

Cal tenir-la fora de l’abast dels infants i protegida de la llum, el fred, la calor i la humitat, perquè el contingut es conservi en bon estat; per tant, no és adequat tenir la farmaciola a la cuina o al bany.

Què hi ha d’haver? S’ha de tenir en compte que depenent de la finalitat de la farmaciola, el contingut variarà. Així, en la farmaciola d’urgències hi haurà:

• Aspirina i/o ibuprofèn i/o paracetamol (hi ha diversitat d’opinions sobre si la farmaciola ha de contenir o no medicaments).
• Guants d’un sol ús.
• Algun producte per alleugerir la coïssor de les picades d’insecte.
• Termòmetre (no utilitzar termòmetres de mercuri) per conèixer la intensitat de la febre.
• Material de cura:
  1. Gases estèrils (si és possible, en bosses individuals) per comprimir o cobrir la ferida.
  2. Benes de diferents mides (5, 7 i 10 cm) per subjectar les gases estèrils que cobreixen la ferida neta.
  3. Esparadrap, preferiblement antial·lèrgic, per subjectar les gases o les benes amb què es cobreix la ferida.
  4. Tiretes per cobrir ferides lleus i poc extenses.
  5. Tisores de punta rodona i pinces petites per extreure cossos estranys.
  6. Sabó líquid neutre per rentar les mans i les ferides lleus.
  7. Alcohol de 70 graus per desinfectar material.
  8. Aigua oxigenada per aturar hemorràgies.
  9. Povidona iodada o altre antisèptic per desinfectar les ferides petites.
• Convé també tenir sempre una bossa de gel al congelador per aplicar en cas de ferides amb inflamació, picades d’insectes, meduses…

Què no hi ha d’haver?

• Medicaments caducats.
• Medicaments receptats fa molt temps.
• Medicaments en mal estat.
• Solucions extemporànies (aquella que, per la seva poca estabilitat, es prepara en el moment de ser administrada).
• Medicaments sense prospecte ni envàs original.
• Fórmules magistrals sense data de caducitat.
• Col·liris oberts.
• Termòmetre que no funcioni.
• Tisores i pinces rovellades.

El contingut és el mateix que la farmaciola d’urgències, però hi ha molt debat si en les farmacioles de centres educatius, d’activitats d’educació en el lleure, de llars d’infants, etc., hi han d’estar presents el paracetamol i la povidona iodada.

Seguint les recomanacions del Departament de Salut i la Societat Catalana de Pediatria, s’ha inclòs el paracetamol a la farmaciola dels centres educatius de Catalunya. Per administrar-lo cal tenir:

• L’autorització signada dels pares, mares o tutors legals (que el centre educatiu ha de demanar en el moment de la inscripció de l’alumne al centre)
• Seguir les recomanacions d’ús elaborades per la Societat Catalana de Pediatria i pels departaments d’Ensenyament i de Salut de la Generalitat de Catalunya. Per poder administrar medicaments als alumnes, sempre que sigui imprescindible fer-ho en horari lectiu, cal que els pares, mares o tutors legals aportin un informe del metge on consti el nom de l’alumne, el nom del medicament que ha de prendre i la seva pauta d’administració.

Respecte al debat sobre l’ús de la povidona, els seus detractors donen com a arguments:

• La possible al·lèrgia al iode.
• La tinció que la povidona fa a la ferida, que pot dificultar al metge que visitarà al nen l’observació de la ferida.

El cas és que no hi ha cap normativa que especifiqui si es pot administrar o no, però la Clínica Universitaria de Navarra aconsella evitar el seu ús en ferides grans i obertes i recomana no utilitzar-la en nadons. També està contraindicat en persones al·lèrgiques al iode.

Quant presenciem una emergència sempre s’ha de seguir un pla d’actuació clar; això ajudarà a veure la prioritat de les necessitats que puguin sorgir i a decidir la seva reacció. Davant una persona accidentada, els principis bàsics a tenir en compte són els que corresponen a les sigles PAS, l’acrònim de la seqüència protegir, avisar i socórrer. Seguir aquesta conducta d’actuació permetrà no agreujar la situació i contribuirà a fer que la persona accidentada pugui ser atesa en les millors condicions possibles (vegeu la figura).

www.creuroja.org

En el següent enllaç trobareu un vídeo del Departament de Salut de la Generalitat De Catalunya. El seu objectiu és explicar al ciutadà com actuar en una primera intervenció (PAS) i conscienciar de la trucada al 112 en cas d’emergència:

Vegeu també el següent vídeo de la Creu Roja sobre el PAS:

És el primer esglaó de la conducta PAS (protegir, avisar i socórrer). Abans d’actuar s’ha de tenir la seguretat que les causes que han provocat l’accident ja no estan presents. Cal fer, en aquest ordre:

1. Una anàlisi ràpida de la situació i de l’entorn, detectant possibles perills.
2. Pensar en un mateix; vetllar per la pròpia seguretat, protegint-se.
3. Protegir l’accidentat.

S’han de prendre totes les mesures que calguin per eliminar els riscos. No s’ha d’improvisar mai. Val més perdre un minut pensant que actuar de manera imprudent. Tampoc s’ha d’intentar ser un heroi en situacions arriscades, ja que és força improbable que es pugui ajudar els ferits si el rescatador es posa en perill. Per això, es prendran mesures d’autoprotecció, protecció de les víctimes i tercers, i protecció de l’ambient, evitant que la situació empitjori.

Per proporcionar seguretat caldrà:

• Determinar possibles riscos existents a l’escenari. Per exemple, en un desmai al carrer s’ha de senyalitzar la zona per evitar atropellaments.
• Rentar-se les mans i fer servir mesures d’autoprotecció personal, com ara guants d’un sol ús si és possible.
• Evitar entrar en contacte amb sang, secrecions, fluids biològics i materials contaminats o desconeguts.
• Procurar no tossir, esternudar ni respirar sobre ferides obertes.

Les condicions que han ocasionat l’accident poden ser encara un perill; és importantíssim recordar que el més important és vetllar per la pròpia seguretat. A vegades una mesura tan senzilla com apagar un interruptor poden ser suficients per fer la zona més segura. Si no es pot eliminar el risc mortal, ha d’intentar distanciar la víctima i reduir el perill al mínim. Com a últim recurs, s’ha d’allunyar la víctima.

Avisar és el segon esglaó del PAS (protegir, avisar i socórrer). Una vegada la zona està assegurada, s’ha de demanar ajuda urgent trucant al telèfon d’emergències de Catalunya 112 en cas d’emergència, o bé al 061 en cas d’urgència.

Avisar forma part de la primera baula de la cadena de la vida en primers auxilis. La cadena de vida són quatre baules o anelles que garanteixen la supervivència de la víctima; la primera baula o anella és reconeixement precoç i demanar ajuda (vegeu la figura).

Consell català de ressuscitació

Quan us trobeu en una situació en què hi ha algú greument ferit o sobtadament malalt cal que truqueu immediatament al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), al telèfon 112, informant de la ubicació del succés i del nombre de ferits; s’ha de trucar només en cas d’emergència (vegeu la figura).

En aquest sentit, el SEM dóna diverses indicacions als ciutadans:

• Quan us trobeu en una situació en què hi ha algú greument ferit o sobtadament malalt cal que truqueu immediatament al SEM, al telèfon 112.
• Truqueu només en cas d’emergència: el servei es sobrecarregaria innecessàriament si ens truquéssiu per casos que no són emergències.
• Abans de trucar, feu-vos les preguntes següents:
  1. Hi ha perill de mort per a la víctima?
  2. Si la porto a un hospital, pel camí podria empitjorar perillant la seva vida?
  3. Puc causar més mal movent el ferit?
  4. La situació aconsella la presència del personal sanitari del SEM?
• Què podeu fer fins que arribi l’ambulància?
  1. Si l’operador o el metge o metgessa que us atén al telèfon us dóna instruccions, poseu-les en marxa.
  2. No mogueu la víctima si no es troba en perill.
  3. Si hi ha algú més amb vosaltres, que surti a trobar l’ambulància.

La persona que avisa ha de mantenir la calma, s’ha d’expressar de manera clara i precisa i s’ha de quedar al telèfon fins que li diguin que pengi. La informació que proporcioni a l’operador ajudarà a fer que l’assistència arribi al més aviat possible. S’ha de proporcionar el major nombre de dades; com a mínim, s’indicarà:

• Què ha passat
• Lloc de l’emergència (es donarà la direcció completa; si s’està en una carretera, el núm. de km i el nom de la via).
• Persones afectades en l’emergència.
• Gravetat de l’emergència.
• Riscos associats.

El sistema sanitari públic posa a la disposició de la ciutadania diversos recursos als quals els ciutadans es poden adreçar en cas d’una urgència mèdica. Es pot anar al centre d’atenció primària (CAP) que correspongui, i, fora del seu horari habitual, als centres amb atenció continuada, els quals estan en funcionament durant més hores.

En el cas que algú tingui un problema de salut i cregui que necessiti una atenció sanitària urgent, el Departament de Salut recomana que es truqui primer al 061 CatSalut Respon. Aquest telèfon està gestionat per professionals sanitaris (metges i infermeres) que poden assessorar el ciutadà i proposar-li una resposta adequada al problema de salut plantejat; en aquest sentit, pot:

1. Adreçar-lo a un centre adequat a la gravetat del seu problema.
2. Orientar-lo en el tractament.
3. Enviar-li un metge a casa a través del sistema d’atenció domiciliària.
4. Enviar-li una ambulància en cas que es tracti d’una urgència que hagi de ser atesa de forma immediata.

Per al Departament de Salut, potenciar el servei del 061 CatSalut Respon és fonamental per atendre més adequadament les necessitats de salut dels ciutadans; per a la pròpia ciutadania, trucar al 061 CatSalut Respon pot suposar un estalvi de desplaçaments i temps d’espera innecessaris.

Socórrer és l’últim esglaó de la conducta PAS (protegir, avisar i socórrer). Es refereix a fer una primera avaluació de l’estat de la persona o persones afectades fins que arribin els serveis especialitzats. És molt important tranquil·litzar la víctima i comunicar-li que l’ajuda ja està en camí.

Si l’operador o el metge o metgessa que us atén al telèfon us dóna instruccions, poseu-les en marxa. S’ha de fer una primera avaluació o avaluació primària de la persona accidentada reconeixent els següents signes vitals:

• Parlar-li o fer-li petites sacsejades per veure si està conscient.
• Comprovar si respira.

S’aplicaran tots els coneixements per intentar que la situació de la víctima/es millori o, com a mínim, no empitjori, fins que arribin els professionals al lloc de l’accident. No mourem la víctima en cap cas si no corre perill. Sobretot és molt important esperar que arribin els serveis d’emergència per atendre les persones ferides, només així les ajudem realment.

Cada situació d’emergència té unes característiques especials: calen actuacions específiques perquè el risc que puguem patir sigui al menys greu possible. Per això és molt important que conegueu bé les situacions de risc que poden causar una emergència (desastres naturals, accidents industrials, domèstics…), quines són les seves característiques i com heu d’actuar si es produeixen.

En cas d’emergència és molt important mantenir la calma per evitar actuar amb precipitació. Cal seguir les informacions de les autoritats a través dels diferents mitjans de comunicació i informació a la població:

• A través de les xarxes socials com el Twitter de protecció civil (@emergenciescat) o del 112 (@112), on s’anirà donant informació puntual i actualitzada al moment.
• A través de la pagina web del SEM (sem.gencat.cat/ca/inici) o d’altres webs institucionals, on s’anirà actualitzant la informació.
• A través de la ràdio i la televisió, on us aniran informant de l’evolució de la situació i de què cal fer en cada moment.

Hi ha ocasions en què es produeixen situacions d’emergència en la família que són sobtades i de ràpid desenvolupament. En aquest cas cal tenir en compte que és molt probable que en el moment de l’emergència no estigueu junts tots els membres de la família, de manera que s’ha de tenir planificat i organitzat prèviament què fareu, com us comunicareu i com us reagrupareu. En aquest cas, les accions bàsiques que hauríeu de tenir planejades són:

• Punt de trobada: és recomanable identificar dos punts, un a prop de casa vostra i un altre, per al cas de grans emergències amb dificultats de mobilitat, fora del barri. Podria ser un lloc públic, com ara una biblioteca, un pavelló, un museu…
• Persona de contacte: cal escollir qui serà la persona de contacte en el cas que no us pugueu trobar. És preferible escollir una persona dins el nucli familiar com a responsable del reagrupament i també una altra persona, familiar o amic, que visqui en una altra població per als casos en què no sigui possible contactar amb la primera persona. Tots els membres de la família han de saber quines són aquestes persones i el seu número de telèfon.
• Heu de tenir en compte les necessitats específiques de cada membre de la família en cas d’emergència, especialment gent gran, nadons i persones amb discapacitat, per tenir-ho present en el moment de l’emergència.
• Cal que tots els membres de la família sàpiguen on és l’equip d’emergències que heu preparat.
• Altres aspectes importants són:
  • Tots els membres de la família han de conèixer el lloc on són les claus de pas per tancar els subministraments de la vostra llar: llum, aigua i gas.
  • També han de conèixer el telèfon únic d’emergències, el 112.
  • Segons on sigueu, heu de conèixer les vies d’evacuació i les zones de seguretat.
  • És molt important que al telèfon mòbil de tots els membres de la família estigui identificada una persona a qui trucar en cas d’emergència, per exemple amb el nom “SOS” o “Emergència”o “AA”. D’aquesta manera, si teniu un accident, els serveis d’emergència que us estiguin atenent sabran a quin número dels contactes del mòbil cal trucar.