Referències

Álvarez, L.; González-Pienda, J. A.; Núñez, J. C.; Soler, E. (1999). Intervención psicoeducativa. Estrategias para elaborar adaptaciones de acceso. Madrid: Pirámide.

Informació sobre diferents modalitats d’intervenció psicopedagògica, les quals ofereixen eines per tal d’adaptar el context segons les característiques de l’alumnat, especialment amb alumnat NESE. A partir de situacions pràctiques (casos) es proposen situacions per estimular determinats processos psicològics bàsics: atenció, memòria, comprensió, resolució de problemes…

Coll, C.; Marchesi, A.; Palacios, J. (1990). Desarrollo psicológico y educación escolar (vol. 2). Madrid: Alianza.

Informació sobre la psicologia aplicada a l’educació a través d’un enfocament constructivista. A partir de la investigació s’estableixen nexes entre determinats factors i processos psicològics que condicionen el desenvolupament de l’aprenentatge. Aquests processos s’han de preveure a les dinàmiques d’aula, les quals s’han de configurar tenint en compte aquestes premisses.

Cardona, M. C. (2006). Diversidad i educación inclusiva. Enfoques metodológicos y estrategias para una enseñanza colaborativa. Madrid: Pearson.

Informació sobre els diferents nivells, ritmes i estils d’aprenentatge dels alumnes. Tanmateix, evidencia la situació diversa en què es troben les aules, amb alumnat amb diferents necessitats que poden ser des d’altes capacitats fins a dificultats per accedir als aprenentatges, així com diferències culturals, ètniques i socials. Totes aquestes variables condicionen els processos d’ensenyament i aprenentatge. Es qüestiona de quina manera aquests entorns condicionen les noves necessitats d’aprenentatge des d’una perspectiva plural, inclusiva i diversa.

Parcerisa, A. (1996). Materiales curriculares. Cómo elaborarlos, seleccionarlos y usarlos. Barcelona: Graó.

Informació sobre determinats factors que qüestionen els materials curriculars. Es proposa un espai per a la reflexió sobre com establir criteris per a l’elaboració, la selecció i la implementació per tal que realment siguin funcionals i significatius en els processos d’aprenentatge dels infants.

American Psichiatric Association (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5). Madrid: Editorial Médica Panamericana.

Classificació dels trastorns mentals amb criteris per al seu diagnòstic de manera fiable. És una guia molt interessant i completa, funcional i flexible per a la identificació, el diagnòstic i el tractament dels trastorns mentals.

Diversos autors (2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó.

Informació sobre com organitzar els aprenentatges en entorns diversos. Els diferents autors ofereixen propostes innovadores per a la pràctica educativa: des de la coordinació dels suports fins a les adaptacions curriculars i les relacions que s’estableixen amb l’entorn.

López, M. A. ; Marín, A. I.; De la Parte, J. M. (2004). “La planificación centrada en la persona. Una metodología coherente con el respeto al derecho de autodeterminación”. A: Revista Siglo Cero, vol. 35, núm. 210.

Article amb informació sobre com abordar una metodologia que aposta per l’autodeterminació de la persona. A través d’aquest escrit es conceptualitza el concepte de PCP i es donen directrius per a la seva implementació.

Moreno, I. (2004). La utilización de medios y recursos didácticos en el aula. Madrid: UCM.

Informació sobre la definició dels mitjans educatius i els criteris per establir les diferències entre recursos, mitjans i materials. S’hi expliquen les aplicacions didàctiques dels mitjans atenent a una triple funció: element mediador, mitjà comunicatiu i des d’una perspectiva reflexiva i crítica.

Salinas, J. ; Aguaded, J. I. ; Cabero, J. (2004). Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente. Madrid: Alianza.

Informació sobre com elaborar material i recursos educatius. Encara que es treballen tots els recursos, s’hi dóna especial rellevància al disseny i a la producció de materials multimèdia.

Zabala, A. (1999). Enfocament globalitzador i pensament complex. Una resposta per a la comprensió i la intervenció en la realitat. Barcelona: Graó.

Informació sobre com abordar la tasca docent des d’una perspectiva constructivista, en què l’organització dels continguts i la metodologia condicionen els mitjans i les finalitats. Segons l’autor, per tal de formar ciutadans i ciutadanes capaços de resoldre situacions complexes hem d’adoptar models educatius globalitzadors.

http://blocs.xtec.cat/recursosee/recursos-web/

Web de recursos educatius per treballar amb alumnat amb dificultats d’aprenentatge. Aquesta adreça, creada per Iolanda Roset i Cristina Sotoca, organitza el bloc per temàtiques (TIC, lectura, adaptacions, matemàtiques…), on es recullen recursos relacionats.

Aldámiz, M.; Alsinet, J.; Masip, M.; Rigol, A. i altres (2000). Cómo hacerlo? Propuestas para educar en la diversidad. Barcelona: Graó.

Diversos autors (2010). Intellectual Disability: definition, classification and systems of supports. Washington: American Association on Intellectual and Developmental Disabilities.

Gardner, H. (2005). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.

Gimeno, J. (1981). Teoría de la enseñanza y desarrollo del currículo. Madrid: Anaya.

Gómez, M. C. (2009). Aulas multisensoriales en educación especial. Vigo: Ideas propias.

Piaget, J. (1977). “Algunes reflexions sobre pedagogia”. A: Cuadernos de Pedagogía, núm. 27.

Puigdellívol, I. (2008). Programació d’aula i adequació curricular. El tractament de la diversitat. Barcelona: Graó.

Zabalza, M. A. (1987). Diseño y desarrollo curricular. Madrid: Narcea.