acció social f Conjunt d’activitats que duu a terme el professional de la intervenció o la mateixa ciutadania amb l’objectiu d’influir les persones, grups o comunitats i així arribar a determinats resultats.
actitud no enjudiciadora f Consisteix en el fet que el professional s’abstingui de fer judicis de valor de caràcter classista, sexista, ètnic o cultural i així poder establir una relació d’empatia amb la persona usuària.
aculturació f Procés de transformació cultural per la influència del contacte i la interacció entre comunitats culturals diferents.
apoderament m Procés pel qual s’incrementa la fortalesa espiritual, política, social o econòmica dels individus i les comunitats per impulsar canvis positius de les situacions en què viuen.
assertiu adj Que és capaç de plantejar i defensar un argument, una reclamació o una postura des d’una actitud de confiança en un mateix, encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom o el que se suposa que és correcte.
assertivitat f Capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.
cohesió social f És la unió de persones en un grup, caracterizada per tenir grans motivacions per pertànyer-hi per la participació en fites comunes, l’acceptació dels mateixos objectius, la identificació amb el grup i la satisfacció i defensa d’aquest.
comunitat f Espai en què viu un grup de persones que comparteixen problemàtiques i necessitats semblants i que han desenvolupat certs vincles entre elles i relacions de pertinença al grup.
conflicte m Estat d’oposició i confrontació entre dues o més persones a causa de la discrepància en els seus interessos o de la percepció diferent sobre un fet, esdeveniment o idea.
cultura f Conjunt dels trets diferents espirituals i materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social i que abasta, a més de les arts i les lletres, les formes de vida, les maneres de viure junts, els sistemes de valors, les tradicions i les creences.
diari de camp m Instrument de treball bàsic on es consignen les dades obtingudes durant el desenvolupament d’un procés pràctic i que conté una descripció detallada del fet a tractar i també una anàlisi de les experiències viscudes, els fets observats i unes conclusions enfocades al plantejament dels objectius.
discriminació f Distinció en el tracte per uns determinats motius arbitraris. Es manifesta en l’exclusió, la marginació o la privació de les oportunitats a alguns grups, als quals es dona un tracte d’inferioritat.
empatia f És la facultat de posar-se en el lloc de l’altra persona, és a dir, de comprendre els esdeveniments des del punt de vista de l’altra persona.
equitat f Concepte d’ “igualtat”, on es fa planteja posar els recursos a l’abast de qui més els necessita.
escolta activa f Consisteix a esforçar-se a comprendre el que l’altra persona està expressant i a enviar alhora una retroalimentació, perquè l’altra persona senti que s’ha entès efectivament el missatge.
estereotip m Model mental preconstruït sobre una persona o grup de persones que comparteixen algunes característiques.
interculturalitat f Establiment de relacions entre persones i comunitats de cultures diferents des de la diversitat i l’enriquiment mutu, i no des de posicions de dominació.
justícia restaurativa f Forma de pensar la justícia que centra l’atenció en les necessitats tant de les víctimes com en les dels responsables de delictes, i no en el càstig cap a aquests ni el compliment de principi legals abstractes.
mediació f Mètode de gestió de conflictes que persegueix promoure la reflexió, generar empatia i facilitar un canvi d’actitud davant del conflicte, i que les persones afectades siguin les protagonistes del procés de resolució.
mediació comunitària f Mediació destinada a atendre conflictes que es donin en el si d’una comunitat. També anomenada mediació ciutadana.
mediació escolar f Mediació destinada a la resolució de conflictes dins de la comunitat educativa.
mediació familiar f Mediació que pretén donar resposta als conflictes ocasionats en el si de la família i requereix procediments, recursos i professionals especialitzats en tasques de mediació.
mediació intercultural f Tipus d’intervenció que es duu a terme en la gestió de conflictes que sorgeixen per les diferències culturals, de costums o fins i tot de l’idioma.
mediador/a m/f Persona neutral i imparcial que assisteix a la negociació d’un conflicte i facilita l’acord entre les parts.
mediador natural m Persona de la comunitat que per la seva trajectòria i experiència té un grau de prestigi i coneixement de la seva idiosincràsia que facilita la seva intervenció imparcial i voluntària en la resolució de conflictes o la prevenció d’aquests conflictes.
minoria ètnica f Conjunt de persones que comparteixen una identitat cultural pròpia, encara que viuen en una societat en la qual predomina un grup més extens i hegemònic.
treball en xarxa m Treball sistemàtic de col·laboració i complementació entre els recursos locals d’un àmbit territorial. És més que la coordinació (intercanvi d’informació), és una articulació comunitària: col·laborar de forma estable i sistemàtica, per evitar duplicitats, competència entre recursos, descoordinació i potenciar el treball en conjunt.
