Activitats

1. Si hi ha abús infantil, si hi ha violència domèstica, si un membre de la família n’intimida un altre, si estem en una situació on existeix consum de drogues o quan hi ha algun problema psíquic que impedeixi la plena autonomia de la persona. Quan en el nucli familiar es donen situacions de desequilibris de poder la mediació no es pot iniciar, atès que no es podran respectar principis bàsics de la mediació. En casos de violència de gènere només pot haver-hi mediació familiar si s’han establert els mecanismes que evitin l’aparició de noves violències i/o de violència a partir del procés de mediació.
2. Conflictes entre mares i pares i fills adolescents, conflictes entre una parella que conviu (conflictes de comunicació conjugal), conflictes entre mare i pare separats, conflictes entre germans, conflictes derivats de situacions de dol a causa de malalties o mort d’algun membre de la família; conflictes en persones migrades.

1. Les fases de la mediació familiar són:

• Fase de premediació: s’acorda l’inici de la mediació per part d’ambdues parts de manera voluntària.
• Fase de mediació: té com a objectiu final arribar a acords concrets a partir del restabliment de la comunicació, l’estudi del conflicte i les seves causes, el treball cooperatiu entre les parts i la construcció dels acords que les parts s’han de comprometre a respectar.
• Fase de postmediació: es revisa si els acords són totals o no i es prenen les accions necessàries per mirar de continuar el procés fins que ambdues parts estiguin satisfetes.

1. En la situació plantejada, el procés es troba en la fase de mediació perquè la mediadora té l’objectiu de restablir la comunicació i ajudar les parts a prendre consciència de les pròpies dificultats a l’hora de comunicar-se, mirant de posar-hi solució. Amb un joc cooperatiu es pot iniciar el camí cap a la construcció d’acords que les parts han de respectar. Les accions que caldria iniciar posteriorment serien les pròpies de la fase de postmediació: revisió d’acords i reconducció si cal, fins a aconseguir la satisfacció total amb el procés.

És una activitat de resposta oberta en què l’alumnat ha de tenir en compte els aspectes següents:

• Es tracta d’un conflicte col·lectiu.
• Convindria una mediació activa en la qual la persona mediadora pren part en el procés i hi és present en tot moment.
• Fase de premediació: compliment del principi de voluntarietat, exposició del cas, presentació de documentació, viabilitat del procés de mediació per a aquest cas. Aclarir si s’estableixen mecanismes autònoms o heterònoms.
• Fase de mediació: construcció del relat sobre el conflicte. Visibilització de necessitats i interessos. La persona mediadora ha de facilitar la comunicació i assegurar que les parts comprenen les necessitats de l’altra.
• Fase de postmediació: s’executa l’acord i es revisa que aquest sigui acomplert de manera satisfactòria.

Si l’objectiu de tota intervenció social és generar una societat més justa, la mediació comunitària es converteix en una estratègia fonamental per generar relacions humanes basades en el respecte i el reconeixement de l’altre. En el fet de participar en un procés de mediació de manera lliure i voluntària es dona la possibilitat d’apropar les diferents visions, dilucidant no tan sols els interessos, sinó les pors i els neguits.

En el cas plantejat, la compressió i el reconeixement de l’altre són vitals per poder transformar les mirades i els discursos. Durant el procés de mediació caldrà posar de manifest els discursos que giren entorn de rumors i notícies que informen de manera alarmista per tal de trencar prejudicis i afavorir la convivència.

La mediació comunitària permet anar més enllà de la resolució de tensions puntuals, treballant per transformar les dinàmiques generadores d’exclusió i desigualtat.

És una activitat de resposta oberta en què l’alumnat ha d’expressar el seu punt de vista. S’haurien de preveure els aspectes següents:

• En la justícia restaurativa s’entén que el conflicte està donat per un acte contra les persones i/o la comunitat que ha causat dany i el trencament de les relacions i no contra la llei, com en el cas de la justícia retributiva o castigadora.

• La justícia restaurativa cerca reconstruir les relacions entre víctima i victimari, fugint de la divisió entre les parts. És a partir de la presa de consciència i la implicació de la persona que ha comès l’acte com s’aconsegueix restablir la relació a partir de la justícia. Mentre que la justícia retributiva parla de culpa, la restaurativa fa al·lusió a la responsabilitat i per tant obre la possibilitat de canvi.